Institut Municipal d'Educació       Retorn web  
INSTITUT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ
CIUTAT EDUCADORA
Centres Educatius Municipals
Ensenyament (CEM, OME, Centres)
Recursos Educatius
Educació al llarg de la vida
Aula de Família
Pla Educatiu d'Entorn
Tràmits
ALTRES PROJECTES
Enllaços
Última Hora
Notícies Curs 2012-13 Setembre-Febrer
Notícies Curs 2011-12 Març-Juny
Notícies Curs 2011-12 Setembre-febrer
Notícies Curs 2010-11 març-juny
Notícies Curs 2010-11 Setembre-febrer
Notícies Curs 2009-10 març-juny
Notícies Curs 2009-10 setembre-febrer
Notícies Curs 2008-09 març-juny
Notícies Curs 2008-09 Setembre-febrer
EL TEMPS A LA CIUTAT
PREMIS I RECONEIXEMENTS
AGENDA
FORUM
CERCADOR
 
Última Hora · Notícies Curs 2009-10 març-juny
Notícies Curs 2009-10 març-juny

_____________________________________________________________

Atenció! En aquest espai hi trobareu opinions, notícies i articles de tota mena recollits dels principals diaris del nostre país, així com del web del Departament d'Educació. En cap cas, però, l'IME ha comprovat la veracitat o mostra conformitat amb els continguts, simplement intentem fer difusió de totes les visions que hi ha sobre diferents temes de l'entorn educatiu, tant si estan d'acord com si no amb el nostre projecte educatiu de ciutat.
_____________________________________________________


___________________________________________
29/06/10-El consum d'alcohol entre els joves s'estanca

Pla Nacional de Drogues vol actuar amb informació als menors i als seus pares per alertar dels riscos

Text Traduït automàticament de la Vanguardia.

Santander. (EFE) .- El consum d'alcohol entre els joves s'ha estancat, després de frenar la tendència a l'alça que es venia registrant, encara que es manté com una de les prioritats del Pla Nacional de Drogues, que vol actuar amb informació als menors i seus pares per alertar dels riscos.
Així ho ha afirmat avui en la UIMP el secretari general de Política Social del Ministeri de Sanitat, Francisco mossa, que explicat que no es preveu abordar modificacions legislatives per incidir en el consum d'alcohol en joves, perquè ja està prohibit i, a més, en gran mesura es tracta d'una competència autonòmica. "No és una qüestió legislativa i no tot es resol amb noves lleis", ha asseverat el secretari de Política Social i ha advertit que el sistema autonòmic "és el que és" i cada administració té "les seves competències".

Mossa, que ha comparegut en roda de premsa al costat de la delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues, Carmen Moya, ha assenyalat que, segons les dades de les últimes enquestes nacionals d'aquest organisme, de 2008, s'ha trencat la tendència a l' alça en el consum d'alcohol en joves i ha augmentat la percepció del risc.

Els resultats d'aquestes enquestes van revelar que un 58 per cent dels joves als quals es va preguntar havien consumit alcohol en els dies anteriors. Mossa ha alertat que aquesta és la droga que es consumeix "de forma més intensiva" pels joves i amb una certa "normalització", de manera que es vol incidir en la prevenció, en la informació i en la formació tant als joves com als seus pares, perquè coneguin els seus riscos i efectes.

El Ministeri de Sanitat treballa en aquesta línia amb la Federació de Municipis, les associacions de pares i mares i els docents, i, segons ha dit el secretari de Política Social, la prevenció de l'alcohol en la joventut serà un dels aspectes "fonamentals" en matèria de subvencions.

Pel que fa a l'evolució de les drogodependències, la delegada per al Pla Nacional ha subratllat que el consumidor d'avui en dia "no té res a veure" amb el perfil de fa anys, ja que abans les drogues es vinculaven a ambients "d'exclusió "i" marginals ", i ara, en molts casos, es tracta de consums esporàdics i de diverses substàncies, de cap de setmana i en persones" integrades socialment ".

La delegada per al Pla Nacional sobre Drogues s'ha referit a les noves drogues i ha destacat que "el més perillós" és que en gran nombre de casos es desconeix quina és la composició d'aquestes substàncies. Segons ha explicat, es tracta de drogues en desús que es recuperen o substàncies que es consumeixen amb aquesta finalitat, tot i que en origen tenen usos diferents, com pot ser el cas dels fertilitzants.

Moya ha assenyalat que el Pla Nacional sobre Drogues treballa per investigar i actualitzar els coneixements en aquest sentit, però ha recalcat que el consum d'aquest tipus de substàncies és "minoritari".

El secretari general de Política Social ha alertat a més que el problema de la drogoaddicció és d'àmbit internacional i, per això, ha subratllat la necessitat que els països intercanviïn informació i estiguin "coordinats".

Tant el secretari de Política Social com la delegada del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues han assenyalat que Espanya és "una de les portes d'entrada" de la droga a Europa, "però una més", i han remarcat el treball de les Forces i Cossos de Seguretat.

____________________________________________________
29/06/10-Els gironins són els més participatius en les activitats d´educació per la salut

DIARI DE GIRONA | F.B.
Els estudiants de tercer i quart d'ESO de les comarques gironines són els que més van participar en les activitats d'educació per la salut durant l'any passat, juntament amb els escolars de la Catalunya Central. Així ho van exposar els més de 800 professionals que ahir es van reunir per fer balanç dels cic anys del programa "Salut i Escola".
En aquest sentit, una mitjana de 33 alumnes gironins va formar part d'alguna de les activitats que el programa preveu per tractar temes sobre salut afectiva i sexual, alimentària, tabaquisme i altres adiccions. Aquesta xifra es situa per sobre d'altres regions com les de Barcelona, Tarragona o Lleida, on la mitjana d'alumnes oscil·la entre els 26 i 28.


______________________________________________
29/06/10-L´Escola d´Art d´Olot manté els cicles de Pintura i Escultura

DIARI DE GIRONA-OLOT | XAVIER VALERI
El director de l'Escola Superior d'Art i Disseny d'Olot, Jordi Bartrina, ha anunciat la continuïtat dels estudis de Pintura i Escultura per al curs 2010-2011. Bartrina ha explicat que les inscripcions de matriculació del mes de juny garanteixen la continuïtat dels dos cicles per separat.
L'agrupació de l'aprenentatge de les dues especialitats durant tot el curs passat va provocar dues manifestacions de protesta i un seguit de cartes a la premsa per part dels estudiants. Bartina ha apuntat que considera lògiques les reivindicacions pedagògiques, però ha matisat que el contingut d'algunes cartes va més enllà del sentit comú. Segons ell, la direcció de l'escola ha evitat fer respostes. "Perquè estem segurs que aquesta manera d'actuar no beneficia l'ecola, ni les matèries de pintura i escultura", ha dit.
Bartrina ha indicat que l'any passat per aquest temps els estudis comptaven amb una preinscripció de dos alumnes de Pintura i un d'Escultura. Segons ell, ara la matriculació és de sis alumnes de pintura i vuit d'escultura. No obstant això, confia que hi hagi un augment d'inscripcions al setembre.
El director de l'escola ha explicat que l'augment d'alumnat ha permès augmentar les hores lectives i en consqüència la dotació de mitjans i de professors.

________________________________________________
29/06/10-L´atenció a les classes és la clau per aconseguir bons resultats.

L'estudiant de Batet de la Serra Elisabeth Parés.

XAVIER VALERI | OLOT-Diari de Girona.

Ha estat a la ratlla d'aconseguir la perfecció en l'examen de selectivitat amb una nota de 9,65. Elisabeth Parés d'Olot és una dels tres estudiants que encapçala la nota més alta de selectivitat a Catalunya. Parés, de 17 anys i de Batet de la Serra (Olot), vol estudirar biomedicina. Es tracta d'una especialitat que engloba el coneixement i la investigació comuna dels camps de la medicina, la veterinària, l'odontologia i de totes les biociències: bioquímica, química, biologia, histologia, genètica, embriologia, anatomia, fisiologia, entre altres.

La seva nota de la selectivitat és 9,65, com s'aconsegueix?
Més que res és a base de constància durant els 2 cursos de Batxillerat. Dues setmanes abans de la prova cal fer un repàs dels punts febles i consultar exàmens d'altres anys..
A part de les hores lectives, quantes estones dedica a l'estudi?
Una o dues hores al dia. Depèn de la temporada, en època d'exàmens hi estic més.
Quina hora troba que és la millor per posar-se a estudiar?
Per a mi a mitja tarda, cap a les 16 o les 17 hores. Després de dinar.
L'ajuda l'atenció a les classes presencials ?
Si escoltes les explicacions amb atenció, després només necessites fer un repàs. És qüestió de concentració. Cal estar ben atenta.
Durant el Batxillerat ha trobat alguna matèria que hagi costat més que les altres ?
La física ha estat la matèria que m'ha donat més problemes.
I la que menys ?
No sabria què dir. Tinc més facilitat per la química, la filosofia i la biologia.
A què atribueix que li agradin més?
La fisosofia és molt interessant. Serveix per plantejar-te qüestions que et poden ser molt útils personalment.
I, la química?
T'ajuda a comprendre el funcionament del cos humà i el del món en general.
Què hi tenen a veure els professors amb la nota ?
M'han ajudat i m'han agradat molt.
Existia algun precedent a l'IES Montsacopa ?
No ho sé. Cada any hi ha gent que treu molt bones notes.
Per què ha escollit biomedicina?
És una carrera relativament nova, encarada a la investigació i al laboratori, però pel que he entès té uns camps molt oberts.
Què l'ha motivat a escollir aquesta carrera?
Es tracta del camp en què m'agradaria treballar un cop hagi acabat els estudis.
De què li agradaria?
De biomèdica, tot i que sé que és molt difícil.
Què li representa la Universitat ?
Anar a viure a Barcelona és un canvi molt important. Un altre estil de vida.
I en el sentit acadèmic?
La Universitat dóna més llibertat d'estudi, però t'hi jugues molt més perquè el que de veritat importa és acabar bé la carrera.

_________________________________________________
29/06/10-Les menors hauran d'anar amb un pare a l'hospital si volen avortar. Igualtat al·lega que la mesura reforça la seguretat jurídica dels metges

No n'hi ha prou que les noies presentin un document firmat pels progenitors
EL PERIODICO-PATRICIA MARTÍN-MADRID

El Govern ha decidit endurir, en l'últim moment, les condicions en què les noies de 16 i 17 anys podran avortar. Elles tindran l'última decisió, com sempre ha pretès l'Executiu, però hauran d'anar a la clínica acompanyades d'un dels seus progenitors o tutors. Aquest canvi figura en un reial decret aprovat pel Consell de Ministres divendres passat però va passar desapercebut fins ahir perquè la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega no ho va esmentar.

Segons fonts del Ministeri d'Igualtat, tant el Consell d'Estat com els col·lectius de metges van demanar al Govern que introduís el canvi per reforçar «la seguretat jurídica» dels facultatius.

En l'esborrany del reial decret que Sanitat va enviar a les comunitats autònomes hi deia que les menors podrien acreditar que havien informat els progenitors de la seva decisió mitjançant un document firmat pels seus pares. «La dona de 16 o 17 anys prestarà el seu consentiment acompanyat d'un document que acrediti el compliment del requisit d'informació» previst a la llei, deia l'esborrany. «Es tracta d'una fórmula legal utilitzada per acreditar un consentiment en qualsevol acte jurídic», va argumentar la ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, recentment.

LA FALSIFICACIÓ / Però aquest esborrany també es va enviar als col·lectius de metges, que van plantejar a l'Executiu que les menors podrien falsificar el document. Per això van exigir que almenys un dels representants legals de la menor l'acompanyés fins a la clínica. No serà necessari que vagin amb elles a la interrupció de l'embaràs, van aclarir ahir des d'Igualtat, només fins al centre de salut perquè els metges tinguin constància que realment n'han informat els pares.

En el cas que la menor al·legui que pot patir un conflicte familiar si informa de la seva decisió, el metge serà l'encarregat de determinar si les pors de la noia estan fonamentades i per tant pot avortar sense que ho sàpiguen els seus pares. Tal com sí que es va explicar divendres, el facultatiu haurà de fer un informe per escrit, que es podrà recolzar en el dictamen realitzat prèviament per un psicòleg o un treballador social.

LA POLÈMICA / Les condicions en què les menors podran avortar han estat des del principi l'aspecte més controvertit de la reforma, perquè el Govern pretenia que poguessin avortar soles, un desig que va rebre crítiques fins i tot en les files socialistes. Finalment, l'Executiu va canviar la seva intenció inicial durant la tramitació parlamentària perquè el PNB donés suport a la norma.

___________________________________________________
29/06/10-Un 94,74% d'alumnes gironins aproven la selectivitat, l'índex més alt de Catalunya

La nota mitjana que han obtingut els estudiants a les proves del nou model és de 6,2
EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

El nou model de selectivitat ha superat amb bona nota el primer examen. Les comarques gironines s'han situat al capdavant de Catalunya en índex d'aprovats, un 94,74% dels 2.527 alumnes que es van examinar. En el conjunt de Catalunya, han superat les proves un 94,4% dels estudiants, mentre que l'any passat van aprovar el 93%. El percentatge d'aquest any és el més alt de tota la història de les proves. La nota mitjana que han obtingut els estudiants és de 6,2, lleugerament superior al 6,1 del curs passat. Tres estudiants, entre els quals hi ha una alumna d'Olot, han aconseguit empatar en la millor nota de tot Catalunya, amb un 9,65.

Dels 2.527 alumnes de les comarques gironines que es van examinar de les proves d'accés a la universitat, 2.394 han aprovat. Es tracta del percentatge més elevat de Catalunya, un 94,74%, seguit del de les comarques de Lleida, amb un 94,41%; les de Tarragona, amb un 94,33%, i les de Barcelona, amb un 94,07%. En el conjunt de Catalunya, el percentatge d'aprovats és el més alt dels últims deu anys. El comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, va destacar ahir que «és una xifra rècord que va acompanyada d'altres dades positives, com és el fet que en totes les assignatures de la fase general la nota mitjana que han obtingut els estudiants no ha baixat de 5». Hi ha 161 estudiants que han obtingut una nota igual o superior a 9 i que rebran les distincions que atorga el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa.

La nota mitjana a les comarques gironines és de 6,2, igual que la de Catalunya, mentre que l'any passat va ser de 6,1. En el conjunt de Catalunya, el 53,93% dels estudiants ha obtingut una nota mitjana per sobre del 6; el 26,62%, entre el 5 i el 6, i la resta, entre 4 i 5. La nota mitjana dels expedients acadèmics de batxillerat ha estat de 7,061 (l'any passat va ser de 6,99). Amb aquests resultats, la nota d'accés a la universitat ha estat més alta que fa un any, concretament de 6,7, mentre que el 2009 va ser de 6,6. Aquesta nota es calcula de la manera següent: el 60% correspon a l'expedient de batxillerat i el 40%, a la nota de la fase general de les proves d'accés a la universitat.

Per matèries, entre les que aquest any han obtingut una nota més baixa que l'any passat hi ha la llengua catalana, que ha passat de 6,16 a 5,75, i l'anglès, que ha passat de 6,29 a 5,83. La coordinadora de les proves, Pilar Gómez, manté que «no és cap catàstrofe» si una assignatura baixa nota, però va afirmar que s'analitzarà la situació.

Aquest any s'ha estrenat el nou model de les proves, que s'estructura en dues parts: una fase general obligatòria i una d'específica voluntària.

«Vull dedicar-me a la investigació»
Elisabet Parés, alumna de l'institut Montsacopa d'Olot, ha tret la nota més alta de Catalunya, un 9,65, conjuntament amb dos estudiants més, una noia de Barcelona i un noi de Tarragona.

–T'esperaves aquest resultat?
–«Estava molt contenta per com m'havien anat les proves, però no esperava treure la millor nota.»
–Vas estudiar molt?
–«Durant el batxillerat em vaig preparar molt bé i vaig treure un 9,68 de nota global. Més que estudiar molt per fer presentar-me a la selectivitat, el que he fet és repassar tot el que ja havia estudiat.»
–Quina carrera faràs?
–«Vull estudiar biomedicina, a la Universitat de Barcelona.»
–Quina valoració en fas del nou model de la selectivitat?
–«Trobo que és un model que està bé. En el meu cas, he estudiat batxillerat científic perquè pensava que em podria obrir més portes i, a la selectivitat, vaig triar les proves específiques de biologia i química.»
–Ja tenies clar què volies estudiar quan vas triar el batxillerat científic?
–«Al començament no, va ser durant el segon curs que em vaig decidir per fer la carrera de biomedicina. El meu objectiu és treballar en el món de la investigació.»
–Com veus la situació actual de crisi i de dificultats laborals. Penses que els joves ho tenen complicat per poder aconseguir un lloc de treball estable?
–«Sóc optimista i penso que cal lluitar pel que vols aconseguir, tot i que sóc conscient que és difícil treballar com a investigadora.»
No abaixar el nivell

–Et vols quedar a treballar a Catalunya quan acabis la carrera o marxar a l'estranger?
–«M'agrada tant la idea de quedar-me com la de marxar a fora a treballar.»
–Què opines de l'elevat índex de fracàs escolar que hi ha actualment?
–«Crec que cal canviar els mètodes d'estudi, incloure qüestions més pràctiques i atractives per als alumnes, però el que no s'ha de fer és abaixar el nivell dels estudis.»
________________________________________________
29/06/10-Els millors amb diferència. L'Elisabet Parés, d'Olot, en Juan Vela, de Tarragona, i l'Elena Laura Álvarez, de Barcelona, treuen un 9,65 a la selectivitat lletres i ciències

Tenen intenció d'estudiar biomedicina, filologia hispànica i dret.
EL PUNT

Han tret la nota més alta de la selectivitat d'enguany, un 9,65, i se'n poden anar de vacances amb la tranquil·litat que han fet una molt bona feina. Per a cada un d'ells sí que ha estat una sorpresa ser dels tres millors de tot Catalunya, però, de fet, a cap d'ells no els ha estranyat treure una qualificació molt alta. Ja estaven acostumats tots tres a tenir unes notes excel·lents de batxillerat i van anar a l'examen tranquils. Ahir el mòbil els va estar sonant tot el dia i van haver de concertar cita i atendre els fotògrafs de tots els mitjans de comunicació. Per a ells, un tràngol que, segur, és pitjor que fer un examen.

L'Elisabet Parés és d'Olot. Ha estudiat a l'Institut Montsacopa i de batxillerat ja havia tret un 9,68 de nota global. Aquesta fora de sèrie vol estudiar biomedicina a la Universitat de Barcelona i, per si li faltava nota, que no ha estat el cas, va fer les proves específiques de biologia i química per apujar nota.

L'Elena Laura Álvarez, la Nadia Comaneci del Col·legi Mares Concepcionistes de Barcelona, va anar a la selectivitat amb una nota de 9,96 de batxillerat. Amb el 9,65 que ha tret en té prou i n'hi sobra per fer dret a la Universitat Pompeu Fabra, però tot i això, i per si de cas, la noia va examinar-se de les optatives de llatí i geografia per si li calia apujar nota. Va treure un 9 en un dels exàmens i un altre 9 en l'altre. En definitiva, que dels 14 punts que per primera vegada podien treure els estudiants que aquest any feien les PAU ella n'ha tret un 13,43.

En Juan Vela, per la seva banda, ha deixat molt alt el llistó del Col·legi Sagrat Cor de Tarragona, d'on ja va sortir amb un 9,57 de nota de batxillerat. Aquest jove, que, de fet, necessitava només un 5 just per fer filologia hispànica, també es va examinar d'una de les proves optatives, història de l'art, per si li feia falta. Va treure un set i mig (“sense saber-ho gaire”, confessa, perquè només ho va fer “per provar”). En Juan farà la carrera a la Universitat Rovira i Virgili. “Em quedo a casa a estudiar literatura, la meva passió des que era adolescent ”, assenyala.

_________________________________________________
29/06/10- Consultes sobre temes de salut per a tots els alumnes d'ESO

El 72% d'usuàries del programa Salut i Escola són noies
Sexualitat i drogues són els temes més habituals

AVUI- Barcelona - M. C

Cinc anys després de la posada en marxa del programa Salut i Escola, que va incorporar consultes d'infermeria periòdiques als instituts per atendre qüestions de salut que preocupen els estudiants de tercer i quart d'ESO, la iniciativa s'ampliarà a partir del curs vinent i de forma progressiva també als alumnes de primer i segons curs. Així ho va anunciar ahir la consellera de Salut, Marina Geli, que va fer balanç dels resultats del programa al curs 2008-2009, durant el qual es va oferir aquest servei a 126.173 estudiants del 96,8% de centres de secundària del país.

El programa Salut i Escola va néixer amb l'objectiu de fer promoció de la salut i prevenció entre els adolescents, amb la instal·lació d'una consulta oberta als instituts a càrrec d'un professional de la infermeria. Durant el curs 2008-2009, el 14% dels alumnes –uns 18.000 alumnes– es van adreçar a aquestes consultes, el 72% dels quals van ser noies. Mentre que les joves estudiants s'interessen, sobretot, per temes relacionats amb la sexualitat i l'afectivitat i l'anticoncepció, els nois demanen més informació sobre drogues i addiccions. L'alimentació també és una altra qüestió que preocupa els estudiants. Gràcies al programa, es van detectar sospites o símptomes de problemes de salut. De fet, el 19% de consultes es van derivar a centres de salut.

_________________________________________________
29/06/10-Taula rodona sobre la immigració infantil
EL PUNT- Girona - M.C

La Fundació SER.GI ha organitzat per avui, a les set de la tarda, al centre cultural La Mercè de Girona, una taula rodona per parlar de la immigració infantil a Catalunya. Per tractar d'aquest tema hi seran presents diferents experts en educació social, pedagogia i acolliment d'infants i joves estrangers. L'objectiu és intentar aprofundir en aspectes com ara quines són les seves condicions de vida, els drets i deures, i les mesures de protecció que es posen al seu abast a Catalunya.

___________________________________________________
29/06/10-Lleure, evasió i educació. Convertir el lleure en educació és apostar pel futur.
AVUI- OPINIÓ-Francesc Torralba Roselló

Mentre arriba la cobejada societat del lleure en la qual les màquines faran suposadament la feina bruta i els éssers humans podrem dedicar-nos a llegir poesia, a contemplar la naturalesa i a delectar-nos amb la música, el lleure es converteix en un breu parèntesi de l'activitat laboral, en un punt de fuga, tan necessari com higiènic per mantenir el sempre fràgil equilibri mental i emocional. Un poble es coneix no tan sols per la seva manera de treballar, sinó també per la forma que té de distreure's, per la manera com s'hi gestiona el lleure de gent.

L'educació en el lleure gaudeix d'una llarga i sòlida tradició en el nostre país. Institucions com la Fundació Pere Tarrés i d'altres formen durant l'any educadors del lleure i dissenyen centenars d'activitats per omplir de significat i de valor educatiu aquest temps humà, especialment durant les vacances d'estiu. En contextos de crisi financera i econòmica, el lleure també es transforma, perquè cal proposar activitats que, a més a més de ser educatives i formatives, siguin poc costoses des del punt de vista econòmic. Durant l'estiu, molta mainada de casa nostra gaudeix d'aquest tipus d'activitats, entren en contacte amb la naturalesa, surten dels nius de les ciutats i coneixen el territori.

Com els experts assenyalen, el lleure és una oportunitat idònia per a la transmissió de valors, perquè els valors no es comuniquen directament, sinó a través de pretextos, de bones pràctiques, de situacions de vida. L'esforç, la constància, el respecte envers la natura, l'estima per les pròpies tradicions, la solidaritat o l'audàcia són valors que es fan realment presents en les pràctiques del lleure. L'ascensió a una muntanya, per exemple, és una ocasió privilegiada per conrear el valor de la tenacitat; passar una nit dins d'una tenda mentre algú ronca és una oportunitat per treballar el valor de la paciència. Tot l'esforç per convertir el lleure en un espai educatiu ha de ser ben rebut i protegit per les administracions públiques. Hi ha molt en joc. Massa sovint el lleure de les masses es converteix en un pur pretext per a consumir, o, pitjor encara, en un temps erm, estèril, purament passiu, en el qual el ciutadà es converteix en un receptacle passiu de productes audiovisuals que insulten la seva intel·ligència i fereixen la sensibilitat estètica.

Si desitgem que les noves fornades tinguin un sentit solidari a l'hora de pensar la gestió del lleure, si volem que siguin actius i imaginatius en el temps de lleure, cal educar-los des de ben petits i mostrar-los tot allò que són capaços de fer. El lleure pot ser una ocasió per evadir-se del món i construir-se una quimera en l'espai virtual, però també una oportunitat per contribuir a fer d'aquest món una casa més acollidora, per comprometre's en causes nobles. Mentre la utopia de la societat del descans s'allunya cada dia més del nostre imaginari col·lectiu, el lleure esdevé una ocasió per reinventar-se a un mateix i per a molts ciutadans acaba essent l'única oportunitat per conrear el que vertaderament desitgen. La immensa majoria de les persones incorporades al mercat laboral se senten a disgust treballant, no veuen en la feina un mode de realització personal, sinó, senzillament, el peatge que cal pagar per (sobre)viure, per fer front a les despeses que cada mes s'acumulen sobre la taula. Els petits moments de lleure són, aleshores, ocasions per expressar el propi talent, els recursos amagats, per fer realitat somnis i voluntats que difícilment es tradueixen en una activitat laboral.

No podem malbaratar el capital intangible inherent al lleure. Cal apostar per un lleure responsable i sostenible per a tots, per un lleure que estimuli la imaginació, el sentit crític i els valors més genuïns de la nostra tradició, per un lleure que sigui un àmbit d'acollida incloent i faci possible processos d'integració social, especialment d'aquells col·lectius que pateixen risc d'exclusió social. La cura de les institucions que vetllen per una bona educació en el lleure és una aposta de futur.
____________________________________________
28/06/10-Les joves donen més importància als estudis; ells, a l'esport

Ja fa temps que les noies despunten més que el seu companys homes en els estudis: millors notes i accés majoritari als estudis superiors

Text traduït automàticament de la Vanguardia.

Ja fa temps que les noies despunten més que el seu companys homes en els estudis: millors notes, accés majoritari als estudis superiors i més brillants, en general, en la seva carrera acadèmica. L'explicació cal buscar-la, entre altres coses, en les metes que cada gènere es posa des de la pròpia adolescència. Un treball realitzat per la Universitat de Santiago de Compostel revela que les adolescents concedeixen una gran importància als èxits acadèmics, pas imprescindible per a l'emancipació i la independència, mentre que els homes difuminen els seus objectius i es marquen més èxits esportius i metes antisocials (enganyar , robar o saltar-se les regles), entenent com a tal participar en comportaments que els permeten obtenir un reconeixement social.
Així ho indica el treball realitzat per Laura López i Estrella Romero, publicat en Spanish Journal of Psychology, informa el Servei de Informacions i Notícies Científiques. L'objectiu del treball era analitzar com s'estructuren les metes dels adolescents i quina relació hi ha entre aquestes i la conducta antisocial, a partir de qüestionaris lliurats a sis centres d'ensenyament públic de Galícia, a 488 participants (el 52,2%, noies ) d'entre 12 i 18 anys.

Les diferències de sexe són les clàssiques. L'única variable que no presenta diferència són les metes emancipades. "Les aspiracions de tots dos grups per aconseguir autonomia i llibertat estan igualades", apunten les investigadores.

Pel que fa a les metes antisocials, la feina deixa clar que no s'ha de prendre com un mitjà per aconseguir un fi, sinó com un fi en si mateixes. El fet de participar en aquest tipus de comportaments constitueix una fita per als adolescents, sobretot els homes, perquè els permet l'assoliment de reconeixement social i l'establiment d'una identitat i reputació antisocial


_________________________________________________
28/06/10-Ajuts als estudiants del poble

El reglament havia estat aprovat inicialment a primers de gener sense que ningú presentés al·legacions


BEUDA | DDG L'Ajuntament de Beuda, a través d'un edicte d'alcaldia, ha aprovat el reglament de l'atorgament de subvencions als nens que van a la llar d'infants i als estudiants del municipi.

El reglament havia estat aprovat inicialment a primers de gener sense que ningú presentés al·legacions.

El reglament exposa que l'Ajuntament de Beuda destinarà cada any una partida del pressupost de despeses derivades de l'educació.
Per accedir als ajuts caldrà acreditar figurar al padró d'habitants. El codi concreta el procés de sol·licitud. El reglament està format per setze articles i una disposició final.


___________________________________________________
28/06/10-11 universitats catalanes pugnen a la lliga de campus d'excel·lència. Els centres pretenen aconseguir una marca de prestigi que atregui alumnes i professors

EL PERIODICO-
64 de les 77 universitats espanyoles concorren a la segona edició del programa d'Educació

Un èxit de participació. 64 de les 77 universitats públiques i privades espanyoles intentaran en els pròxims mesos aconseguir un tros del pastís d'ajudes de la segona convocatòria del programa de Campus d'Excel·lència Internacional que promou el Ministeri d'Educació. La participació no es correspon amb les dimensions del pastís: 90,5 milions d'euros, en la seva gran majoria en forma de crèdits retornables, i que, pel que va passar el 2009, es dividiran entre una vintena de comensals. Les universitats catalanes figuren entre les més voraces: 11 de les 12 participen en la competició, en solitari o formant equip. Quatre presenten un únic projecte, però unes altres cinc n'apadrinen dos i dues universitats s'hi presenten amb tres propostes.

¿A què respon, doncs, aquest interès? Hi ha ganes de conquistar una marca que atorgui prestigi dins i fora de les nostres fronteres, que faciliti la incorporació d'estudiants i professors amb talent, segons coincideixen a admetre els peticionaris. El programa de Campus d'Excel·lència Internacional, preparat a la cuina del secretari general d'Universitats, Màrius Rubiralta, premia les aliances (agregacions, segons l'argot del programa) amb els centres de recerca i el teixit social i productiu del territori on estan ancorades les universitats, però també persegueix recompensar l'especialització que acabi amb les institucions d'ensenyament superior que ho ofereixen tot i no destaquen en res.

PROMOURE LA QUALITAT La recerca d'una internacionalització més important (impuls a la mobilitat, els intercanvis, els convenis amb centres estrangers i l'anglès) és el tercer aspecte que vol recompensar la iniciativa del Govern central. Les que obtinguin el guardó només seran unes poques, però de forma inevitable aquestes estiraran la resta i acabaran elevant el llistó general de qualitat. Com a mínim aquesta és la teoria.

La resolució de la primera edició del programa va propiciar la creació de tres categories. Les tres universitats catalanes més grans –UB, Politècnica (UPC) i Autònoma (UAB)– van aconseguir un lloc en la divisió d'honor. En les altres dues categories inferiors (Campus d'Excel·lència Regional i Campus Prometedors d'Excel·lència) s'hi van fer un forat la Rovira i Virgili de Tarragona (URV), Pompeu Fabra (UPF) i Ramon Llull (URL). Totes sis aspiren aquesta vegada a aconseguir finançament addicional per als projectes que ja van obtenir un reconeixement i que han estat ampliats o modernitzats.

MACROPROPOSTA En el terreny de les novetats, la Universitat de Lleida (UdL) lidera una proposta centrada en l'agroalimentació, que compta amb el concurs de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA), al qual s'han sumat vuit universitats més: UB, UPC, UAB, URV, UPF, Girona (UdG), Vic (UVic) i Oberta (UOC). Ramon Canela, vicerector de Política Científica i Tecnològica de la UdL, explica que es tracta d'un projecte que no va prosperar fa un any «perquè tenia unes dimencions molt reduïdes», que ara «s'ha fet créixer» i que destaca «els aliments saludables i els processos sostenibles».

Un altre dels plantejaments innovadors ha nascut a la UdG, que pretén donar visibilitat al treball multidisplinari dels equips de recerca que treballen en l'estudi de l'aigua des de diferents perspectives, des dels robots aquàtics fins als balnearis, explica la rectora, Anna Maria Geli, que recorda que «l'aigua que es beu a mig Espanya procedeix d'empreses envasadores de Girona». El tret més singular del projecte resideix en el caràcter «transfronterer» de la seva formulació. Un grup d'universitats franceses s'han afegit a la proposta i busquen reconeixement i finançament a l'altre costat dels Pirineus. La UdG necessita recursos per poder aixecar edificis on s'alberguin grups d'investigadors i ha vist en aquesta convocatòria una oportunitat per fer-ho.

La UB ha reelaborat i ampliat la proposta temàtica sobre l'àmbit de la salut, un dels més potents de la seva oferta acadèmica i investigadora, que va ser desestimada fa un any. Josep Samitier, coordinador del projecte, subratlla que a l'aliança dels centres docents dels campus de Barcelona i Bell-

vitge, a l'Hospitalet de Llobregat, s'hi afegirà una xarxa de sis hospitals i els centres de recerca que es puguin erigir a la Zona Franca quan cristal·litzi el procés de transformació de l'activitat econòmica del polígon.

I la UPC, aliada de la UB en un dels cinc millors projectes de la convocatòria del 2009, vol fer valer la seva dilatada experiència en la formació d'enginyers elèctrics. La coordinadora del projecte, Mireia de la Rubia, recorda que «el 20% dels investigadors de la UPC treballen directament en qüestions relatives a l'energia», el sector, assegura, que «genera més ocupació al món».

________________________________________________
28/06/10-Carmen Lomana ensenyarà maneres a Tele 5

EL PUNT - Madrid -

Canal: Televisió
Tele 5 ha iniciat el càsting de Las joyas de la corona, un xou de telerealitat en què 12 nois i noies “aprendran a comportar-se en societat”. Carmen Lomana dirigirà l'escola on els joves seguiran un exhaustiu pla d'instrucció i Jordi González presentarà les gales.

__________________________________________________
28/06/10 02:00 -Plou sobre mullat

Opinió- MARIA ÀNGELS PAGÈS CALVET. VENTALLÓ (ALT EMPORDÀ)

S'ha acabat un altre curs escolar, i seria molt gratificant poder afirmar que s'han aconseguit millors resultats que el curs passat. La reforma educativa no ha pas obtingut els seus objectius. No és que no s'hagi avaluat els alumnes. Primer, amb unes proves als de quart. Els nostres estudiants van quedar en dotzè lloc entre les disset comunitats autònomes. Ara hem conegut els resultats dels alumnes de sisè, tampoc gens satisfactoris. Un de cada quatre no té les competències bàsiques per passar al cicle següent de l'ensenyament obligatori, la secundària.

Respecte a la llengua estrangera, trenta-cinc de cada cent estudiants no han assolit el nivell d'anglès que correspon a l'etapa de primària. Ja es veu, plou sobre mullat, com vulgarment es diu; millorar els resultats es compleix si hi intervenen molts factors, el nivell socioeconòmic, la titularitat del centre, el nombre d'estrangers, etc.

La conselleria d'Educació atribueix el descens a l'increment del nivell d'exigència, i els sindicats s'han atrevit a dir que el desgavell ha estat per la sisena hora. Val a dir que només es fa a Catalunya.

El que sí que és cert és que no podem tancar els ulls a aquesta situació. La millora de l'educació continua sent el gran repte de l'escola catalana. Professors, mestres, pares i, sobretot, alumnes no hi tindran res a veure... No s'han donat gaires privilegis i poques responsabilitats a la generació que puja?

La cultura de l'esforç no hauria de ser més present en la nostra societat? Tant en l'àmbit familiar com en l'escolar, no caldria potenciar-lo més?

Seria bo tenir en compte que «l'esforç és el que ens permet estirar al màxim el potencial humà que tots portem a dins».
________________________________________________
23/06/10-El cardenal Sistach se suma als atacs a la web de Salut sobre sexe

Acusa el Govern de «destruir l'obra educativa de les famílies» i jutja perversa la seva informació sexual

L'Arquebisbat de Barcelona s'alinea amb la dreta en la croada contra una pàgina activa des del 2005
EL PERIODICO- JORDI CASABELLA-BARCELONA

La croada de la dreta en contra de la pàgina web www.sexejoves.gencat.cat de la Conselleria de Salut de la Generalitat, que un tertulià del canal de televisió Intereconomía va realçar el 4 de juny passat quan li va dir «zorra» i «guarra» a la consellera Marina Geli per la iniciativa, ha guanyat un aliat de pes. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, va penjar ahir a la web de la seva diòcesi un document aprovat dijous passat per la delegació diocesana de Pastoral Familiar en què es desqualifiquen els continguts de la web d'educació sexual per a joves de Salut i es carrega contra el Govern del tripartit per portar a terme «una obra socialment i educativament molt negativa». I tot plegat a menys de sis mesos de les eleccions autonòmiques i l'anunciada visita del Papa a la Sagrada Família.

El que és més sorprenent del cas és que les escomeses contra la pàgina Sexe Joves arribin ara, cinc anys després que la web s'inaugurés. Les reflexions de la delegació de Pastoral Familiar, una entitat que depèn de l'arquebisbat, dirigida pel sacerdot Manel Claret i que té com a tasques a fer els cursos de preparació al matrimoni, acusa la Conselleria de Salut d'haver adoptat «un criteri pervers» a l'hora d'informar els joves. «En aquests temes, la simple informació ja és una opció ètica clara». I en aquesta web, continua el text, «en temes de sexualitat i embaràs, l'interessat o interessada té obertes totes les possibilitats, qualsevol decisió que prengui és bona. Només es tracta d'informar».

Mera exposició que li sembla

inacceptable a l'arquebisbat, ja que «hi ha comportaments positius i negatius, cosa que vol dir que són èticament bons o dolents».

EL PLAER / Més endavant deplora que el cos «sigui una caixa de ressonància per aconseguir el màxim plaer», entra en el rebuig a l'avortament i lamenta que la Generalitat «destrueixi l'obra educativa de les famílies i les escoles». El cardenal Sistach va declinar ahir pronunciar-se sobre la nota.

Salut va incloure el 2005 la web Sexe Joves al portal d'internet de la Generalitat. Abans de fer-ho, els seus autors van consensuar el contingut de la pàgina, dirigida a joves d'entre 14 i 25 anys, amb estudiants d'aquestes edats, associacions de pares i un comitè integrat per ginecòlegs, llevadores, psicòlegs i periodistes, segons la conselleria. D'aquestes consultes en va sorgir, per exemple, la idea d'incloure una adreça de correu electrònic de resposta urgent, que funciona les 24 hores del dia durant tota la setmana, així com també la incorporació d'un xat en què mig centenar de professionals de diverses especialitats participen quatre dies a la setmana. El correu electrònic de Sexe Joves rep 280 missatges al mes.

SEXUALITAT RESPONSABLE / «L'objectiu d'aquesta pàgina és que els nois de 14 a 25 anys es responsabilitzin de la seva sexualitat, evitin embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual», va explicar ahir Gemma Falguera, llevadora i coordinadora de la web. «El contingut d'aquesta pàgina és el mateix que es dóna a les escoles: mira d'orientar sobre l'afecte, la sexualitat i la reproducció». La Generalitat és l'únic Govern autonòmic que ofereix aquest tipus d'assessorament. A la resta de comunitats, aquesta informació la faciliten societats mèdiques.

_________________________________________________
23/06/10-Els naixements cauen a Catalunya per primera vegada en una dècada. La frenada de la immigració agreujarà la tendència a la baixa en els pròxims anys

La crisi econòmica va propiciar el 2009 un descens del 5% respecte del 2008
EL PERIODICO-RAFA JULVE / ALBA G. LAGUNA-BARCELONA

Fins i tot les embarassades que no deixen de veure pel carrer dones en el seu mateix estat ho tindran més difícil per seguir mantenint aquesta percepció. La crisi ha tornat a demostrar les seves conseqüències demogràfiques: els naixements van caure un 4,85% l'any passat a Catalunya respecte del 2008 i es van situar en 84.914, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per descomptat, el terratrèmol econòmic i els seus efectes (entre ells, el retorn als seus països de moltes immigrants i el descens de l'arribada d'estrangers) són els principals causants que neixin menys nens. Però no els únics, perquè també comença a notar-se una tendència que s'accentuarà al llarg dels pròxims anys: part de les dones autòctones nascudes en el baby boom dels anys 70 ja han tingut la descendència desitjada o ja han començat a allunyar-se de l'edat més fèrtil, i han donat pas a una generació molt menys nombrosa de potencials mares.

Des del 1998, quan hi va haver 56.831 naixements (76 menys que el 1997), Catalunya no havia experimentat cap descens de la natalitat. L'augment de la població i la bonança econòmica van afavorir que cada any naixessin 2.000 o 3.000 nens més que en l'anterior. Fins al punt que el 2008 van venir al món un total de 89.249 criatures, una xifra que no es registrava des del 1979 i que serà difícil de tornar a aconseguir a curt termini.

VARIABLES NEGATIVES / Com recorda Daniel Devolder, expert del Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, els últims números oferts per l'INE mostren una situació demogràfica similar a la dels anys 2006 i 2007, de manera que aquest descens del 4,85%, que coincideix pràcticament amb la mitjana espanyola, «no seria enorme si fos ocasional». El problema, matisa, seria considerable si la dinàmica es prolongués molt en el temps, a la vegada que admet que hi ha una sèrie de variables que, com a mínim de cara a l'any que ve i el següent, no contribuiran en absolut a rejovenir la piràmide poblacional.

I no parla de la tisorada del Govern espanyol que posarà fi a partir del pròxim 1 de gener al xec nadó dels 2.500 euros. Parla de la crisi que ha dissuadit moltes persones de tenir descendència i que ha generat una forta baixada de la natalitat, sobretot entre les immigrants, amb una caiguda d'entre el 15% i el 20% en els col·lectius de romaneses, bolivianes i equatorianes.

CONCILIACIÓ LABORAL I FAMILIAR / Amb aquestes perspectives i amb una taxa de fecunditat d'1,53 fills per dona, Catalunya (i també Espanya, amb 1,40) s'allunyen encara més del reemplaçament generacional, establert en 2,1 descendents per ciutadana. Una bretxa que es podria engrandir amb la crisi «malgrat que és molt difícil fer pronòstics», adverteix Devolder.

En principi, el fet que algun membre de la parella s'hagi quedat sense feina és molt probable que obligui a descartar tenir fills de moment, però a la vegada, i encara que sigui més infreqüent, pot animar a tenir-ne perquè un dels pares disfrutaria de més temps per criar-los. «És molt important fomentar la conciliació laboral i familiar perquè augmenti la natalitat», insisteix l'expert del Centre d'Estudis Demogràfics, de manera que és molt difícil trobar gaires ànims de procreació en aquelles persones que s'han vist amb l'obligació de fer més hores a la feina per por de perdre-la o que viuen més estressades per aquest mateix motiu.

ESCOLES I PEDIATRES / ¿Obligarà aquest panorama fluix pel que fa a naixements a prendre mesures al Departament d'Educació? Segons fonts d'aquesta conselleria, amb les dades del 2009 no no n'hi ha prou per si mateixes per modificar les previsions en aquesta matèria: «Un descens del 5% en un any puntual no és preocupant si tenim en compte que en el període que va del 2003 al 2009 Catalu-

nya va experimentar un increment de 192.000 alumnes, a raó d'uns 15.000 cada any». En aquest sentit, «el més important és parar atenció a quina serà la tendència a llarg termini». «Els nens comencen l'escolaritat als 3 anys, i això dóna un cert marge als centres, que tenen molt en compte les taxes de natalitat i els empadronaments a l'hora de modular l'oferta de places», explica aquesta font.

¿I en pediatria? En opinió del doctor Vicente Molina, president de l'Associació Catalana de Pediatria, «sempre han faltat pediatres» en aquesta comunitat, «però com que no hi ha cap estudi detallat que digui quants especialistes fan falta, no es pot saber amb exactitud si el descens de la natalitat compensarà la carència de pediatres».

______________________________________________
23/06/10-Els titulats tècnics tenen el 94% d'ocupació

La taxa d'atur dels enginyers és 10 punts inferior a la mitjana

AVUI- Barcelona - M.R

Els joves que acaben estudis tècnics tenen en aquests moments el 94% d'inserció laboral. Així ho va afirmar ahir el director general d'Universitats, Josep Ribas, durant la presentació de l'informe La situació laboral, oportunitats i perspectives dels professionals tècnics qualificats a Catalunya. El treball revela que ara mateix la taxa d'atur entre aquests titulats (enginyers, arquitectes i tècnics) és de 10 punts inferior a la mitjana de la societat catalana (del 7,6% respecte al 17,9% de la mitjana al nostre país).

El treball, realitzat per la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (Fobsic) i el programa Enginycat del Comissionat per a la Universitat i Recerca, basat en 1.200 entrevistes, informa que a Catalunya hi ha 340.000 persones que treballen com a tècnics qualificats en els sectors de la construcció, la producció i les TIC, és a dir, un 10,68% de la població ocupada. D'aquests, 121.600, el 3,8% dels treballadors catalans, són titulats en algun estudi d'aquest àmbit.

6 de cada 10 menors de 30 anys titulats tècnics cobren més de 24.000 euros bruts anuals.

__________________________________________________
23/06/10-L'eliminació de la jornada intensiva del juny el curs vinent fa crispar l'ambient dels centres escolars

Algunes escoles alerten que suspendran les excursions si no es manté

EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

El curs es va acabar ahir amb un ambient de crispació als centres. A les retallades de sou i ajustaments de plantilla s'hi suma el nou calendari escolar que preveu la supressió de la jornada intensiva el juny, un punt que ha despertat moltes reticències. A les comarques gironines, cap a la meitat de centres han fet una petició al Departament d'Educació per continuar fent aquesta jornada, petició que se'ls ha denegat. Algunes escoles volen suspendre les excursions anuals com a mesura de protesta.

En les peticions que ha rebut Educació a les comarques gironines s'al·leguen, en la gran majoria dels casos, les elevades temperatures del mes de juny a les classes per reclamar continuar fent la jornada intensiva durant deu dies del mes de juny. El director dels serveis territorials del departament a Girona, Andreu Otero, manté que només es pot concedir aquesta petició a un centre si es tracta d'una «circumstància excepcional», com poden ser unes obres que s'hagin de fer a les instal·lacions. Les temperatures del juny no es considera que siguin una d'aquestes circumstàncies, segons indica Otero.

Alguns centres escolars de Catalunya, entre els quals també n'hi ha de les comarques gironines, han alertat que si no fan la jornada intensiva el curs vinent suspendran les excursions anuals com a mesura de pressió. Un exemple d'aquest ambient enrarit als centres el podem trobar en les declaracions del director de l'escola Pla de Girona, Josep Maria Busquets. «No es pot treballar a les aules amb aquestes elevades temperatures i sense jornada intensiva. No sabem encara quines mesures prendrem si se suprimeix; el tema de les excursions no es descarta com a mesura de pressió, tot i que encara no hi ha res concretat», va indicar.

El director dels serveis territorials d'Educació a Girona afirma que entén que hi hagi «una resistència al canvi», però recorda que la supressió d'aquesta jornada intensiva forma part del nou calendari aprovat que s'ha de començar a aplicar el curs vinent. Aquest calendari estableix també que l'inici de curs s'avança una setmana, concretament al 7 de setembre, i que del 28 de febrer al 4 de març hi haurà una setmana de vacances. Otero destaca que s'ha fet un esforç per adaptar-se als canvis i tenir les plantilles preparades per al 30 de juny.

Crítiques dels sindicats

CCOO ha fet públic un comunicat, coincidint amb el final de curs, en què es destaca la preocupació «pel futur de l'educació pública al nostre país». «Una política de retallades no ajuda a avançar», es destaca. El portaveu d'Ustec.STEs a Girona, Xavier Díez, afirma que «el curs que s'ha viscut és per oblidar» i lamenta el tema de la supressió de la jornada intensiva, ja que afirma que és una mostra més de l'actual política educativa.
________________________________________________
22/06/10-Santa Pau crea un pla perquè els joves tinguin la primera feina

DIARI DE GIRONA-OLOT | XAVIER VALERI
L'Ajuntament ha creat un programa d'ocupació juvenil per a aquest estiu. El programa duu el nom "Pesca la primera feina". Segons ha explicat l'alcaldessa, Esther Badosa (ApG), l'objectiu és possibilitar que els joves tinguin el primer contacte amb l'àmbit laboral. L'Ajuntament ha programat l'oferta de 6 llocs de treball d'un mes de durada. Es tracta de feines a l'administració municipal, a l'oficina de turisme i a la brigada d'obres i serveis. Esther Badosa ha explicat que Santa Pau s'ha incorporat a les brigades joves comarcals. Es tracta de deixar participar adolescents de menys de 16 anys en petits treballs de manteniment dels municipis. També s'ha creat una borsa de treball.


________________________________________________
22/06/10-CCOO denuncia que en el 92% de les escoles se superen els 27 graus que marca la llei

GIRONA | DDG
La Federació d'Ensenyament de CCOO denúncia que més del 90% dels centres afirmen tenir problemes de calor i de radiacions solars, i el 92% asseguren superar habitualment els 27 graus centígrads que marca la llei. En aquest sentit, una quarta part d'aquests centres remarquen que tenen problemes d'humitat i la mala ventilació, uns factors que agreugen considerablement la sensació de calor i el disconfort a les aules.
La llei estableix per als locals tancats on es realitzen treballs sedentaris temperatures de 17 a 27ºC i en locals on es realitzen feines lleugeres una temperatura entre els 14 i els 25ºC. Per aquest motiu, el sindicat va posar en marxa un qüestionari per tal de conèixer de primera mà la situació de les escoles en aquests temes.
Segons apunta CCOO, en els centres educatius són pràcticament inexistents els sistemes per garantir una correcta ventilació. Hi ha molt pocs espais amb aire condicionat, i un 25% dels centres tenen dificultats en l'obertura de les finestres. Tot i que pràcticament tots disposen de calefacció, el 45% dels centres pateixen problemes de fred, sobretot pel que fa al mal funcionament dels sistemes de calefacció o a les diferències de temperatura entre els diferents espais dels centres.
Amb aquests resultats, el sindicat insta tant les empreses com el departament d'Educació de la Generalitat a que prengui mesures oportunes per solucionar una situació que es veurà agreujada per la supressió de la jornada intensiva i l'avançament de l'inici de curs.


________________________________________________
22/06/10-La UdG és la sisena d´Espanya en alumnes aprovats per crèdit

En total, a Catalunya hi ha set de les deu millors universitats en taxa de rendiment

DIARI DE GIRONA | M. PALLARÈS
No tots els universitaris, independement de la carrera que cursin, acaben els seus estudis en el temps previst segons els plans acadèmics. Però hi ha centres on la taxa de rendiment, o el nombre d'alumnes que aproven els crèdits dels quals es matriculen, és més honrosa que en d'altres. I en el cas de la Universitat de Girona (UdG), aquest índex se situa en un meritori sisè lloc dins dels centres públics espanyols, un total de 47 segons el darrer estudi fet públic per la Fundación Conocimiento y Desarrollo.
Aquesta taxa, en el cas del centre gironí, determina que un 68,85% dels seus estudiants aproven els crèdits que han escollit; la resta són els que els suspenen o directament no es presenten als exàmens.
Precisament, Catalunya és la comunitat autònoma on la taxa de rendiment és més elevada en total; i és que fins a set centres se situen dins els deu millors segons aquest indicador. És la Universitat Pompeu Fabra, amb un 81,7 %, la que se situa al capdavant del rànquig, seguida per l'Autònoma de Barcelona (70,38) i la Pública de Navarra. A la cua, per contra, s'hi situen la Universitat d'Extremadura, i les politècniques de Madrid i Cartagena.
El mateix estudi també ha difós un altre indicador per avaluar l'eficiència acadèmica dels universitaris: la taxa d'abandonament de les carreres, és a dir, "el percentatge d'alumnes que havent d'acabar la carrera en un curs determinat, no s'hi van matricular ni aquell curs ni en l'anterior". En aquest cas, la UdG se situa a la part mitja de la taula, al 18è lloc, amb una taxa del 21,45 %.



__________________________________________________
22/06/10-Algunes escoles ja avisen que no aniran d'excursió si no fan la jornada intensiva

Els alumnes catalans acaben avui el curs i comencen les vacances més curtes
A partir de demà els escolars tenen 76 dies seguits de festa
AVUI- Barcelona - Mireia Rourera

L'últim dia d'escola acaba en molts centres amb l'amenaça dels professors de no fer excursions l'any vinent si Educació manté l'eliminació de la jornada intensiva del mes de juny. “Encara no sabem quantes escoles han pres aquesta mesura, però ens consta que n'hi ha força. Algunes ja ho han comunicat a Educació i d'altres ja ho han dit a les famílies”, va assegurar ahir la portaveu del sindicat USTEC, Rosa Cañadell. “Nosaltres no hi donem suport perquè entenem que aquesta mesura perjudica principalment els nens, però entenem que és una conseqüència de la nefasta política del departament que dirigeix Ernest Maragall”, va mantenir.

Els professors haurien adoptat aquesta mesura per pressionar el govern i fer-li entendre que part de les hores del mes de juny que deixen de fer durant la jornada intensiva “les compensen durant el curs amb excursions i colònies”, que no són obligatòries i per les quals cobren un “complement mínim”.

Segons l'agència ACN, l'Associació Catalana d'Empreses de Lleure, l'Educació i la Cultura (ACELLEC), que agrupa diverses empreses del sector del lleure, ja ha vist cancel·lades el 35% de les sortides i colònies contractades per a l'any que ve.

El departament d'Educació ja ha titllat de totalment “intolerable” que els mestres facin servir les excursions escolars “com a mesura de pressió” per aconseguir les seves reivindicacions.


LES XIFRES
35
per centdels contractes d'excursions i colònies ja s'han anul·lat a una associació d'empreses de lleure.
4
horesde classe es fan mentre la dura la jornada intensiva del mes de juny. A primària l'horari és de 6 hores.
Educació contractarà 578 mestres nous
El departament d'Educació contractarà per al curs 2010/2011 un total de 578 nous mestres i professors i, a la vegada, passarà a centres educatius 184 docents que ara estan adscrits a Serveis Educatius. D'altra banda, aquest departament va informar ahir que la oferta inicial per a l'any que ve per cursar FP s'ha hagut d'augmentar en 5.000 places.

________________________________________________
22/06/10-La FES d'Olot diu que «no està casada» amb ningú i fa un curs amb la Universitat de Vic
Els altres quatre els continua fent amb la de Girona
EL PUNT- Olot - jordi casas

La Fundació d'Estudis Superiors (FES) d'Olot ha programat per primera vegada un dels seus cursos d'estiu amb la Universitat de Vic. Els altres quatre cursos els ha continuat programant conjuntament amb la Universitat de Girona. «No estem casats amb ningú. Col·laborem amb tothom», va afirmar ahir el director de la fundació, Jordi Calabuig.

No és ben bé un curs, sinó una jornada que es du a terme avui a la seu del Consorci del Lluçanès, a Santa Creu de Jutglar, en el marc de la Universitat d'Estiu de Vic sobre la creació i comercialització de productes turístics i creació de destinacions de turisme rural. És la primera activitat del conveni que han signat recentment la FES i la Universitat de Vic i que, a la tardor, es plasmarà amb una programació molt més extensa i amb activitats formatives a Vic i a Olot.

Tot plegat ho ha facilitat l'obertura del túnel de Bracons i la millora de les comunicacions entre Vic i Olot. Interrogat sobre aquest conveni amb la universitat osonenca, Jordi Calabuig va explicar que es treballa per reforçar-lo, i ha recordat que la FES no està tancada a res. En aquest sentit, va recordar que amb els estudis de grau universitari de disseny que s'inicien a Olot el curs vinent, la fundació està oberta a organitzar les activitats formatives especialitzades que calgui de manera conjunta amb l'Escola d'Art d'Olot.

Quant a la resta de l'oferta d'estiu de la FES, aquesta sí amb la Universitat de Girona, la principal novetat és un curs sobre iconografia que impartirà Giancarlo Pellegrini, un prestigiós expert de Bolonya. Aquest curs es farà del 24 de juliol a l'1 d'agost al Museu dels Sants d'Olot, a partir de l'anàlisi d'un pantocràtor. El programa inclou a més unes jornades sobre programació per competències en activitats de l'àmbit de les ciències naturals, socials i culturals –del 5 al 9 de juliol–; un curs sobre eines i instruments per a les polítiques de paisatge –del 30 de juny al 2 de juliol–, i un curs sobre educació del cos en l'etapa preescolar –del 5 al 9 de juliol.

Està previst que hi participin més d'un centenar de persones, i aquests cursos estan reconeguts com a formació permanent pel Departament d'Educació i com a crèdits de totes les universitats catalanes.

______________________________________________
22/06/10-L'IES La Garrotxa inicia el projecte 7.902 amb Cuba
EL PUNT- Olot - J.c

Un grup de catorze alumnes de tercer d'ESO de l'IES La Garrotxa d'Olot marxen avui cap a Cuba, on coneixeran el país a través de tres companys que en són originaris i que els explicaran on vivien fins abans de marxar a la capital garrotxina i per què ho van fer. El viatge forma part del projecte 7.902 –els quilòmetres que separen l'institut de Cuba–, que es convertirà en un documental que es podrà veure en la mostra Olot.doc. En concret, visitaran l'Havana i Santiago. Aquests tres alumnes fa tres anys que són fora del país i des d'aleshores no hi han tornat. El grup coneixerà a través de testimonis del país –familiars i amics– el dia a dia en aquest lloc, les històries de vida i el motiu pel qual van haver d'immigrar els familiars dels tres alumnes cubans. A més, visitaran el casal català de Cuba i la fàbrica de cadires de rodes del GERDD. El grup és dirigit per les professores Teresa Pujolràs, Cèlia Passadas i Tona Calm. L'IES La Garrotxa ha guanyat diversos premis amb aquest tipus de treballs –prèviament, amb una trilogia sobre el Marroc– com ara el més recent del CAC.
_____________________________________________
21/06/10-12h39'- La FES presenta els cursos d'estiu
EL PUNt- Olot - J.c

Un curs sobre iconografia que impartirà un prestigiós expert de Bolonya és la principal novetat dels cursos d'estiu de la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot, que estan reconeguts com a formació permanent pel Departament d'Educació i com a crèdits de les universitats catalanes. El programa inclou a més unes jornades sobre programació per competències en activitats de l'àmbit de les ciències naturals, socials i culturals; un curs sobre eines i instruments per a les polítiques de paisatge; un curs sobre educació del cos en l'etapa preescolar i una jornada de creació i comercialització de productes turístics, l'única que es farà a Vic, ja que forma part de la Universitat d'Estiu de la capital osonenca.

__________________________________________________
21/06/10-Cauen un 35% les colònies escolars per un boicot de professors a Educació

Els docents de les escoles catalanes pressionen perquè el Govern restituir la jornada intensiva de juny a Primària

Text traduït automàticament de la Vanguardia.

Els professors pressionen així perquè la Conselleria d'Educació restableixi la jornada intensiva al mes de juny a Primària. Fonts d'una de les patronals del sector van explicar que alguns centres estan fent circular una carta en què constaten que els professors, amb vot en el consell escolar, s'oposen a la contractació de colònies i sortides mentre Educació no restableixi la jornada intensiva als docents, eliminada en el pròxim curs.

Segons la carta model, el director de l'escola explica a la patronal que "a causa de la denegació de la jornada intensiva per part d'Educació, queden de moment, paralitzades totes les activitats complementàries del centre per al proper curs, afectant principalment a les sortides i les colònies ".

"Sentim tenir-los d'informar d'aquesta paralització, ja que entenem que això comportarà una pèrdua important de recursos per la seva banda, i esperem que properament puguem solucionar la diferència de criteris amb Educació", conclou la missiva.

Des de la patronal van assegurar no entendre la pressió sobre ells i van assegurar que la contractació de colònies ja ha baixat un 35% respecte l'any passat a causa d'aquest motiu. A aquestes alçades del curs, la majoria de les escoles ja han contractat les activitats a un any vista (i fins i tot dos).

"No ho entenem, estem molt sorpresos amb que s'utilitzin les colònies per a un tema laboral", van assegurar, i van recordar que les convivències d'alumnes són un "fet de qualitat de l'ensenyament" a què estan renunciant aquests mestres.

A més, van alertar que aquesta pressió comportarà una "destrucció" de llocs de treball-essencialment monitors-i afectarà a molts alumnes, encara per quantificar. La jornada intensiva va quedar eliminada del calendari escolar en aprovar el conseller d'Educació, Ernest Maragall, una nova versió d'aquest-que avança el curs una setmana i introdueix vacances al febrer-que començarà a aplicar el pròxim curs 2010-2011.

No obstant això, la nova ordre de calendari va deixar oberta la possibilitat que el consell escolar de cada centre, demanant permís als serveis territorials, poguessin acordar de manera excepcional l'adopció d'aquesta reducció horària al juny.

________________________________________________
21/06/10-Montilla destaca el paper social dels pavellons d'Olot
Remarca el dinamisme de les entitats esportives locals
EL PUNT- Olot- JORDI CASAS

El president de la Generalitat, José Montilla, va justificar ahir a Olot la inversió de 5,5 milions en la construcció dels dos nous pavellons esportius parlant de la importància social de l'esport i el dinamisme de les entitats usuàries, un total de 43. Montilla va inaugurar aquests equipaments que utilitzen més de quatre mil persones.

Tant ell com l'alcalde, Lluís Sacrest, van justificar la inversió més important feta mai a la ciutat en una obra pública al·ludint a l'elevat nombre d'usuaris i el deteriorament dels pavellons vells i, a més, a la importància social i per a la salut que tindran. Van recordar que és una reivindicació històrica de tots els clubs de la ciutat i que es van projectar i tirar endavant en l'anomenada època de «vaques grasses». «Vam fer el que tocava i en el moment que tocava», va sentenciar l'alcalde, que va recordar que no els sabia greu haver-se endeutat amb prudència. Montilla va beneir la fórmula afirmant que és vàlida per resoldre les nombroses mancances que té el país en l'actual context de crisi. «S'ha d'arriscar des de la prudència i la unitat de totes les administracions», va dir. El vicepresident de la Diputació, Narcís Casassa, va justificar la inversió, a la qual han contribuït, afirmant que l'esport és una escola de vida. Abans, el regidor d'Esports, Joaquim Monturiol –que a petició de Sacrest va ser ovacionat per haver liderat el procés que ha culminat amb els pavellons–, va remarcar el salt qualitatiu i quantitatiu que s'ha fet amb els nous pavellons i va insistir en el protagonisme que hi havien tingut les entitats usuàries, un total de 43, entre clubs i escoles. El president del Club Patí Hoquei, Lluís Cases, va agrair a l'Ajuntament que hagi escoltat les aportacions de les entitats. «Ens els sentim molt nostres», va sentenciar. Finalment, Sacrest també va justificar la polèmica ubicació d'aquests pavellons al·ludint al model de ciutat compacta que defensen i la unanimitat de les entitats usuàries en aquest tema.

_______________________________________________
21/06/10-USTEC alerta de la rebaixa de la qualitat en la retallada de serveis en l'educació

La política educativa afectarà plantilles i projectes pedagògics, unitats lingüístiques i l'especialització a les ZER
EL PUNT- Tarragona - I.M

El curs escolar s'acaba aquesta setmana. Ha estat replet de novetats i convuls: s'ha aprovat la llei d'educació de Catalunya (LEC), s'ha presentat el nou calendari escolar, s'ha anunciat la retallada salarial als mestres i, de mica en mica, s'han anat presentant reformes que, segons el col·lectiu, rebaixaran els serveis i la qualitat docent. Les tisorades afecten els centres de recursos pedagògics (CRP), els serveis de llengua, interculturalitat i cohesió (LIC) i els equips d'atenció primària (EAP). En la major part dels centres, a més a més, s'ha fet una proposta per rebaixar les plantilles de professors que són el resultat de la reducció d'especialistes a les zones escolars rurals (ZER); el reordenament de les hores lectives i la retirada del suport dels mestres de més de 55 anys.

«Si volem defensar el model públic d'educació, professorat i pares hem de trobar la manera d'anar junts i aquest és el missatge clau». Així de clar ho expressa Josep Maria Cartanyà, portaveu del sindicat USTEC-STEs a Tarragona. Cartanyà, a més a més, detecta símptomes de privatització en el model educatiu que s'està introduint en les aules.

Els serveis educatius, a Catalunya, es reduiran a cap a 200 persones. El centres de recursos pedagògics (CRP) seran els més afectats al Camp, i passaran de 25 a 15 professionals. Els LIC queden reduïts a la meitat, que responen a 4 places consolidades i 6 en comissió de serveis i, als EAP, els treuen 3 persones, de les 68 que hi ha al territori. Les dades, com explica Cartanyà, «corresponen als llocs de treball definitius i desconeixem l'afectació que tindrà a les places interines». La reflexió va més enllà i, de fet, Cartanyà fa una referència explícita a la pèrdua de qualitat dels serveis, més que al percentatge de professionals que pot significar.

Es refereix, en aquest cas, a les ZER: «la reducció de plantilla es tradueix en una retallada de professors especialistes, que ara són itinerants entre els centres de la zona escolar, i passaran a formar part de la plantilla d'una escola». Un professor especialista –idiomes, música o educació física– que es perdrà i, alhora, la funció l'assumirà un dels docents de la plantilla, de caràcter generalista.

A efectes de càlcul, el sindicat calcula que la reducció de places afectarà les ZER per l'eliminació dels itinerants i un de cada dotze mestres amb relació a l'aplicació del decret que regularà les hores lectives, que passen de 23 a 25 a la setmana. La reducció d'hores de coordinació també produirà un efecte de rebaixa de les plantilles. Als centres petits, es redueixen a 6 hores i als grans, de més de 22 grups, de 9 hores, la qual cosa «suposarà mig professor menys i l'empitjorament de les condicions de treball de les persones que fan aquestes feines de coordinació, com ara els caps de departament».

Els mestres de més de 55 anys deixaran de tenir una reducció de dues hores lectives de la jornada i les places per jubilació només es cobriran un 50%. Entre les notícies d'última hora, també s'especula amb la reducció d'un 10% de la borsa de treball.

Per tot plegat, Josep Maria Cartanyà fa veure que «es tracta d'un conjunt de mesures amb tendència a incrementar el còmput horari del professorat i a reduir el tractament de la diversitat, la innovació i les mesures de caràcter social», que «tants anys ens ha costat d'aconseguir».

Desplegament de la LEC
En el marc que es presenta «no podem perdre de vista el desplegament de la llei d'educació de Catalunya (LEC)» que ho farà pel decret d'autonomia de centres, de direccions i de l'agència d'avaluació. És un model basat «en l'èxit o el fracàs del centre en relació amb les competències bàsiques», és a dir, als indicadors d'objectius que s'hi hagin fixat. Una educació on «no s'hi preveu la formació personal, sinó que tindrà una orientació molt concreta», que consistirà a «superar els paràmetres que s'indiquin des del món econòmic i, especialment, de necessitats laborals». Els centres s'hi desviuran, perquè «en la mesura d'èxit que assoleixin tindran més recursos i complements retributius». En el sindicat, entenen els decrets d'autonomia de centres i de direcció com «un retrocés democràtic», per tal com el projecte del centre serà una prerrogativa de la direcció. El desplegament de la LEC «crearà un rànquing de centres i una major divisió i competitivitat, un aspecte nefast per al sistema públic». La política s'aplicarà ara, afegeix Cartanyà, «que l'escola rural és la que té més èxit».

Mobilització obligada
La USTEC tenia un calendari molt ampli de mobilitzacions, en què incloïa un referèndum, concentracions a l'abril, tancades i es concloïa amb una vaga el 18 de maig i al setembre, que es van anular. «A partir d'ara no podem obviar que hi ha altres mobilitzacions», recorda Cartanyà amb relació a les convocatòries dels treballadors del sector públic. «Ara, el missatge que volem fer arribar des de la USTEC és que la vaga és l'únic mecanisme vàlid», i tant en el sindicat de l'educació com en la intersindical IAC, «pensem que cal anar a una vaga general de veritat», perquè «si es desborda aquesta riuada de mesures neoliberalistes farem un retrocés molt gran». I, de fet, el col·lectiu docent desconeix si amb les mesures que els han anunciat n'hi haurà prou, i és la incertesa que produeix assabentar-se setmana rere setmana de reglamentacions noves.


______________________________________________
21/06/10-Formes alternatives d'educar
Cada dia més famílies busquen la manera de formar els seus fills a part dels criteris educatius de l'escola tradicional
EL PUNT- Girona - jordi nadal

La creixent insatisfacció d'alguns pares pel que fa al sistema educatiu del nostre país els ha dut a buscar formes alternatives d'educar els seus fills. Aquestes educacions alternatives, no sempre reconegudes per la llei, sovint suposen tota una revolució en la manera com s'entén i s'aplica l'educació. Els canvis són, en molts casos, essencials, i redefineixen el concepte d'educació i els seus objectius. Algunes escoles i projectes educatius formen part de la Xell.

La xarxa

La Xell és una xarxa i una associació d'educació lliure que ofereix als socis serveis d'assessorament i participació per ajudar-los a tirar endavant projectes d'educació lliure. Educar, per a l'associació, «no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infants i les seves famílies». A la Xell, consideren que «l'escola normal parteix del principi del que la societat necessita. En canvi, l'educació lliure parteix del principi de quines són les necessitats dels nens». Admeten que la paraula lliure pot portar a una certa confusió i, per això, deixen clar que «no es tracta de cap concepte ingenu de llibertat en què tothom faci el que li dóna la gana». Contràriament, afirmen que el que enforteix un nen en la seva maduració és «l'existència d'uns límits clars, coherents i no arbitraris». Però a més, destaquen que la possibilitat que els nens prenguin decisions sobre el seu procés d'aprenentatge els permet que desenvolupin l'autoestima i la confiança en els propis recursos.

Moltes escoles d'educació lliure funcionen amb espais poc massificats, amb ràtios de 6 o 7 nens per a cada adult, i no tenen cap programa previ sinó que els continguts es van generant cada dia, amb l'acció. Alguns projectes estan creats i coordinats per les mateixes famílies, d'altres, per educadors i també hi ha projectes amb responsabilitats compartides. Tanmateix, en tots els casos la participació de les famílies es considera fonamental. El temps l'organitza cada escola o model educatiu segons els seus criteris. Per a molts models, el joc és fonamental, perquè és una eina de descobriment de l'entorn. En aquestes escoles, la inquietud dels nens i les necessitats vitals i evolutives, són el principal eix inductor de la seva educació i creixement personal. Segons la Xell, les experiències acumulades a l'Estat espanyol han permès comprovar que els nens provinents d'escoles lliures que comencen primària en escoles ordinàries s'hi adapten bé perquè «han adquirit recursos per gestionar les emocions». Pel que fa a cicles superiors, l'experiència a l'Estat espanyol és molt minsa, però la d'altres països on l'educació lliure està legalitzada indica que «en general [els alumnes] són capaços de sortir-se'n força bé en l'àmbit acadèmic.

Escoles Waldorf

Tanmateix, hi ha altres models, també considerats d'educació lliure, que tenen molt més regulats els seus currículums i la seva pedagogia. En són un exemple les escoles Waldorf, creades per Rudolf Steiner, que el 1919 va establir les bases d'una metodologia «que emana de la llibertat, la iniciativa i la creativitat de l'educador». La pedagogia Waldorf, a què pertanyen una trentena d'escoles i projectes educatius a l'Estat espanyol (3 a la demarcació de Girona), té alumnes d'infantil, primària i batxillerat i es basa en l'antroposofia (corrent teosòfic segons el qual hi ha un món espiritual que és accessible a les facultats cognoscitives latents en tots els éssers humans). El mètode Waldorf pretén ser considerat «un cos viu» que no admet dogmatismes i que permet als professors innovar mentre respectin els principis de l'antroposofia. Els alumnes s'organitzen en classes per edats, com en les escoles tradicionals, però el progrés de cada alumne es tracta individualment, segons les seves necessitats, evitant la repetició de graus i fent una escola «més amable» per als alumnes. Una de les característiques de la pedagogia Waldorf és la relació entre el docent i els alumnes, molt estreta, i la pràctica inexistència de llibres didàctics a les aules. El mestre explica i els alumnes escriuen en les seves llibretes, que agafen una importància cabdal com a eina formativa.

L'educació lliure segons la llei
La Llei d'Educació de Catalunya (LEC) determina que l'escolarització és obligatòria des dels 6 fins als 16 anys (educació primària i secundària obligatòria). Per tant, l'educació infantil dels 3 fins als 6 anys no té caràcter obligatori i és en aquesta franja d'edat que moltes escoles d'educació lliure desenvolupen els seus projectes pedagògics. Els partidaris de l'educació lliure consideren que l'educació i l'escolarització són conceptes diferents i, per tant, que és possible garantir l'educació als nens (un dels drets fonamentals recollits a la Constitució espanyola) fora de l'àmbit escolar reglat tal com el coneixem ara. Aconseguir la legalització de l'educació a dins de l'àmbit familiar, o en escoles amb sistemes i currículums alternatius als oficials, és la seva fita. Tanmateix, de moment, molts pares que duen els seus nens a escoles lliures es veuen obligats a escolaritzar-los en centres reglats quan aquests fan sis anys, per continuar la seva formació. Algunes famílies, però, opten per inscriure els seus fills en escoles a distància. Algunes d'aquestes escoles a distància tenen programes específics destinats a famílies que volen aplicar mètodes alternatius d'educació per als seus fills. Una d'aquestes escoles seria, per exemple, Conlara School, amb seu als Estats Units i present, a través del seu programa d'educació a distància, en 27 països. També hi ha associacions i projectes educatius que s'inscriuen en institucions com Conlara perquè no compleixen la normativa escolar del Departament (d'espai, instal·lacions, oferta de places escolars...) perquè siguin considerades legalment escoles. A través de les escoles a distància, poden dur a terme els seus programes amb la garantia que els nens estaran legalment escolaritzats.


_______________________________________________
20/06/10-Esplendor i eclipsi d'Olot
L'historiador Xavier Puigvert analitza la vila dels segles XVI i XVII
EL PUNT- Olot - RAMON ESTÉBAN

Al llarg dels segles XVI i XVII la vila d'Olot va experimentar una prosperitat econòmica, social i cultural que podia haver tingut continuïtat si no hagués estat per les guerres de finals del segle XVII. D'aquelles dècades d'esplendor, Olot ha conservat espais públics com ara el Firal, edificis com el convent del Carme i l'hospital de Sant Jaume, i infraestructures tan importants com la carretera de Sant Cosme. Una monografia escrita per l'historiador Xavier Puigvert ho explica.

Fins ara, d'aquestes centúries n'existien només estudis parcials, per la qual cosa s'ha de considerar que el treball de Puigvert, Els segles XVI i XVII de la col·lecció Quaderns d'Història d'Olot (editada per l'Ajuntament i la Diputació), omple un buit de la historiografia local. L'autor ha reunit el material dispers i, sobretot, s'ha submergit en el tresor documental que han resultat ser els fons municipals de l'època, pràcticament inèdits, així com els textos notarials.

«El segle XVI va ser una època pròspera, entre altres raons perquè es va sortir d'una guerra civil en la qual Olot havia apostat pel bàndol vencedor [Joan II i Ferran el Catòlic]» explica Puigvert. Un cop d'ull a la demografia del moment ens ho corrobora: del miler d'habitants de l'edat mitjana, la vila havia passat a tenir-ne uns 350 el 1480, mentre que a mitjan segle XVII se'n comptabilitzaven uns 1.500. Reflex o causa de la puixança seria l'obertura de tallers tèxtils i del cuir, beneficiats per l'estabilitat social de què es gaudia. El Firal, l'hospital actual, la canalització de les aigües de Sant Roc cap a la vila, la carretera cap a Besalú per Sant Cosme i l'establiment dels carmelites i dels caputxins són fets que es produeixen llavors. Fins i tot els cèlebres gegants de la faràndula –avui un dels principals elements identitaris– s'esmenten documentalment per primer cop en aquella època. No es pot oblidar tampoc la institució de l'Ajuntament, ja que el seu precedent, el Consell Municipal, es va anar consolidant en aquests dos segles, gràcies a la retallada del poder de l'abat de Ripoll.

Una altra tongada de guerres, ara pel domini del Rosselló, va frenar l'embranzida d'aquella Olot. En tenir el front tant a la vora, la vila va esdevenir una plaça estratègica per als espanyols, que hi acumulaven comandaments, tropes i ferits. «Va ser una sagnia econòmica que va provocar l'estancament d'Olot», analitza Puigvert.

Immigració occitana
Cognoms que avui considerem «d'Olot, de tota la vida», com ara Vayreda, Coderch i Cardelús, van aparèixer a la Garrotxa els segles XVI i XVII procedents de diferents punts d'Occitània, segons Puigvert. El seu trasllat al sud dels Pirineus es va produir en el context d'una demanda de molta mà d'obra per part dels puixants tallers olotins, coincidint amb l'esclat de guerres religioses a França. Van ser bàsicament homes d'estaments socials molt modestos, que van anar a treballar sobretot en la reconstrucció de la vila i d'altres pobles de la comarca, malmesos arran de la Guerra Civil catalana del XV. «Es van integrar ràpidament a la societat local perquè, d'una banda, la semblança entre l'occità i el català els va permetre comunicar-se bé i, de l'altra, perquè molts es van casar amb dones d'aquí», explica l'historiador. Al marge dels occitans, al segle XVI també va arribar a Olot molta gent procedent de la resta de la península.
_______________________________________________
18/06/10-Maragall anuncia la creació de 23.000 noves places escolars amb 600 mestres

El conseller d'Educació assegura que els mals resultats acadèmics de la prova de sisè de primària "no són acceptables"

Text Traduït automàticament de la Vanguardia.

Barcelona (EFE) .- El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha anunciat avui que crearà 23.000 noves places escolars de cara al curs vinent 2010-2011 a Catalunya, el que suposarà la contractació de 600 mestres i la recol.locació d'altres 400.
En una entrevista a la televisió pública catalana, Ernest Maragall ha assegurat que l'Educació "ha de seguir creixent" a Catalunya malgrat els recursos més reduïts que es disposa a causa de la crisi econòmica.

Segons ell, l'Educació és un "element central" per a la sortida de la crisi i per crear un nou model de funcionament econòmic i productiu, encara que ha admès que ha de ser més eficient i millorar, especialment la formació professional, "que ha de créixer i diversificar-".

Respecte als resultats acadèmics de la prova de sisè de Primària , que es van conèixer fa dos dies i segons els quals un gran nombre d'alumnes de Catalunya tenen dificultats evidents amb la lectoescriptura, Maragall ha insistit que "no són acceptables". No obstant, ha considerat que, el que evidencien aquests resultats, és que la Educació a Catalunya ha travessat en els darrers anys diversos canvis no només metodològics i de currículum sinó també sociològics molt importants, com l'arribada d'un gran nombre d'immigrants, que han influït decisivament en el panorama actual.

"Aquesta realitat, coneguda i contrastada, a l'escola es nota", ha asseverat el conseller, que ha afegit que les deficiències detectades gràcies a les proves als alumnes de sisè "donen avals" per a la implantació de la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC).

D'altra banda, ha expressat la seva comprensió amb les protestes dels mestres de les escoles concertades que reben els seus sous de l'administració i als quals es retallarà les seves retribucions com als funcionaris, i que ahir es van manifestar a la plaça Sant Jaume, tot i que ha reafirmat la intenció del govern català de dur a terme les rebaixes.

Ha argumentat, però, que encara que les retribucions dels mestres de l'escola concertada "estan molt a prop" de les de la pública, no ho estan les condicions de treball, de manera que "en breu" la conselleria iniciarà negociacions per equiparar.


_______________________________________________
18/06/10-Ustec·STEs culpa la sisena hora dels mals resultats de Primària i exigeix que es retiri

DIARI DE GIRONA | P.T.V.
El sindicat Ustec·STEs vincula els mals resultats de les avaluacions de l'alumnat de sisè i de quart de Primària a la implantació de la sisena hora en aquest nivell educatiu, motiu pel qual ha demanat que el curs vinent deixi d'aplicar-se. El rebuig a aquesta ampliació horària s'ha convertit en un dels cavalls de batalla del sindicat des que es va aprovar dins el Pacte Nacional per a l'Educació.
Després que ahir es fesssin públiques les conclusions de les proves del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu a sisè i pocs dies després de conèixer-se la valoració del Ministeri d'Educació a quart, Ustec·STEs torna a criticar la negativa d'aquest Consell a valorar els efectes de la sisena hora. En opinió del sindicat, la sisena hora té bona part de responsabilitat "en l'estancament o reculada dels recursos acadèmics" i creu que s'ha de retirar.
Els representants sindicals afirmen que "la sisena hora ha mostrat clarament la seva ineficàcia com a instrument de millora de resultats educatius"; tot remarcant que, en el conjunt de l'Estat, només es fa a Catalunya. Aquest és l'argument principal d'Ustec·STEs per justificar la mala classificació a l'avaluació estatal, on els escolars catalans són a la dotzena posició.
Pel que fa a l'avaluació de les competències bàsiques que s'han d'assolir en acabar la Primària, el sindicat relaciona amb la sisena hora retallades econòmiques que han afectat Educació, com "la disminució d'entre 2.000 i 3.000 docents"; per Ustec·STEs, això va fer reduir suports "essencials" que proposa cobrir amb els mestres que s'ocupen de la sisena hora. També denuncien que el 87% de les escoles han perdut mestres o s'han quedat igual, mentre que el 64% de les escoles han incrementat el seu nombre d'alumnes.

_____________________________________________
18/06/10-Els sindicats principals rebutgen el decret de direccions aprovat pel Consell Escolar

CCOO i Ustec·STEs alerten de l'excés de competències i de funcions atribuïdes al càrrec


DIARI DE GIRONA | P.TURON
El Consell Escolar de Catalunya ha donat el seu vist-i-plau al projecte de decret de direccions dels centres públics en contra de l'opinió dels dos sindicats majoritaris que hi estan representats, Ustec·STEs i CCOO. Les dues formacions van presentar un vot particular en contra, cosa que significa que van deixar constància dels motius pels quals rebutgen aquesta regulació prevista en la Llei d'Educació de Catalunya.
Aquests sindicats coincideixen a qüestionar el poder que s'atribueix a les direccions, la possibilitat que puguin prendre decisions sense consultar el claustre docent o el consell escolar i que se'ls atribueixi massa competències, sense que aquesta responsabilitat es retribueixi o es reconegui de manera adequada.
La Federació d'Ensenyament de CCOO veu en aquest decret "un pas més en el procés de desresponsabilització del Departament d'Educació com a titular dels centres públics". Comissions denuncia un increment excessiu de les competències atribuïdes a les direccions dels centres, atorgant-los "unes funcions més complexes i desproporcionades" sense que tinguin ni les eines ni l'estructura organitzativa ni el suport adequats per dur-les a terme. D'altra banda, el sindicat veu "perjudicial" per al sistema que coexisteixin "dos tipus de direccions, l'ordinària i la professional", ja que -des del seu punt de vista- això pot ser motiu de discriminació entres uns i altres. Malgrat aquesta consideració, CCOO està d'acord amb la professionalització de les direccions però no amb el model que proposa el Departament d'Educació perquè "no respon a les necessitats actuals dels centres".
Per la seva banda, Ustec·STEs descriu el projecte de decret elaborat pel Departament com "una estructura vertical de comandament", basada en "una figura unipersonal" que els recorda èpoques anteriors. Un altre focus de conflicte apuntat pel sindicat és que qui assumeixi la direcció també establirà una relació laboral amb el professorat, en el sentit que haurà de tractar qüestions relacionades amb la disciplina o amb les condicions de treball. D'altra banda, troben injust que les avaluacions externes de l'alumnat i dels centres s'utilitzin per valorar la feina de la direcció.
A més a més, Ustec·STEs veu en el decret un intent d'obrir les portes a la introducció de qüestions pedagògiques "d'esquenes al claustre i a les mateixes estructures organitzatives del centre". Encara sobre el paper dels docents, Ustec·STEs troba incoherent que el claustre participi en el procés de selecció de la direcció però no en la seva avaluació.



_______________________________________________
18/06/10-Un projecte europeu convida joves gironins a combatre el racisme

El taller "Valor: Viure la diversitat des del respecte", a Girona.

GIRONA | DDG

La Diputació de Girona ha presentat el Respecte-Valeur Vivre la diversité dans le respect mutuel en Europe. La versió gironina del projecte europeu Valor: Viure la diversitat des del respecte, que s'inscriu dins el marc del programa general europeu Drets Fonamentals i Ciutadania 2007-2013, té per objectiu reforçar la societat civil i combatre el racisme i la xenofòbia.
El programa preveu accions transnacionals específiques d'interès comunitari que responguin als objectius establerts. En concret, han realitzat accions de formació, sensibilització i presa de consciència sobre els estereotips i la no discriminació, que han finalitzat en la creació, edició i difusió dels materials de comunicació audiovisual realitzats per joves que es presenten ara.

229 joves de 15 municipis
El projecte ha comptat amb la implicació directa de l'alumnat, del professorat i de l'entorn local d'un total de vint centres dels diferents països implicats. Hi han participat 10 escoles taller i 229 joves de 15 municipis diferents.

__________________________________________
18/06/10-CiU pregunta per les llars d´infants d´Olot

DIARI DE GIRONA-OLOT |X.V.
El portaveu del grup municipal de CiU, Josep Maria Corominas, en el ple d'ahir, va demanar per la manca de places de nadons i de nens d'1 anys a les llars d'infants públiques. També apuntar el tancament d'una llar privada. El regidor d'Educació, Antoni Bach, va respondre que al final han pogut fer més matricules de les previstes. Respecte al tancament va dir que és per motius privats.


______________________________________________
18/06/10-CCOO reclama la dimissió de Maragall

Tornem a demanar la dimissió del conseller d'Educació perquè el responsabilitzen la seva gestió dels mals resultats a l'avaluació

DIARI DE GIRONA

CCOO ha tornat a demanar la dimissió del conseller d'Educació, Ernest Maragall, perquè responsabilitza la seva gestió dels mals resultats a l'avaluació de l'alumnat de sisè de Primària. Per al sindicat, les retallades aplicades pel Departament d'Educació i "el desencert" en les seves actuacions són la causa principal d'aquest "retrocés significatiu" que, a més, ha afectat sobretot a l'escola pública.
CCOO incideix en el resultat de les proves d'anglès que, des del seu punt de vista, "posen de manifest un fracàs general en l'organització de l'aprenentatge de la llengua estrangera en l'ensenyament obligatori". En concret, el sindicat denuncia que "no s'han planificat els currículum, ni les ràtios, ni les estratègies necessàries per procurar a l'alumnat l'aprenentatge satisfactori de l'anglès". La valoració de les dades fetes públiques ahir ha portat CCOO a qualificar d'"espectacular" la desigualtat dels resultats, ja que mostren un gran nombre d'alumnes amb nivells alts i baixos, però en situa molt pocs en un grau intermedi de coneixements. Comissions atribueix aquestes diferències a què algunes famílies han pagat classes extraescolars d'anglès i altres no, pel que consideren "inadmissible que les famílies hagin de pagar aprenentatges bàsics" i que " el govern no actuï sobre una desigualtat tant patent".

_______________________________________________
18/06/10-La Vall d'Hebron exporta una exitosa teràpia emocional amb nens obesos El programa, eficaç en el 95% dels casos, s'estén a 32 centres espanyols i a Sud-amèrica

Els pacients descobreixen en grup la composició del menjar, reforcen la seva autoestima i s'aprimen

EL PERIODICO-ÀNGELS GALLARDO-BARCELONA
Vuit nens de 10 i 11 anys ocupen cada dimecres, durant una hora i mitja, una taula rodona situada a la planta 14 de l'Hospital Maternoinfantil de la Vall d'Hebron, on els espera la psicòloga Sandra Gussinyer. Hi han anat per descobrir per què van arribar a pesar 15 o 20 quilos més dels que corresponen a la seva edat i altura. Per què els van diagnosticar una preocupant obesitat. En una sala contigua, vuit adults, pares o mares dels nens, efectuen la mateixa anàlisi, de manera menys sorollosa. Tant uns com els altres no parlen de dietes, ni repassen la llista d'aliments poc calòrics, ni descobreixen menús originals. Aborden, en grup, quin és l'estat d'ànim de les seves famílies, quantes vegades s'asseuen tots a taula o quina mena de verdures no han entrat mai a casa seva.

La psicòloga Sandra Gussinyer i la nutricionista Norma García-Reyna apliquen des de fa sis anys un innovador tractament contra l'obesitat infantil que afronta el problema de l'alimentació desequilibrada que pateixen aquests nens des del seu invariable focus causal: les emocions. Les expectatives amb què els petits obesos devoraven el menjar, la càrrega d'ansietat que pretenien nodrir deglutint aliments.

Aquesta iniciativa, l'èxit de la qual està avalat per l'evolució dels nens tractats, s'ha estès durant els últims mesos a 32 hospitals de la resta de Catalunya i Espanya. El mes que ve, García-Reyna i Gussinyer viatjaran a Mèxic per exposar-hi la iniciativa, que també han donat a conèixer a Costa Rica, l'Argentina i Colòmbia, països amb notoris excessos de pes. En paral·lel, han format 250 professionals –pediatres, infermeres i nutricionistes– amb l'objectiu que apliquin aquesta teràpia, anomenada Nens en moviment, als seus hospitals o centres d'assistència primària.

NO NOMÉS DIETA / «La dieta i l'exercici són elements secundaris en el nostre tractament, el que és determinant és la càrrega emotiva que els nens i els adults posen en el menjar», explica García-Reyna. «L'alimentació és la via amb què històricament s'intenta omplir el buit de la vida», afegeix Gussinyer. Els nens que atenen no estan «a dieta», expressió que detesten. Els grups no estudien menús poc calòrics. Nens i pares s'endinsen, de forma prioritària, en la percepció que tenen de si mateixos. Els petits han après a distingir què senten si mengen tranquils. Cada matí han de reforçar el seu esperit amb tres frases d'obligat ritual. «Sóc guapo, sóc intel·ligent i puc aconseguir el que em proposi», han de repetir abans d'anar al col·legi. Així s'han compromès en una mena de contracte amb les terapeutes.

A la Vall d'Hebron han tractat fins ara 195 nens obesos que, en el 95% dels casos, han deixat de ser-ho. S'han aprimat sense patir restriccions. «Parlar de dieta a un nen és fracassar, perquè darrere d'un nen que menja massa sempre s'oculta un problema emocional», resumeix Antonio Carrascosa, responsable de l'àrea de Pediatria de la Vall d'Hebron i impulsor de la idea.

A L'UNÍSON / A la taula rodona, cada nen canta, a preguntes de Gussinyer,

què va menjar un dia en concret i la resta li diu si ho va fer bé. «Raúl, ¿què vas menjar per sopar dijous?», planteja ella. «Mongetes tendres bullides amb dues patates petites, calamars a la romana i un plàtan», llegeix el petit. «¿On són les proteïnes?», pregunta la psicòloga. «¡Als calamars!», diuen a l'uníson. «¿I els hidrats?», segueix. «¡A les patates!», responen. «Manel, ara tu», diu ella. «Enciam amb llenties i ou dur», titubeja el nen. «¿Bé?», interroga Gussinyer. «¡Bé, perquè les llenties són hidrats d'absorció lenta i les proteïnes són a l'ou!», li coregen.

Tots canten i reben l'aprovació o matisació dels companys i de la psicòloga. Lentament, en les 11 setmanes de teràpia, el pes deixa de pujar i l'índex de massa corporal es normalitza. «No els apliquem restriccions dietètiques perquè ens hi juguem el seu creixement --explica García-Reyna–. Ens interessa que el pes no augmenti, més que no pas un descens». Tot i això, gairebé tots han perdut quilos, expliquen. Contra el supòsit general, no tots els nens obesos tenen pares obesos. Aquesta concordança es dóna en la meitat dels casos.

El que és comú a tots és la necessitat de suport culinari. «No serveix de res que un nen descobreixi que li agraden els cogombres si la seva mare no en compra», assenyala Gussinyer.

_________________________________________________
18/06/10- L'oposició d'Olot diu que vol decidir també la retallada d'1,5 milions que es vol fer

EL PUNT - Olot - JORDI CASAS

L'oposició d'Olot va donar llum verd ahir, amb l'abstenció d'ERC, a l'aplicació del decret anticrisi, tot i que va reclamar poder contribuir a decidir què es retalla per estalviar el milió i mig que ha d'aportar estabilitat al tancament dels pressupostos de 2011 i 2012. El ple va aprovar també la moció d'ERC per retirar la simbologia franquista del cementiri d'Olot.

Pere Gómez (ERC) va afirmar que la retallada de sous s'ha d'aplicar per força, però va dir que per ideologia no hi estava d'acord –segons ell, és un decret que arriba a deshora i després de mesures poc efectives que ara passen factura com el txec nadó–. Josep Maria Corominas (CiU) es va queixar perquè havien sabut per la premsa les concrecions de com l'equip de govern del PSC-ApG vol estalviar 1,5 milions, va reclamar poder participar en com s'aconsegueix aquest estalvi i, sobretot, va remarcar que CiU vol saber què se'n farà dels diners estalviats. «Si són per a inversions, no ho considerem lògic», va sentenciar. Joaquim de Trincheria (PP) i Moisès Font (PxC) van donar el seu vistiplau a la retallada de sous, però el primer va criticar que el govern local ho hagi aprofitat per tirar-se floretes i el segon va dir que no coincidia amb l'anàlisi optimista que en feia. Llorenç Planagumà (ApG) va reclamar a tots els regidors que estiguin a l'altura per oferir una imatge d'unitat i cooperació entre tots a l'hora de fer els pròxims pressupostos. Fina Soler (PSC) va dir que encara no han determinat quines partides retallaran perquè ho estan estudiant. L'alcalde, Lluís Sacrest, hi va afegir que les decisions es prendran de forma conjunta.

_________________________________________________
18/06/10- L'escola concertada surt al carrer per primer cop en protesta per la retallada

Patronal, sindicats i pares i mares ocupen la plaça Sant Jaume i entreguen un manifest al govern
El sector considera que Educació els “discrimina”

EL PUNT- Barcelona - Mireia Rourera

La retallada d'un 5% del sou dels mestres de l'escola concertada decretada pel govern va fer sortir ahir al carrer el col·lectiu: mestres, responsables de les escoles (la patronal) i pares i mares que en aquesta reivindicació pensen “lluitar des de la unitat”. La d'ahir va ser la primera vegada que els representants d'aquestes escoles, que mai fins ara s'havien mobilitzat, sortien al carrer. Des de megafonia, doncs, van definir l'acte com a “insòlit”. La participació a la protesta va ser alta. La plaça Sant Jaume va quedar plena de gom a gom. “L'èxit d'avui no deixarà indiferent” ningú, van assegurar.

“Estem molt enfadats perquè ens sentim discriminats, ja que fa anys que demanem que equiparin les nostres condicions amb la dels docents de l'escola pública, i resulta que ens equiparen ara, quan del que es tracta és d'abaixar-nos el sou. Abans de descomptar cal homologar”, van denunciar els mestres a crits. En un manifest, el col·lectiu assegura que se senten discriminats i que el govern els vol fer pagar a ells la crisi. “Considerem del tot injusta la retallada decretada pel govern. Els professors de la concertada no són funcionaris i no tenen les mateixes condicions de treball que els de la pública. Quina justícia o quina equitat hi pot haver en el fet d'equiparar-los només en els desavantatges?”, van denunciar.

No s'aturaran

“Estem estudiant més mobilitzacions i és cert que una d'elles, que, malgrat tot, encara no està acordada, seria fer un tancament de les escoles un dia. Aquest dia podria ser el primer del pròxim curs”, va assegurar a l'AVUI Carles Armengol, secretari general adjunt de la Federació Escola Cristiana de Catalunya. Armengol va explicar que no tots els docents de la concertada cobren del govern i, per tant, va explicar que la retallada “accentuarà més les diferències” i afectarà “del tot el personal d'aquestes escoles”. Va admetre que alguns sindicats ja estan dient que potser la retallada que aplicarà Educació als docents de la concertada l'hauran de pagar les escoles. “No ho sabem. El que sí sabem és que Educació no ha derogat el conveni col·lectiu entre la patronal i els sindicats de la concertada a l'hora de fer el decret de la retallada, per tant, nosaltres anirem als tribunals i qui sap com acabarà la cosa. Això serà llarg”, va explicar.


LA XIFRA
40 per cent d'alumnesde Catalunya van a l'escola concertada. Són, aproximadament, uns 400.000 menors.
LA XIFRA
7 de setembre és el dia fixat per començar l'escola. La concertada estudia si comença un dia més tard.
LA XIFRA
11 entitats van organitzar la mobilització: les 5 patronals, 2 sindicats, 3 AMPA i 1 associació de mestres.

_________________________________________________
17/06/10-Avançament de resultats de la prova d'avaluació de sisè de primària
FONT: Departament d'Educació.

S’ha incrementat el nivell d’exigència en comprensió lectora i expressió escrita
Per primera vegada s’avalua la llengua anglesa
Adjuntem dossier amb els resultats de les proves, els llibrets de les proves d’aquest any i l’anterior, el material sonor utilitzat per fer el dictat i els models d’informe per a famílies i centres.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, acompanyat pel president del Consell superior d’avaluació del sistema educatiu, Jorge Calero, i el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, han presentat aquest matí l’avançament de resultats de la prova d’avaluació de sisè de primària que es va duu a terme els passats 5 i 6 de maig en 2.116 centres educatius públics, privats-concertats i privats.

Un total de 66.446 alumnes finalitzen aquest any l’etapa de primària i s’incorporen el curs vinent a l’Ensenyament Secundari Obligatori. No obstant això, un 7,4 per cent d’alumnat amb necessitats educatives específiques no han fet la prova per decisió de la presidència de cada comissió o no s’han comptabilitzat els seus resultats en l’explotació final.

L’objectiu d’aquesta prova d’avaluació, de caràcter extern, és comprovar el nivell d’assoliment de les competències bàsiques en acabar l’educació primària en català, castellà, llengua estrangera i matemàtiques, a banda de la llengua aranesa per als alumnes la Val d’Aran.


L’objectiu és que a partir d’aquests resultats, es puguin arbitrar eines d’ajust i millora en els centres al llarg de l’educació primària amb la finalitat de millorar els resultats en acabar l’etapa. L’avaluació també permet donar informació molt detallada a les famílies sobre les circumstàncies amb les quals el seu fill o filla entren a l’educació secundària obligatòria.

Els resultats de cada alumne s’enviaran a cada família el dia 21 de juny i cada centre disposarà també d’un informe sobre els resultats obtinguts i la seva situació respecte del sistema educatiu el dia 28. Aquests resultats, tant els de l’alumnat com els del centre, seran confidencials i només per a ús de les famílies i dels professionals.
______________________________________________
17/06/10-Ustec·STEs culpa la política de Maragall

Diari de Girona-Barcelona |efe

El sindicat Ustec·STEs considera que les polítiques educatives del conseller Ernest Maragall no han aportat cap millora en l'educació dels alumnes catalans, "sinó tot el contrari", i que els resultats de les proves als escolars de primària són la constatació d'aquest fet. En un comunicat, el sindicat va opinar que ni la implantació de la sisena hora ni els plans d'autonomia de centre han servit per millorar els resultats escolars de l'alumnat català. Ustec·STEs va opinar que els resultats de les dues últimes avaluacions de quart i sisè de primària no revelen l'estat real de l'alumnat, ja que mesuren un moment concret i unes competències concretes, però no el procés que fa cada alumne ni tampoc altres qüestions bàsiques que s'ensenyen a l'escola, com els valors o els hàbits.


______________________________________________
17/06/10-La qualificació de l´alumnat de sisè curs de primària és pitjor a la pública que a la privada

Educació constata que els resultats dels escolars d'origen estranger són un 10 per cent inferiors als dels autòctons

DIARI DE GIRONA-BARCELONA | EFE/ACN/P.T.V.

L'alumnat de sisè de primària de les escoles públiques catalanes obté pitjors resultats que el de les concertades i privades en totes les àrees de coneixement, incloses a l'examen de competències bàsiques realitzat pel Departament d'Educació, els resultats del qual es van presentar ahir.
Les diferències entre centres de titularitat pública, concertada o privada es detecten a Matemàtiques, Llengua Catalana i Castellana i, especialment, a Anglès, on només un 5,10% dels alumnes de les privades tenen un resultat baix en front d'un 42,70% dels de les públiques i un 24,7% de les concertades. En Llengua Anglesa, les diferències encara són més altes si es comparen els percentatges d'alumnes que han obtingut un resultat alt a la xarxa pública i a la privada: un 31,90% a la primera i un 80,90% a la segona, mentre que a la privada concertada el 49,60% dels alumnes de sisè ha obtingut un bon resultat. Aquestes dades mostren la influència de l'entorn socioeconòmic en l'aprenentatge de l'idioma estranger, tal com va admetre el mateix conseller d'Educació, Ernest Maragall.
Una altra conclusió rellevant d'aquesta avaluació al final de primària és que l'alumnat d'origen estranger ha aconseguit un 10% ?menys de puntuació -en relació amb l'autòcton-. La diferència seria encara més gran si haguessin tingut en compte la nota d'aquells estudiants que han arribat fa ?menys de dos anys. Maragall va voler matisar que és un "tòpic" que els escolars nouvinguts "siguin pitjors", però és un fet que les mancances amb les quals arriben la majoria provoca que el seus resultats siguin inferiors. "En el cas de les llengües és evident", va subratllar.

No arriba al mínim 1 de cada 4
En el conjunt de Catalunya, entre un 23 i un 29% dels alumnes d'11 i 12 anys que finalitzen aquest curs la primària ho fan sense haver adquirit les competències bàsiques en Matemàtiques, Llengua Catalana i Castellana i Anglès, matèria que s'ha inclòs per primera vegada en la prova.
El conseller d'Educació va presentar els resultats d'aquesta macroprova que es fa per segon any consecutiu a Catalunya i que aquest curs han efectuat 66.446 alumnes de sisè de primària de 2.116 centres públics, concertats i privats. En el seu parer, l'educació a Catalunya manté un ritme de "navegació estable" en matèries com matemàtiques, els resultats de la qual no han variat en el seu conjunt en relació amb la prova elaborada l'any passat; mentre que en anglès és on "clarament la condició socioeconòmica" de les famílies i els centres "impacta més" en les notes finals. Per això, el Departament d'Educació articularà un Pla d'Impuls de l'Anglès, que formarà el professorat perquè aquest pugui impartir no només classes d'Anglès sinó també altres assignatures en aquest idioma.
Els resultats de la prova de matemàtiques segons la titularitat del centre indiquen que a l'escola pública un 27,4% dels alumnes no arriba al nivell de competència bàsica, un percentatge que baixa al 17,3% en la concertada i a l'11% en la privada.
Aquesta situació desfavorable es repeteix en la prova de llengua catalana, amb un 33,2% dels alumnes de la pública que no arriba a la nota mitjana, davant el 20,9% de la concertada i un 16% de la privada; percentatges semblants per als que no assoleixen les competències bàsiques en castellà, amb 34,9, 22 i 13,1%, respectivament.
Tot i això, el president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, Jorge Calero, responsable de la prova, ha assenyalat que la titularitat dels centres educatius no té tanta incidència com la procedència dels alumnes i el nivell educatiu de les famílies.
Per la seva banda, Maragall va assegurar que els recursos dedicats a les escoles públiques "són més abundants" que els que es destinen a les concertades, descartant una correlació de pitjors resultats amb falta d'inversió.
Pel que fa a les llengües catalana i castellana, en les quals aquest any s'ha introduït un dictat, el resultat al conjunt de Catalunya és pitjor que el de 2009 i s'ha passat d'una nota mitjana del 76,9 el 2009 al 73,7% d'ara en català i d'un 75,1 al 71,2% en castellà.
Aquest descens en els nivells de comprensió lectora ha estat valorat com un efecte dels canvis realitzats a la prova de diagnòstic de sisè, ja que s'ha incrementat el grau de dificultat dels exàmens respecte a la seva primera edició -va considerar Jorge Calero-.

Millorar la lectoescriptura
Per a Ernest Maragall, la forta presència d'alumnes estrangers és un efecte que pot modular els resultats d'aquesta prova i, segons Calero, "tendeix a fer caure els resultats". Tot i això, el conseller va admetre que els resultats en la competència de lectoescriptura "demanen actuacions" i l'objectiu del Departament és millorar-los.
Els informes corresponents al macroexamen -avaluat per 2.589 docents de primària i secundària externs als centres- es facilitaran a les famílies el 21 de juny i als centres educatius el dia 28.

__________________________________________________
17/06/10-Les carències dels escolars de 6è són encara més clamoroses en anglès. La concertada obté millors resultats que la pública, però la distància entre totes dues no creix

Maragall atribueix la caiguda del domini del català i el castellà a la pujada del llistó de l'examen

EL PERIODICO. JORDI CASABELLA-BARCELONA
la segona radiografia de les competències bàsiques de l'alumnat de sisè de primària (11-12 anys) de les escoles públiques i privades de Catalunya ha revelat que 20.488 nens entre 58.501 (el 35%) no dominen el més elemental d'anglès, idioma del qual han rebut, com a mínim, 315 hores de classe durant els últims sis anys, o sigui des del començament de l'etapa de primària. La falta d'habilitat en la utilització de la llengua estrangera és encara més clamorosa que el ja per si mateix deficient resultat en els idiomes propis.

Afecta tot tipus d'estudiants, amb independència del nivell socioeconòmic al qual pertanyen els centres, però castiga més l'estrat amb menys recursos: aquí és un 58% que no coneix el més indispensable de l'idioma.

La primera foto fixa del nivell de competències dels alumnes de l'últim curs de primària, realitzada el maig del 2009, no va incloure la prova de llengua estrangera, a la qual sí que es van haver d'enfrontar els que es van examinar els dies 5 i 6 del mes de maig passat. La gran majoria va escollir l'anglès.

MATÈRIES LINGÜÍSTIQUES // El conseller d'Educació, Ernest Maragall, i el nou president del Consell Superior d'Avaluació, Jorge Calero, van presentar ahir, juntament amb el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, els resultats de l'última edició de les proves, que han experimentat un retrocés respecte a les de l'any anterior. Educació atribueix la caiguda del nivell en el domini del català i el castellà a la decisió d'apujar el llistó de dificultat. «Hem apostat per una millora de la qualitat de l'educació» de la qual s'ha derivat «un increment de l'exigència» dels exàmens, va afirmar Maragall. «Es tracta d'una bona inversió per tenir una excel·lent prova en els pròxims anys», va declarar.

Tal com va avançar aquest diari dissabte passat, un de cada tres examinats no arriba a l'aprovat en cap de les dues llengües oficials de Catalunya. Els resultats són entre 5 i 6 punts percentuals més baixos als centres públics que als privats concertats, cosa que té relació, en bona mesura, amb la diferent extracció social de l'alumnat. El diferencial entre una xarxa i l'altra no ha experimentat, no obstant, variacions d'un any a l'altre.

En l'exercici d'habilitats matemàtiques, en el qual no es van introduir modificacions rellevants, a penes han variat els resultats: gairebé tres de cada quatre alumnes arriben al nivell de suficiència. És més, ha augmentat en més de sis punts percentuals el nombre d'escolars que s'han situat a la banda alta de les qualificacions.

L'apartat lingüístic deixa més ombres. En llengua catalana l'increment del grau de dificultat dels exercicis ha causat «més dispersió » dels resultats, va assenyalar Calero. El president del Consell d'Avaluació es referia al fet que la franja d'escolars amb qualificacions intermèdies (entre 70 i 90 punts entre els 100 possibles) havia disminuït a favor del segment de millors estudiants (els que aconsegueixen més de 90 punts), que ha augmentat en més de quatre punts percentuals. La resta d'expulsats del primer grup s'havia sumat al de pitjors qualificacions (menys de 70 punts), que ha passat del 24,2% del total el 2009 al 28,4% el 2010.

En llengua castellana va succeir més o menys el mateix. Els escolars amb un grau mitjà de competències s'han reduït en 10 punts percentuals, mentre que la piràmide creixia per la cúspide i la base. Es tracta d'un comportament típic a partir del moment en què s'eleva el llistó, va aclarir Calero. La comprensió lectora va experimentar més retrocés que l'expressió escrita, malgrat que a la prova es va introduir un dictat a la prova.

ELS MÉS DESAFAVORITS // Tant en català com també en castellà els danys són més grans entre els alumnes de centres que acullen famílies de condició socioeconòmica més baixa, on estan escolaritzats uns 8.000 nens. Prop de la meitat fracassa a l'hora d'obtenir un aprovat en les dues llengües oficials. En tots els àmbits la millora de la situació econòmica familiar repercuteix positivament en la consecució de les competències.

Les proves van ser realitzades pels 66.446 matriculats a sisè de primària, encara que només s'han considerat els resultats de 58.501. La resta són alumnes amb necessitats educatives especials, la majoria immigrants amb menys de dos anys de permanència a les aules.

_______________________________________________
17/06/10-La llengua, l'ànima del país

Tenim un dèficit preocupant: l'escassetat de joves que volen dedicar-se als estudis de la llengua del país, del català. De fa uns quants anys cada vegada són menys els nois i noies de secundària que se senten atrets pels estudis de llengua i literatura catalanes i que trien l'opció de dedicar-se professionalment a un àmbit tan apassionant com necessari per al país
EL PUNT- OPINIÓ- JOSEP HUGUET I BIOSCAemail protegit I no és pas que no hi hagi demanda de professionals. De fet, tots els qui s'han graduat en aquesta disciplina els darrers anys han trobat feina amb facilitat. En una societat moderna com la catalana, els llocs de treball que requereixen professionals de la llengua són amplis i variats Amb l'inici de la preinscripció universitària, comença un moment crític per a molts joves del país. És el moment de decidir què volen estudiar, en quins estudis poden trobar la realització personal o quina carrera s'ajusta més a les seves aptituds i perspectives.

Sortosament, el nostre sistema universitari ha fet un esforç innegable per oferir un ampli ventall d'opcions d'estudis que poden cobrir alhora les demandes dels joves i les necessitats del país. En la majoria d'àmbits de coneixement, l'oferta és prou àmplia com per assegurar el futur del país a un termini mitjà de manera raonable.

L'administració, però, ha d'estar atenta per detectar els possibles buits que pugui haver-hi en un determinat espai d'estudis en què, adés per poca visibilitat social (no tots els estudis tenen una sèrie televisiva que els en faci publicitat gratuïta), adés per dificultat d'estudis o per altres causes, es produeix una baixada d'interès entre els joves que, a la llarga, ens pot afectar de manera irrecuperable com a societat.

Fa tres anys, per exemple, vam detectar una situació alarmant amb les enginyeries: feia anys que pocs estudiants de secundària feien aquesta opció, així que ens podríem haver trobat que d'aquí a un temps no tinguéssim prou joves amb talent per ocupar els llocs de treball i donar a l'economia del país la innovació i la capacitat de generar solucions als problemes de la vida quotidiana gràcies a l'aplicació dels coneixements científics. I vam posar en marxa el programa ENGINYCAT, que, de moment, ens ha permès parar la davallada i atreure més joves cap a aquesta branca d'estudis.

Però ara tenim un altre dèficit preocupant: l'escassetat de joves que volen dedicar-se als estudis de la llengua del país, del català. De fa uns quants anys (fins l'any passat, almenys), eren cada vegada menys els nois i noies de secundària que se sentien atrets pels estudis de llengua i literatura catalanes i que triaven l'opció de dedicar-se professionalment a un àmbit tan apassionant com necessari per al país i per al que en constitueix el nervi en molts aspectes: el suport del pensament col·lectiu, el sistema de signes que ens permet d'entendre'ns col·lectivament i el vehicle que aguanta la nostra cultura i en bona part la nostra identitat com a poble, la llengua catalana.

Hi ha demanda

I no és pas que no hi hagi demanda de professionals relacionats amb la llengua. De fet, tots els qui s'han graduat en aquesta disciplina els darrers anys (i més encara, els anteriors) han trobat feina amb facilitat. En una societat moderna com la catalana, els llocs de treball que requereixen professionals de la llengua són amplis i variats: en els sectors editorial, de la traducció, de les enginyeries de la llengua (traducció automàtica, TIC i llengua...), en els mitjans de comunicació (escrits i audiovisuals), en la gestió del plurilingüisme, en l'àmbit de l'acollida de persones nouvingudes, en el camp de la planificació lingüística, en el món de la publicitat, com a guies en els itineraris literaris que hem posat en marxa, etcètera. Dono per descomptat que també en el camp de l'educació, però no solament.

El país, doncs, necessita la generositat i el talent dels joves d'educació secundària que vulguin esmerçar-los en estudis que ens ajudin tant a mantenir l'expressió més genuïna de la nostra essència, com a afinar i aprofundir en el coneixement de la nostra llengua i literatura. Es tracta d'una crida al servei, però també d'una oferta ben interessant pel que suposa de feina segura (i ara mateix aquesta tampoc no és pas una raó de poca importància!).


_______________________________________________
17/06/10-El fracàs escolar i el conseller que sent ploure

Editorial-EL PUNT
Tres de cada deu alumnes de sisè de primària, i que l'any que ve començaran a l'institut, ho faran sense tenir el nivell mínim en matèries tan importants com el català, el castellà, l'anglès i les matemàtiques. És el resultat de les proves de nivell que va fer públiques ahir el conseller d'Educació, Ernest Maragall, i que evidencien que la situació no ha millorat respecte de la de l'any passat. De les dades s'extreuen dues conclusions preocupants que haurien de fer reflexionar seriosament les autoritats per abordar el problema: el nivell socioeconòmic de les famílies condiciona el resultat acadèmic dels fills –com més baix és el nivell, pitjor és el resultat– i el fracàs escolar és més accentuat en l'escola pública que en la privada o la concertada.

Tots els intents de la conselleria i del mateix conseller Maragall per treure importància a la situació i atribuir-la a l'alt nivell d'exigència de la prova sonen a excusa per evitar fer front a un problema real que requereix solucions reals i urgents per dotar l'escola pública del nivell que necessita un país que pretén ser competitiu.

Maragall ha fracassat en el seu intent de situar l'escola pública d'aquest país en el lloc que es mereix i que ens permetria tenir una societat preparada per ser competitiva. La pèrdua progressiva de la qualitat en l'educació dels nostres fills és un mal que fa massa temps que ens afecta, i els qui haurien de trobar-hi remei es limiten només a administrar analgèsics.

Maragall ha optat per aplicar una política arriscada i s'ha posat en contra gairebé tota la comunitat educativa, amb la qual hauria d'estar analitzant els problemes de fons que fan que, un any més, el nivell dels alumnes que acaben sisè estigui molt per sota del que caldria.


_____________________________________________
17/06/10-Escola
AVUI- OPINIÓ- lmartinez@avui.cat - Lluís Martínez

“Si volem bons resultats escolars, el primer que hem de fer és deixar d'atabalar el nostre professorat”

El ministeri d'Educació certifica el que ja sabíem: que els resultats dels nostres escolars són més aviat fluixos, per utilitzar un adjectiu suau. L'informe Pisa porta algun temps repetint-nos amb una cadència exasperant que al pas que anem mai sortirem de pobres. Però, si m'ho permeten, crec que no ens hem d'obsessionar amb les avaluacions.

¿Recorden que fa uns anys hi va haver un sorprenent augment de suspensos en els exàmens teòrics de conducció? ¿Què havia passat? ¿És que tothom havia patit un atac d'amnèsia? Doncs no: va passar que Trànsit havia canviat les preguntes de l'examen. L'explicació que es va donar era que les acadèmies de conducció preparaven, sobretot, per aprovar l'examen, més que per ensenyar el significat de les normes i les conseqüències de no obeir-les prou bé. És a dir, que si el departament d'Educació volgués que Catalunya fos la número 1 en una sèrie de proves de renom internacional n'hi hauria prou que ordenés al professorat que es dediqués a preparar i fer resoldre exàmens. Ara: el més fàcil seria que els professors, amb molt bon criteri, engeguessin les instruccions a dida, tot recordant que l'escola no és cap aparador per lluir-se als concursos mundials.

Cert que una cosa no exclou l'altra. Però si volem que els nostres escolars tinguin bons resultats, el primer que hem de fer és deixar d'atabalar els professors amb xifres i posicions relatives. Les bones escoles necessiten uns pocs ingredients: aclarir bé què se'ls demana, assossec i, sobretot, molt (però molt) de temps, molta inversió i molt creure's la feina dels mestres. Que en tenim de bons, i no pocs.

_______________________________________________
17/06/10-L'Ajuntament reacciona a les queixes i comença a rehabilitar el parc dels Coloms

EL PUNT- Olot - JORDI CASAS

L'Ajuntament d'Olot ha reaccionat a les queixes de més de 400 usuaris del parc dels Coloms –pares i avis d'infants– i hi ha iniciat les millores allargant la tanca al sector del carrer Lorenzana per evitar així el risc que comporta la proximitat a aquesta via tan transitada. El regidor de Via Pública, Antoni Bach, ha explicat que les millores s'aniran fent des d'ara i fins a l'inici del nou curs escolar. Bach ha dit que, a part de millorar el paviment de sorra, hi instal·laran uns nous gronxadors i reconvertiran l'antic petit estany en un sorral, tot i que ha advertit que és l'actuació més complicada bàsicament per temes sanitaris. El parc, per la seva situació entre dues escoles i una llar d'infants i a tocar del Firal i la plaça Major, és un dels més concorreguts a Olot.
_______________________________________________
17/06/10-Alumnes d'un màster de gestió, al Parc Natural
EL PUNT- Olot - J.c

El Parc Natural de la Garrotxa rep 40 participants del Màster d'Espais Naturals Protegits, que durant quatre dies veuran experiències de gestió de l'espai guiats de tècnics del parc i de la Fundació d'Estudis d'Olot. El màster és de les tres universitats de Madrid. Un dels coordinadors, Santos Casado, ha destacat la singularitat del parc garrotxí pel fet de ser un dels més avançats en gestió i on es donen bona part de les dinàmiques d'intervenció al territori –està fortament humanitzat–. El director del parc, Xavier Puig, ha remarcat la coincidència d'interessos amb la FES i amb la comunitat docent i científica a través d'Europarc i el de la fundació, Jordi Calabuig, ha anunciat que treballen en uns nous mòduls –de geologia.

________________________________________________
17/06/10-L'Ajuntament d'Olot estalviarà 218.000 euros en sous i 1,5 milions en despeses

El govern local espera poder tancar l'exercici econòmic d'aquest any i el vinent amb equilibri
EL PUNT- Olot - JORDI CASAS

Olot L'Ajuntament d'Olot vol estalviar més d'1,5 milions d'euros per tancar amb equilibri el pressupost del 2011, ja que el superàvit del 2009 li assegura tancar bé el d'aquest any. Ho va afirmar ahir la regidora de Promoció Econòmica, Fina Soler, que hi va afegir que no només es limiten a aplicar les mesures anticrisi del govern espanyol, sinó que estan analitzant com es poden reduir tècnicament les partides del pressupost ordinari i les aportacions als organismes autònoms i a altres ens per afrontar els propers exercicis pressupostaris. El govern del PSC-ApG ha explicat totes aquestes mesures als portaveus de tots els grups de l'oposició.

Fina Soler va explicar que preveuen dos escenaris. Per una banda, l'aplicació de la nova normativa de mesures anticrisi, bàsicament amb la reducció d'un 7% dels sous dels regidors amb dedicació i un 5% dels de la resta –18.000 euros d'estalvi– i entre un 2,5% i un 7% dels sous del personal de l'Ajuntament i organismes –160.000 i 50.000 euros, respectivament–. A més, l'Ajuntament bloquejarà inversions no contractades i estudiarà un nou calendari juntament amb les del 2011 per prioritzar-les i allargar-les en el temps.

Per altra banda, l'altre escenari és el de les mesures de futur. Soler va dir que els tècnics estan estudiant les partides no compromeses juntament amb les concessions per intentar generar un estalvi d'1,5 milions que permeti tancar el pressupost de l'any vinent amb equilibri, tenint en compte que les aportacions de l'Estat es poden reduir un 10%. Així, i a tall d'exemple, va dir que es reduirien les hores extres –va demanar comprensió a les entitats–, la despesa energètica i la telefònica a través de noves concessions, els contractes temporals lligats a obres i serveis, la despesa voluntària –agenda en format digital, menys pressupost per a la Fira de Sant Lluc, canvis en el Nadal Diver i la programació teatral, un escenari menys i més repartiment dels concerts de les Festes del Tura, etc.– i la despesa ordinària del 2011 en 200.000 euros –racionalització del transport públic, bones pràctiques informàtiques, etc.–.
_________________________________________________
16/06/10-Presentació dels resultats de l'avaluació de sisè de primària de 2010
Font: web del Departament d'Educació.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, el president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Jorge Calero, i el Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació, Francesc Colomé, presentaran demà 16 de juny a les 10h a la sala d’actes del departament els resultats de les proves d’avaluació de sisè de primària de 2010.

Les proves, que es van dur a terme els dies 5 i 6 de maig, es van realitzar per segon any consecutiu a tot l’alumnat de sisè de primària de Catalunya.

La roda de premsa es podrà seguir íntegrament en directe a través del web www.gencat.cat/educacio
________________________________________________
16/06/10-Educació conclou que l'èxit dels alumnes de primària depèn més de la família que del centre

Text traduït automàticament de la Vanguardia.

L'informe subratlla que els fills de pares amb estudis universitaris obtenen puntuacions mitjanes més altes, però no aclareix el nivell d'excel·lència dels nostres estudiants.

Els estudiants Rioja, asturians i castellanolleonesos se situen clarament per sobre de la mitjana nacional de resultats obtinguts en la primera avaluació general. Els alumnes catalans, entorn la mitjana



Astúries i Castilla y León són, en termes generals, els que se situen més clarament per sobre de la mitjana nacional de resultats obtinguts en la primera avaluació general de diagnòstic (EGD) prevista en la Llei Orgànica d'Educació, realitzada el 2009. Els estudiants van haver de sotmetre's a proves de les competències de comunicació lingüística, matemàtica, coneixement i interacció amb el món físic i social i ciutadà.
Aquesta és una de les principals conclusions dels resultats de l'avaluació general de diagnòstic de primària, que poc aclareix sobre si el nivell dels estudiants espanyols és més o menys bo i només se centra en les diferències per comunitats i per procedència o nivell de formació familiar.

La mitjana a Espanya dels resultats, aprovats pel Consell Rector de l'Institut d'Avaluació (format per experts de Govern i Comunitats Autònomes), s'estableix en 500 punts, amb forquilla d'entorn d'entre 480 i 520 punts. Encara que aquests resultats mitjans podrien indicar que el nivell dels nostres estudiants estaria entorn a l'aprovat just, l'informe adverteix que no es pot fer equivaler les puntuacions d'aquestes escales a unes qualificacions de 0 a 10 punts.

En tot cas, pel que fa a la influència del nivell de formació familiar en els resultats dels alumnes, l'informe indica que els fills de pares amb estudis universitaris obtenen puntuacions mitjanes més altes, al voltant de 520 punts, que baixen a 500 aproximadament si són titulats mitjans, a 480 si només han cursat estudis obligatoris i uns 450 si no els han completat.

Igualment, els resultats mitjans són millors, per aquest ordre, si són fills d'empresaris i professionals qualificats, personal d'administració i serveis, agricultors i obrers qualificats i treballadors no qualificats.

Així, la puntuació mitjana de la comunitat amb millor resultat en qualsevol de les quatre competències és inferior a 546 punts i les mitjanes més baixos estan per sobre de 416 en tots els casos. A més, les dues terceres parts dels alumnes participants en l'avaluació obtenen una puntuació d'entre 400 i 600 punts.

Catalunya, a la mitjana en totes les competències
En comunicació lingüística, hi ha vuit comunitats amb mitjanes situats en aquesta franja de 480-520, que són, per ordre de major a menor puntuació: Castilla-La Manxa, Catalunya, Andalusia, Múrcia, País Basc, Extremadura, Comunitat Valenciana i Galícia. Una de les comunitats, Cantàbria, amb prou feines supera els 520, i altres sis els sobrepassen "significativament": Astúries, Castilla y León, La Rioja, Madrid, Aragó i Navarra. Queden per sota de 480 Canàries i Balears, a més de Ceuta i Melilla, més allunyades encara.

A la competència matemàtica, hi ha vuit comunitats amb mitjanes entre 480 i 520: Castilla-la Manxa, País Basc, Catalunya, Galícia, Extremadura, Múrcia, Balears i Andalusia. Cinc autonomies presenten resultats mitjanes superiors "significativament": La Rioja, Navarra, Castilla y León, Cantàbria i Astúries. Aragó i Madrid amb prou feines superen els 520 i el País Valencià gairebé no arriba a 480.

En relació amb el coneixement i interacció del món físic, hi ha quatre comunitats autònomes amb mitjanes a la franja de 480-520: Castilla-La Manxa, Múrcia, Extremadura i Andalusia. Navarra i Galícia no difereixen pràcticament dels 520 punts, i dues ronden els 480: Catalunya i Canàries. Sis presenten resultats superiors cridanera: la Rioja, Astúries, Castilla y León, Aragó, Madrid i Cantàbria. Per sota queden Ceuta, Balears, Comunitat Valenciana i Melilla.

Respecte a la competència social i ciutadana, hi ha set comunitats en la forquilla de 480-520: Castilla-La Manxa, Extremadura, Galícia, Múrcia, Catalunya, Andalusia i Canàries. Dues es col loquen en 520: Navarra i Cantàbria, i una a 480: Balears. Cinc estan per sobre de 520: La Rioja, Castilla y León, Astúries, Madrid i Aragó. Per sota de 480, apareixen Comunitat Valenciana, Ceuta i Melilla.

En aquestes dues últimes competències, els resultats del País Basc no apareixen per un "funcionament diferencial en els ítems de la versió euskera, el que ocasiona que els resultats de les versions en euskera i català d'aquestes competències no siguin comparables".


_________________________________________________
16/06/10-Fan un concurs per dinamitzar la Mostra de Pessebres d´Olot

DAIRI DE GIRONA-OLOT| X.V.
L'organització de la Mostra de Pessebres 2010-2011 ha convocat un concurs per promoure la participació ciutadana. Així, els participants tenen temps fins al 20 de juliol per a presentar propostes de disseny per la biblioteca Marià Vayreda, l'entrada de can Trincheria i l'Hospici. Els condicionants són que l'espai queda descobert i està absent de vigilància.
Per a l'Hospici el pressupost és de 3.000 euros. En canvi, les dotacions per a Can Trincheria i la biblioteca són de 2.000 euros respectivament. En el cas de la biblioteca els participants poden escollir entre 2 possibles ubicacions dins de l'equipament.
Els interessats a participar en el concurs poden consultar les característiques concretes de cada seu al web www.museusants.cat o bé trucar al Museu dels Sants. L'objectiu és de fer mes popular la Mostra de Pessebres.

_______________________________________________
16/06/10-Interior edita un còmic per informar els joves sobre la violència familiar i de parella

DIARI DE GIRONA | E.PADILLA
El Departament d'Interior, a través del Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, ha editat un còmic que es difondrà pels instituts i els Punts d'Atenció Juvenil a partir del curs que ve i que servirà perquè els joves reconeguin els trets de la violència en l'àmbit familiar i sexual -des de la mutilació genital femenina fins als matrimonis forçats, passant per la violència en les relacions de parella o dels fills envers els pares- i sàpiguen com reaccionar per afrontar-los. Se n'editaran 30.000 exemplars, va explicar la directora del programa, Alba Garcia, que va presentar ahir la iniciativa a Girona. EL còmic, titulat Assegura't, és obra de la il·lustradora Eva Garcés i és una iniciativa que es complementarà amb l'edició d'una guia didàctica per als professors d'institut que els servirà per treballar el tema. Els còmics es repartiran en les xerrades per a la prevenció de la violència masclista que els Mossos d'Esquadra fan per a les classes de quart d'ESO arreu del territori, i la iniciativa s'engloba en el Pla de Seguretat a Centres Educatius que lluita també contra les drogues i els perills en l'ús d'Internet.



_________________________________________________
16/06/10-Catalunya és la novena de les 17 autonomies en despesa per alumne.

La prova estatal de primària reflecteix un nivell molt deficient en el 15% dels estudiants
Educació diu que hi ha més diferències entre centres que entre comunitats
EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE-MADRID

La primera avaluació global de diagnòstic dels alumnes de quart de primària (9 i 10 anys) de tot Espanya, presentada ahir pel Ministeri d'Educació, revela que un 15% obté resultats clarament deficients i necessitaria «un bon reforç», mentre que només un 8% els té excel·lents. Aquesta situació desemboca, sis cursos més tard, al final de l'ESO, en què tres de cada deu estudiants no obtenen el títol que acredita que han acabat amb èxit els estudis obligatoris.

Catalunya obté un suspens en aquesta radiografia de l'educació espanyola, i se situa en el 12è lloc entre 17 comunitats autònomes, tal com va avançar ahir EL PERIÓDICO. Aquesta posició està per sota de la novena plaça que ocupa pel que fa a despesa per alumne (6.411 euros), només 200 euros per sobre de la mitjana, i al darrere del País Basc (9.835 euros), Astúries, Navarra, Cantàbria, Galícia, la Rioja, Castella i Lleó, i Balears.

Els autors de l'informe, per al qual s'ha adoptat la metodologia de l'estudi PISA de l'OCDE, van assegurar que les diferències entre autonomies són molt petites, encara que en les proves de diagnòstic sobresurten clarament tres comunitats (la Rioja, Astúries i Castella i Lleó) i unes altres tres tanquen la classificació (Canàries, Balears i la Comunitat Valenciana). L'avaluació feta a 28.888 alumnes de tot Espanya revela que aconsegueixen resultats una mica millors en competències lingüístiques i socials que en matemàtiques o coneixement del medi físic i que, encara que dominen els coneixements teòrics, fallen a l'hora d'aplicar-los en la resolució de problemes i situacions.

HOMOGENEÏTAT No obstant, la conclusió principal, segons la secretària d'Estat d'Educació, Eva Almunia, és que les grans diferències es donen en els mateixos centres i entre els centres , i que el sistema educatiu espanyol «és homogeni i equitatiu», ja que dos terços dels alumnes tenen puntuacions mitjanes. El màxim condicionant dels resultats, per sobre del socioeconòmic, són les expectatives dels familiars i l'alumne, amb una diferència de fins a 60 punts entre els que només volen cursar els estudis obligatoris i aquells que desitgen acabar una carrera universitària.

De la mateixa manera, els alumnes que en el seu entorn tenen persones amb uns nivells educatius més alts aconsegueixen més bons resultats. Aquesta dada és «especialment interessant» per a Almunia, ja que la meitat de la població adulta espanyola ja té estudis postobligatoris.

L'avaluació, que ha agafat una mostra de 1.525 alumnes a Catalunya de 31 centres públics i 19 de privats concertats, revela diferències de fins a 30 punts a favor dels segons, als quals s'afegeixen 15 punts més si es té en compte l'origen immigrant dels alumnes. «Aquesta diferència no és important. Els estrangers no són un llast per a l'aprenentatge dels alumnes nascuts a Espanya», va sostenir Almunia.

DIFERÈNCIES D'EDAT Encara que els responsables d'Educació van intentar minimitzar-ho, entre els alumnes nascuts el primer trimestre de l'any i el quart s'observa una diferència de rendiment de fins al 25%, i això ve a confirmar les dades d'alguns estudis que s'han fet que ubiquen el 75% dels repetidors entre els de menys edat dins del mateix curs. Precisament, la repetició de curs no es confirma com una solució en aquest estudi. De mitjana, els resultats dels repetidors són inferiors als de la resta dels seus companys. Per al coordinador de l'estudi, Enrique Roca, això coincideix plenament amb el que s'observa en l'estudi PISA.

La secretària d'Estat va explicar que només a Catalunya s'ha utilitzat la llengua pròpia en les proves. A la resta de comunitats amb dues llengües oficials ha estat opcional. Almunia va insistir que el fet més rellevant era «saber què passa a cada centre, no per autonomies».

______________________________________________
16/06/10- Protesta de les escoles concertades
EL PUNT - Barcelona - M.C

Les comunitats educatives de les escoles concertades de Catalunya estan convocades a una concentració demà, a partir de les set de la tarda, a la plaça Sant Jaume de Barcelona per protestar contra les mesures que està adoptant la Generalitat. Es demana que no s'imposi cap retallada en el salari del professorat i que no es discriminin aquests centres.


_______________________________________________
15/06/10-Una trentena de nens es queden sense plaça a les llars d´infants públiques d´Olot

DIARI DE GIRONA-OLOT| X.V.
El regidor Antoni Bach (PSC) ha atribuït l'increment de la demanda per al curs 2010-2011 al fet que els pares cada vegada prenen més consciència de la importància educativa de les llars d'infants. Segons ell, tot i l'augment de les places públiques, uns 30 nens han quedat fora de les preinscripcions a les llars públiques. Bach ha puntualitzat que la previsió és que quan sigui el moment de formalitzar les matrícules, l'Institut Municipal d'Educació les pugui atendre.
Segons el regidor, Olot disposarà de 282 places d'infants per al curs 2010-2011 enfiront de les 247 del curs 2009-201o. A les places públiques, segons ell, cal afegir unes 200 places privades, per la qual cosa la totalitat de l'oferta educativa inicial puja fins a unes 600 places. El regidor ha apuntat que a Olot solen néixer uns 300 nadons l'any. Bach ha explicat que la novetat més important del proper curs serà la posada en funcionament de la llar d'infants del Morrot. Segons ell, la previsió és que l'equipament estigui acabat aquest mes de juny i que durant els mesos d'estiu s'acabi de posar el mobiliari.


_____________________________________________
15/06/10-El Col·legi de Metges investiga el psiquiatre que ofereix 'curar' gais. El procediment se suma a l'expedient informatiu obert per la Conselleria de Salut

La Societat de Psiquiatria ratifica que l'homosexualitat no és una malaltia
EL PERIÓDICO-BARCELONA

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) obrirà un procés d'«informació reservada» (investigació interna) sobre les pràctiques del psiquiatre Joaquim Muñoz, que exerceix a la Policlínica Tibidabo, de Barcelona, on ofereix a homes teràpies reparadores per reorientar la seva inclinació homosexual. Aquest expedient se suma a l'iniciat amb la mateixa finalitat per la Conselleria de Salut. El COMB citarà el psiquiatre perquè expliqui els detalls de la seva teràpia davant el comitè deontològic de la institució. La Generalitat enviarà inspectors a la citada clínica per recollir informació, a l'entendre que aquestes pràctiques –desvelades diumenge per EL PERIÓDICO– van en contra del pla públic de salut mental. Aquest diari va intentar ahir infructuosament contactar amb la Policlínica Tibidabo.

El COMB i la Societat Catalana de Psiquiatria (SCP) van coincidir ahir a asseverar que l'homosexualitat no està considerada una malaltia. El col·lectiu psiquiàtric, representat per la SCP, es va desmarcar completament del doctor Muñoz: «Només es representa a si mateix. No és un exponent d'aquest sector professional, ni tan sols el coneixem».

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar de definir l'homosexualitat com a malaltia el 1990, i l'Associació Nord-americana de Psiquiatria s'havia pronunciat en el mateix sentit el 1970. En conseqüència, van indicar, l'homosexualitat no pot ser objecte de teràpia química o psíquica.

EFICÀCIA NO DEMOSTRADA / «Si un psiquiatre pretengués tractar l'homosexualitat com a malaltia hauria de recórrer a fàrmacs o tractaments que haguessin demostrat la seva eficàcia per a aquesta indicació, cosa que no existeix», va afirmar el psiquiatre Miquel Casas, president del comitè assessor de salut mental de la Conselleria de Salut. Seria diferent que oferís suport farmacològic o psíquic per als problemes anímics o existencials que puguin patir les persones homosexuals. «Si algú aplica una teràpia dirigida a modificar l'orientació sexual d'una persona incorrerà en una mala pràctica mèdica –va apuntar Jordi Blanch, vicepresident de la SCP–, però nosaltres no jutjarem si aquest psiquiatre fa o no una mala pràctica».

L'assumpte de l'homosexualitat és complex, va puntualitzar Jaume Padrós, vicepresident del COMB. «És cert que nombrosos homosexuals viuen amb tensió la seva orientació sexual, per raons socials i professionals», va afirmar Padrós.

______________________________________________
15/06/10-Catalunya suspèn en una nova avaluació espanyola de la primària.

La Rioja i Astúries lideren la taula de resultats, i el País Basc i València queden entre les últimes
Els estudiants catalans de quart ocupen el 12è lloc entre les 17 comunitats autònomes
EL PERIODICO- ANTONIO M. YAGÜE / Madrid
JORDI CASABELLA / Barcelona

Catalunya s'ha situat en el 12è lloc entre les 17 comunitats autònomes espanyoles, més les ciutats de Ceuta i Melilla, en la primera avaluació general de diagnòstic (EGD) realitzada pel Ministeri d'Educació amb els alumnes que van cursar quart de primària (9 o 10 anys) l'any acadèmic 2008-2009. Els escolars de la Rioja, que encapçalen la taula de resultats, van obtenir 542 punts de mitjana entre els quatre exàmens, mentre que els catalans es van col·locar per sota de l'aprovat, fixat en els 500 punts, amb un total de 497, encara que al davant del País Basc i el País Valencià, segons l'informe que avui farà públic l'Institut d'Avaluació del ministeri que dirigeix Ángel Gabilondo.

En la prova de competències lingüístiques, el sistema educatiu català ocupa la novena plaça, amb 503 punts, lleugerament per sobre de l'indicador utilitzat com a nivell de suficiència. L'examen mesurava el grau de domini de la llengua vehicular de l'ensenyament en cada comunitat, que en el cas de Catalunya és el català. En l'apartat lingüístic és en el que els estudiants catalans surten més benparats.

MATÈRIA NO IMPARTIDA / En matèria d'habilitats matemàtiques, Catalu-nya obté la desesa posició, amb una nota, 501 punts, que li atorga un suficient, una qualificació que supera en Ciències Socials i Ciutadania (503), encara que en aquesta disciplina retrocedeixi en la classificació fins a la 12a plaça. La pitjor nota correspon a la prova de coneixement del món físic (480 punts i 13a posició). Fonts de la Conselleria d'Educació van atribuir ahir els resultats al fet que en una part de la prova, idèntica per a tot Espanya, es plantejaven diferents preguntes sobre un capítol relatiu a la matèria i l'energia que a Catalunya no s'imparteix a quart de primària, sinó a cinquè o a sisè.

Juntament amb la mala classificació del País Valencià, sorprèn, d'acord amb les dades que han transcendit, la situació del País Basc, l'autonomia amb el PIB més alt per habitant, més despesa per alumne, l'índex d'abandonament escolar més baix del sistema educatiu espanyol i una alta presència de centres privats, juntament amb uns elevats índexs de formació dels pares.

A la Rioja (amb 2.900 alumnes a quart, el 0,7% d'Espanya) la segueix una altra comunitat petita, Astúries, amb 7.300 escolars (1,7%). Però l'excel·lència no és exclusiva de les autonomies menys poblades. La tercera posició és per a Castella i Lleó, comunitat amb una població mitjana (4,6%), encara que molt dispersa. Aragó va després, també amb pocs habitants i distribuïts irregularment. La ciutat de Melilla tanca el rànquing en tots els apartats.

28.000 ALUMNES / Fonts del Ministeri d'Educació van qualificar l'estudi de radiografia del rendiment escolar. La prova, realitzada a una mostra de gairebé 28.000 alumnes dels més de 431.000 que cursen el quart curs de l'ensenyament primari a tot Espanya, tenia per objecte determinar l'adquisició de competències bàsiques en comunicació lingüística, matemàtiques, interacció amb el món físic, i societat i ciutadania. També s'hi han inclòs qüestionaris per a pares i docents amb l'objectiu d'obtenir informació sobre els recursos i els processos educatius i les circumstàncies socioculturals de l'aprenentatge.

Les mateixes fonts van advertir contra «les utilitzacions parcials de les dades per part de les comunitats autònomes. L'informe té validesa quan s'estudia en conjunt, no per comunitats separades. És com si d'un examen general en treus només una pregunta», van afegir.

_________________________________________________
15/06/10-El 'botellón' resisteix a BCN avivat per la crisi.

L'augment de control policial no pot eradicar el consum d'alcohol al carrer
EL PERIODICO- PATRICIA CASTÁN / Barcelona

Per molts és una simple qüestió de matemàtiques. Si es disposa, per exemple, de 20 euros per disfrutar del dissabte a la nit, el pressupost donarà molt més de si (en temps i consum d'alcohol) al carrer que a l'interior d'un local. Amb la crisi afectant també l'economia dels més joves, el botellón no tan sols resisteix a Barcelona sinó que viu autèntics repunts etílics en algunes zones de la ciutat, a falta que comenci pròpiament l'estiu. La pressió policial, que ha frenat parcialment la venda de llaunes de cervesa al centre de la ciutat, no evita que moltes places i carrers es converteixin de nou en espontànies barres de bar.

La llista d'emplaçaments on hi ha concentració de joves muntant la seva pròpia festa (o prefesta, prèvia a l'entrada a algun local d'oci on les copes els poden resultar inaccessibles) és variada, però entre els llocs on gairebé sempre hi ha activitat, tant divendres i dissabte a la nit, com alguns dijous en temporada estival, hi ha la plaça dels Àngels, la de George Orwell i la d'Universitat (a Ciutat Vella), la del Sol i amb menys intensitat les de la Revolució, de la Vila de Gràcia i Joanic (a Gràcia), el carrer de Pere IV i a l'entorn dels locals d'oci del Poblenou, el litoral marítim, i fins i tot punts (com Aribau-Diagonal) de Sarrià-Sant Gervasi, entre altres.

PREUS ALTS / Dissabte passat a la nit molts d'aquests punts van quedar sembrats d'ampolles i llaunes, com mostren les fotos, tot i que aquell dia la festa estrella se situava al Paral·lel, on es van congregar milers de persones fins a les dues de la matinada. Allà, el terra era una alfombra de llaunes, que es van despatxar tant als colmados de la via (malgrat la suposada restricció horària de venda d'alcohol) com mitjançant la venda ambulant, al preu d'un euro en aquest cas. No obstant, molts altres noctàmbuls mantenien el seu propi brindis als punts esmentats, amb un argument que es repeteix sense parar: «No podem pagar el que

valen les copes als bars i discoteques». O podrien beure molt menys del que es consumeix al carrer recorrent al cubalitre casolà i les cerveses.

L'objectiu no ha de ser necessàriament la borratxera. De fet, en plena plaça d'Universitat alguns només buscaven prendre una copa barata a la fresca instal·lats als seus bancs, que després quedaven plens de deixalles. En places de Ciutat Vella, l'estiu passat es va intentar tallar el subministrament avançant el tancament dels colmados (que proveeixen de litrones de cervesa i tot tipus d'alcohol grups tant de turistes com d'autòctons), però la realitat és que places com la dels Àngels apareixen l'endemà amb les proves tangibles que el consum segueix efervescent.

A Gràcia, a la plaça del Sol és habitual que els grups es congreguin per beure a terra, on corren tant les llaunes com les ampolles de cava o el que els joves porten preparat des de casa seva en plena economia de guerra.

L'operatiu de seguretat estival de l'ajuntament comença avui, però des de fa dos caps de setmana ja s'ha reforçat el control de la venda ambulant, tant d'alcohol com d'altres productes. No obstant, la quantitat de zones de consum i d'usuaris dóna ales al negoci.

L'ajuntament i la Fecasarm (una de les patronals de l'oci) han im-

pulsat un pla de sensibilització contra l'incivisme, amb cartells i promotors que informen que vendre alcohol o beure'n al carrer està prohibit. No obstant, molts són més sensibles a la seva butxaca que a la normativa.

Una altra patronal, la Fecalon, alerta del repunt del botellón autèntic entre els més joves, per pura qüestió d'economia i recomana als locals no disparar el preu de les copes perquè el consum no segueixi baixant a l'interior dels locals, molts dels quals facturen la meitat que fa dos anys.

La convivència veïnal també es ressent d'aquestes pràctiques, sigui per sorolls o per brutícia i vidres trencats. En uns jardins situats al costat de Doctor Fleming, Diagonal i Borí Fontestà, els dijous a la nit són temuts pels veïns de la zona.

_____________________________________________
15/06/10-El vel com a excusa

El vel ha esdevingut un cap de turc ideal per a l'univers polític i mediàtic, perquè la necessitat que planteja de compatibilitzar valors que no són fàcils de reconciliar, identitat i religió «versus» secularitat i dret liberal, es presta a la controvèrsia

EL PUNT-OPINIó - Teresa Crespo

La prohibició reforça sentiments victimistes i podria ser contraproduent Després de la polèmica al voltant del hijab, ara el burca revifa el debat i ens torna a brindar l'oportunitat d'abordar el repte que planteja l'ús del vel islàmic. No pel que significa realment, sinó per tot el que posa de manifest: el mocador és el detonant d'un conflicte latent que cal analitzar a fons. Hi conflueixen dinàmiques sociopolítiques, tradicions, qüestions religioses, reivindicacions identitàries, drets individuals i llibertats personals, entre d'altres, que no es poden reduir a la disjuntiva a favor o en contra d'una peça de roba. Les urgències mediàtiques digereixen malament la complexitat de certs temes, però val la pena aprofitar-les com a excusa per plantejar reflexions necessàries.

El veritable repte és la construcció d'una societat multicultural en la que ens sentim partícips. Tant si la volem com si no, tots en formem part i contribuïm –positivament o negativament, de totes les maneres possibles– en la seva gestació. La nostra societat ja és multicultural; mai no tornarà a ser com fa vint o trenta anys. Defugir els conflictes socials o tancar-los en fals és perdre ocasions per al diàleg que haurien de servir per buscar entre tots solucions consensuades i contextualitzades. La interculturalitat s'ha de basar en el diàleg com a peça clau per desenvolupar i negociar noves lleis i normes que sentim com a nostres, enlloc de cenyir-nos a un marc de regulacions heretades que no responen a les nostres inquietuds, problemàtiques i voluntats actuals.

En el cas del vel, la discussió no gira al voltant del mocador, sinó del sentit que s'hi dóna com a símbol de la visibilitat de l'islam en les societats occidentals. El fet que el món musulmà hi atorgui també aquest valor i reaccioni de manera emocional és símptoma d'una crisi d'identitat que va més enllà de la seva relació amb altres cultures. Les comunitats musulmanes són víctimes d'un sistema que les sobrepassa als seus països, en què la religió es viu com una cultura de la coacció costumista, transmesa en nom de la preservació de la identitat religiosa. La intensitat normativa que s'atorga a prescripcions com ara el vel és desmesurada, fruit d'una lectura literalista i costumista.

L'actitud actual envers la religió té molt a veure amb el colonialisme i el xoc entre Orient i Occident, que ha anat forjant un imaginari alimentat per circumstàncies geoestratègiques que no té res a veure amb el missatge espiritual de l'islam. La lògica dominants-dominats perverteix el debat. L'obstinació d'alguns musulmans a l'hora de reivindicar determinats símbols religiosos és l'origen de la incomprensió de molts occidentals, i per la nostra banda hem d'evitar que el passat colonialista i el present xenòfob de certs sectors del món occidental ens impregnin d'un sentiment de culpa cap a altres cultures que condicioni la nostra posició. Les lleis i els principis que adoptem han de basar-se en la tolerància, però un cop establerts s'han de fer respectar. I els límits són un element indispensable per fer possible la convivència social i el respecte als drets de les persones.

Al marge de les diverses interpretacions del vel islàmic –uns l'entenen com una restricció interna i d'altres el veuen com una protecció externa–, si els motius per portar vel emanen de la voluntat personal, cal respectar les conviccions per expressar-les. El vel ha esdevingut un cap de turc ideal per a l'univers polític i mediàtic, perquè la multiplicitat de factors i la necessitat que planteja de compatibilitzar valors que no són fàcils de reconciliar (identitat i religió versus secularitat i dret liberal) es presten a la controvèrsia.

De fet, reobre un debat clàssic en la història de la filosofia política sobre drets bàsics entre liberals i comunitaristes. Cap de les dues posicions no resol el tema del vel a l'escola, perquè, per raons oposades, totes dues consideren que hi ha en joc drets fonamentals: per als uns, la llibertat de la dona, i per als altres, el dret de cada comunitat a defensar les seves pràctiques culturals. Però, en tot cas, cal entendre la lògica de l'altre. Considerar que totes les dones que porten vel estan subordinades i negar altres motivacions és una mostra de despotisme il·lustrat que nega a l'altre el dret d'escollir.

Els arguments funcionals, d'ordre pragmàtic, també s'han de tenir en compte, i en aquest punt es podrien identificar diferències significatives entre el hijab i el burca. Cal valorar el destorb que puguin suposar els vels per al desenvolupament de la vida escolar i social, però també la naturalesa dels espais en què ens estem plantejant prohibir-ne l'ús. En el cas de l'escola, es tracta d'un espai natural per al pluralisme i l'expressió de les pròpies opinions, religions i conviccions, en què les diferents identitats dels alumnes s'han de poder interpel·lar i relacionar per conèixer-se i evitar futurs replegaments identitaris.

Les prohibicions no són un bon mètode educatiu, i la laïcitat no es fonamenta en la repressió de la manifestació de les conviccions religioses en l'espai públic, sinó en el principi de llibertat de consciència. El fet que el burca cobreixi tot el rostre posa damunt la taula noves consideracions, però entre els edificis municipals s'inclouen centres cívics, culturals i educatius que també haurien de propiciar la trobada i l'intercanvi dels diferents col·lectius que conviuen en les nostres ciutats.

S'ha de relativitzar el debat i alliberar-lo de reaccions viscerals, però el sol fet que es produeixi és enriquidor. S'ha de convidar tots els afectats que hi participin, i sensibilitzar dels riscos d'estigmatitzar i atiar la radicalització. La prohibició pot reforçar sentiments victimistes i resultar contraproduent. El conflicte s'ha d'utilitzar, amb prudència, per generar coneixement recíproc, i tant l'escola com els equipaments municipals són espais privilegiats per a l'aprenentatge, que en la negociació ha de prevaldre sobre l'expulsió o la prohibició. El diàleg ha de ser obert, franc i valent, capaç de desconstruir les pors arrelades en la ignorància. No s'ha de perdre de vista l'objectiu últim, que és forjar una societat multicultural acollidora en la qual viure junts.


_______________________________________________
13/06/10-Cal retallar l'educació?
EL PUNT-Opinió- ALABAU BADIA I 30 MESTRES MÉS DE L'ESCOLA VOLCÀ BISAROQUES. OLOT (GARROTXA)

Aquesta és la reflexió que un grup de mestres de l'escola Volcà Bisaroques hem volgut mostrar a tothom. Perquè ens preguntem si ha de ser l'educació, considerada per tots un dret i un pilar fonamental de progrés, benestar i igualtat social, la que també ha de pagar la factura dels excessos del passat. Perquè ens preguntem si l'educació ha de ser una prioritat social o esdevé simplement un servei més del sistema. Perquè ens preguntem si val la pena esquinçar l'educació per reduir una petita part del deute dels qui han trencat els plats. Perquè ens preguntem si retallar plantilles, reduir aules d'acollida, retardar substitucions o abaixar els sous dels treballadors contribueix a millorar el sistema educatiu. Perquè ens preguntem qui és en aquest país que creu en la nostra tasca.

Per a totes aquestes preguntes tenim almenys una resposta: nosaltres sí que creiem en la nostra tasca, en la voluntat de transmetre valors i coneixements als més petits, perquè el dia de demà, si és possible, facin les coses millor que els qui ho fan avui.

Perquè nosaltres no hem fet vaga, però sí que volem fer sentir la nostra veu. Volem expressar la nostra preocupació pel que està succeint, i també la nostra incertesa pel futur.

Perquè és la nostra responsabilitat.
_______________________________________________
11/96/10-El baix nivell dels aspirants deixa lliures la meitat de places de mestres d'anglès

El Departament d'Educació va oferir 400 places aquest any | La convocatòria d'oposicions té com a objectiu estabilitzar la plantilla de docents

Maite Gutiérrez-Text Traduït automàticament de la Vanguardia.

El Departament d'Educació va oferir 400 places per al cos de mestres en l'especialitat d'anglès aquest any, però només s'han cobert la meitat de llocs. El motiu: els aspirants no tenien el nivell d'anglès suficient. La convocatòria d'oposicions té com a objectiu estabilitzar la plantilla de docents i la majoria de persones que es presenten són mestres interins. Quant a la especialitat d'anglès a primària, 510 aspirants van realitzar les proves per aconseguir una plaça de funcionari, però més de la meitat no tenia els coneixements d'idioma suficients.
"En totes les escoles tenim els professors d'anglès necessaris", expliquen des del Departament, tot i que reconeixen que "costa" cobrir aquests llocs. Si coincidissin diverses baixes de mestres d'anglès a primària hauria problemes per substituir-los, afegeixen a Educació. El baix nivell d'anglès i altres idiomes estrangers és un mal endèmic de tot el país. Els esforços se centren a millorar el seu aprenentatge a l'escola, però per això els mestres també necessiten estar ben formats. El que ha passat en la darrera convocatòria d'oposicions torna a recordar que queda molt per fer.

Alguns professors i degans de facultat proposen de tenir un determinat domini de l'anglès sigui un requisit indispensable per estudiar Educació a la universitat, encara que per ara ningú s'ha atrevit a implantar la mesura. L'oferta d'assignatures en anglès a les facultats escasseja, tot i que l'espai europeu d'educació superior obliga que tots els universitaris acabin la carrera amb un domini de l'anglès equivalent al First Certificate. Un nivell bastant just per a algú que hagi de ensenyar en aquest idioma.

El Departament d'Educació també ofereix cursos d'idiomes i estades a l'estranger a mestres i professors dins del Pla d'impuls de les terceres llengües. Aquest pla preveu que 12.200 mestres de primària i 3.000 professors de secundària tinguin un coneixement suficient de l'anglès per a impartir qualsevol matèria en l'any 2015. L'any passat 10.923 docents van fer algun d'aquests cursos a Catalunya, un 35% més que en el curs 2008-2009.

única que s'ha quedat sense cobrir. En l'especialitat de mestre de música només s'han aconseguit adjudicar 198 places de funcionari de les 323 que s'oferien. S'havien presentat 448 persones.

Pel que fa a les altres especialitats-audició i llenguatge, educació física, educació infantil i primària i pedagogia terapèutica-no hi ha hagut problemes. En total la convocatòria d'oposicions oferia 3.990 llocs


________________________________________________
11/06/10-Besalú disposarà de dues aules per a l´ESO

BESALÚ| DDG.
L'institut-escola disposarà d'un mòdul nou de dues aules per atendre el primer curs d'ESO a la localitat. En els propers anys Besalú disposarà de tot el cicle d'educació infantil, primària i secundària. Així, la vella reivindicació que tots els nens de 0 a 16 anys ?puguin ser escolaritzats al municipi serà una realitat. El nou mòdul comptarà amb 3 professors.

_________________________________________________
11/06/10-L'estiu serà menys calorós del que és habitual a tot Europa.

El pronòstic a Espanya indica temperatures fins a 2 graus inferiors a la mitjana aquest mes i el pròxim

La tendència de les pluges a Catalunya, sense ser concloent, augura un juny plujós i un juliol sec
EL PERIODICO-ANTONIO MADRIDEJOS-BARCELONA

Pràcticament tot Europa, inclosa la península Ibèrica, disfrutarà aquest any d'un estiu relativament fresc, segons suggereixen les previsions estacionals del Centre de Predicció del Clima dels Estats Units (CPC-NOAA), una de les escasses institucions científiques del món que es dediquen a elaborar estimacions a llarg termini.

Els pronòstics d'aquest tipus s'han de contemplar amb cautela, ja que la seva fiabilitat és limitada, però les tendències de temperatura que marca el CPC són constants des de fa temps, especialment a la península Ibèrica. Al juny i juliol, les temperatures poden ser fins a dos graus inferiors a la mitjana de les últimes dècades, que climàticament és una diferència molt notable. L'agost també se situaria per sota de la mitjana, però no tant.

Pel que fa a les precipitacions, la tendència és menys clara. A Catalunya, per exemple, es preveu que el mes de juny mantingui la línia actual i sigui bastant plujós; el juliol tindrà escasses precipitacions (com sempre), i l'agost se situarà en la mitjana. A la resta d'Espanya també es preveuen pluges, sobretot a finals de l'estiu. Més lluny encara ¿i lògicament amb menys fiabilitat¿, el CPC augura una tardor plujosa.

Les prediccions a llarg termini, elaborades per potents ordinadors a partir de paràmetres globals, com la temperatura dels oceans, han millorat molt durant els últims anys, però estan lluny de ser una eina precisa, apunta el meteoròleg Alfred Rodríguez Pico. L'Oficina Meteorològica del Regne Unit (Met Office) va anunciar recentment que els seus pronòstics estacionals deixarien de ser públics per evitar expectatives o decepcions infundades.

ALTRES PREDICCIONS / «La previsió a llarg termini té moltes més possibilitats d'encertar-la que de fallar, però res més ¿resumeix Rodríguez Picó¿. Sense anar més lluny, l'any passat es va anunciar que l'estiu a Espanya seria humit i fred, però després va resultar molt càlid». En aquest sentit, altres prediccions menys populars, com l¿es elaborades per la Universitat de Colúmbia, també als EUA, indiquen que l'estiu a Espanya serà més càlid, encara que sense estridències, i que se situarà en la mitjana de precipitacions.

Per ara, insisteix Rodríguez Picó, l'únic segur és que el juny va camí de ser plujós i fresc. Encara que només ha transcorregut una tercera part del mes, tot indica que la inestabilitat es prolongarà. «Tenim per davant gairebé una setmana amb molts núvols», afirma. I les temperatures segueixen molt per sota del que és habitual en aquestes dates: «A Barcelona ¿declara el meteoròleg¿, els 23 graus de màxima a què s'arriba aquests dies són més propis del mes d'abril».

_______________________________________________
11/06/10-Alumnes de la selectivitat es veuen obligats a dibuixar a terraEls estudiants no van comptar a la UB amb cavallets per als exàmens artístics

Gràcies a una protesta, en la modalitat tècnica van tenir taules, i no cadires de braç
EL PERIODICO- JORDI CASABELLA-BARCELONA

Els exàmens comuns d'Història i Filosofia van ocupar ahir la primera part de la segona de les tres jornades de la selectivitat, abans que els estudiants s'endinsessin en les proves optatives de modalitat, com la de Dibuix Artístic. La decisió dels organitzadors que els alumnes del batxillerat artístic concentrats a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (UB) fessin aquesta vegada les seves proves en una cadira amb braç, en lloc de comptar amb un cavallet on recolzar la fulla de dibuix i poder treballar en vertical, va acabar amb l'alumnat fent servir el terra com a suport o dibuixant dret per mantenir la perspectiva, segons testimonis.

La protesta del professorat que acompanyava els estudiants, expressada dimecres i de la qual ahir informava aquest diari, es va reproduir a primera hora, però no va tenir efecte davant la dificultat de reunir un nombre suficient de cavallets per als prop de 300 estudiants convocats. Per acabar-ho d'adobar, les fustes sobre les quals s'havia de fixar les fulles de dibuix eren de dimensions més reduïdes que el paper. «Això és com haver de fer proves d'Educació Física assegut. Aquestes males condicions no haurien de tornar a repetir-se», va reclamar ahir a la nit un dels professors afectats. «S'ha de tenir en compte –va afegir– que aquests nois competeixen amb altres de diferents províncies o comunitats», va concloure.

AFORTUNATS Van tenir més sort els 51 estudiants que a la tarda es van enfrontar a la prova de Dibuix Tècnic, que van poder comptar amb una taula arran de les protestes. El professorat va fer arribar un segon escrit amb les seves queixes al Comissionat d'Universitats, encara que va agrair que un representant els demanés disculpes per no haver-los advertit de les novetats amb antelació.

La jornada va transcórrer pel que fa a la resta sense incidents ressenyables. Els respectius fragments de la proclama independentista del president Companys el 1934 i d'un comunicat republicà de la guerra civil, en Història, i dos textos breus de René Descartes i John Stuart Mill, en Filosofia, van conformar els exàmens.

_______________________________________________
11/06/10-Dues bandes llatines irrompen amb violència a l'Hospitalet i el Raval. Un informe policial revela que la Mara 18 creix ràpidament i augmenta les seves baralles al carrer

Els dos grups, amb 250 membres a Catalunya, utilitzen noies per captar adeptes en instituts
EL PERIODICO- D. PLACER / A. BAQUERO / J. G. ALBALAT
L'HOSPITALET / BARCELONA

La Mara 18 i la Mara 13, dos grups enfrontats i creats a la imatge de les perilloses bandes de Centreamèrica, creixen ràpidament a l'Hospitalet, Cornellà i Barcelona (sobretot al Raval) i deixen darrere seu nombroses baralles d'extrema violència al carrer i en locals d'oci nocturn. Fonts dels Mossos d'Esquadra sostenen que les dues organitzacions violentes estan integrades per unes 250 persones a Catalunya. Dels seus membres, tres de cada quatre viuen a l'Hospitalet, Barcelona (especialment al Raval), i el Baix Llobregat. La resta se situa al Vallès i a Girona.


La detenció del líder dels Mara 18, a l'Hospitalet, el 28 de maig. ÁLVARO MONGE
Tres joves en un mur del parc de la Torrassa, a l'Hospitalet, on es reuneixen grups dominicans. FERRAN NADEU
Més informacióUna nova baralla acaba amb quatre detinguts El grup ataca amb navalles com a ritual d'iniciació El risc de caure en la generalització «Assassins dels assassins» Tags: Societat Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 11 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
El seu creixement ha estat tan ­significatiu durant els últims dos anys a l'Hospitalet que els Mossos d'Esquadra de la Regió Metropolitana Sud han elaborat un exhaustiu informe sobre la presència de la Mara 18. Segons aquest document, al qual ha tingut accés aquest diari, els membres d'aquest grup «són joves d'entre 13 i 20 anys i procedents la majoria del Salvador i Hondures». L'informe alerta de la seva influència en instituts i locals nocturns de l'Hospitalet.

El document ressalta el ràpid ­creixement de la Mara 18, tot i que no va arribar fins a mitjans del 2009: «En un principi es van constituir com un grup minoritari, a causa de l'existència d'altres bandes més nombroses i amb més experiència en aquesta localitat, però en quatre mesos van aconseguir més adeptes, es van fer més nombrosos i van protagonitzar diferents incidents».

BARALLES A CAN FEMADES / Actualment, uns vint joves són membres de la ­Mara 18 només a l'Hospitalet, on mantenen una de les seves seccions més fortes. La majoria dels seus membres acumulen desenes d'identificacions per baralles al carrer amb violència extrema a la zona de les discoteques de Can Femades, al límit de Cornellà i l'Hospitalet.

El seu últim incident greu va ser una baralla multitudinària que va tenir lloc fa tres setmanes al carrer de Femades i que va deixar una ­dotzena de ferits, un d'ells de gravetat amb un profund tall al coll. L'atac salvatge amb pedres i ampolles va acabar amb la detenció del líder de la banda, Melvin B., àlies Smily, un hon­dureny de 25 anys amb antecedents policials per detenció il·legal d'un ­jove en un centre educatiu, ­coaccions i amb 23 identificacions al damunt. El jutge el va enviar a la presó sense fiança després d'acu­sar-lo pels delictes de baralla tumultuosa, lesions greus i associació ­il·lícita.

Segons l'informe, la Mara 18 es divideix en grups anomenats clicas que controlen un territori. Cada membre està obligat a aportar tres euros setmanals per mantenir l'estructura i les despeses del grup, alguns dels quals tenen fins delictius. Si un integrant desobeeix les normes internes, el líder ordena un càstig que consisteix en el següent: uns quants membres li claven una pallissa durant 18 segons. En aquell moment, el sancionat no es pot defensar.

EL LÍDER: 'EL MERO, MERO' / Els Mara 18, com la majoria de bandes llatines, tenen una estructura jeràrquica en què el líder, conegut per el mero, mero ordena les accions que el grup ha de portar a terme. En absència seva, el número dos n'assumeix el comandament. La zona de les discoteques de Cornellà és l'àrea d'influència de la Mara 18 a l'Hospitalet. La policia té constància que el grup es reuneix en un bar de l'avinguda del Carrilet i al parc a la vora del pont de Matacavalls.

El grup ha crescut amb força gràcies a la captació de membres en escoles i instituts atrets per la possibilitat de pertànyer a un grup que ofereix una identitat, l'accés a sexe i festes així com una posició de força respecte als altres nois. Per aconseguir-ho, utilitzen noies que tenen com a missió atraure membres a la banda, a qui ofereixen accés a festes privades i drogues. Els Mossos tenen identificades tres noies (una de marroquina, una d'ucraïnesa i una altra d'espanyola) que s'encarreguen de dur a terme aquesta tasca.

Al Raval creix la Mara 13 o Salvatrucha, que s'alimenta de joves d'orígens molt diversos. «Capten adolescents marroquins, romanesos i fins i tot originaris de Bangla Desh», ­diuen fonts dels Mossos, que precisen: «A Catalunya hi ha Maras. Però les d'aquí, encara que són perilloses, no són equiparables en violència a les de Centreamèrica».

______________________________________________
11/06/10-Guillamino crearà cançons amb nens de 4 ciutats (entre elles Olot) alhora. L'Anella Cultural col·labora amb la segona edició de Sònar Kids

EL PUNT - Barcelona - J.BORDES

Demà i diumenge, d'onze a dues del migdia, Pau Guillamet, Guillamino, connectarà la canalla de Barcelona, Olot, Granollers i Lleida per construir temes musicals. Gràcies a l'Anella Cultural, la segona edició del Sònar Kids (i el primer cop en format independent) es farà present a altres places allunyades de Barcelona.

De la mateixa manera que és possible fer una creació nova en un full en blanc i pintures, Guillamino pretén demostrar que també es pot fer música desacomplexadament. Es tracta de donar el màxim de llibertat als nens i nenes perquè vagin elaborant cançons. Calcula que cada grup pot trigar de vint minuts a mitja hora per completar una base de percussió (el paper en blanc) per il·lustrar-lo amb notes dels instruments que portin de casa o amb la mateixa veu.

El treball que Guillamino farà al CCCB aquest cap de setmana també es reproduirà a Olot (només demà) Granollers i Lleida amb un monitor que donarà les eines perquè els participants (pares inclosos) de cada ciutat puguin intervenir en la creació musical. L'Anella Cultural permetrà que s'estableixin connexions des de Barcelona a les altres ciutats (s'ha preferit no arriscar-se tecnològicament fent una connexió en xarxa) per on es passaran temes a mig treballar. Per Guillamino és molt revelador els gustos de la canalla que poden transformar una cançó de Las Divinas (que procedeix de la factoria Patito Feo) traient-li l'ensucrament televisiu. El músic comprova que la canalla té un gust per l'abstracció sonora que coincideix amb la investigació de la música electrònica.

«Naïf»

Guillamino, que ja va intervenir l'any passat al Sònar de Dia, ofereix al Taller 0 › 100 crear una peça des de zero. I és obert a totes les edats. El tema, que es pot penjar a partir del dia següent al mateix web de Sònar Kids, no estarà del tot acabat, «sonarà naïf, desencaixat». Els darrers retocs d'arranjament són poc vistosos i cansen els espontanis creadors, diu experimentat.

Dj's per a la canalla
Sònar Kids presenta aquest any una programació musical plena de concerts i sessions en les quals músics i dj's com Jimi Tenor, The Pinker Selectors, Rainer Trüby, Joan Miquel Oliver, Guillamino, Txarly Brown, Electrotoylets, Markooz, Undo, SeñorloboFeroz i El Chavo adaptaran el seu discurs musical al públic infantil i juvenil. L'any passat van ser uns 5.000 participants, i enguany aspiren a 7.000 en els dos dies. El festival disposa d'un gran nombre d'activitats i tallers creatius, des de la transformació de peces de roba amb el dissenyador de moda Josep Abril o la possibilitat de pintar un mural amb l'il·lustrador Jordi Labanda, fins a un taller d'arquitectura i un altre d'street art. El Sònar Kids també ofereix classes de dj i de beatbox, circuits d'skate i fingerskate, i actuacions de Brodas i Unity Common.



_______________________________________________
10/06/10-Associació de Joves Estudiants de Catalunya: «la selectivitat més accidentada»

DIARI DE GIRONA.
Arribar a aquesta convocatòria ha suposat un intens procés negociador per part de l´Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), que ha dedicat bona part del curs a lluitar per corregir «incongruències» i aspectes que consideraven injustos. Per això, ahir l´entitat afirmava que havia començat «la selectivitat més accidentada».
Coincidint amb la primera jornada de les Proves d´Accés a la Universitat, l´AJEC va recordar que en els últims mesos ha aconseguit tres canvis normatius. El primer afecta el sistema de ponderacions de les universitats, aspecte sobre el qual tenen competències aquesta institució, el Ministeri i el Departament d´Educació. El problema es devia al fet que es van publicar més d´un any després que els estudiants s´haguessin matriculat de Batxillerat i es va canviar la normativa d´accés per a 4 carreres, discriminant els seus aspirants en relació amb els altres. El Ministeri, però, va acabar corregint la situació. L´AJEC també va denunciar incongruències en les puntuacions per accedir a determinats graus, ja que es valoraven més assignatures que no hi tenien res a veure. I, finalment, el Ministeri ha accedit a igualar les oportunitats de l´alumnat que ja ha aprovat i ara vol pujar nota per canviar de carrera, comptant-li sobre 14 punts -d´acord amb el nou model- i no sobre 10. girona | p.t.v.


__________________________________________________
10/06/10-Un estudi alerta que nens de 13 anys beuen com si fossin adultsSet de cada deu adolescents, sense diferència entre sexes, practiquen el 'botellón'

Els experts avalen que a aquesta edat l'alcohol causa danys cerebrals irreversibles
EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE -MADRID

S'encenen les alarmes pel consum d'alcohol entre els menors. Un estudi de la societat científica Socidrogalcohol va alertar ahir que nens de 13 anys n'ingereixen la mateixa quantitat que els universitaris de 20. L'informe també corrobora els danys neuronals irreversibles que pateixen a causa d'un consum intens que es concentra sobretot entre els dijous i els dissabtes. La investigació, portada a terme amb una enquesta entre més de 12.000 joves de Galícia, Andalusia, Catalunya, Madrid i el País Valencià, revela que la pràctica del botellón s'inicia als 13 anys i s'estén al 69% dels adolescents a mesura que va augmentant l'edat, sense diferències entre nois i noies.


Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 26 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 10 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
PDF .PDF «Beuen molt i en poc temps», va resumir Maite Cortés, professora de psicologia clínica de la Universitat de València, que ha coordinat la investigació en aquesta autonomia. Un 24% d'aquests menors consumeixen cinc begudes en dues hores o, el que és el mateix, sobrepassen de llarg els 60 grams d'alcohol considerats «consum molt intens» en homes. En les dones, aquest llindar és de 40 grams. La diferència radica en el fet que els que són majors de 18 anys han trigat sis anys a arribar a aquestes quantitats de risc.

PODA DE NEURONES El nou patró de beure per emborratxar-se, estès entre adults de països nòrdics els caps de setmana, està portant la joventut a deixar les neurones en el botellón, segons Julio Bobes, catedràtic de psiquiatria de la universitat d'Oviedo i president de Socidrogalcohol.

«L'alcohol a aquesta edat produeix una poda de neurones i té conseqüències neurocognitives greus. Algunes dels 20 milions de neurones que ha de tenir una persona quan arriba a l'estat adulta, als 22 anys, no es desenvolupen, i d'altres no se situen al seu lloc», va explicar l'expert. Segons la seva opinió, la situació actual és «molt preocupant», perquè a curt termini no es detecta cap repercussió que es tradueix en pèrdua de memòria, en falta d'atenció, en dificultats per a l'aprenentatge i en fracàs escolar.

Els experts van lamentar que, no obstant, l'aspecte que transcendeix més a l'opinió pública és el conflicte social d'ordre públic que ocasiona la pràctica del botellón (com les queixes veïnals per soroll i brutícia). Les mesures repressives (més policia i ordenances municipals) tampoc són efectives a causa de la seva aplicació discontínua.

'NO' ALS 'BOTELLÒDROMS' Cortés va dir que els anomenats botellòdroms no redueixen el consum i, per tant, no milloren res de res pel que fa a la salut. «A més, augmenta el risc d'accidents de trànsit ja que força els joves a traslladar-se a zones que no estan ben comunicades per transport públic», va apuntar Francisco Pascual, especialista en alcoholisme.

Els experts van demanar a les autoritats que es compleixin les lleis que impedeixen la venda d'alcohol als menors, es posi fi a la publicitat amb personatges famosos, s'apliquin més mesures preventives i, sobretot, es promogui una major conscienciació social.

________________________________________________
10/06/10-La nova selectivitat arrenca amb més comprensió lectora i menys gramàtica

Els alumnes valoren de manera positiva fer proves voluntàries d'assignatures que han triat, a més de les obligatòries
EL PUNT - Barcelona - MÒNICA CABRUJA

La selectivitat va estrenar ahir el canvi de model anunciat. A Catalunya, 26.427 alumnes van començar a partir de les nou del matí les proves, amb un examen de castellà, que van considerar «senzill», amb textos de Miguel Mihura o de Goytisolo, i un de català, que van considerar més complicat, on es podia triar entre un fragment de l'obra La bogeria de Narcís Oller o uns articles d'un projecte de llei. Al matí també es va fer la prova de llengua estrangera. El model d'aquest any és diferent no només perquè s'ha afegit una prova voluntària a l'obligatòria, sinó també perquè els exàmens de llengües tenen més dosis de comprensió lectora i menys gramàtica. Avui les proves continuen amb un examen d'història. Aquest any també es fan proves a la tarda.

Més semàntica i menys sintaxi. Molta comprensió lectora, reflexió i expressió escrita. Aquesta és la tònica dels primers exàmens que han fet els 26.427 alumnes de Catalunya que aquest any s'han matriculat a les proves d'accés a la universitat (PAU). Per demarcacions, s'examinen 19.923 estudiants a Barcelona, 2.568 a Girona, 1.564 a Lleida i 2.372 a Tarragona.

A l'examen de llengua castellana i literatura, els estudiants van poder triar entre l'opció A, en què hi havia un fragment de l'obra Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura, i l'opció B, en què s'havia d'analitzar l'article Especialista en todo de Juan Goytisolo, publicat a El País. A la prova de llengua catalana i literatura, els estudiants van poder triar entre un fragment de l'obra La bogeria, de Narcís Oller, i els articles 11 i 12 del projecte de llei de l'accés a l'entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d'assistència. A la part comuna de reflexió lingüística, hi havia exercicis de sintaxi i gramàtica, tot i que predominava la comprensió lingüística. L'examen de català els estudiants el van considerar, com ja ha passat altres anys, més complicat que el de castellà.

Pel que fa a l'examen de llengua estrangera, l'opció majoritària va ser l'anglès (25.213 estudiants), seguida de molt lluny pel francès (481). La resta es van examinar d'alemany i italià. Els exàmens van incloure una part de comprensió de lectura, una de redacció i una prova auditiva. A la tarda, es van fer proves específiques (voluntàries) de disseny, electrotècnia i grec.

Avui les proves continuaran a les nou del matí amb un examen d'història o història de la filosofia. Aquesta és la darrera prova comuna de tots els alumnes. La part obligada de la selectivitat inclou cinc exàmens, a diferència dels set que hi havia, un dels quals és d'una assignatura de modalitat elegida per l'alumne. Divendres també es fan exàmens i, en alguns casos, com és a les comarques gironines, les proves s'acabaran dissabte al matí, ja que es faran els exàmens que altres dies coincideixen en una mateixa hora.

Un 6,16 de nota mitjana l'any passat
L'any passat van superar les proves un 93,07% dels alumnes que es van presentar i la nota mitjana es va situar en un 6,16. Aquest any molts confien que la prova voluntària, d'assignatures que han triat, els permeti apujar nota.

Com fins ara, els alumnes que obtinguin un cinc de mitjana entre la nota de batxillerat (que comptarà un 60%) i la qualificació obtinguda en la fase general de les PAU (que comptarà un 40%) podran accedir a la universitat sempre que hagin obtingut un mínim de quatre punts en la fase general.

En la fase específica, els alumnes poden examinar-se d'altres assignatures de modalitat diferents de l'elegida en la fase general (encara que no les hagin cursat durant el batxillerat), que estiguin associades a la branca de coneixement de l'estudi de grau en el qual volen ser admesos. En aquesta fase els alumnes poden fer fins a tres exàmens. La superació de la fase general té una validesa definitiva, mentre que la qualificació de les matèries de la fase específica valdrà durant els dos anys següents a la prova.

Tots els estudiants que hagin obtingut una qualificació de les PAU superior o igual a 9 punts rebran una distinció de la Generalitat.

Les noves proves d'accés a la universitat s'han dissenyat per adaptar-les a la llei orgànica d'educació (LOE), al nou batxillerat i a l'Espai Europeu de l'Educació Superior. La majoria d'estudiants s'examinen de les cinc proves de la fase general i d'alguna de les matèries corresponents a la fase específica. En concret, 14.893 alumnes (el 56,36%) faran un total de set exàmens, 6.255 (el 23,67%) en faran vuit i 3.014 (l'11,84%) en faran 6. La resta, faran només la fase general.

la crònica
La llarga espera entre exàmens
M.C
De mitja hora a tres quarts d'hora. Aquest és el temps d'espera entre examen i examen, que per molts és excessiu. Alguns estudiants aprofitaven per fer l'últim repàs, d'altres feien tertúlia i comentaven les respostes i d'altres esperaven al bar, a les escales o als passadissos. Alumnes i professors coincidien a fer-ne una valoració negativa. L'horari s'allarga fins a les tres de la tarda, i cal tenir en compte que aquest any continuen les proves a partir de dos quarts de cinc i fins a les sis. Els exàmens duren hora i mitja, però molts acaben abans. El coordinador de les proves a Girona, Jaume Portella, destaca aquest punt com un dels que caldria corregir. «La mitja hora d'abans entre examen i examen era del tot suficient», manté. D'incidències n'hi va haver poques. «Dotze alumnes no s'han presentat, algun perquè estava malalt i d'altres perquè volien millorar nota, però al final no han vingut. N'hi ha també que a última hora han optat per no fer les proves voluntàries, tot i que pocs», va dir. A les comarques gironines, hi ha matriculats a les proves 2.521 alumnes.

El nou model, ben valorat pels estudiants
Estudiants ahir a la UdG Foto: LLUÍS SERRAT.1 Els estudiants consultats valoren de manera positiva el nou model, tot i que molts especifiquen que no poden comparar, perquè és el primer cop que fan la selectivitat. N'hi ha, però, de repetidors que veuen els canvis amb bons ulls, ja que el fet de poder-se examinar de més assignatures que els agraden els fa pensar que potser poden millorar la nota. Pel que fa a les assignatures de sempre, com el català i el castellà, on s'hi han introduït algunes variacions d'esquema, hi ha opinions diverses. Hi ha professors que opinen que està bé que es faci més incidència en la comprensió lectora, però també n'hi ha que mantenen que caldria reflectir més als exàmens el que s'ha estat aprenent durant els dos cursos de batxillerat i no jugar amb tan poques cartes. Una professora de català va remarcar, en relació amb el contingut de l'examen, que «ha estat poc representatiu del que s'ha estudiat».

Alguns alumnes repetidors de segon curs de batxillerat es queixaven que s'hagués inclòs un text, el de La bogeria de Narcís Oller, d'un llibre que ells no van estudiar durant el primer curs. La prova de castellà, la majoria van coincidir a valorar-la com a «fàcil», mentre que la de català va resultar per a la majoria d'estudiants consultats «molt més complicada». Això no és cap novetat. En l'antic model ja es valorava així i en el nou res no canvia en aquest sentit. La prova de llengua estrangera, en la qual la majoria van triar l'anglès, va reunir moltes opinions. Alguns la van trobar fàcil i per d'altres no ho va ser tant.

Els estudiants van fer a la tarda les proves específiques, de disseny, electrotècnia i grec.


_________________________________________________
10/06/10-Selectivitat -Opinió-
EL PUNY- Miquel Riera

Uns quants milers de joves d'arreu del país van examinar-se ahir en la primera jornada de les proves d'accés a la universitat, allò que popularment se'n diu la selectivitat. Els principals exàmens d'ahir eren de català, castellà i anglès. Com és habitual, la prova de català va ser qualificada de més difícil. És curiós, passen els anys, els estudiants resulta que han estudiat català i en català des que eren uns marrecs i aquesta és una percepció que no canvia. Potser passa que els professors que preparen els exàmens resulta que són uns corcons i tenen ganes de marejar el personal a base de pronoms febles i altres qüestions similars complicades que tanta tírria provoquen. O potser el que passa és que el castellà, encara que et preguntin sobre una obra tan castiza com Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura, és, de fet, la llengua vehicular majoritària entre els nois. Una tragèdia, per tant. I no pas grega, sinó catalana.

_______________________________________________-
10/06/10-Qualitat educativa? -Opinió
EL PUNT- ENRIC CASAS, BELÉN HUICI, CRISTINA TURBAU I UN GRUP DE 31 PROFESSORS MÉS DE L'ESCOLA MONTFALGARS DE GIRONA

Els mestres estem passant temps difícils. L'escola pública d'aquest país es troba en estat de xoc. Tot va començar amb la imposició de la sisena hora, una mesura electoralista que de moment no està donant els resultats esperats. Ara resulta que s'ha tornat insostenible econòmicament parlant i, és clar, ningú no s' atreveix a fer marxa enrere. Com ho estan compensant? Doncs fent retallades de personal i de recursos en general, i tot això afecta la qualitat de l'educació. Estem patint les maragallades d'un conseller que poc coneix la realitat de les escoles i que no deixa de ser un pur economista.

La situació està portant a una degradació de la imatge del mestre i professor davant d'una societat desinformada sobre una llei d'educació imposada sense el consens de la comunitat educativa, vulnerant així els drets d'una societat democràtica.

Les dades, les estadístiques i els números es donen a conèixer sempre des del punt de vista del Departament d'Educació. Les últimes vagues, en contra de la LEC i per una educació amb dignitat i de qualitat, han estat poc seguides perquè una elevada representació d'aquest col·lectiu hem perdut la confiança en la classe política i en els mateixos representants sindicals.

Volem expressar el nostre malestar i la nostra disconformitat amb la política educativa del senyor Maragall. No estem només reclamant i lluitant per les nostres condicions laborals. Estem lluitant per la dignitat i la qualitat de la nostra escola pública, i de l'educació en general. Considerem que l'educació és la base del país i si no s'hi inverteix de forma adequada les conseqüències per a Catalunya poden ser molt greus. Volem que els pares i mares coneguin la realitat i s'uneixin a les nostres reclamacions. En joc hi ha l'educació dels seus fills i filles.

_________________________________________________
10/06/10- Exposició de les llars d'infants de la ciutat
EL PUNT- Olot - J.C

Una exposició que es pot visitar a l'Hospici d'Olot mostra, amb fotos i plafons explicatius, la tasca educativa de les llars d'infants de la ciutat. Ha estat creada per la comissió de llars del consell escolar amb material de les llars públiques i privades.

_______________________________________________
10/06/10-Foc, pintura i patins -El Pim Pam Pum Foc, el Club de Patinatge Artístic i l'Escola d'Expressió d'Olot fan 25 anys

EL PUNT- JORDI CASAS

Què tenen en comú el Pim Pam Pum Foc, tot un referent dels grups de correfocs, el Club de Patinatge Artístic, pentacampió mundial de grups de xou de grans, i l'Escola Municipal d'Expressió? Doncs, que totes tres entitats són d'Olot i que celebren el vint-i-cinquè aniversari. Són uns dels molts exemples del dinamisme social de la ciutat. El Pim Pam Pum Foc va ser creat per un grup d'amics i des d'aleshores ha estat integrat per gent molt heterogènia amb l'interès comú de fer foc de la forma més maca possible i amb contingut, perquè tots els seus espectacles tenen com a referent aspectes culturals, sobretot la mitologia. Per celebrar l'aniversari han creat un espectacle per al proper 19 de juny a partir del poema Liliana d'Apel·les Mestres. És itinerant i de gran format –no hi faltaran els artefactes gegants segell de la casa–, entre les fonts de Sant Roc i la pista d'atletisme dels Tussols –per correspondre a l'apologia de la natura del poema–. Han tingut la col·laboració del festival Panorama i d'Òmnium Cultural.

El club de patinatge va ser creat l'any 1983 amb Montsita Casadellà al capdavant –els altres presidents han estat Miquel Casas i l'actual, Agustí Colomer–, i la temporada 1985/86 feia el seu primer festival. El cap de setmana passat, precisament, el tornava a celebrar com cada any dels últims 25, no només omplint el pavelló poliesportiu, sinó convertint-lo en un dels esdeveniments importants del calendari social de la ciutat. Les noies i nois del club van fer xalar els espectadors i van homenatjar Ricard Planiol, l'entrenador que ha dut les patinadores a ser cinc vegades campiones del món.

I l'Escola d'Expressió ha iniciat la commemoració del 25è aniversari amb una performance a la plaça Ferrer dels alumnes de teatre, amb la inauguració de l'exposició de Can Trincheria i la presentació de la samarreta de l'efemèride dissenyada per l'artista i professor del centre Tavi Algueró. Es va crear per ampliar l'oferta de l'Escola de Belles Arts als més petits als claustres del Carme i posteriorment, per donar-hi continuïtat, es va traslladar a Can Marguí ampliant l'oferta amb teatre i còmic i, el 2001, es va traslladar a les dependències actuals i encara amb més oferta. L'altre dia hi coincidien Jordi Ferrer (Òmnium) i Jaume Tané (Pim Pam Pum); en el fons, la suma de molta gent que hi aporta temps i energia perquè surti una petita obra d'art. Per molts anys a tots.
______________________________________________
09/06/10-Figueres declara desert el setè premi Pallach educatiu

L'acte de lliurament dels guardons estava previst per a aquest dissabte 12 de juny al consistori figuerenc

DIARI DE GIRONA.-FIGUERES | G.T
El jurat de la setena edició del Premi Nacional Josep Pallach de Figueres d'experiències educatives ha decidit declarar deserta l'edició del 2009 d'aquest certamen, segons han explicat, per manca de qualitat en els projectes que s'hi han presentat. L'acte de lliurament dels guardons estava previst per a aquest dissabte 12 de juny al consistori figuerenc, però finalment han decidit anul·lar-lo.

El premi reconeix les iniciatives d'aquelles persones relacionades amb l'educació que destaquen per haver innovat en metodologia pedagògica. De fet, els premis que es van atorgar l'any passat els va lliurar el conseller d'Educació, Ernest Maragall, a diversos projectes dels centres El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, el Maria Àngels Anglada de Figueres, l'IES Vil·la Romana de Garriga i l'Escola Cooperativa El Puig d'Esparraguera. El premi es va crear en memòria de Josep Pallach (1920-1977), polític i pedagog figuerenc que va destacar pels seus ideals democràtics i per la defensa dels valors pedagògics.


_______________________________________________
09/06/10-El 94% dels alumnes faran el nou examen voluntari de la selectivitatL'exercici, amb una part obligatòria i una altra d'optativa, prima la nota de matèries lligades a la carrera elegida

Més de 26.000 estudiants catalans afronten des d'aquest matí la prova d'entrada a la universitat
JORDI CASABELLA -BARCELONA

Trenta anys després de la seva creació, els batxillers s'enfronten per primera vegada a un nou format de les proves d'accés a la universitat. Fins ara, els candidats que volien cursar estudis superiors a Catalunya se sotmetien únicament a una prova obligatòria, on s'havien d'examinar de set matèries (tres comunes, Filosofia o Història i tres de la modalitat de batxillerat cursada). Des d'avui, ho fan de cinc assignatures (les mateixes que amb el vell model, però amb una sola matèria de modalitat en lloc de tres), en una fase general, a les quals es poden afegir tres més, com a màxim, en una segona fase específica d'elecció voluntària. En realitat, el 94% dels més de 26.000 alumnes matriculats a les proves de selectivitat s'han inscrit en la fase voluntària, que permet millorar la qualificació obtinguda a la primera part de la prova.

La modificació està relacionada al propòsit d'aconseguir que el bagatge de coneixements dels estudiants que accedeixen a la universitat s'ajusti més als estudis de la seva elecció. Aquest objectiu s'aconseguirà en la mesura en què la fase específica, en la qual els aspirants que es volen matricular a la universitat trien assignatures vinculades als estudis de grau en què s'han preinscrit, resulti determinant per poder-hi obtenir plaça, cosa que encara resulta una incògnita.

Les proves, que es duraran fins divendres, i fins i tot podran traslladar-se a dissabte en el cas que un alumne tingui dos exàmens voluntaris a la mateixa hora, se celebren aquesta vegada en sessions de matí i de tarda repartides en 19 poblacions de tota Catalunya.

Els estudiants en podran conèixer els resultats a partir del 25 de juny a la web del Consell Interuniversitari de Catalunya. L'any passat, més del 93% va superar les proves i la qualificació es va situar en un 6,16 de mitjana.

LA FASE GENERAL
L¿examen obligatori redueix l¿extensió

La totalitat dels més de 26.000 estudiants que se sotmeten a les proves s¿examinaran de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera, Història de la Filosofia o Història, i una matèria de lliure elecció associada a la modalitat de batxillerat cursada per l¿alumne (Arts, Ciències i Tecnologia o Humanitats i Ciències Socials). O sigui, cinc matèries davant de les set a les quals s¿havien d¿enfrontar abans. Per superar l¿examen es requereix un 4 com a mínim. Amb menys nota, desqualificat. Després, la nota d¿accés a la universitat es determina a partir de la qualificació aconseguida en la selectivitat (que compta un 40%) i la de l¿expedient de batxillerat (un 60%). El mínim exigible es fixa en un 5. Així, si a la selectivitat s¿obté un 4 cal disposar d¿un 5,7 de nota mitjana del batxillerat per poder matricular-se a la universitat.<BR/> Només 1.630 alumnes s¿examinaran únicament de la fase general Són aspirants a facultats amb un excés d¿oferta, en què només necessiten un 5. Els altres 24.500 també faran la prova voluntària.

LA FASE ESPECÍFICA
Tres assignatures per millorar la qualificació

La principal novetat de la nova prova de selectivitat radica en els tres exercicis suplementaris que, com a màxim, es poden realitzar en la fase específica o voluntària per millorar la nota. Una quarta part dels inscrits en les proves d¿accés a la selectivitat efectuaran els tres exàmens complementaris, tot i que la majoria (un 56%) ha preferit examinar-se de dues assignatures de la fase específica. L¿11% se sotmetrà a un sol examen addicional. En tot cas, es tracta sempre d¿assignatures de modalitat diferents de l¿elegida en la fase general, que han d¿estar associades a la branca de coneixement del grau en què l¿estudiant aspira a ser admès, encara que no les hagi cursat durant els dos anys de batxillerat. Tot i que es facin tres exàmens, únicament es tindran en compte les dues matèries en què s¿obtingui la millor qualificació a efectes de sumar punts a la nota aconseguida en la fase general. A diferència del que passa en aquesta etapa, tots els exercicis es donaran per superats només si s¿arriba a una qualificació de 5; aquí no n¿hi ha prou amb un 4.

LES QUALIFICACIONS
La nota màxima salta des del 10 fins al 14

Si fins ara era possible obtenir un 10 de nota màxima d¿accés a la universitat, la nova prova permetrà arribar al 14. La puntuació de la fase general seguirà movent-se entre el 0 i el 10, però ara a aquesta qualificació s¿hi podran sumar quatre punts més, dos per cada una de les assignatures de la part específica, una vegada calculada la mitjana amb l¿expedient de batxillerat. A cada matèria de modalitat se li adjudicarà un valor (10% o 20%, segons la relació que tingui amb els estudis universitaris que es volen fer). Així, si un alumne s¿examina voluntàriament de dues disciplines en què se¿l puntua amb un 10 i les dues matèries tenen assignades una prima del 20%, l¿estudiant obtindrà quatre punts addicionals. La nova escala de puntuació dispararà a l¿alça les notes de tall per ingressar a la universitat, tot i que no en restringirà l¿accés: entraran els mateixos alumnes amb notes més elevades.

LA VALIDESA
Exercicis amb data de caducitat

A diferència del que ha estat passant amb el model antic, una part de les proves de selectivitat (la corresponent a la fase específica) té data de caducitat. Les notes obtingudes a la part voluntària deixen de tenir validesa al cap de dos anys. En canvi, si fins ara els estudiants comptaven amb quatre oportunitats per aprovar els exàmens obligatoris d¿accés a la universitat, des d¿aquest any s¿hi podran presentar tantes vegades com vulguin.<BR/> Les proves continuaran sent idèntiques per a tots i se celebraran de manera simultània, des d¿avui i fins dissabte que ve. Tots els que s¿examinen davant 143 tribunals situats als instituts i a les universitats pertanyen a 700 centres de secundària on s¿imparteix el batxillerat. Paral·lelament, les proves mobilitzaran 1.300 professors d¿ensenyament secundari i universitari, que portaran a terme tasques de vigilància i correcció.

________________________________________
09/06/10-La Generalitat xifra el seguiment en l'11,8%

Els sindicats, amb tot, proclamen l'èxit de la convocatòria i remarquen que el 75% dels treballadors van fer vaga
EL PUNT - Barcelona - J.TRILLAS / D.MARÍN

La Generalitat va destacar ahir que la vaga en el sector públic català va ser seguida només per l'11,80% dels treballadors de l'administració del país. Una dada que contrasta clarament amb el percentatge que van donar els sindicats convocants de l'aturada, que van elevar el seguiment de la protesta fins al 75%. Els percentatges van ser calcats en el conjunt de l'Estat. Amb 2,5 milions de treballadors convocats, el govern espanyol tampoc no es va moure de l'11% de mitjana a l'administració general, mentre que els sindicats mantenien que era del 75,30%. Pel que fa a la convocatòria més nombrosa, la de Barcelona, va ser seguida per 150.000 manifestants, segons els sindicats, mentre que la Guàrdia Urbana va rebaixar-ne la participació a només 30.000 persones.

Aquests percentatges facilitats pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat fan referència als treballadors de les diverses conselleries, i inclou els docents i les institucions sanitàries. En total estaven convocats a la vaga 2,5 milions de treballadors de l'administració en el conjunt de l'Estat, dels quals mig milió eren de Catalunya –a Girona, uns 35.000.

L'Ajuntament de Barcelona va xifrar en un 21% el seguiment entre els seus treballadors, mentre que segons els sindicats el 50% dels funcionaris i personal laboral del consistori va secundar la jornada de vaga. Sense tenir en compte els serveis mínims, de l'Ajuntament de Barcelona estaven convocats a la vaga 7.247 empleats.

A Lleida, la manifestació més important es va fer a la tarda, i va ser seguida per unes 3.000 persones. Pel que fa al conjunt de les comarques lleidatanes, entre el 45% i el 50% dels funcionaris van seguir la vaga, segons els sindicats, mentre que a l'Ajuntament de la capital la van seguir el 5%, segons l'alcaldia. Pel que fa a la Generalitat, a banda d'Ensenyament, un dels departaments amb més personal –vegeu la peça–, l'Institut Català de la Salut (ICS), amb 28.000 funcionaris, era un sector força compromès. Fonts de l'ICS van afirmar ahir que només havien secundat la vaga el 4,35% dels empleats sanitaris. Aquest podria ser un dels percentatges més baixos, probablement perquè no convocaven l'aturada els sindicats professionals del sector, el Sindicat de Metges i el Satse. En un altre àmbit com és el de la justícia, van seguir la convocatòria de vaga un 15,51% dels funcionaris, un percentatge que va ser més elevat a les comarques gironines (16,7%) i a les lleidatanes, amb un registre molt semblant, i a la demarcació de Tarragona va ser d'un 12,6%, segons el Departament de Justícia.

Incidents amb ferits

La jornada reivindicativa va resultar enterbolida per un batussa amb ferits de diversa consideració entre dirigents del CSI-CSIF i membres de CCOO a Logronyo. El motiu de la discussió van ser les pancartes de la manifestació. El segon incident més remarcable va tenir lloc a Barcelona. Al matí, un grup de vaguistes van tallar l'avinguda Diagonal de Barcelona i van cremar diversos pneumàtics.

Ensenyament, el 12,7%
j.t. / EFE
El seguiment de la vaga pel que fa a l'ensenyament primari i secundari a Catalunya, i també segons dades de la Generalitat, va situar-se al voltant del 12,7%, la qual cosa representa que només 9.500 dels més de 74.000 docents van seguir la convocatòria. Una dada que, novament, va entrar en conflicte amb la que es va facilitar des del sindicat de CCOO, que va elevar la participació al 65% dels docents. Als centres d'ensenyament concertat, en els quals no hi ha funcionaris però els mestres cobren el sou de l'administració pública catalana, la vaga va ser seguida per un 10% dels docents. Amb tot, i segons fonts de CCOO, el seguiment de l'aturada calia valorar-lo com un èxit absolut, «ja que la coacció ha estat brutal» als treballadors de l'educació concertada. A les universitats van seguir l'aturada prop d'un 80% dels funcionaris, segons fonts de la federació d'ensenyament de CCOO.

Èxit pels sindicats
j.t. / EFE
Els secretaris generals de la UGT i CCOO, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, van qualificar d'èxit la vaga d'ahir, al marge dels intents del govern de maquillar els resultats, segons van criticar. Els dos dirigents van llançar un altre advertiment al govern assegurant que la vaga general és cada vegada més a prop. Pel que fa al seguiment de l'aturada, Fernández Toxo va acusar directament al govern de «maquillar» les dades de participació en la vaga, així com els serveis mínims decretats. Toxo també va advertir que els serveis mínims que hi va haver «seran contestats als tribunals». Méndez, per la seva banda, va destacar que aquesta vaga podria ser «el principi de moltes més», en funció del que faci el govern espanyol. A més, va recordar que l'aturada «l'ha provocada el govern», i va afegir-hi que si es va convocar va ser perquè als sindicats no els va quedar «cap altra alternativa».


_____________________________________________
09/06/10-L'Escola d'Art d'Olot creu que podrà salvar pintura i escultura
EL PUNT- Olot - JORDI CASAS

Les preinscripcions als cicles de pintura i escultura de l'Escola d'Art d'Olot van ser fluixes al període ordinari, però després han estat comparables a les dels altres centres del país. «Ens feien patir. Ara, les preinscripcions no han estat del tot dolentes i tenim possibilitats de mantenir els cicles», va indicar el director, Jordi Bartrina. A més, hi va afegir que la polèmica –els alumnes diuen que l'escola no fa res per mantenir aquests cicles– hi podia haver jugat en contra però no ha estat així. Va valorar també com a bones les preinscripcions als dos graus de disseny que es faran al centre per primera vegada. Bartrina va fer aquestes declaracions a l'acte de signatura d'un conveni amb l'Ajuntament per promoure la participació dels alumnes a les activitats culturals d'Olot i completar a través d'aquestes la seva formació. Tot plegat forma part del nou pla estratègic del centre, que aposta per acostar-se al seu entorn. El director va recordar que el 90% dels alumnes no són gironins i, per això, volen que aquesta vinculació sigui un tret diferencial.La regidora de Cultura, Anna Torrent, va destacar que els alumnes podran aprofitar a través del conveni l'impuls que l'Institut de Cultura ha donat durant els últims anys a les arts visuals i a les propostes més contemporànies. El conveni preveu entre altres coses l'organització i exhibició d'una exposició a la Sala 15 del Museu Comarcal de la Garrotxa i l'edició del corresponent catàleg dels alumnes de l'àrea d'ensenyaments artístics; el desplegament d'un programa d'activitats formatives amb els artistes de la programació de l'Espai Zer01 i de la Sala 15; el lliurament de material informatiu a totes les àrees de l'escola que vulguin visitar exposicions; el lliurament de material per a la biblioteca del centre; i descomptes per a activitats formatives de l'ICCO o que organitzi aquest organisme, entrades gratuïtes als museus de la ciutat i l'acollida d'alumnes en pràctiques.


________________________________________________
09/06/10-Prop de 2.600 estudiants gironins comencen avui les proves de la nova selectivitat

Els exàmens s'allargaran fins dissabte
EL PUNT - Girona - n.a
Girona Prop de 2.600 estudiants de les comarques gironines comencen avui les proves d'una nova selectivitat en què, en comparació amb l'anterior, s'escurça el nombre d'exàmens obligatoris, però s'allarguen els horaris i els dies per als específics. Dels 2.568 alumnes matriculats a les PAU, 2.466 provenen del batxillerat, 42 són repetidors i 60 s'examinen per millorar nota.

Aquest any, els alumnes s'hauran d'examinar obligatòriament de cinc matèries en lloc de les set que havien de fer fins ara. En concret, hauran de fer la prova de llengua catalana i literatura; llengua castellana i literatura; llengua estrangera; història de la filosofia o història, i una matèria de modalitat. Aquests són els exàmens que hauran de fer en la fase anomenada general. I si l'estudiant vol pujar nota, aleshores pot presentar-se a tres proves més com a màxim en l'anomenada fase específica. La nota d'accés es calcularà sumant la nota mitjana de batxillerat (fins a 6), la nota mitjana de la fase general de les PAU (fins a 4), més la nota de la fase específica de les PAU( fins a 4). Aquesta última part es calcula de la manera següent: la nota de cada prova es multiplica per 0,1 o per 0,2 segons la idoneïtat de la matèria amb els estudis als quals es vol accedir.

Segons dades de tot Catalunya, un 56,35% dels alumnes que avui comencen les PAU s'han matriculat per fer set exàmens; un 23,67, per fer-ne vuit, i un 11,41% en faran sis. Un 6,17% dels examinands es presenten únicament a la fase general.

De matí i de tarda
Inicialment, les PAU havien de començar ahir, però a causa de la vaga es van ajornar un dia, de manera que ara s'allargaran fins dissabte. A les comarques gironines, hi ha tribunals a les ciutats de Girona, Olot i Figueres i estaran situats a diferents facultats de la UdG i també en instituts d'ensenyament secundari. Les primeres proves començaran avui a les 9 del matí i duraran fins a les tres de la tarda. Hi haurà un descans d'una hora i mitja i a la tarda continuaran, des de dos quarts de cinc fins a les sis. El dissabte al matí s'ha reservat per als examinands que els dies anteriors els coincideixen dos exàmens en una mateixa franja horària. Els estudiants podran consultar el resultat a partir del dia 25 a la web https://accesnet.gencat.cat.
__________________________________________________
07/06/10-Els centres hauran d'elaborar la carta de compromís educatiu durant el curs 2010-2011

Font- Web del Departament d'educació.

La carta, prevista a la Llei d’educació de Catalunya, fomentarà la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i l’adquisició de determinats compromisos per part dels centres
Les famílies i els responsables dels centres hauran de signar la carta en el moment de la matriculació
La carta ha d’incloure, com a mínim, compromisos referits al seguiment de l’evolució de l’alumne, el respecte envers les conviccions ideològiques i morals de la família, l’acceptació dels principis educatius dels centres i la comunicació entre els professionals docents i els pares i mares
Declaracions de Dolors Rius

El Departament d’Educació ha elaborat el document d’orientacions per a l’elaboració de la Carta de compromís educatiu, que té com a finalitats incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i fixar l’adquisició de determinats compromisos per part dels centres per tal d’assolir un entorn de convivència, coherència i respecte envers les activitats educatives.

Els pares, mares o tutors, per part de la família, i els responsables dels centres, hauran de signar la carta en el moment que aquesta sigui aprovada. En anys posteriors, es signarà en el moment en què l’alumne es matriculi per primera vegada al centre.

El document d’orientacions estableix que els centres d’educació infantil, primària i els ESO, tant públics com concertats, hauran d’elaborarla carta de compromís educatiu abans d’acabar el curs 2010-2011. Per a la resta d’etapes educatives, serà voluntària.

Continguts de la carta de compromís

L’elaboració del document haurà de comptar sempre amb la participació del professorat i les famílies, a través dels mecanismes que cada centre determini. I haurà de ser aprovat pel consell escolar.

Serà cada centre qui dissenyarà el model de carta que consideri més adient, en el marc de la seva autonomia, però el Departament ha fixat uns continguts mínims que hi han d’aparèixer. En aquest sentit, els compromisos entre les famílies i el centre s’han de referir, com a mínim, a:

El seguiment de l’evolució dels i les alumnes
L’acceptació dels principis educatius del centre
El respecte envers les conviccions ideològiques i morals de la família
La comunicació entre el centre i la família
La coresponsabilitat del centre i la família en el procés d’orientació (en el cas de l’ESO)
Compromisos específics adicionals entre el centre i una família en concret, si es considera necessari

En qualsevol cas, la Carta de compromís educatiu ha d’establir actuacions concretes, assolibles a curt termini. I els compromisos que s’especifiquin han de reflectir els valors prioritaris que el centre vol impulsar, d’acord amb el Projecte educatiu, en la formació de l’alumnat, tenint sempre en compte l’educació en l’esforç, la responsabilitat, la sociabilitat i l’autonomia personal.

Per a garantir el compliment de la Carta, el centre haurà d’especificar a la seva normativa qui serà el responsable de fer-hi el seguiment (normalment el tutor o tutora de l’alumne). Aquest responsable, juntament amb els pares o tutors legals de l’alumne aniran revisant periòdicament l’assoliment dels compromisos i establiran les modificacions si s’escauen. De tota manera, els continguts s’hauran d’actualitzar, com a mínim, a l’inici de cada etapa educativa.

_______________________________________________
07/06/10-EL PERIÓDICO suma a la seva web tota la informació sobre formació universitària amb Unportal.catLa web especialitzada ofereix 65 indicadors de cada un dels prop de 450 títols de grau que s'impartiran a les 12 universitats catalanes

El diari i el portal han firmat una acord per difondre aquesta informació i facilitar la presa de decisions als estudiants


EL PERIODICO-Jordi Casabella (Barcelona)
A les portes de l'obertura de la preinscripció universitària del curs 2010-2011, que comença dilluns que ve i es prolongarà al llarg de quatre setmanes, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA incorpora a la seva web un enllaç permanent amb l'únic portal d'internet que ofereix 65 indicadors de cada un dels prop de 450 títols de grau adaptats a l'espai europeu d'educació superior que s'impartiran a les 12 universitats catalanes.


El portal ofereix informació sobre les notes de tall dels últims tres anys, el percentatge d'alumnes que abandonen els estudis durant el primer curs i al llarg de la carrera, els programes de mobilitat nacional i internacional, la taxa d'inserció laboral i els ingressos econòmics que obtenen tres anys després d'haver obtingut el títol, entre altres indicadors.

Professors i especialistes

Fundat per un grup de periodistes especialitzats en informació educativa, amb l'assessorament d'un consell format per professorat universitaris i d'ensenyament secundari, Unportal.cat també inclou un apartat destinat als que, a aquestes altures del calendari, encara no tenen clara la seva elecció. Aquí es pretén fer reflexionar l'estudiant sobre alguns aspectes que ha de tenir en compte a l'hora de matricular-se a la universitat.

El portal mostra els seus propis rànquings, elaborats a partir de les dades subministrades per les enquestes més recents de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya. Aquí es relacionen els estudis on es concentren les taxes més altes d'èxit acadèmic i laboral, de manera que és possible identificar els graduats que obtenen abans una feina, els que aconsegueixen millors rendiments o guanyen més diners.

Màsters i formació contínua

El cabal d'informació d'Unportal.cat no es limita als títols de grau, sinó que es complementa amb la creixent oferta de màsters oficials, màsters propis i formació contínua de les universitats.

A les seves pàgines es relacionen els prop de mig miler de màsters que s'impartiran a partir del curs que ve a Catalunya a preus públics, classificats per branques de coneixement i, dins d'aquestes, dividits per temàtiques. A les pàgines de màsters propis s'hi inclou una breu descripció de les característiques de cada títol, igual que passa amb l'oferta de cursos d'especialització de curta durada destinats a professionals.

__________________________________________________
07/06/10-Els sindicats plantegen el 8-J com un test de la vaga general

Les centrals sindicals destaquen els sous baixos i el 40% de precarietat per buscar suport social
CCOO i UGT fan una crida a 3 milions d'empleats públics a mobilitzar-se contra la retallada salarial

EL PERIODICO-ANTONI FUENTES

Els sindicats se la juguen demà. La vaga convocada en el sector públic posarà a prova la capacitat mobilitzadora de CCOO i la UGT, que han convertit el 8-J en una mena de prova de càrrega per a la convocatòria de la vaga general en contra del més que probable decret sobre la reforma laboral.


Més informacióLes escoles mantindran les portes obertes Els hospitals de l'ICS garanteixen les urgències Les policies i el telèfon 112 funcionaran al 100% Escalfant motors Ferrocarrils al 50% i normalitat a Renfe Tags: Economía Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 2 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 07 de juny de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
PDF .PDF Al voltant de tres milions de funcionaris i treballadors públics estan cridats demà a secundar la mobilització sindical més important des de l'elecció de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern. Per a aquesta ocasió, CCOO i la UGT s'han aliat amb les principals centrals de la funció pública, un sector que és un dels seus millors planters d'afiliats.

La protesta serà el més semblant a una vaga general. El principal camp de proves estarà a Catalunya, on l'aturada serà més àmplia perquè també afecta els centres escolars i sanitaris concertats, els trens de Ferrocarrils de la Generalitat, així com TV-3 i Catalunya Ràdio. Només a Catalunya, els sindicats han estès l'aturada a uns 500.000 empleats. «Això només és l'avançament de la pròxima vaga general», va assegurar José Luis Moure, secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO.

Malgrat les innombrables assemblees preparatòries de la vaga, les concentracions que han portat a terme fins ara han congregat un nombre més aviat escàs de delegats i funcionaris. Dirigents sindicals admeten, amb els micròfons desconnectats, que l'aprovació expeditiva de la rebaixa salarial mitjana del 5% ha sembrat una certa resignació en una part dels empleats públics. Per això, els sindicats insisteixen que la mobilització també té un caràcter preventiu pensant en noves retallades en el futur i com a demostració de força davant de la reforma laboral en potència.

RELACIONS TRENCADES / «La Generalitat ens ha traït», va afirmar Carme Navarro, de CCOO, sobre l'aprovació del decret amb les mesures per reduir el dèficit públic. Per això considera que la mobilització de demà reforçarà la reclamació al Govern de recuperar la negociació col·lectiva en comptes dels «decrets redactats en dues hores».

Damunt la taula també tenen una nova amenaça anunciada la setmana passada pel conseller d'Economia, Antoni Castells, com a guinda del pla d'austeritat que consisteix en la retirada del complement de productivitat als treballadors amb cinc absències injustificades.

Per reforçar la mobilització dels empleats, els sindicats han deixat clar al personal que la clàusula de recuperació del poder adquisitiu a partir del 2013 introduïda en el decret català és paper mullat perquè no dóna garanties sòlides.

ENQUESTES A FAVOR DE LA RETALLADA / Alguns sindicalistes tindran demà la difícil tasca d'explicar als usuaris dels serveis públics, com ara les consultes externes dels hospitals o les visites no urgents als ambulatoris, els motius de la vaga. Les armes que utilitzaran per contrarestar l'opinió a favor de la retallada del 52,5% dels enquestats per GESOP en un sondeig per a EL PERIÓDICO són intentar desmuntar alguns clixés i advertir els ciutadans que ells també patiran la retallada amb pèrdua de qualitat; per exemple, amb llistes d'espera més llargues i amb més alumnes per aula.

El primer tòpic és el de la feina fixa. «De cada 10 empleats, quatre estan en una situació precària», va explicar contundentment Carlos Villalante, de la UGT. En el conjunt d'Espanya, dels 2,6 milions de treballadors del sector públic, únicament 1,6 milions són funcionaris, mentre que la resta són interins sense plaça adjudicada o bé personal contractat en règim laboral i, per tant, susceptible de ser acomiadat com a l'empresa privada.

Segon tòpic: els funcionaris cobren sous alts. Una minoria de tècnics o professionals d'alta qualificació, així com els caps, sí; però el 26% dels empleats perceben menys de 1.000 euros mensuals. Tercer tòpic: els funcionaris treballen poc. Els sindicats recorden que entre els afectats hi ha, a més del personal d'oficina, bombers, infermeres, policies o mestres.

_________________________________________________
07/06/10-Les escoles mantindran les portes obertes

EL PERIODICO. J. CASABELLA
Tots els sindicats amb representació en l'ensenyament públic català donen suport a la protesta de demà. Però no passa el mateix en la concertada, en què la primera força sindical, la USOC, considera que la retallada de salaris anunciada pel Govern no els arribarà a afectar, perquè els emoluments estan garantits per conveni. Així, almenys de moment, no considera necessari sumar-se a la vaga.

En aquest context, és difícil predir quin serà l'impacte de l'aturada en el sistema educatiu català, en què sis de cada deu alumnes de l'ensenyament no universitari assisteixen a centres públics. L'última vaga en el sector, la que es va registrar el 17 de març passat, va ser seguida per dos de cada deu docents. En tot cas, el decret de serveis mínims aprovat divendres no difereix dels promulgats en les últimes convocatòries d'aturada: escoles i instituts han d'estar oberts i, a més a més d'un integrant de l'equip directiu, en les escoles que atenen nens d'entre 3 i 12 anys hi haurà de treballar un docent per cada quatre classes. A les escoles bressol, els serveis mínims seran una mica més amplis i afectaran un 25% de la plantilla.

______________________________________________
07/06/10-La UdG adapta els estudis al pla europeu amb més de quaranta graus el curs vinent
Entrevista a ANNA MARIA GELI RECTORA DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Les llicenciatures i diplomatures desapareixeran a mesura que els estudiants que les han començat acabin els cursos
02:00 - Girona - MÒNICA CABRUJA

Els estudis que ofereix la Universitat de Girona ja estaran del tot adaptats el curs vinent a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Els nous estudiants podran optar a uns quaranta graus, que impartiran les set facultats, l'Escola Politècnica Superior i l'Escola Universitària d'Infermeria. La conversió de les diplomatures i llicenciatures a graus, tal com marca el pla de Bolonya, es va iniciar el curs 2008-2009, però ha estat el 2009-2010 quan s'han portat a terme el gruix dels canvis, amb aproximadament el 80% dels estudis de nou accés adaptats. El curs vinent s'estrenaran nou graus que s'afegiran a la llista ja existent i, tot i que les diplomatures i llicenciatures es continuaran impartint, aniran desapareixent a mesura que els estudiants que les han començat les acabin.

Els graus duren la majoria quatre anys, tot i que algunes carreres mantenen els sis anys, i comporten una metodologia d'estudi nova. Seguint els terminis marcats des d'Europa, la UdG ja tindrà tots els estudis reconvertits a graus pel curs vinent, de manera que els nous estudiants ja disposaran d'una àmplia oferta del tot adaptada a l'Espai Europeu d'Educació Superior. Els graus en enginyeria agroalimentària, enginyeria elèctrica, enginyeria en tecnologies industrials, enginyeria informàtica, pedagogia, treball Social, administració i direcció d'empreses, comptabilitat i finances, i economia completaran l'oferta d'aquest any.

A partir d'aquesta adaptació sorgeixen alguns dubtes que els degans de les facultats han respost. Per una banda, què passa amb els estudiants que actualment cursen diplomatures i llicenciatures. En la majoria dels casos, es recomana que acabin els estudis amb el pla antic, que tindrà la mateixa validesa que el nou. En casos concrets, però, de determinades carreres s'aconsella passar-se a grau, un fet que és possible per mitjà d'un pla de convalidació i de reconversió, incorporant algunes matèries pròpies dels nous estudis. En el cas de les persones que tinguin pendent d'acabar una carrera, ho podran fer amb el pla antic si hi són a temps i encara no ha desaparegut o amb el nou, convalidant els estudis. Per a cada cas es buscaran solucions personalitzades i ja hi ha previst un pla de convalidacions.

Fins que no estiguin del tot desplegats els graus, els plans antics conviuran amb els nous. Cal tenir en compte que la UdG oferirà l'any vinent alguns estudis de grau només de primer curs, la majoria de primer i segon curs, i en alguns casos (el que es van implantar el 2008-2009) ja hi haurà estudis de primer, segon i tercer curs. El curs 2011-2012 ja hi haurà graus que estaran del tot desplegats, amb els quatre cursos que inclouen.

Canvis en l'aprenentatge

Els nous mètodes d'estudi comporten canvis en l'aprenentatge, que es fa de manera molt més personalitzada i adaptada a les necessitats de cada estudiant. Cada persona aprèn, segons les seves aptituds, habilitats i estratègies. Es tracta d'un nou model d'estudiar una carrera que ja fa anys que els països de la Unió Europea es van proposar posar en marxa com a molt tard el curs 2010-2011. A aquest model, s'hi han sumat 47 països.

La UdG també disposa d'una oferta de 40 màsters. Hi ha cinc grans grups: ciències experimentals i de sostenibilitat, ciències humanes i de la cultura, ciències socials de l'educació i la salut, tecnologia, i turisme, dret i empresa.

«Penso que es reduiran les taxes d'abandonament»
–Com valora l'adaptació de la Universitat de Girona al pla de Bolonya?
–«Els canvis s'han anat fent de manera progressiva, i cal destacar que hi hagut un gran esforç dels professors per adaptar-se al canvi de metodologia docent que comporten els nous estudis. Els graus suposen l'ús de sistemes més interactius i els professors han fet cursos de formació per adaptar-s'hi. S'ha utilitzat un nou programa informàtic i crec que els canvis s'han assumit de manera molt positiva.»
–S'han superat les crítiques i temors al nou pla?
–«Crec que sí. Jo tinc una certa expectativa que el sistema nou d'avaluació continuada ajudi a reduir les taxes d'abandonament.»
–S'ha afirmat des d'alguns àmbits que la universitat serà cada cop més elitista. Què en pensa?
–«No veig perquè ha de ser més elitista. El tema de combinar estudis i feina es pot continuar fent, fent la carrera a un ritme determinat, segons les necessitats de cadascú.»
–Pel que fa al preu, els graus són més cars?
–«Una carrera costa aproximadament igual amb el pla nou que amb l'antic.»
–L'oferta global s'ha ampliat?
–«Hem reorganitzat els recursos docents i l'oferta d'estudis en conjunt sí que s'ha ampliat.»
–Com afectarà a les universitats i concretament a la Universitat de Girona les retallades que es preparen des del govern?
–«Sabem que afectarà, però no tenim dades concretes. La intenció és poder tirar endavant els projectes previstos, tot i que potser haurem d'ajornar alguna cosa.»
–S'haurà d'endeutar la UdG?
–«Tenim un pressupost molt equilibrat i un endeutament no es pot fer a la lleugera. Hem d'esperar a veure com es concreta tot i, un cop tinguem la informació, fer números.
»
–Quin paper vol tenir la UdG dins aquest àmbit universitari europeu?
–«La majoria d'universitats europees són d'unes dimensions semblants a la nostra i això fa que puguem tenir una posició competitiva. També cal destacar l'arrelament al nostre territori.»
Turisme
Tres cursos de grau
Juntament amb Medicina, va estrenar la implantació d'estudis en format de grau. El 2008-2009 es va crear el de publicitat i relacions públiques, del qual ja s'impartiran el curs vinent tres cursos dels quatre de durada de les carreres. Aquest curs s'ha iniciat el de Turisme i tots els estudis de la facultat estan adaptats al model nou. Segons va explicar el degà, Lluís Mundet, actualment conviuen els plans antics i els nous i, quan surti la primera promoció dels graus, la intenció és la convalidació als qui vulguin acabar els estudis amb el pla nou.

Politècnica
Curs de retitulació
A l'Escola Politècnica Superior s'imparteixen cinc graus i el curs vinent, quatre més. Tots són de quatre anys, menys el d'arquitectura que és de cinc, i en el cas d'enginyeria industrial s'haurà de cursar un dels graus i hi ha un màster de dos anys. El director, Joaquim Velayos, destaca que en alguns casos els estudiants que estiguin dins el pla antic poden passar al pla nou convalidant estudis i els que ja han acabat la carrera podran passar a grau amb un curs de retitulació, cursant algunes matèries.

Facultat de Ciències
Reconvertits
Aquest curs, els estudis d'aquesta facultat ja s'han reconvertit a graus per als alumnes de nou accés i s'ha implantat un nou grau, el de biotecnologia. Les llicenciatures es van desprogramant a mesura que els graus es van desplegant i ja estan previstes fórmules de convalidació. Hi ha la possibilitat d'acabar la llicenciatura o canviar i passar-se al grau. La degana de la facultat, Victòria Salvadó, destaca que hi ha la possibilitat de fer simulacions per internet per comprovar com es fa el canvi abans de matricular-se per comprovar quina és la via més favorable.

Lletres
Cap al segon curs
L'any vinent es portarà a terme el segon curs dels graus a la Facultat de Lletres. El degà, Joan Ferrer, explica que «el pla antic es va extingint, però hi ha un període transitori». La facultat oferirà alternatives per acabar estudis pendents o fer convalidacions. «S'analitzarà cas per cas», indica Ferrer. En el cas de la facultat de Lletres, no es preveu per ara la possibilitat de passar de llicenciatura a grau, per mitjà de convalidacions, ja que es considera que, depenent dels perfils dels estudis, això no és necessari.

Medicina
Començament ja amb el grau
Va estrenar els primers estudis de grau, juntament amb la de Turisme. Aquesta facultat ja es va inaugurar amb el nou pla d'estudis el setembre de 2008. El degà, Ramon Brugada, ho valora de manera molt positiva. «Es passa d'aprendre a comprendre. Els estudiants retenen millor la informació», afirma. També destaca que en molts casos ens trobem aules amb pocs alumnes, que assimilen més el que aprenen i s'han incorporat mètodes basats en problemes. El grau de medicina té una durada de sis anys.

Facultat de Dret
Tutories de suport
A la Facultat de Dret s'ofereixen tres titulacions de grau. El degà, Xavier Arbós, afirma que el primer any ha estat un èxit de matriculacions. El pla antic continua i, quan acabi, la gent amb assignatures pendents podrà optar per continuar els estudis per mitjà d'unes taules d'equivalència, que seran les que marcaran quines matèries queden per fer per poder obtenir el títol. Arbós indica que hi haurà tutories individualitzades i que, per la via presencial o de les mateixes tutories, es donaran les màximes facilitats per poder cloure els estudis.

Facultat d'Educació
També treball social
El degà de la Facultat d'Educació i Psicologia, Paco Jiménez, manté que els estudiants que han acabat alguna de les diplomatures de mestre o d'educació social, la llicenciatura de psicologia i les de segon cicle de pedagogia i psicopedagogia tindran les mateixes possibilitats laborals que els que en un futur tinguin la titulació de grau. Destaca, però, que és l'administració la que té potestat per modificar els requisits d'accés al món laboral. Aquesta facultat incorpora els estudis de treball social.

Facultat d'Econòmiques
Adaptació a graus
Els estudiants podran adaptar-se el curs vinent als nous estudis, si així ho desitgen. Per fer-ho possible es desplegaran simultàniament diferents cursos dels graus, segons ha informat la degana, Anna Garriga. Per assessorar els estudiants amb relació al procés d'adaptació, s'han fet sessions informatives i s'organitzaran tutories durant el període de matrícula de juliol. També s'ha dissenyat un curs especial per als que estan a punt d'acabar la diplomatura en ciències empresarials, perquè puguin accedir al grau en comptabilitat i finances.
______________________________________________
03/06/10-El dia 7 de juny comencen les preinscripcions a l'Escola Municipal d'Expressió d'Olot.

Del 7 a l'11 de juny de 6 a 8h del capvespre es podran fer les preinscripcions de les activitats de l'Escola Municipal d'Expressió. L'oferta és amplia i per a totes les edats. Es pot consultar a la pàgina web de l'IME. Les places són limitades.
______________________________________________
03/06/10-Presentació de les orientacions per a la carta de compromís entre centres i famílies

fONT: Web del Departament d'Educació.

La carta està destinada a potenciar la vinculació entre els pares i mares i el centre educatiu

Avui dijous 3 de juny a les 12:30 es donaran a conèixer les orientacions per a l’elaboració de la carta de compromís educatiu que hauran de signar els centres escolars i les famílies.

La carta, una novetat prevista a la Llei d’educació de Catalunya, està destinada a potenciar la vinculació entre els pares i mares amb el centre al qual assisteixen els seus fills.

A la presentació hi seran presents el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, la secretària general del Departament, Dolors Rius, la directora general d’Atenció a la comunitat educativa, Isabel Darder, i el director general de l’educació bàsica i el batxillerat, Jaume Graells.
_____________________________________________
03/06/10-Uns lladres desvalisen en una nit tres escoles a Sant Feliu, Sarrià de Ter i Celrà

La setmana passada també van entrar als Maristes de Girona i roben de nou a l'ajuntament de Bellcaire d'Empordà

DIARI DE GIRONA | E.PADILLA
El fenomen és cíclic. La primavera de l'any passat ja va haver-hi un assot de robatoris en locals públics. Ara l'afer reviscola. Uns lladres van assaltar en una sola nit, la matinada de diumenge a dilluns, tres centres escolars a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), Celrà i Sarrià de Ter (Gironès). Per la manera de fer -en tots tres casos van forçar una finestra fent palanca- es creu que tot és obra dels mateixos lladres. La setmana passada també l'escola dels Maristes a Girona, va ser víctima de robatoris. En tots els casos els lladres s'enduen, sobretot, material informàtic. Als Maristes es van endur tres ordinadors després d'accedir-hi per una finestra.
Excepte en el cas de l'assalt a l'escola Montserrat de Sarrià de Ter, pràcticament en tots els casos les destrosses que els lladres cometen als centres superen el valor dels objectes sostrets. A l'IES Sant Feliu, situat pràcticament davant la comissaria dels Mossos d'Esquadra, al barri de Vilartagues, els lladres van forçar una finestra i se'n van endur un ordinador portàtil. A l'IES Celrà es van endur un pot ple de monedes i poca cosa més després de rebentar amb palanques dues portes interiors del centre. Però al CEIP de Sarrà de Ter els lladres van tenir més sort i van accedir directament a l'aula d'informàtica, que va ser pràcticament desvalisada. Es van endur vuit ordinadors i un més de portàtil, un canó de diapositives i un reproductor de DVD.
I també els ajuntaments tornen a estar en el punt de mira dels lladres. La nit de dissabte a diumenge els lladres van entrar al de Bellcaire d'Empordà (Baix Empordà) per una finestra, després d'esbotzar la porta del pati del darrere. Van entrar per la sala de plens i forçant una altra porta van accedir a la zona d'oficines, d'on van arreplegar un ordinador portàtil, una caixa amb diners que contenia pocs centenars d'euros i un projector de diapositives. ?L'alcalde Jaume Gifré es va trobar la destrossa diumenge al matí quan anava al seu despatx a recollir uns documents. Les portes s'han arreglat i no caldrà canviar-les, va explicar el batlle.

Onada d'assalts a consistoris
L'ajuntament de Bellcaire ja va rebre visites indesitjables l'any passat, quan una banda que assaltava almenys un consistori cada cap de setmana va operar sistemàticament durant almenys tres mesos fins que els Mossos d'Esquadra els van tendir una emboscada a l'Ajuntament de Foixà. Els lladres actuaven en petits consistoris de l'Alt i el Baix Empordà i quan se'ls va detenir se'ls atribuïa una desena d'assalts. S'enduien sobretot material informàtic i petits enginys tecnològics com ara càmeres de fotografia digital o vídeo. Però els lladres no s'espanten si cal endur-se efectes més grans. El passat mes de març, precisament pocs dies després d'enreixar les finestres de la planta baixa, uns lladres van enfilar-se per la façana de l'ajuntament de Fortià i des de dins van obrir la porta del carrer per la qual van poder treure, amb tota tranquil·litat, una fotocopiadora de grans dimensions, tres ordinadors i una caixa amb uns 200 euros. L'alcalde, Joan Via, va explicar en aquell moment que precisament havien enreixat les finestres del pis de sota perquè pocs dies abans havien assaltat la carnisseria de davant el consistori. Ajuntaments com el de Maçanet de Cabrenys ja han posat alarmes a l'edifici per evitar-hi entrades.



______________________________________________
03/06/10-Les lletres de la UdG volen tenir projecció a la societat
Neix l'Acadèmia de les Lletres, les Arts i les Ciències Socials
EL PUNT- Girona - DANI CHICANO

L'Acadèmia de les Lletres, les Arts i les Ciències Socials de la UdG, impulsada per Joaquim Maria Puigvert (vicerector de Relacions Institucionals, Societat i Cultura) i Josep Maria Fonalleras (Publicacions Institucionals) va ser presentada ahir, amb el propòsit que aquest àmbit universitari tingui més incidència en la societat.

El propòsit és clar, donar visibilitat a la feina que fan els investigadors de la Universitat de Girona que formen part de l'àmbit d'Humanitats i Ciències Socials, a través de la identificació d'oportunitats de col·laboració entre aquests i el seu entorn econòmic i social, amb una menció especial envers els mitjans de comunicació, en tant que altaveus i potencials divulgadors dels resultats d'aquesta feina. L'estratègia era el que ahir no quedava massa clara. La idea seria crear un equivalent, en l'àmbit de les lletres, quant a concepte, no quant a construcció física, al que és l'actual parc tecnològic de la universitat. La creació de la nova acadèmia, tal com van anunciar ahir Puigvert i Fonalleras, respon al compliment d'un dels objectius del pla estratègic de la UdG. 2009-2013, que assenyalava la creació del Consorci de les Humanitats i les Ciències Socials, per afavorir i potenciar la transferència de coneixements a la societat en aquests àmbits.

Les actuacions més immediates de l'acadèmia són: primer, potenciar la difusió de continguts a través de la revista institucional de la UdG, l'Engega, que s'allunya per disseny i concepte, del butlletí universitari «endogàmic» típic d'institucions similars; segon, gestionar demandes d'informació, col·laboració i participació en activitats, bàsicament de divulgació, que provinguin dels diferents actors del territori, com ara mitjans i institucions. De moment, en espera que es defineixi una mica més l'estratègia a seguir, és una actitud més reactiva que proactiva.

______________________________________________
03/06/10-Concert de final de curs de l'Aula de Música
EL PUNT- Olot - J.c

L'Aula de Música d'Olot ha celebrat el concert de final de curs a l'Orfeó Popular Olotí. Hi van intervenir els alumnes, en grups i individualment.

______________________________________________
02/06/10-Un excés de matèria grisa impedeix concentrar als adolescents

Un estudi de l'Institut de Neurociència Cognitiva de la University College de Londres assegura que alguns distraccions "tenen a veure amb l'estructura dels seus cervells"

Text Traduït automàticament de la Vanguardia.

Un excés de matèria grisa al cervell-les cèl lules i connexions que transporten els missatges-impedeix als adolescents concentrar com passa en els adults, segons un nou estudi.
El cervell dels joves continua desenvolupant moltes vegades fins ben entrats els vint anys, és a dir que el procés dura molt més del que es pensava fins ara, indica aquest estudi, que es publica en el nou número del Journal of Neuscience.

"Moltes vegades els resulta difícil als adolescents prestar atenció a classe sense que vaguin les seves ments", explica la doctora Iroise Dumontheil, de l'Institut de Neurociència Cognitiva de la University College de Londres, que ha participat en aquest estudi.

"Els joves no tenen, però, la culpa de no poder concentrar-se i de la facilitat amb què es distreuen. Això té a veure amb l'estructura dels seus cervells. Els adolescents no tenen les mateixes capacitats mentals que els adults", assenyala Dumontheil .

Utilitzant escàners de ressonància magnètica, els científics d'aquest institut observar l'activitat de diversos adolescents mentre tracten de resoldre un problema fent cas omís de coses que podien distreure'ls.

Els experts van detectar un nivell inesperat d'activitat en el còrtex prefrontal, zona de la part frontal del cervell involucrada en la presa de decisions i en tasques de divers tipus, indicació que el cervell funcionava en ells menys eficaçment que en els adults.

"Sabíem que el còrtex prefrontal dels nens funcionava de manera tan caòtic, però no que aquest funcionament caòtic pogués continuar fins ben entrats els vint i començaments dels trenta", assenyala la doctora Sarah-Jayne Blakemore, que va dirigir l'estudi. Segons aquesta experta, això significa que el cervell segueix fent tasques innecessàries en prendre aquest tipus de decisions.

Conforme va envellint l'individu disminueix la matèria grisa del cervell, el que permet una major concentració en les tasques que un té davant.


________________________________________________
02/06/10-Mil universitats impulsen el seu 'pla Bolonya'

Per l'harmonització de sistemes educatius és necessari que els governs s'impliquin

Text traduït automàticament de la Vanguardia.

Les bases per a un espai iberoamericà del coneixement, que connecti i harmonitzi el sistema educatiu a banda i banda de l'Atlàntic, ja estan posades. Ara cal que els governs es sumin als passos que es van marcar ahir les universitats espanyoles i llatinoamericanes i facin el procés viable. Els mil rectors reunits en el II trobada de Universia, que es va celebrar entre dilluns i dimarts a Guadalajara (Mèxic), van acordar els punts que tractaran d'assolir en 10 anys.
OBJECTIUS DE L'AGENDA DE GUADALAJARA
Equitatiu. Proposa programes i accions encaminats a la cohesió i la inclusió social, la diversitat cultural, el respecte a les cultures indígenes, la promoció del desenvolupament econòmic i social i l'equitat. També, la creació d'un programa iberoamericà de cooperació i acció social dins de l'espai comú d'educació.

SENSE FRONTERES. Planteja la posada en marxa d'un programa de mobilitat acadèmica, amb l'objectiu que el 2,5% d'estudiants, professors i investigadors participen en ell el 2015. Eliminació dels obstacles burocràtics i legals migratoris i foment de la "mobilitat virtual". Mecanismes per evitar la fuga de cervells.

Formador. Es proposa establir un procés de convergència i reconeixement de les estructures educatives, recolzat en agències d'acreditació.

VIRTUAL. Fomentar el desenvolupament de campus virtuals. Xarxa d'observatoris d'inserció laboral i pràctiques.

CREATIVA. Impulsar els programes de formació de doctors i investigadors. Instar als governs i el sector privat a augmentar la seva inversió en

R + D + i. EFICIENT. Promoure l'establiment d'un marc jurídic que afavoreixi el mecenatge. Construir un sistema d'indicadors comparable entre universitats i reclamar més inversió en educació superior.
______ ___ _____ ____ _______ _____ _____ ___ _____

L'agenda de Guadalajara, que van aprovar ahir els assistents al congrés, marca cinc eixos estratègics per a la universitat espanyola i llatinoamericana. No es tracta d'un "procés de Bolonya llatí". "Pensar que anem a repetir Bolonya és impossible", explica el rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, José Narro. Massa diferències respecte al sistema educatiu europeu. Tot i així, sí esperen que la col.laboració i l'intercanvi entre les universitats iberoamericanes facin un gran salt endavant.

Els rectors han proposat el desenvolupament d'un programa iberoamericà de mobilitat acadèmica, que estigui finançat amb recursos públics i privats. El reconeixement d'aquests estudis entre països serà automàtic, llevant les excessives traves burocràtiques que ara existeixen. L'any 2015 esperen que el 2,5% d'estudiants, docents i investigadors d'Espanya, Portugal i Llatinoamèrica participin en ell, cosa que beneficiarà sobretot a les universitats americanes. A part dels obstacles burocràtics, es donaran facilitats legals perquè estudiants i professors viatgin d'un estat a un altre i aconsegueixin els permisos d'estudi i docència.

Tot i que totes les universitats són conscients de la necessitat de la col.laboració-es crearan programes d'estudi i investigació conjunts-, als centres llatinoamericans els preocupa una eventual fuga de cervells del seu continent a Espanya, i per extensió a Europa. Espanya ha passat per aquest procés recentment i Amèrica vol evitar-ho, sobretot els països més petits i amb un desenvolupament menor. El rector de la paraguaiana Universitat Catòlica Mare de Déu de l'Assumpció, Michel Marcel Gibaud, incidia en la necessitat per a països com el seu que els estudiants que es formen fora tornin i contribueixin a l'evolució del país: "No ens podem permetre el luxe de perdre talent ". Per això els països americans han forçat l'establiment de mecanismes que evitin aquesta fuga de cervells, "i facilitin el seu retorn".

Però per promoure la mobilitat i l'intercanvi d'estudiants i investigadors primer necessiten que els sistemes educatius convergeixin. Els rectors treballaran cap a aquesta harmonització de les estructures i del reconeixement de títols, encara que per això la implicació dels governs i els respectius ministeris d'educació és imprescindible. Espanya ja està dins l'espai europeu d'educació superior i per tant haurien de ser les universitats llatinoamericanes les que estableixin sistemes compatibles. Els rectors iberoamericans veuen amb interès el procés de Bolonya, però opinen que de moment no poden aplicar la seva estructura. Tot i això, sí que buscaran mecanismes perquè, a poc a poc, el sistema d'estudis sigui més homologable. I com passa a Europa ia Espanya, on algunes universitats i programes d'estudis reben mencions d'excel • lència per diferenciar-se i ser més competitius, l'agenda de Guadalajara contempla la creació de segells de qualitat per a "garantir la mútua confiança", va afirmar el president de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, Federico Gutiérrez-Solana, durant la cloenda de la trobada. Les intencions són bones, però Gutiérrez-Solana va insistir en la urgència que estats, institucions i empreses se sumin. El rector de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), anava més lluny: "Si això no s'acompanya pels governs, serà un intent i res més".

No només pel desenvolupament de lleis, sinó també per el finançament necessari per impulsar l'espai comú, Bolonya s'ha implantat a cost zero, fins i tot a cost negatiu en països com Espanya aquest últim any, però la situació a Iberoamèrica difereix molt. Per a ells, la creació d'un espai comú té un fort component social. Mentre que Europa intenta no perdre la competitivitat en educació superior vers a EUA i Àsia, a Llatinoamèrica veuen aquest aspecte com una forma de transformar el seu territori. "La millor política socioeconòmica és l'educació", va destacar el ministre d'Educació espanyol, Ángel Gabilondo, a la cloenda. La crisi posa a prova els pressupostos dels governs, per això l'agenda de Guadalajara busqui un marc que regularitzi i controli el mecenatge a la universitat.


______________________________________________
02/06/10-Pas endavant de la llei de la custòdia compartida

La comissió de Justícia del Parlament va aprovar ahir el dictamen de la llei del Codi Civil relativa al dret de família en què es dictamina que la custòdia compartida dels fills després de la separació d'una parella serà atorgada de forma preferent. Amb la votació d'ahir, a la tramitació de la llei només li falta l'aprovació definitiva del Parlament. L'objectiu del Govern de la Generalitat és que la nova legislació entri en vigor l'1 de gener del 2011.

El text va ser aprovat amb el vot a favor dels grups del PSC, ERC i ICV, mentre que l'oposició s'hi va abstenir. La nova llei obliga les parelles amb fills que se separin o divorciïn a presentar les seves propostes sobre la custòdia dels fills i la seva participació en la criança i educació. Que al final la custòdia sigui compartida dependrà del fet que els pares hi estiguin d'acord i que, abans que s'hagi produït la ruptura de la parella, els dos progenitors ja hagin compartit de forma real l'educació dels fills.

_______________________________________________
02/06/10- Violència a les aules, a la Beckett
«Reacció» és un text de l'alemany Lutz Hübner pensat per al públic juvenil
EL PUNT- Barcelona - JORDI BORDES

No deixar indiferent. Aquest és l'objectiu de Reacció. Que el públic surti discutint sobre la posició de la professora que vol ajudar l'alumne, i sobre el noi que no sap demanar de bones maneres que li pugin una nota d'una assignatura. L'obra, de la companyia Lazzigags, va provocar molta controvèrsia ja en l'estrena en la Mostra d'Igualada. També ho ha fet aquest cap de setmana passat al Teatre Ponent de Granollers. Des d'avui fins al 20 de juny es programa a la Sala Beckett de Barcelona.

És molt poc habitual trobar espectacles a Catalunya pensats per a un públic adolescent. Es considera, majoritàriament, que és la franja d'edat en què es deixa d'anar al teatre. El dramaturg alemany Lutz Hübner està molt interessat a escriure per a aquest col·lectiu. Ho fa sense rebaixar gens la pretensió literària ni la mirada crítica a un problema sempre al límit. Per Hübner, tots els problemes socials es congreguen primer entre els joves: des de la falta de solidaritat fins a la pressió que rep la societat per anar millorant sempre els resultats, siguin acadèmics o professionals: «Un teatre que tracta de la gent jove també tracta dels temes que afecten la societat.»

El director de Reacció, Òscar Molina, rebutja l'estètica i la banalització dels muntatges que habitualment s'utilitzen per il·lustrar el món juvenil: com si fos imprescindible l'argot, l'abús de telèfons mòbils i el desplegament cinematogràfic. El director, que admet que ha optat pel risc en la posada en escena, assumint la possibilitat de desagradar a l'autor –ahir va ser present en la roda de premsa–, sí que manté la música de Coldplay que demana Hübner en les acotacions.

Realitat o ficció?

Lídia Linuesa va ser professora de teatre durant molts anys en una escola de l'extraradi barceloní. Ella volia captivar els alumnes fent activitats atractives. N'hi havia que responien molt bé, mentre que d'altres aprofitaven l'ocasió per rebel·lar-se contra la societat. «Sabia que no era contra mi, es rebel·laven perquè se sentien al pou de la societat», comenta, tot i que ella mateixa en fos la víctima: un alumne de primària li va rebentar les rodes del cotxe, per exemple. Linuesa té clar que, per educar i reinserir socialment alumnes difícils, cal un treball conjunt de l'escola i la família. Interpretant el paper de la mestra, s'hi sent molt identificada, com els mateixos mestres, ja que ha vist uns quants espectadors que s'assenyalaven entre ells per fer-li veure que també han viscut casos semblants al que narra com a personatge de l'obra. Linuesa admet que també va voler ajudar una noia, d'una manera semblant com fa la professora de Reacció. Reconeix que hauria pogut acabar molt malament, si hagués continuat en el món de l'educació. Més realitat: l'Albert Carbó, que interpreta l'alumne, el va tenir a classe quan era mestra. «L'havia de fer fora, perquè era molt bellugadís i no callava mai», recordava ahir Linuesa. El director ha apostat per l'ambigüitat de la relació entre els dos personatges perquè sigui el públic el que trobi més finals. De fet, Hübner admet que rep periòdicament cartes d'escoles que han treballat el text i que li ofereixen finals nous.

Un segment de públic verge
A Catalunya hi ha molt poca tradició dels autors de teatre a treballar muntatges per al col·lectiu adolescent. En aquesta línia, s'ha produït Reacció, de Hübner, un autor que habitualment treballa pensant per a joves i adults. El Goethe Institute de Barcelona va començar el 2007 un treball d'intercanvi d'aquesta dramatúrgia entre Alemanya i Catalunya. L'any passat, la Fundació Xarxa es va afegir a la iniciativa, i aquest 2009 hi ha entrat també la Beckett, a visualitzar aquest corrent teatral. Tot i que de manera esporàdica, és el tercer cop que es representa una obra de Hübner a Catalunya. Per l'any vinent, hi ha prevista una producció per a la programació familiar del TNC, A l'arca, a les vuit, d'Ulrich Hub, que es va estrenar la tardor passada a Temporada Alta. L'Institut Goethe, que ja ha participat en algunes jornades de reflexió per abordar amb més força els espectacles juvenils, també proposa que es potenciïn els assessors pedagògics teatrals que impulsin aquestes programacions, i també fòrums on es debati el tema dels muntatges.

Per Toni Casares, director artístic de la Sala Beckett, la situació està canviant sensiblement. I és que els joves autors, que ara escriuen sobre el que preocupa la seva generació, ja fan una aproximació molt gran a aquestes edats. Posa exemples com ara Jordi Casanovas, Marta Buchaca (Plastilina, estrenada l'any passat a la Beckett, parla de la violència juvenil), Helena Tornero i Cristina Clemente. També Carles Mallol acaba d'estrenar al Tantarantana Primaris, una obra en clau de comèdia en què els professors tenen por de sortir de l'aula de mestres, amenaçats pels alumnes. Al voltant de la taula, es caracteritzen des dels professors més vocacionals fins als més pragmàtics i desenganyats de l'educació. Una posició molt més passiva és la comèdia, protagonitzada per Josep Maria Pou, Els nois d'història, en què es confonen la devoció per un professor i les seves aficions sexuals, molt allunyades del que dicta la convenció social.

Per Òscar Molina, el mèrit de Reacció és que no fa més que plantejar qüestions; no es troba la veu de l'autor enlloc, no s'hi sap trobar una moral clara.


______________________________________________
02/06/10-Carta oberta als polítics catalans
EL PUNT- OPINIÓ- MERCÈ ALENZA, SECRETARIA GENERAL DE FSIE CATALUNYA. BARCELONAemail protegit Notícies de ...

A FSIE-CAT, únic sindicat que defensa en exclusivitat els professionals de l'ensenyament privat i concertat a Catalunya, estem molt preocupats per les notícies que apareixen a la premsa i més des que s'ha publicat el decret Montilla, tenim la impressió que hi ha gent que aprofita qualsevol oportunitat per agredir la llibertat d'ensenyament i la igualtat d'oportunitats.

Els professionals de la concertada hem patit un procés d'ofegament econòmic dels centres més agressiu en els darrers anys: ningú no ha volgut entrar en el cost real del lloc escolar i els professors continuem patint la injustícia de treballar més per menys que altres professionals. Ara encara ens volen escanyar més…

Què passarà amb el concert dels batxillerats? I els concerts de 0-3? Aquests concert suposen molts diners per als professors d'aquests nivells. Sempre quan hem reclamat aquests temes ens han dit, com si fóssim criatures que demanen llaminadures, no hi ha diners! Ara sabem que la situació econòmica és greu i que s'han de fer retalls, però no amb la xocolata del lloro.

Si la formació és el futur d'un país, retallar en educació és mirar amb pessimisme el futur, tenir baixes les expectatives de creixement i de millora d'aquesta societat. Si es defensa la llibertat d'ensenyament no es pot oblidar que les escoles concertades han de ser empreses viables, el concert ha de cobrir les despeses reals del lloc escolar i, ara, encara més, ja que la crisi fa que moltes famílies tinguin dificultats greus per assolir despeses que a l'ensenyament públic no haurien de pagar. Entenem que si no hi ha igualtat d'oportunitats no hi ha llibertat d'ensenyament. Confiem que aquestes reflexions siguin defensades on calgui pel seu partit.

______________________________________________
02/06/10-Més de tres milions per al manteniment de 1.832 places de llars d'infants gironines
EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

La Bisbal d'Empordà Blanes El govern ha acordat destinar 3,29 milions d'euros a vuit ajuntaments de les comarques gironines per tal de finançar les llars d'infants que disposen de més de 166 places destinades a infants des que neixen fins als tres anys, segons va informar ahir la Generalitat. A les comarques gironines la dotació que s'ha acordat va destinada a una suma de 1.832 places.

Els ajuntaments de les comarques gironines que rebran subvenció, en aquest apartat, són l'Ajuntament de Girona, el d'Olot, el de Figueres, el de Lloret de Mar, el de Blanes, el de Roses, el de Cassà de la Selva i el de la Bisbal de l'Empordà. Al conjunt de Catalunya, rebran subvencions d'una suma de 39,8 milions d'euros, 61 ajuntaments d'arreu del territori català, que ofereixen 22.138 places de llars d'infants públiques. Els ajuntaments que encapçalen les subvencions són els de Barcelona, amb una dotació de 7,53 milions per a 4.187 places; el de Sabadell, amb una dotació de 1,92 milions per a 1.071 places; i el de Mataró, amb 1,67 milions, destinats a 933 places.

La resta de places d'escoles bressol municipals, a les quals es destinen a Catalunya 43,7 milions d'euros, es financen per altres procediments, segons destaca la Generalitat.

En conjunt, el govern destinarà 83,6 milions d'euros per al manteniment de 46.583 places de llars d'infants.

LES DADES
Ajuntament de Girona
Dotació: un total de 653.400 euros
Places de llar d'infants: 363
Ajuntament d'Olot
Dotació: 444.600 euros
Places de llar d'infants: 247
Ajuntament de Figueres
Dotació: 414.000
Places de llar d'infants: 230
Ajuntament de Lloret de Mar
408.600 euros
Places de llar d'infants: 227
Ajuntament de Blanes
Dotació: 403.200 euros
Places de llar d'infants: 224
Ajuntament de Roses
Dotació: 345.600 euros
Places: 192
Ajuntament de Cassà de la Selva
Dotació: 315.000 euros
Places: 175
Ajuntament de la Bisbal de l'Empordà
Dotació: 313.200 euros
Places: 174
________________________________________________
01/06/10-Les proves d'accés a la universitat (PAU) se celebraran els dies 9, 10 i 11 de juny

Font Web del Departament d'Educació.
Les proves d'accés a la universitat (PAU) s'ajornen un dia i se celebraran els pròxims dies 9, 10 i 11 de juny. La decisió de canviar les dates s'ha pres amb les universitats per garantir el normal funcionament de les proves, davant la convocatòria de vaga en el sector públic per al dia 8 de juny.

_____________________________________________
01/06/10-Entrevista oberta' al conseller Ernest Maragall a través de les xarxes socials
Font: Web del Departament d'Educació.

Espai de participació perquè la ciutadania formuli preguntes sobre l’actualitat del Departament

Apropar les darreres activitats i projectes del Departament és l'objectiu principal de l'entrevista oberta que avui s'ha posat en marxa a les xarxes socials del Departament d'Educació. Durant les properes dues setmanes, la ciutadania podrà plantejar obertament quines preguntes vol que el conseller Maragall respongui. Per tal de canalitzar les peticions, el Departament ha obert un espai de participació a la plataforma Google Moderator. Per accedir-hi, només cal tenir un compte de GMail.

El funcionament d'aquesta plataforma és molt senzill. En accedir-hi, la plataforma permet formular una pregunta i votar a favor o en contra d'altres qüestions plantejades. D’aquesta manera, s'elabora automàticament un llistat de les preguntes preferides per les persones usuàries. Les 10 preguntes més votades seran les que el conseller respongui.

L'espai de participació es tancarà dilluns 14 de juny a les 10.00h del matí. Les respostes es podran consultar en format vídeo al canal que Educació té a Youtube, a partir de les 19.00h del mateix dia.

Podeu consultar el funcionament de la dinàmica de participació al Bloc d'Educació.
________________________________________________
01/06/10-La Garrotxa utilitzarà falcons i àligues per fer fora els gavians

El Consell Comarcal a partir del juliol farà servir el vol d'aquests rapinyaires per allunyar aquests ocells de l'abocador de Beuda

SIARI DE GIRONA-OLOT| XAVIER VALERI
El Consell Comarcal de la Garrotxa a partir del mes de juliol usarà aus rapinyaires (falcons i àligues) per allunyar el gavià argentat de l'abocador de Beuda. Segons ha explicat el conseller de Medi Ambient, Josep Berga (CiU), el vol dels rapinyaires s'ha constatat com el mètode més efectiu per foragitar els gavians. Per això, el darrer ple del Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar un conveni amb l'Ajuntament de Banyoles i el Consell Comarcal del Pla de l'Estany amb l'objectiu de controlar la població de gavians.
Les principals administracions locals del Pla de l'Estany l'hivern passat van iniciar l'ús d'aus rapinyaires per foragitar els gavians de l'abocador de Puigpalter. Abans havien intentat fer-los fora mitjançant espantaocells, trets a l'aire i fins i tot amb ones electromagnètiques de so. Si bé, en un principi els gavians elevaven el vol i marxaven, al cap d'unes hores tornaven estar concentrats en la feina de cercar aliments entre les escombraries. Els gavians com a animal salvatge urbà gaudeixen de protecció i en conseqüència les administracions locals no hi poden aplicar solucions definitives.
Al final, la pròpia natura ha proporcionat l'únic sistema efectiu de foragitar els gavians: el vol de les aus rapinyaires els terroritza d'una manera contundent. Així, després de mig any, la població de gavians s'ha reduït entre un 30 i un 50% al Pla de l'Estany.
Josep Berga confia que a la Garrotxa els resultats siguin similars. De fet, els gavians de la Garrotxa són els mateixos que usen l'estany de Banyoles com a dormitori i pugen a menjar a l'abocador de Beuda. El vol de marca de territori de cacera silenciós i vigilant dels rapinyaires fa que els gavians tornin al seu àmbit natural, que està entre els penya-segats de la Costa Brava.
Els gavians van començar a aparèixer a les comarques d'interio amb les primeres evidències de la societat de consum. A la dècada dels 70 els ajuntaments van crear els primers abocadors d'escombraries. El gavians a través del curs dels rius van pujar d'un abocador a l'altre i la seva presència es va fer familiar a la muntanya.
A principis dels anys 90, els abocadors comarcals van concentrar les aus que entre el Pla de l'Estany i la Garrotxa són ja milers. Tants, que provoquen destrosses a les instal·lacions. Ara, els rapinyaires autòctons els tornen a la costa.

_____________________________________________
01/06/10-Només un de cada deu gironins de 30 anys fa esport

Les bones xifres de pràctica esportiva escolar no deixen de baixar en entrar a l'edat adulta

DIARI DE GIRONA | M.V.
Tot i que a la societat existeixi la percepció que cada cop més gent va al gimnàs, més corredors participen en les curses populars o més gent surt en BTT els cap de setmana... un estudi del Consell Comarcal del Gironès revela que la majoria de gironins segueixen veient la pràctica esportiva amb fins "competius" i que el nombre de gent que fa esport disminueix amb l'edat. En edat les xifres són més altes -1 de cada 3 gironins fa esport als set anys, i un de 5 als disset-, però en edat adulta la pràctica esportiva no deixa de disminuir: 1 de cada 10 de trenta anys, 1 de cada 15 de quaranta-cinc, 1 de cada 25 de cinquanta-cinc i 1 de cada 50 de seixanta.
L'autor de l'estudi, Daniel Cordoba, desgrana dades de totes les poblacions de la comarca del Gironès i posa de manifest realitats com ara la tendència sexista de determinats esports, l'hegemonia de futbol i bàsquet per sobre de la resta, o mancances com l'absència d'una piscina coberta a molts pobles o la deficient "dignificació" o "regularització" dels professionals del sector.
Sobre les diferències de genere, l'estudi, Realitat esportiva a la comaraca del Gironès, mostra com les dones només suposen el 36% dels practicants d'esports que hi ha entre els 180.000 habitants de la comarca. Patinatge, voleibol o activitats dirigides de manteniment físic són activitats on el nombre de dones és molt majoritari; mentre que n'hi ha molt poques en futbol sala, handbol o futbol. Una piscina coberta és la principal mancança comuna pel que fa a infraestructures on també es detecta la "sobresaturació" de pavellons i la "infrautilització" de piscines cobertes i pistes poliesportives. Pel que fa als problemes dels treballadors del sector esportiu a la comarca, s'ha detectat que més del 90% hi dediquen ?menys d'una quarta part de la jornada laboral. En altres paraules, són "voluntaris pagats". Per altra banda, 1 de cada 10 treballadors del sector no disposen de la titulació adequada per exercir professionalment d'acord amb l'actual legislació.
L'autor de l'estudi també conclou la necessitat de potenciar més l'activitat esportiva fora de l'àmbit estrictament competitiu (escolar, salut i benestar, turisme actiu...). Així, com, finalment, millorar la inversió pública en l'activitat motriu organitzada que a la comarca del Gironès és de quaranta euros per habitant.


________________________________________________
01/06/10-El consum de tabac a Catalunya ha baixat un 20% des del 2005
EL PERIÓDICO-BARCELONA

El consum de tabac s'ha reduït en un 20% a Catalunya des del 2005, any en què va entrar en vigor la llei espanyola antitabac, segons va indicar ahir la Conselleria de Salut. El 2005, cada fumador consumia 2.541 cigarrets a l'any, que equivalien a 6,96 per persona i dia. El 2009, el consum anual per persona va ser de 2.030 cigarrets, és a dir, 5,56 unitats per persona i dia. En l'actualitat, es declara fumadora un 25% de la població catalana, un percentatge inferior a la mitjana d'espanyols que consumeixen tabac, xifra que puja al 32% dels ciutadans.

L'aplicació de la llei antitabac va ser efectiva en els llocs de treball ¿on es va eliminar el fum ambiental¿ i en part del sector de l'hostaleria, però no ha aconseguit rebaixar la barrera d'aquest 32% de fumadors que persisteixen en l'hàbit.

Les dones s'aproximen als homes en el consum de tabac, i, en paral·lel a aquesta opció, creixen les xifres d'afectades per les malalties associades a l'hàbit dels cigarrets. En l'actualitat, moren unes 6.000 dones cada any a Espanya a causa de malalties relacionades directament amb el tabac, en especial per càncer de pulmó. Aquesta xifra s'ha duplicat durant els últims 10 anys. Actualment, els tumors de pulmó són la tercera causa de mort per càncer entre les dones¿darrere els de mama i còlon, però per sobre dels càncers d'ovari¿. Les previsions indiquen que, cap al 2020, el càncer de pulmó causarà més morts entre les dones espanyoles que els tumors de mama.

FUM I MENJAR / El portaveu de la Comissió Nacional de Prevenció del Tabaquisme, Rodrigo Córdoba,

va desmentir ahir uns missatges recents que presagien una massiva pèrdua de llocs de treball a l'hostaleria si es modifica l'actual llei antitabac i se n'estén l'aplicació als bars i restaurants que tenen menys de 100 metres quadrats. «En el 80% dels locals de menjar ràpid està prohibit fumar, i la seva facturació manté un creixement mitjà anual del 3%, fins i tot en els últims anys de crisi», va indicar Córdoba. L'efecte de la llei antitabac segueix sent molt desigual a les diferents comunitats espanyoles. Madrid i València minimitzen la seva aplicació.

________________________________________________
01/06/10-El tresorer de l'AMPA de l'escola de Besalú fa un desfalc de 30.000 euros
EL PUNT- Besalú - acn

El tresorer de l'AMPA de l'escola Salvador Vilarrasa de Besalú ha fet un desfalc de 30.000 euros a la caixa. Alguns pares d'alumnes de l'escola han explicat que feia temps que veien moviments sospitosos i que tenien indicis que indicaven que els números no quadraven. Arran de les sospites van demanar explicacions al tresorer, Salvador Buch, que, en veure's acorralat, va admetre que s'havia embutxacat petites quantitats de diners i que, amb el pas del temps, el deute havia anat pujant fins arribar a fer un forat de 30.000 euros a la caixa. El tresorer feia quatre anys que es dedicava a portar els números de l'AMPA i hauria aprofitat aquesta situació per quedar-se amb els diners.

Segons alguns pares, la confessió va fer sonar l'alarma entre l'AMPA, que va decidir convocar una assemblea general extraordinària per fer saber a tots els pares i mares que hi ha un forat als comptes. De moment l'AMPA ha descartat portar Buch als tribunals i han optat per arribar a un acord segons el qual el tresorer es compromet a tornar tot el que s'ha endut de manera fraudulenta. Tot i que el tresorer ha admès els fets, l'AMPA ha encarregat una auditoria per comprovar que no faltin més diners i esbrinar des de quan han anat faltant diners a la caixa i quina és la situació econòmica de l'associació. No descarten presentar una denúncia als Mossos si Buch incompleix la seva paraula.

_____________________________________________
01/06/10-Clausuren el projecte Rossinyol
EL PUNT- Olot - J.c

La quarta edició del projecte Rossinyol a Olot s'ha clausurat amb 25 participants. El projecte ha permès a 13 alumnes d'ESO immigrats de l'Escola Pia i els IES Bosc de la Coma i Montsacopa trobar-se setmanalment amb un mentor de la UdG / D'aquesta manera, els alumnes de secundària obligatòria han pogut millorar el seu nivell de llengua catalana i conèixer el seu entorn fent activitats lúdiques amb un amic o amiga més gran que ells, que és alhora un referent positiu en l'àmbit acadèmic.

____________________________________________
31/05/10-L´alumnat estranger a l´educació obligatòria creix més d´un 500 per cent en vuit anys

El 40 % dels estudiants nouvinguts no acaben l'ESO i un 10% ni tan sols un curs

DIARI DE GIRONA | PILI TURON
L'alumnat d'origen estranger a l'ensenyament obligatori ha augmentat més d'un 500% en els darrers vuit anys a Catalunya. L'anuari de la Fundació Jaume Bofill destaca aquesta dada entre els aspectes que cal tenir molt en compte a l'hora d'analitzar l'estat de l'educació al país, incidint en la importància de gestionar l'escolarització de la immigració de manera adequada i corregir les des-igualtats que existeixen entre aquest col·lectiu i els estudiants autòctons.
Aquest desequilibri queda clar amb dues informacions aportades durant la presentació de l'anuari, que es basa en dades de l'any 2008 i es va donar a conèixer fa pocs dies a Girona juntament amb la Fundació SER.GI: d'una banda, que entre l'alumnat d'origen immigrant i la resta hi ha una diferència de nivell equivalent a gairebé dos cursos; i, de l'altra, que el 40% d'estudiants d'incorporació tardana no acaben l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i un 10% ni tan sols aconsegueix completar un curs.
El coordinador de l'informe de la Fundació Jaume Bofill i Catedràtic d'Educació Comparada per la UAB, Ferran Ferrer, va exposar el primer d'aquests fets. L'expert va alertar que "hi ha una diferència de 70 punts entre alumnes de 15 anys en funció del seu origen". Una interpretació d'aquesta dada en funció del curs que correspon a cada nivell educatiu concreta la diferència en gairebé dos anys escolars; és a dir, en el cas de dos companys de classe de tercer d'ESO, el nivell de l'estudiant d'origen estranger s'ajusta més al primer curs.
L'elevat índex d'abandonament de la secundària obligatòria el va aportar el coordinador de l'estudi de Pedagogia de la Universitat de Girona, Carles Serra, que va assistir a la presentació de l'anuari en qualitat d'analista extern -ja que no ha intervingut en la seva elaboració-. Serra va explicar que aquest 40% d'alumnat d'incorporació tardanda que no acaba l'ESO s'extreu de dades provinents del mateix Departament d'Educació de la Generalitat, però també d'informació facilitada per centres educatius que imparteixen aquests ensenyaments. "Les taxes d'abandonament altes sempre es donen més en immigrants", va afirmar. A més, el professor de la UdG va denunciar que "hi ha desigualtats molt grans entre l'alumnat nouvingut i l'autòcton"; així com també que els resultats acadèmics dels estudiants estrangers "són pijtors aquí que en altres països".
Però, segons Carles Serra, les distincions van més enllà de la procedència perquè Catalunya és una de les comunitats autònomes de l'Estat amb major desigualtat entre els resultats d'estudiants de classes socials diferents.

Estudis postobligatoris
El treball elaborat per la Fundació Jaume Bofill -titulat L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2008- també analitza l'accés dels estudiants estrangers als ensenyaments postobligatoris: la diagnosi mostra que, tot i haver millorat en els darrers anys, el Batxillerat manté "nivells força baixos (0,40)"; i que la normalització del seu accés als cicles formatius és una mica superior, del 0,55. La conclusió, però, és que "Catalunya presenta nivells de normalització de l'accés de l'alumnat estranger als estudis postobligatoris, especialment al Batxillerat, molt baixos".
El document es tanca amb un apartat de "conclusions, prioritats i propostes" -a càrrec de Ferran Ferrer- que no oblida l'increment d'alumnat de famílies immigrades a Catalunya. El director de l'anuari reconeix que aquest assumpte "ha estat vist com un dels grans problemes de l'educació" al país i que "seria una ingenuïtat negar les dificultats de tota mena" que comporta als centres educatius. Ara bé, Ferrer també apunta una manca de previsió davant aquest fenomen i la possibilitat de dur a terme polítiques educatives diferents. I per posar en dubte la conveniència de la gestió política, el catedràtic es refereix dues qüestions: a "la distribució desigual d'aquest important nombre d'alumnes entre les escoles públiques i les escoles privades" i a "la polèmica aposta del Departament d'Educació pels anomenats "espais de benvinguda"".

________________________________________________
31/05/10-La llum que ensenya a escriure

• Una mestra de Manresa ha creat un mètode amb el qual els alumnes aprenen els traços de les lletres resseguint el recorregut d’un ‘boli lluminós’

• La tècnica ha resultat eficaç per a nens amb dificultats

EL PERIODICO-RAFA JULVE -BARCELONA
Psicopedagoga i mestra d’educació infantil, Maria Àngels Arnau sempre ha sentit curiositat per saber «per què als nens els surten sense adonar-se’n números i lletres quan fan gargots i, en canvi, no els saben escriure».
Aquest interès va augmentar al veure que al Guillem, un alumne seu de 5 anys amb paràlisi cerebral (problemes de vista, poca mobilitat als braços i les cames, dificultats d’atenció...), li passava precisament això, que era incapaç de reproduir a consciència aquell 6 o aquella a que deixava anar sense saber-ho en els seus gargots. «Llavors em vaig plantejar crear un mètode per ensenyar-l’hi i vaig pensar que usant una llum en moviment podria ajudar-lo a visualitzar i guiar-lo en el recorregut dels grafismes», explica aquesta mestra. Va ser el primer pas d’un enginyós sistema basat en un boli lluminós amb el qual ja han après a escriure desenes d’escolars de P-4,
P-5 i alguns de P-3 del CEIP Bages de Manresa.
El primer de provar la tècnica va ser el mateix Guillem. La Maria Àngels va escriure en un foli el nom del nen i el va enganxar en una porta de vidre de la classe. Després va posar el nen davant de la porta i ella es va situar a l’altre costat (veient el nom a la inversa). Va agafar un punter de llum vermella i va seguir lentament els traços de cada lletra mentre el nen observava amb atenció. «Tu, Guillem, has de seguir la llumeta», li va dir. I el xaval, amb el llapis a la mà, va resseguir la paraula. Era només el principi.
Reflexions acurades
El curiós mètode, que la seva creadora ha batejat (i registrat) com La comprensió del grafisme per la imatge visual, no va ser fruit de la casualitat, sinó de reflexions acurades. Com que «el punt de llum havia de ser petit i concentrat per no distorsionar el recorregut del grafisme», raó per la qual la Maria Àngels va pensar que el feix havia de ser vermell, «ja que visualment és un color que la vista reté amb rapidesa i ajuda a la memòria visual».
Animada pels resultats del Guillem, la Maria Àngels va encarregar a un fuster que li construís un pupitre en què el tauler estigués lleugerament inclinat i que, en lloc de fusta, fos de vidre. Així, els alumnes podien escriure a la taula mentre la mestra movia el punter per la part inferior. Primer, amb la lletra o el número dibuixats al paper. A continuació, amb l’única referència del punt de partida del traç i amb el grafisme escollit situat al costat per tenir una guia.
A mesura que els nens provaven el mètode (es va haver de construir una pissarra especial perquè tots els alumnes poguessin veure alhora el moviment de la llum), la seva inventora va comprovar que també servia «per detectar problemes visuals, de lateralitat, d’atenció...» i que, a més de convertir l’aprenentatge en un joc divertit, era molt útil per a tot tipus d’alumnes, fins i tot els que tenen dificultats motrius, de vista, falta de concentració o descoordinació.

Augment de l’autoestima
Un dels xavals que va experimentar avanços considerables va ser Jaume Martí, un nen amb un trastorn generalitzat del desenvolupament. La seva mare, l’Aroa, encara recorda que «de no escriure res va passar a escriure el seu nom l’endemà». «Al meu fill li costava relacionar-se i adquirir coneixements. En canvi, aquella vegada va aprendre ràpid, de manera que va augmentar la seva autoestima i es va obrir més a l’exterior», afegeix la dona.
Una de les claus de l’èxit d’aquesta tècnica és que «ajuda el nen a entendre el procés de realització dels grafismes mitjançant el moviment visual. No fa falta que facin
cal·ligrafia», comenta la Maria Àngels, que no obstant explicita el seu respecte als altres mètodes d’aprenentatge.
Beneplàcit d’experts
Eva Sanllehí, mare de Núria Barrera, una alumna de 6 anys, qualifica l’invent d’aquesta psicopedagoga nascuda a Cardona de «sorprenent al principi però molt positiu després perquè a P-4 ja saben es-criure amb lletra de pal». Els resultats són «molt bons» i per això no hi hagut cap pare que hi posés impediments.
La seva creadora també recorda que el mètode va obtenir el beneplàcit de la Conselleria d’Educació, que li va permetre explicar-lo l’abril de l’any passat al centre de recursos pedagògics del Bages. «A més, vaig demanar opinió a associacions de mestres i altres experts», explica l’autora, que ha vist com altres docents ja han començat a aplicar la seva idea. I no només ells. Més d’una família ha decidit provar-lo a casa. El pròxim pas és aprofitar els avantatges de les pissarres digitals i altres eines de l’Escola 2.0 per treure’n el màxim profit.


______________________________________________
31/05/10-Entrevista a Louann Brizendine: ''Els nens són més difícils d’educar Divan científic''

Després de disseccionar la dona, torna amb ‘El cervell masculí’ (La Magrana i RBA), per analitzar el pensament dels homes des de nadons.

Louann Brizendine (Kentucky, Estats Units, 1952) escolta milers d’històries d’homes i dones. Mares, pares, solters, casats, divorciats, enamorats… Tot això, combinat amb investigacions científiques, li permet traçar el mapa del cervell. Primer, li va tocar el torn al femení. Ara, al masculí. Casada i mare d’un jove, la neuropsiquiatra descriu el comportament dels homes des del naixement. Que no es desanimin les mares de nens.
–Si el seu llibre cau en mans d’una dona embarassada, li agafaran unes ganes terribles que el seu bebè sigui una nena. Els nens es barallen per les joguines sis vegades més que elles.
–Per a les mares, els nens són més difícils d’educar. Les nenes comparteixen les seves coses 20 vegades més que els nens, que estan competint el 65% del temps.

–Desesperant, però vostè afirma que els nens inquiets aprenen millor que els tranquils.
–Sí, la paraula córrer els estimula les cèl·lules cerebrals i els músculs. Els nens aprenen les matemàtiques movent els músculs, al contrari que les nenes. Els professors ho haurien d’entendre.

–De totes maneres, per més tranquil que sigui un nen, quan arriba la pubertat se satura de testosterona i es converteixen en un monstre.
–Als 5 anys, un nen adora la seva mare, s’hi vol casar. I després, de manera gradual, entre els 9 i els 15 anys els nivells de testosterona pugen un 250%. Això passa pels seus circuits cerebrals i la conseqüència és que s’allunya de la seva mare.

Necessita poder fer el que els psicòlegs anomenen el procés de separació-individualisme. Necessita convertir-se en el seu propi home. Necessita abandonar la mare i buscar la nòvia. És molt trist, sí.

–No suporta la seva mare. Vostè diu que li repel·leix, fins i tot, la seva olor.
–La mare l’intenta acariciar i ell no vol ni que ella estigui a prop. No sabem per què passa. La hipòtesi és que els xavals s’aparten d’aquesta manera de l’incest.

–¿I què hi pot fer una mare?
–Un dia, quan el meu fill tenia 14 anys, li vaig dir: «Carinyo, diga’m el que no t’agradi de mi i jo intentaré evitar-ho». Ell em va mirar i em va deixar anar: «La teva mera existència em molesta».

–Si vostè ho ha superat… La testosterona fa que als xavals se’ls alteri la percepció de la realitat. Veuen algú avorrit, però ells interpreten que aquesta persona està enfadada.
–Passa, no sabem per què. És un misteri científic. La hipòtesi és que es tracta d’un moment de la vida en què els nens comencen a defensar-se i també a ajudar a defensar el grup. La conseqüència és que es converteixen en persones molt sensibles als signes de ràbia o de potencial agressió en la cara d’un altre home.

–«El cervell masculí només necessita 12 centèsimes de segon per classificar una dona com a sexualment interessant o no». ¿No és necessari parlar per conquistar algú?
–Això és un primer impuls inconscient. Després, és clar, la cosa es refina. Tot depèn de com parli ella, com sigui…

–En el llibre vostè relata el cas d’una parella en què ell li demana matrimoni a ella només quan un altre noi la ronda. Una teoria una mica masclista, ¿no?
–El cervell masculí és molt territorial, també a l’hora de guardar la dona. La vol conservar per a ell sol. Si pensa que una altra persona l’hi prendrà, farà tot el que tingui al seu abast per retenir-la.

–¿De veritat són els homes i no les dones els que suggereixen ampliar el repertori sexual amb les seves parelles?
–Sí, són ells els que volen diferents postures i llocs. I també sexe oral. Els homes tenen 10 a 15 vegades més testosterona que les dones, de manera que tenen tres vegades més interès en el sexe com a mitjana que la dona.

–Vostè defensa que la narcolèpsia sexual en el cas dels homes existeix realment.
–Sí, l’home necessita dormir després de practicar el sexe. No n’hi càpiga cap dubte. La dona pensa que no l’estima, que si l’estimés ell estaria parlant. Però no, ha de deixar-li almenys 20 minuts de migdiada.

–El cervell masculí i el femení són molt diferents respecte de les emocions.
–Són uns cervells més semblants del que la gent creu, però, efectivament, hi ha alguna cosa en què no tenen res a veure: en com experimenten les emocions. Als homes els falta empatia emocional. Si la dona se sent malament i plora, ells no diuen mai: «Carinyo, sé com et sents».

–I elles. ¿Què fan?
–Les dones sí que ho fan, per a elles resulta més fàcil. Hi ha una sèrie de diferències bastant clares. Als homes els agrada anar ràpid en la solució dels problemes. Si veuen la seva nòvia o la seva dona plorant, els comentaran coses útils perquè elles puguin solucionar el conflicte que tenen en aquell moment, però no els diran que entenen per què estan passant.

_________________________________________
31/05/10-«Hi ha massa burocràcia» Entrevista a RICARD PRAT

Aquest mestre veterà, que ha estat mitja vida en una escola rural, considera que el sistema educatiu ha guanyat en organització però en canvi perd consistència en capacitat de formació
EL PUNT- Vilademuls - RAMON ESTÉBAN

Amb 31 anys que fa que és director de l'escola de Sant Esteve de Guialbes (Vilademuls), Ricard Prat és dels mestres rurals més veterans. A les seves aules hi ha 44 alumnes i hi treballen quatre mestres. Ell mateix elabora el material didàctic dels dotze alumnes dels quals és tutor.

–Vostè exercia en un centre gran, en una ciutat, i en un moment determinat va decidir anar a ensenyar a Sant Esteve. Per què?
–«Vaig estar treballant als Maristes de Girona. Després de guanyar les oposicions vaig anar a l'escola Santaló de Salt. Com que sóc molt inquiet, vaig voler provar d'ensenyar en una escola rural. Vaig demanar venir a Sant Esteve i m'ho van concedir. En principi, tenia la intenció de passar-hi vuit anys, és a dir, cobrir tota una fornada d'alumnes...»
–I ja han passat més de tres dècades.
–«Sí, però ara ja començo a estar una mica decebut de com està girant l'educació. Probablement, d'aquí a dos anys, quan en faci 60, plegaré.»
–Decebut?
–«Diré una frase de Sebastià Serrano: ‘Tot augment de complexitat automàticament implica un increment de fragilitat'.»
–Massa burocràcia?
–«Això mateix. Estem guanyant en organització, però des del meu punt de vista perdem en nivell formatiu. Tenim ordinadors, ens comuniquem via internet... La quantitat d'hores que he de destinar a tot això, a la burocràcia, o bé les faig després de classe o bé les he de robar de les hores de classe. Jo vaig venir aquí perquè a mi m'encanta treballar amb la mainada i si m'he de quedar fins a la una de la matinada preparant coses per a ells, ho faré. Però estar-me més hores aquí perquè hi ha un programa informàtic que no funciona...»
–Per ser mestre rural s'ha de tenir més vocació que si s'és mestre en una ciutat?
–«No, més vocació, no. A la ciutat també necessites vocació. Em refereixo que en una escola rural no en fas prou, dels horaris oficials. Has de parlar amb els pares perquè els has de conèixer; t'has d'implicar amb el poble; has de muntar activitats... Això vol dir que no has de ser funcionari, sinó que has d'estar més implicat que no pas en un altre tipus d'escola. No canviaria l'escola rural per res del món sempre i quan es tracti de dedicar hores en benefici de la formació de la mainada. Però en el moment que hi entra la burocràcia, m'hi sento perdut.»
–Creu que s'està posant en perill el model ideal?
–«Per mi, sí. Si tinguéssim un administratiu, estaríem a la glòria. Fins i tot si continuéssim sent quatre mestres amb vocació, en lloc de ser sis mestres, com serem l'any que ve. Ep, però si els mestres, en general, comencem a dir ‘vull tres hores lliures perquè la llei m'ho permet'... aleshores aquesta escola rural que jo m'imagino es converteix en una escola com les altres.»
–Aleshores, en el seu cas, la controvèrsia de la sisena hora no té massa sentit.
–«Fa 31 anys que la faig, la sisena hora. Quan vaig començar no en feia sis, en feia nou, i no hi havia cap problema.»
–M'imagino que a l'escola rural la implicació dels pares deu ser fonamental.
–«Sí, però una implicació entesa en el sentit de prestar ajuda quan la demanes: ‘Hem de fer una pista de bàsquet?, doncs entre tots la construïm', tal com hem fet aquí: ‘Necessito algú que faci classe de gimnàstica, i pam!, aquí el tens.' No necessitàvem cap AMPA, fèiem reunions quan convenia. Ara els pares volen implicar-se amb l'escola d'una altra manera.»
–Tot està massa reglamentat?
–«Ara hi ha una major complexitat. L'any que ve serem sis mestres. Serà molt difícil que sis mestres et segueixin en aquest model, si la seva idea és ser professional de l'ensenyament en lloc de ser mestre. Jo vaig decidir encaminar la meva vida a aquesta escola rural, deixar-hi hores i hores, i ho he fet amb gust.»
–Hi ha mala maror perquè segurament se suprimiran mestres itinerants. Com els afectarà, a vostès?
–«Nosaltres no estem a cap ZER, som una agrupació, junt amb l'escola d'Esponellà, però l'any vinent Educació ens traurà l'agrupació i serem independents. Aleshores, en lloc de quatre mestres fixos i tres itinerants compartits amb Esponellà serem sis mestres fixos. Amb nombre d'hores, el canvi serà positiu. En qüestió de professorat, sens dubte que hi sortim guanyant. A mi el que em preocupa és la complexitat: som més fràgils a nivell educatiu, tal com diu el professor Serrano.»

______________________________________________
31/05/10-Contes de ciència
Cosmocaixa celebra cada any un concurs de contes científics per a les escoles

El PUNT- Verónica Sánchez Orpella
Dijous passat es va celebrar l'entrega dels premis de conte científic que organitza Cosmocaixa. Es tracta d'un concurs concebut perquè els alumnes de les escoles catalanes escriguin contes integrant-hi algun element científic: el concepte, ho dic per experiència pròpia, els és força difícil d'entendre, en un principi. Els mestres es veuen obligats a llegir quantitats industrials de contes sobre gotes d'aigua que s'evaporen i tornen a l'origen en forma de pluja, o sobre viatges fascinants pel cos humà en la pell d'un glòbul blanc: tot depèn del que cada alumne estigui fent en aquell moment a la seva classe de ciències naturals.

Aquest any la temàtica dels guanyadors ha estat força variada: el dels més petits, cinc anys, explica com el fibló d'una abella pot travessar un globus inflat sense fer-lo explotar. El guanyador de la categoria fins a 12 anys fa un viatge en el temps a través de les principals èpoques pictòriques en una recerca tenaç de quina és la millor manera de representar el volum (des de fer servir el relleu de les coves com feien els prehistòrics fins a la realitat virtual, passant per la pintura arquitectònica de Giotto, la perspectiva de Da Vinci, el clarobscur de Caravaggio i els rellotges tous de Dalí). El de la següent categoria era una història en primera persona d'un home que poc a poc es va adonant que té Alzheimer. L'últim revela el secret que la vida a la Terra no és més que la realitat virtual d'un joc d'ordinador dels habitants d'un altre planeta.

Era conciliador amb el món veure tants nens omplint l'auditori del Cosmocaixa, en una festa, conciliadora també, entre la ciència i la literatura. Poetes (i científics) com ara David Jou ens han ensenyat que aquesta unió pot ser més que fèrtil, però als nens en edat escolar, que tot sovint són més conservadors que els adults, els és difícil d'entendre. La prova que això és possible estava dijous en aquell auditori, i també a les aules de totes les escoles que van presentar contes, encara que no guanyessin. El lliurament de premis s'havia muntat en clau de festa: els membres del jurat a la taula, donant pes i contundència i credibilitat a la jornada, anaven cridant els guanyadors: era tendre veure l'esforç d'homes i dones habituades a treballar amb adults modulant la mirada i la veu per dirigir-se als nens. Part de l'espectacle era també sentir la Teia Moner, aquesta sí que amb la mà trencada en el tracte amb nens, llegint els contes guanyadors amb titelles i màscares i galledes, els nens de cinc anys, belluguets, a primera fila, interactuant amb la ficció; els nens més grans, quiets, formals, mirant-se els petits amb el punt d'enveja de qui s'adona de com n'és, de paradís perdut, la infància. El tro final va ser l'actuació d'Enric Magoo, un mag-clown dels de la vella escola, i aleshores sí que la cara dels petits no tenia preu: potser els trucs eren també de la vella escola, però el colom Mariana que feia caca a l'escenari i les explicacions del mag, amb la coreografia i els ajudants voluntaris i tota la parafernàlia els feien plegar-se de riure a la cadira. Finalment, entrepans i croissants i batuts de xocolata i begudes gasoses per a tots. Els petitons, ben ordenats, fent cua per anar al bany i atacar les taules del menjar (algun, de l'emoció, portava una gran taca líquida als pantalons: és clar, deien les mestres, massa emocions, avui); els grans interactuant amb alumnes d'altres escoles, fent noves coneixences: la química, novament, ajuntant-se amb la poesia.


_______________________________________________
31/05/10-L'escola rural, pendent de la sisena hora
El reajustament de les plantilles de la «joia de la corona» del sistema educatiu no agrada als sindicats
EL PUNT- RAMON ESTÉBAN

Els sindicats de mestres han activat el senyal d'alarma, perquè el curs vinent totes les escoles rurals hauran de fer la sisena hora, però aquesta ampliació no anirà acompanyada d'un increment del nombre d'educadors, sinó que només es convertiran en fixos una part dels que ara són itinerants. Contràriament al que sostenen els sindicats, al Departament d'Educació asseguren que això no anirà en detriment de la qualitat d'aquests centres, en els quals es pot impartir una educació més personalitzada perquè les ràtios mestre-alumnes són petites, en comparació amb la resta de CEIP. A les comarques gironines hi ha 59 centres d'aquest tipus, agrupats en 16 zones escolars rurals (ZER). Hi estudien al voltant de 1.300 nenes i nens, i hi treballen uns 200 mestres.

Fa tot just quinze anys, les escoles petites semblaven condemnades a la desaparició. D'una dècada ençà, en canvi, no només s'ha assegurat la seva supervivència sinó que algunes han deixat la zona escolar rural (ZER) perquè eren massa grans. En algun cas, la repoblació de les zones rurals, i en altres, la proximitat de la ciutat, explicarien aquest procés.

Ara, però, el prestigi de les escoles rurals es veu compromès pels canvis anunciats pel govern, segons l'opinió d'alguns sectors. Al centre de la controvèrsia hi ha la implantació de la sisena hora.

Aproximadament una quarta part de les escoles rurals ja la fan i, tal com preveu la Generalitat, el curs que ve s'haurà de fer a totes. Excepcionalment, la ZER Els Volcans, formada pels CEIP de Castellfollit de la Roca, Mieres, Riudaura i Santa Pau, n'ajornarà la implantació fins al curs 2011-2012, perquè, segons fonts d'aquests centres, s'han de resoldre qüestions organitzatives.

Sense més mestres

CCOO alertava ara fa unes setmanes que la culminació del desplegament de la sisena hora no s'acompanyarà d'un augment de plantilles, ja que el nombre total d'ensenyants previst per al curs vinent és igual o inferior al del curs actual. Així mateix, es queixaven que l'augment de plantilla que experimentaran algunes escoles es farà a costa de retallar el cos de mestres itinerants, que són els que imparteixen matèries especialitzades com ara anglès i educació especial. «La majoria de ZER perden, com a mínim, un mestre itinerant», asseguren membres del sindicat.

«Punt d'inflexió induït»

USTEC no només és del mateix parer, sinó que, a més, en la decisió d'Educació aquest sindicat hi veu la voluntat de frenar l'expansió que l'escola rural ha tingut els últims anys. «És un punt d'inflexió induït per trencar l'evolució d'aquestes escoles». sosté Xavi Díez. «Resulta més barat tenir la gent concentrada en escoles grans», considera aquest representant del sindicat. «S'havia convertit en una escola finlandesa a la catalana i ara hi passen la motoserra», hi afegeix. Al marge d'aquest aspecte, el portaveu d'USTEC considera «escandalós» que, en plena crisi, es vulgui implantar una «discutible» sisena hora que, segons els seus càlculs, costa a la Generalitat 103 milions d'euros anuals.

«Canvi de model»

El principal grup de l'oposició al Parlament també critica durament la conversió de mestres itinerants. La diputada banyolina de CiU Irene Rigau (exconsellera d'Educació) diu que s'està davant un canvi que «pot esberlar el model en nom de l'optimització de recursos i pot representar, amb el temps, una minva de la qualitat».

«La qualitat, garantida»

El govern assegura, però, que els canvis previstos no afectaran el nivell de qualitat que s'atribueix a l'escola rural. «És la joia de la corona del sistema educatiu i ho continuarà sent», afirma de manera contundent Andreu Otero, director dels serveis territorials d'Educació a Girona. El govern sosté que cap escola rural es quedarà sense alguna de les especialitats que s'hi imparteixen.

Petites, públiques i de poble
Les escoles rurals són les escoles de les tres pes: petites, públiques i de poble. Eren la norma a la Catalunya anterior als anys setanta. Però el despoblament dels nuclis més modestos va fer que el model entrés en crisi i, en molts casos, que l'escola es tanqués. Un cop la Generalitat va haver assumit les competències d'educació, es va decidir agrupar les escoles rurals que havien sobreviscut, per tal de compartir recursos i, per tant, de fer-les més viables des del punt de vista econòmic. Va ser així que, l'estiu del 1988, el govern va crear les zones escolars rurals (ZER). Cadascun dels centres té una mínima plantilla fixa de mestres, que es completa amb professorat especialitzat (en educació especial, música, anglès i gimnàstica), compartit amb altres escoles de la ZER. Amb aquest sistema, les escoles de poble i de ciutat quedaven igualades pel que fa a recursos. Com que tenen un nombre d'alumnes per mestre més reduït, en aquestes escoles es pot fer un seguiment de l'alumne més personalitzat que no el que s'ofereix en un centre gran. Es defineix encertadament com a «educació d'artesania».

Lliurona, qüestió de resistència
R. ESTÉBAN Les mestres i els alumnes del curs 2008-09. Foto: R. E.El cas més extrem d'escola rural a les comarques de Girona és probablement el de Lliurona, al cor de l'Alta Garrotxa. El CEIP d'aquest veïnat, mal comunicat i poc poblat, de l'antic municipi de Bassegoda (actualment pertany a Albanyà) es va fundar ara fa 19 anys. Com que l'Ajuntament d'Albanyà no reconeix el centre –voldria que la mainada de Lliurona baixés a estudiar al poble per així recuperar l'activitat de l'escola que hi havia hagut–, van haver de ser les mateixes famílies les que construïssin unes instal·lacions que van resultar força precàries. Avui, l'edifici continua sent un simple barracó, on una dotzena d'alumnes d'infantil i de primària assisteixen plegats a les classes que imparteixen dues mestres, Maria López, Maru, i Pilar Ricart. Aquest centre és el paradigma de l'educació personalitzada i la integració d'una escola en l'entorn, perquè bona part de les activitats –basades sovint en l'experimentació– es fan en un pati sense tanques, format per prats i boscos.

Com passa en la majoria d'escoles rurals, aquí també està creixent el nombre d'alumnes i, per al curs vinent, ja en tenen 16 de preinscrits. Això farà que, molt probablement, el Departament d'Educació hi destini una tercera mestra. Aquí, aquesta incorporació no es farà a costa de les mestres itinerants, perquè no n'hi puja cap, ja que Lliurona no pertany a cap ZER.

Fins ara no han aplicat la sisena hora. Fan jornada intensiva, entre altres raons, perquè les mestres disposin de més temps per anar i tornar de casa. Totes dues vénen de lluny: la Maru viu a Sant Privat d'en Bas i la Pilar, a Vallfogona del Ripollès. Tenen una hora i quart de viatge i, sobretot a l'hivern, els és indispensable un tot terreny.
_______________________________________________
28/05/10-Educació aportarà 510 milions d'€ a 14 programes de cooperació autonòmica

Les comunitats autònomes contribuirien el mateix, en funció dels programes que subscriguin cadascuna d'elles amb el Ministeri d'Educació

Text traduït automàticament de la Vanguardia.

Madrid. (EFE) .- El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha presentat avui als consellers autonòmics una proposta de 14 programes de cooperació territorial, que tindrien una aportació conjunta de 510 milions d'euros el 2011 per part de l'administració central.
Les comunitats autònomes contribuirien el mateix, en funció dels programes que subscriguin cadascuna d'elles amb el Ministeri d'Educació. En la compareixença de premsa posterior a la Conferència Sectorial d'Educació, Gabilondo ha emfatitzat que es tracta d'un "pla d'acció immediata".

El ministre portarà al Consell de Ministres en la segona quinzena de juny una proposta de programa d'acció, d'intervenció per a la modernització i impuls dels objectius educatius, amb mesures també de l'àmbit universitari i altres.

"Aquests no són les restes del naufragi del pacte (educatiu), ni els retalls que queden del pacte (que no va prosperar), perquè els objectius segueixen sent globals, que anem a perseguir fins al final en totes i cadascuna de les seves dimensions" , ha ressaltat.

____________________________________________
28/05/10-Catalunya redueix un 30% el consum de bosses de plàstic en dos anys

La Conselleria de Medi Ambient es felicita pel bon resultat i manté "aparcada" la decisió de gravar el seu ús

Text traduït automàticament de la Vanguardia.
Barcelona. (EUROPA PRESS) .-

Catalunya va reduir un 30% el consum de bosses de plàstic d'un sol ús entre 2007 i 2009, després de la instauració del pacte entre fabricants, distribuïdors, comerços i associacions ecologistes, cosa que situa el consum actual a 1.700 milions de bosses a l'any, va informar avui el conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar.
La reducció permetre a Baltasar afirmar en roda de premsa que s'està en el "bon camí" per aconseguir l'objectiu de reduir el consum a la meitat el 2012, i va reconèixer que personalment no esperava dades tan bons, des de la instauració del pacte fa menys d'un any. En aquest context, el conseller va assenyalar que la possibilitat de gravar el consum de bosses, una alternativa que s'havia posat damunt la taula per assolir els objectius de reducció de residus, està "aparcada" i no és una "prioritat", encara que es tracta d'un aspecte a "reflexió permanent". Escòcia, Irlanda, Islàndia i Finlàndia han pres decisions en aquest sentit, encara que la Conselleria va defensar la capacitat de millorar mitjançant acords voluntaris.

Les dades recollides mostren que el consum de bosses per setmana es va reduir des dels 45 milions fins als 33, així com que cada ciutadà va passar a utilitzar un centenar de bosses menys en dos anys, passant de les 327 a les 227. Baltasar va assegurar que el mèrit de les xifres no correspon només al pacte en qüestió, sinó també a la "complicitat de la ciutadania" ia una major conscienciació, que permeten situar Catalunya en unes "magnífiques condicions" per aconseguir els objectius fixats per al 2012. En aquest sentit, a punt que durant 2010 es podria aconseguir un 10% de reducció addicional.

La directora de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Genoveva Català, va explicar per la seva part que les dades no es corresponen amb un hipotètic descens en el consum dels ciutadans per la crisi econòmica, ja que la majoria de bosses-el 71 % - s'utilitza per al consum alimentari quotidià, i aquest s'ha mantingut en volum, tot i l'augment de la compra de productes de marca blanca. Català va explicar que les xifres reflecteixen que només entre el 10% i el 20% de les bosses es reciclen, quan aquestes necessiten de prop d'un segle per descompondre's.

L'estudi, realitzat seguint la mateixa metodologia que es va utilitzar el 2007, va incloure les consultes a operadors comercials - el 91% de supermercats i la totalitat de grans superfícies -, a més de 400 comerços urbans, enquestes telefòniques i qüestionaris personals a usuaris a la sortida dels establiments, de manera que els responsables van descartar que les dades estiguin viciats pels comerços, en un hipotètic intent per presentar dades que permetin no incloure taxes impositives.

_______________________________________________
28/05/10-Un de cada tres escolars té «dèficits»

El director general, Jaume Graells, apunta que no assolir aquestes competències pot portar «conseqüències greus»

DIARI DE GIRONA | JOFRE SÁEZ

Les capacitats de comprensió lectora i l'expressió escrita és una de les assignatures pendents entre els escolars de Primària i Secundària. La prova realitzada als alumnes de quart de primària i segon de secundària el passat novembre ha revelat "dèficits" en les seves capacitats comunicatives en llengua catalana i castellana. El director general d'Educació Bàsica i del Batxillerat, Jaume Graells, va indicar que cal posar fil a l'agulla a la problemàtica i "focalitzar l'atenció educativa en la lectura i l'escriptura dels escolars"

A les comarques de Girona hi van participar un total de 6.939 alumnes de cinquè de primària de 250 centres i 7.070 més de tercer d'ESO de 88 centres escolars. L'objectiu era avaluar les competències bàsiques adquirides durant el curs anterior. A diferència de la prova d'avaluació de sisè de primària, en aquest cas no es tractava d'una avaluació externa, sinó d'una autoavaluació de centre. Una avaluació que ha permès als centres i les famílies conèixer el grau d'assoliment de les competències bàsiques de l'alumnat, però que en cap cas té valor acadèmic.

Preocupació i reflexió

Graells va destacar que aquest "dèficit en competències comunicatives" comporta "conseqüències en la resta d'àrees" que estudien els escolars de les comarques de Girona i de Catalunya. En aquest sentit va apuntar que cal "incidir" en la lectura i l'escriptura dels alumnes des de la primera fase de Primària. "Si un alumne pot llegir i escriure a primer, millor que a segon, ja que un retard en la lectoescriptura pot tenir conseqüències greus en els aprenentatges futurs", va afirmar. Educació ja ha detectat el problema al principi de l'escolarització i sap que tampoc es resol al final de la Secundària. Les notes d'aquestes proves, però, no es faran públiques. Graells va argumentar que no es tracta de fer una "classificació dels centres, ja que cadascun té diferents graus de complexitat".

El director general va proposar, com a mesura, ubicar el "professor més experimentat" en aquestes etapes educatives. De totes maneres va indicar que "cal molta més recerca i formació en el que és la metodologia de l'ensenyament i escriure en els infants".

Finalment, respecte a les causes va dir que la problemàtica pot venir "per factors socials" o per l'arribada "d'alumnes procedents d'altres cultures". Amb els anys la història d'aquesta prova permetrà saber com evoluciona l'ensenyament a Catalunya.


________________________________________________
28/05/10-Les proves d'accés a la universitat s'ajornen finalment un dia i començaran el 9 de juny

EL PUNT - Tarragona -

L'inici de la selectivitat a Catalunya, les proves d'accés a la universitat, s'ha ajornat finalment un dia, com s'havia previst en el cas que els sindicats mantinguessin la convocatòria de vaga general en el sector públic per al 8 de juny arran de l'anunci de la retallada del sou dels funcionaris. Així, les avaluacions es faran els dies 9, 10 i 11 de juny. La decisió de canviar les dates, segons va informar ahir la Universitat Rovira i Virgili i va confirmar el Departament d'Innovació, Universitat i Empresa, s'ha pres conjuntament entre el govern i el conjunt de les universitats catalanes per garantir el normal funcionament de les proves i no perjudicar els milers d'estudiants que anualment hi concorren.

_____________________________________________
28/05/10- Convoquen vaga a escoles concertades
EL PUNT- Girona - M.Cemail

CCOO ha convocat pel 8 de juny una vaga a l'ensenyament concertat, ja que, segons afirma, «s'ha decidit també retallar el sou de les persones que treballen a pagament delegat als centres concertats». CCOO destaca que queden afectats pel canvi en les condicions per accedir a la jubilació parcial.

______________________________________________
28/05/10-Educació detecta que els nens de primària no llegeixen ni escriuen prou bé

El director general diu que aquest és un dèficit que cal corregir
EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

La base de l'aprenentatge, que és llegir i escriure, no té fonaments sòlids entre els alumnes de primària, segons conclou el Departament d'Educació, després de diverses avaluacions que s'han fet. El director general Jaume Graells diu que s'adoptaran mesures correctores.

Aquest dèficit de lectura i escriptura s'ha detectat en les proves que van fer el novembre passat els alumnes de quart de primària, però el problema també persisteix entre alumnes d'ESO, segons va informar ahir el director general d'Educació Bàsica i Batxillerat, Jaume Graells, durant una roda de premsa a l'edifici de la Generalitat a Girona. Tot i que no es tenen encara els resultats de les proves d'avaluació que es van fer als alumnes de sisè de primària, l'any passat els resultats van posar sobre la taula una necessitat de millores, ja que un de cada quatre estudiants no la va superar.

Mesures correctores

Graells va anunciar que s'adoptaran mesures correctores. «Calen els millors professionals i focalitzar l'atenció en aquest aprenentatge de la lectura i l'escriptura, amb molta més formació inicial», va manifestar.

Per Graells és molt important el fet que s'hagin potenciat les avaluacions a l'alumnat per poder disposar d'una radiografia clara de la situació i saber quina és l'evolució que es porta a terme als centres escolars catalans. La pròxima prova que està previst posar en marxa és una avaluació als alumnes de quart d'ESO.

El director general d'Educació Bàsica i Batxillerat i el director dels serveis territorials d'Educació a Girona, Andreu Otero, van presentar ahir les dades del projecte Educat 1x1, que es va posar en marxa el setembre del 2009 i que ha comportat un canvi metodològic molt notable a l'hora de fer les classes. Segons es destaca, «la digitalització de les aules i la substitució dels materials de text tradicionals per materials informàtics, com ara un ordinador personal per a cada alumne, permet l'actualització pedagògica». Graells es mostra convençut que amb aquest canvi de mètode es pot millorar l'aprenentatge.

Més de la meitat dels centres que imparteixen ESO a les comarques gironines ja s'han inscrit al projecte, i hi participen 6.138 alumnes. Fins al juny del 2010 s'hauran distribuït prop de 7.500 ordinadors i el departament ha ofert 14.000 places en cursos de formació específica per a aquest projecte.

_____________________________________________
28/05/10-Els sindicats convoquen una altra manifestació contra la política d'Educació

EL PUNT- agències
Els sindicats CCOO, USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i UGT han convocat per demà a la tarda una manifestació «social» contra la política educativa del Departament d'Educació. Aquesta mobilització forma part de l'atapeït calendari de protestes que els sindicats han organitzat durant els últims mesos per oposar-se a les decisions del departament. «Val la pena fer una manifestació social per frenar l'ofensiva de retallada de recursos i professorat públic per part de la conselleria», va assegurar ahir la representant d'USTEC-STEs, Rosa Cañadell. Els sindicats han convocat tota «la comunitat educativa» a manifestar-se «en defensa de l'ensenyament i d'uns serveis públics de qualitat». Les organitzacions van presentar ahir els resultats dels referèndums –99,9% en contra– que s'han fet a les escoles per copsar l'opinió de pares, alumnes i professors sobre la política educativa.

_______________________________________________
28/05/10-Quarta edició de l'Olot 17800
EL PUNT- Olot - J.C

L'Àrea de Joventut de l'Ajuntament d'Olot presenta avui (19.30 hores al Núria) la quarta edició de la Mostra /Gala Olot 17800. Es tracta d'un conjunt de treballs audiovisuals realitzats per diferents alumnes de centres de secundària d'Olot.

En aquesta edició presenten els treballs:

L'aiguat d'Olot (IES Bosc de la Coma)

A on anem? (UEC)

La pesta de 1650 (Petit Plançó)

La Santa Lliberada (Escola Pia).
_______________________________________________
27/05/10-Nou informe del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu -Estudi 'Avaluació de la formació professional reglada'

La formació professional aporta una millor inserció laboral i uns ingressos superiors

Font DEPARTAMENT D'Educació.

El Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu ha elaborat entre els anys 2001 i 2008 l'estudi Avaluació de la formació professional reglada de Catalunya, l’informe més exhaustiu fet fins ara sobre aquests ensenyaments.

L'estudi conclou que la inserció laboral de les persones graduades en formació professional és entre un 11 i un 20% superior a la de les persones que no han continuat estudis. També són superiors els ingressos. En concret, entre un 23 i un 28%.

De la mateixa manera, més del 80% de les persones graduades estan satisfetes amb la formació rebuda, un percentatge similar al que mostren els representants de les empreses quan se’ls pregunta si els coneixements de les persones que han contractat són adequats a la tasca laboral que desenvolupen. Malgrat això, l'estudi també indica que les competències laborals més innovadores no substitueixen les ocupacions tradicionals i que, com a conseqüència, l’alumnat d’FP se centra encara en les famílies tradicionals a l'hora d'escollir estudis.

Bona evolució de la normativa d'FP, però eficiència millorable

El Consell Superior d’Avaluació conclou que en els darrers anys s’ha construït un marc normatiu que ajuda a la cohesió del sistema educatiu i que facilita a la ciutadania la formació al llarg de la vida. Ara bé, adverteix que cal millorar l'eficiència de les funcions dels centres i que hi ha poca capacitat de reacció per modificar continguts i recursos a mesura que evoluciona l’entorn del centre educatiu.

El Consell recomana estudiar l'encaix de la formació professional en el Departament d'Educació, establir canals de participació dels centres educatius en la planificació de l'FP i millorar la relació dels responsables de formació professional de cada centre amb l'entorn.

__________________________________________________
27/05/10-Un estudi revela per què el consum de cànnabis augmenta la gana
Aquest descobriment obre "esperançadors horitzons" en noves estratègies per al tractament dels desordres alimentaris

Text Traduït automàticament de la Vanguardia.

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat del País Basc (UPV) i la Universitat de Bordeus (França) ha revelat quines són les neurones que provoquen un augment de la gana en entrar en contacte amb les substàncies del cannabis.
El tetrahidrocannabinol (THC) - principal substància psicoactiva del cannabis - estimula la gana a través del receptor de cannabinoides CB1, però, segons ha descobert la investigació, publicada a Natur Neuroscience, en funció de la dosi de THC, es poden provocar efectes contraris, és a dir, o augmentar o disminuir la gana.

En concret, l'equip de científics ha utilitzat una combinació de tècniques genètiques, farmacològiques i anatòmiques en ratolins per demostrar que, a dosis baixes, el THC augmenta la gana, però a dosis altes el disminueix. Això és degut a que el THC actua sobre els receptors de cannabinoides 'CB1' expressats en dos tipus de neurones, les neurones glutamatèrgiques, neurones excitadores d'origen cortical localitzades a les parts superiors del cervell, i les neurones inhibidores GABAèrgiques de l'estriat ventral, ubicades en zones profundes del cervell.

Segons els resultats de l'estudi, a dosis baixes - un mil · ligram per quilo - el THC augmenta la gana, perquè actua sobre receptors 'CB1' distribuïts en neurones excitadores, mentre que a dosis altes - 2,5 mil.ligrams per quilo - l'efecte és l'oposat: disminueix la gana, ja que actua sobre 'CB1' situats a neurones inhibidores.

El coneixement d'aquests mecanismes obre "esperançadors horitzons" en el disseny de noves estratègies en el tractament dels desordres alimentaris, assenyalen els investigadors. "Si es pogués actuar separadament sobre les dues poblacions neuronals, seríem capaços d'intervenir en determinades malalties com l'anorèxia o l'obesitat", expliquen.

_______________________________________________
27/05/10-Els graduats en FP troben més feina que els que acaben els estudis a ESO o Batxillerat

Una avaluació de la Formació Professional mostra que tenen sous entre un 23 i un 28 per cent més elevats

DIARI DE GIRONA | PILI TURON
La inserció laboral dels joves que aproven la Formació Professional és entre un 11 i un 20% superior a la dels que no continuen estudiant després de l'ESO i el Batxillerat; col·lectiu al qual també superen en sou, ja que cobren entre un 23 i un 28% més. Aquestes conclusions es troben a l'Avaluació de la FP reglada a Catalunya entre 2001-2008 que ha elaborat el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu.
Per realitzar aquest informe, el Consell -un òrgan adscrit al Departament d'Educació- ha seguit 6.706 graduats durant períodes d'entre 4 i 8 anys. El gruix, 3.900, va acabar amb èxit la FP el curs 2004-2005 i se'ls ha fet un seguiment telefònic durant 4 anys per conèixer la seva trajectòria. L'estudi també ha tingut en compte 831 joves que aquell mateix curs es van graduar en ESO i 425 més en Batxillerat però que, en tots dos casos, no van continuar estudiant. Finalment, al llarg de 8 anys s'ha seguit 1.490 noies i nois graduats en ESO el curs 2000-2001.
Aquest treball ha permès constatar que el 83,2% dels estudiants que van aprovar un cicle de Grau Superior ara fa 5 cursos ha trobat feina i que només un 13,6% és a l'atur; pel que fa als que van optar per un cicle de Grau Mitjà, el 72,7% treballa. Aquestes dades contrasten amb el 50,2% amb feina dels que van deixar els estudis després d'acabar l'ESO i també supera el 71,6% d'ocupats entre els que van completar el Batxillerat.
Pel que fa als ingressos, el 71,6% dels graduats en cicles de Grau Superior cobren més de 1.000 euros mensuals; una xifra que supera un 56,4% dels que tenen un títol de FP en Grau Mitjà, un 43,1% dels titulats en Batxillerat i un 32,7% dels graduats en ESO.
L'avaluació mostra que més de la meitat dels estudiants de FP, el 58,5%, escullen aquesta opció perquè els agrada una professió determinada i no perquè tinguin un currículum acadèmic dolent.
El Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu també ha recollit l'opinió dels empresaris sobre la Formació Professional i la majoria dels enquestats, el 87,6%, consideren que és "adequada" i "relativament adequada".
Els autors de l'informe recomanen millores al Departament d'Educació, com ara augmentar la capacitat de reacció davant els canvis socioeconòmics; comptar amb els centres a l'hora de planificar la FP, o ajustar els perfils professionals dels docents, entre d'altres qüestions.

_____________________________________________
27/05/10-El Parlament aprova la llei de la llengua de signes catalana
La Generalitat es compromet a difondre-la i a garantir-ne l'ús a les administracions
AVUI-.ACN

El Parlament ha aprovat per unanimitat aquest dimecres la llei de la llengua de signes catalana, que la reconeix com a sistema lingüístic de les persones sordes i sordcegues, en regula l'ensenyament i en garanteix la protecció.

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat que aquesta llei "situa la llengua catalana de signes en el lloc que li correspon". Ha volgut deixar clar que aquesta llei no és "ni una imposició per a les persones sordes ni una obligació per a qui opti per comunicar-se oralment", i sí "un dret i un instrument útil per a les persones signants que vulguin servir-se'n".

La normativa és una de les fites "més importants" assolides per la secretaria de Política Lingüística. Entre altres punts, la llei garanteix l'ús d'aquesta llengua a les administracions públiques, estableix que la Generalitat l'haurà de difondre i reconeix l'Institut d'Estudis Catalans com la institució acadèmica que n'ha de determinar les normes i impulsar-ne la recerca.

Segons Carod, per a les persones que la utilitzen a diari, el reconeixement del seu codi de comunicació com a llengua suposa un "pas endavant en el reconeixement de la seva diferència, en la dignificació de la seva llengua i en l'empara dels drets lingüístics en la mesura que obtenen el dret a utilitzar-la". "És una llengua més de Catalunya i avui li atorgarem la dignitat que li pertoca a través del reconeixement institucional", ha conclòs.

La ponent de la llei, la republicana Maria Mercè Roca, ha indicat que aquesta llei fa sentir els diputats orgullosos perquè demostra que Catalunya "creu en la diversitat cultural i respecta les minories lingüístiques".

______________________________________________
27/05/10-El fiscal de trànsit demana que taxis i busos hagin de dur cadires infantils

• El ministeri públic considera «un dret del menor» anar protegit en tots els vehicles

• Els taxistes titllen d’«absurda» la idea perquè es quedarien sense lloc al maleter

PERIODICO-JOAN PUIG PATRICIA MARTÍN-MADRID

El fiscal delegat de seguretat viària, Bartolomé Vargas, es va mostrar ahir partidari que es modifiqui la llei perquè «ni un taxista ni ningú» pugui transportar un menor sense els sistemes de retenció adequats. La seva proposta implicaria que taxis i autobusos disposessin de cadiretes per als nens, una cosa bastant complicada de portar a la pràctica. «És una utopia per la qual s’ha de lluitar», va reconèixer el representant del ministeri públic.
Vargas va explicar que, en col·laboració amb la Direcció General de Trànsit (DGT), està estudiant la possibilitat de modificar la legislació amb el fi que s’adapti «a la convenció de drets del nen i a la llei de protecció del menor». «Espero que en un futur no gaire llunyà tots els nens, en tots els vehicles, vagin protegits», va afegir.

LA NORMATIVA / Després de l’entrada en vigor del reglament de circulació que obliga que els menors –fins als 135 centímetres d’altura– viatgin subjectes amb la cadireta corresponent, el sector del taxi va exigir a la DGT que l’eximís d’aquesta responsabilitat, entre altres raons perquè els xòfers haurien de transportar al maleter els diferents models, segons l’altura del nen, i no tindrien espai per a les maletes.
La DGT va ser sensible a les seves demandes i els taxistes estan alliberats de transportar els dispositius. Això sí, en desplaçaments interurbans els pares tenen l’obligació d’aportar la cadireta. «Hi ha una contradicció molt gran entre que s’obligui els pares a portar els sistemes de retenció i se n’eximeixi els taxistes, quan qualsevol conductor que porti un nen està obligat jurídicament a la seva guarda», va assegurar el fiscal. Durant els últims quatre anys, no ha mort cap menor ni en taxis ni en autocars, encara que sí que hi ha hagut ferits.

HOMICIDI IMPRUDENT / Després de l’última reunió de fiscals de seguretat viària, al març, Vargas va desvelar que el ministeri públic començarà a sol·licitar que siguin declarats culpables d’homicidi i lesions imprudents aquells conductors que no hagin col·locat el cinturó de seguretat o la cadireta a un menor mort o ferit de gravetat per aquesta circums-tància. El 2008, segons les dades de Vargas, 40 menors (de 76 casos analitzats) van morir per no anar adequadament subjectats.
El fiscal coordinador va aclarir ahir que aquesta dràstica mesura es dirigirà sobretot contra els automobilistes que no siguin familiars del menor. «En el cas d’un pare que a més ha perdut el seu fill, ens ho pensaríem molt perquè els fiscals també som sensibles», va comentar.

LES REACCIONS / El president de la Confederació del Taxi d’Espanya, José Artemio, va titllar d’«absurda» la proposta. «No és que no hi estiguem d’acord, sinó que és logísticament impossible que puguem traslladar els quatre models de cadiretes existents al maleter», va explicar.
Mentrestant, l’expert en seguretat viària del Reial Automòbil Club d’Espanya (RACE) Antonio Lucas va recolzar la petició del fiscal, si bé va reconèixer que és difícil de posar en pràctica als autobusos. En el cas dels taxis, proposa que se sol·liciti el servei per telèfon de manera que el taxista pugui passar per uns punts de recollida a buscar la cadireta adequada, tal com succeeix en altres països. De fet, el RACE va oferir a la DGT les seves oficines perquè els taxistes poguessin recollir les cadires infantils.


_________________________________________________
27/05/10-La policia local d'Olot marca les bicicletes dels escolars per dificultar-ne el robatori
EL PUNT - Olot - ò.p

La policia local d'Olot ha acabat una campanya de marcatge de bicicletes als diferents centres d'ensenyament de la ciutat. Cada centre ha habilitat un espai durant l'estona posterior a la sortida escolar de la tarda per tal que els joves poguessin portar-hi les seves bicicletes. El total de bicicletes marcades ha estat de 90. El marcatge de bicicletes en dificulta la sostracció i facilita poder-la retornar al seu propietari en cas de recuperació. Properament l'Ajuntament d'Olot signarà un conveni amb l'Ajuntament de Girona per a l'ús compartit d'una base de dades en què les diferents policies locals de les comarques de Girona comparteixen un mateix registre de bicicletes. Aquesta informació permet poder identificar les bicicletes recuperades en qualsevol dels dipòsits municipals de vehicles. També recomanen als propietaris de les bicicletes que anotin el número de bastidor que figura en el quadre del vehicle i així poder-lo facilitar a la policia en cas de sostracció.

______________________________________________
27/05/10-El ple de les Planes reclama un tramvia entre Olot i Girona
Confrontació per l'emplaçament de la nova llar d'infants
EL PUNT- Les Planes d'Hostoles - JORDI CASAS

Tots els grups municipals de l'Ajuntament de les Planes d'Hostoles van acordar en l'últim ple demanar a la Generalitat la construcció d'un tramvia o tren lleuger que uneixi Olot amb Girona passant per Amer. Els Independents –al govern– i CiU, però, no es van posar d'acord amb l'emplaçament de la nova llar d'infants, que ara s'ha de construir.

L'Ajuntament de les Planes d'Hostoles s'ha afegit per unanimitat a la petició d'altres ajuntaments com ara el d'Anglès perquè es recuperi un tramvia o tren lleuger entre Olot i Girona pels pobles del Ter-Brugent, és a dir, com l'antic carrilet. En aquest cas, però, volen que la nova infraestructura sigui respectuosa amb les vies verdes, i per tant que es mantingui l'actual via verda de la Ruta del Carrilet, i també amb l'entorn. «Suposaria un salt endavant molt important», va afirmar en referència a l'equilibri territorial i al fet que el poble està situat entre dues grans vies de comunicació a través de la C-63, l'eix Vic-Olot i l'eix transversal. El ple vol que s'acceleri la construcció d'aquesta nova línia, que en el Pla Territorial d'Infraestructures de Catalunya no és una prioritat, ja que es preveu per a una segona fase. Els Independents per les Planes –al govern– i CiU –a l'oposició– no es van posar d'acord, però, en el tema de la nova llar d'infants. Valorada en 675.000 euros, l'escola bressol ha rebut recentment el vistiplau d'Urbanisme. Els convergents retreuen que el seu emplaçament a la zona de serveis del Jonquer no és idònia, perquè hi ha a prop una indústria. El govern, però, manté que consolida la zona de serveis.

__________________________________________________
26/05/10-El Govern destina més de 24 milions d'euros per dotar a les escoles de material informàtic
Font: Departament d'Educació.

El Govern ha posat a l’abast dels centres un catàleg d’equipaments informàtics perquè triïn en funció de les seves necessitats
La majoria de peticions de material fan referència als diferents tipus de pissarres digitals

El Govern ha aprovat invertir 24.099.030 euros per a dotar les escoles catalanes -1.941 escoles- de l’equipament informàtic personalitzat. Aquesta iniciativa, que es va posar en marxa per primer cop el curs passat, permet als centres poder demanar els equipaments informàtics que vulguin en funció de les pròpies necessitats i del projecte educatiu que hagin de desenvolupar.

Per aconseguir-ho, el Govern posa a l’abast dels centres un llistat de material per tal que triïn el que més els convé segons les seves prioritats. El centre pot fer la petició a través d’un aplicatiu informàtic específic. El fet que les escoles puguin sol·licitar la dotació a partir del projecte educatiu propi respon a l’objectiu d’incrementar l’autonomia de centre, ja que es deixa a criteri de l’equip directiu el fet de decidir quins equipaments són els necessaris. La majoria de peticions de material fan referència als diferents tipus de pissarres digitals.

Alhora, la iniciativa també permet poder utilitzar les TIC –Tecnologies de la Informació i la Comunicació- de moltes maneres diferents en funció dels equipaments disponibles. Aquests són alguns exemples:

Les estacions de sobretaula permeten treballar a l’aula d’informàtica.
La pissarra digital, els kits de projecció o els portàtils amb wi-fi es poden utilitzar en les aules ordinàries.
Les estacions informàtiques situades en un racó de l’aula són útils per a crear “racons de treball” a les classes.
Alguns equipaments faciliten la feina en àmbits curriculars específics: ciències (microscopi amb càmera), música (teclat musical), tecnologia (kit de robòtica)…
Hi ha cert material informàtic adreçat específicament a l’alumnat d’educació especial: pantalla tàctil, ratolí adaptat, teclat de tecles grans, entre altres.
L’educació audiovisual com a llenguatge transversal és també un dels objectius, i per això es vol reforçar a través de: videoprojectors portàtils, càmeres de vídeo i de fotografia, televisors i maletes de so.
Finalment, també es dota informàticament als centres per tal que el professorat pugui dur a terme les seves tasques quotidianes.

Sol·licitud del catàleg

Els centres públics tenen una puntuació –anomenada unitats de catàlegs- en funció d’un seguit de criteris. Segons quina sigui la seva puntuació final, els centres podran demanar més o menys material. Les escoles tenen una assignació bàsica, diferent dels centres de formació d’adults, de les escoles oficials d’idiomes i dels centres d’educació especial.

A partir d’aquí, s’obté puntuació addicional en el cas que els centres participin en algun projecte relacionat amb noves tecnologies que promou el Departament d’Educació.
_________________________________________________
26/05/10-Un graduat en FP guanya fins a un 28% més que aquells sense estudis postobligatoris

El Consell Superior d "Avaluació del Sistema Educatiu alerta que el sistema educatiu és massa" rígid "i recomana agilitar la gestió dels centres i les relacions amb les empreses

Text Traduït automàticament de la Vanguardia.

Els ingressos dels titulats en FP superen amb escreix els d'aquells que no han cursat estudis postobligatoris, amb sous fins a un 28% més alts. El 43,6% dels graduats en cicles formatius de grau mitjà guanya menys de 1.000 al mes i el 56,4% està per sobre d'aquesta tristament coneguda xifra.
Encara que el percentatge de graduats en FP mileuristes és alt, està bastant per sota del de graduats en ESO. Entre les persones que només tenen el títol d'educació secundària obligatòria i no acrediten més estudis el nivell de mileurisme arriba el 67,3%. La situació dels titulats en FP de grau superior millora, ja que "només" el 28,4% percep menys de 1.000 euros al mes.

Les dades, fruit d'un macroestudi sobre la FP reglada a Catalunya del Consell Superior d "Avaluació del Sistema Educatiu, corroboren els beneficis d'una major formació. En la línia d'altres informes, el Consell constata la bona inserció laboral que aconsegueixen els titulats en FP.

El 72,7% de les persones amb títol de FP de grau mitjà treballa, xifra que puja al 83,2% en el cas de la FP de grau superior. Per contra, aquells que no van ser més enllà de l'ESO registren una ocupació del 50,2%-el 35,5% està en atur i el 14,3% restant es declara inactiu-.

Entre les persones que van acabar el batxillerat però no van accedir a la universitat ni a la FP-una minoria, ja que el 90% ingressa a la universitat-la desocupació arriba al 19,1% i un 9,3% està inactiu, segons les enquestes realitzades durant el 2010 a la promoció del curs 2004-2005.

Les grans empreses són les que més s'inclinen per contractar titulats de FP (prefereixen aquest perfil en un 73,1% dels casos), mentre que les companyies de menys de 50 treballadors s'inclinen per perfils professionals més baixos. Els autors de l'estudi relacionen aquest fet amb el sou que està disposada a pagar una empresa. A menor formació, menor salari.

Pel que fa a les competències professionals, tant graduats com a patrons les consideren positives. Tot i això, el Consell alerta que el sistema educatiu de FP és massa "rígid". Així, recomana agilitar la gestió dels centres i les relacions amb les empreses perquè els plans d'estudi s'adeqüin a la realitat social i no quedin obsolets. També constata la manca de professors experts en contacte amb el món laboral i experiència professional.

L'estudi, que s'ha presentat a CaixaForum, ha durat vuit anys i ha consistit en un seguiment exhaustiu de les trajectòries professionals de 7.000 graduats, a més d'entrevistes a 4.000 professors de FP i 400 empresaris.

______________________________________________
26/05/10-Ustec·STEs vol que les escoles denunciïn les altes temperatures

El sindicat proposa enviar comunicats de risc al Departament si se superen els 25 o 27 graus a les aules

DIARI DE GIRONA | PILI TURON
Ustec·STEs ha posat en marxa una ofensiva contra la decisió del Departament d'Educació d'impedir la jornada intensiva al juny. El sindicat vol que els centres educatius denunciïn a la Conselleria cada vegada que la temperatura a l'interior de les seves aules superi el màxim fixat pel Reial Decret de Condicions ambientals, que posa el límit en 27 graus en el cas de treballs sedentaris i en 25 per als llocs on es realitzen tasques tipificades com a "lleugeres".
Els representants dels docents proposen utilitzar un formulari de "Comunicat de risc de temperatures altes" -disponible al web d'Ustec·STEs, on també responen dubtes del professorat sobre aquest tema- que el sindicat s'encarregarà de fer arribar als Serveis territorials d'Educació a Girona.
En aquest comunicat, l'escola ha de fer constar un recull de les temperatures que s'assoleixin a l'interior del centre durant aquest últim tram del curs, assegurant que són "superiors a les considerades correctes per treballar en un lloc de treball de les característiques d'una aula amb alumnes" i d'acord amb l'establert en el Reial Decret esmentat abans. En aquesta disposició s'explica que la temperatura dels locals on es fan treballs sedentaris, com els d'oficines o llocs semblants, ha d'estar compresa entre els 17 i els 27 graus com a màxim; mentre que als espais on es duguin a terme treballs "lleugers" la temperatura s'haurà de situar entre els 14 graus de mínima i els 25 de màxima.
El formulari elaborat per Ustec·STEs especifica que el "Comunicat de risc" entra dintre de les accions previstes en el procediment que cal seguir als centres i als serveis educatius en el cas que algun treballador detecti "un risc, condició insegura o perillosa".

_______________________________________________
26/05/10-Els preus de les matrícules universitàries pujaran de l'1,5% al 5,5%

• El Govern i les autonomies acorden augmentar en un 7% les places per estudiar medicina

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE-MADRID

Malgrat l'època de crisi, la conferència general de política universitària, presidida pel ministre Ángel Gabilondo i amb l'assistència dels responsables autonòmics en la matèria, ha fixat avui una pujada de preus de les matrícules i taxes per a estudis del curs 2010-2011 entre l'1,5% (augment oficial del PIB del 30 d'abril del 2009 al 30 d'abril del 2010) i un màxim del 5,5%.

La conferència també ha acordat el nombre de places que oferiran les universitats, el curs 2010-2011, amb un ascens de l'oferta de plaça en medicina fins a arribar a les 6.673, un 7,1% més que aquest any. Amb aquest increment, pràcticament es compleix la petició del Ministeri de Sanitat l'any 2006 d'elevar en 2.000 les places en 5 anys.

Menys alumnes

La principal novetat aquest any és que totes les titulacions estaran adaptades a l'espai europeu d'educació superior, més conegut com a pla Bolonya. Per això ja no hi haurà oferta de noves places en llicenciatures que han estat substituïdes pels graus.

El curs que ve s'oferiran, en total, 2.387 graus i 3.089 màsters a les universitats espanyoles públiques i privades. L'oferta global de places de nou ingrés (336.165) mostra una lleu disminució respecte al curs anterior (341.332), cosa que, segons el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, s'explica perquè moltes de les noves titulacions que es van posar en marxa l'any passat sense referència històrica ara han ajustat la seva oferta comptant amb les dades de l'any anterior.

Més beques

Gabilondo ha explicat que el seu departament ha incrementat el pressupost per a beques i ajudes un 3,5% (40 milions d'euros) i introduït novetats per afavorir l'accés a l'educació dels col·lectius més desafavorits. Així, les beques salari arribaran als 3.500 euros, amb l'objectiu de compensar l'absència d'ingressos que comporta la dedicació plena a l'estudi.

Altres millores són l'ampliació del nombre de beneficiaris, l'elevació del llindar de renda familiar per a la percepció d'aquesta beca en un 2,6% i l'augment de les quanties en un 25% per als estudiants universitaris i fins a un 10,5% per als estudiants de FP amb 82 milions d'euros més per a aquest tipus de beques.

Una altra novetat és que en el curs 2010-2011 podrà optar a la gratuïtat de la matrícula qualsevol estudiant universitari d'una família de 4 membres amb una renda de fins a 38.831 euros.

Gabilondo ha subratllat que amb aquest paquet de mesures, "a més dels estudiants que pertanyen a famílies nombroses i a aquells que pateixen alguna discapacitat, el 56,9% dels estudiants estarien en condicions, des del punt de vista de la seva renda familiar, d'obtenir una beca que cobreix l'import de la seva matrícula a la universitat".


________________________________________________
26/05/10-La maternitat precoç hipoteca tota la vida de les dones

• Les mares adolescents tenen pocs estudis i feines més inestables

EL PERIÓDICO-MADRID
Menys estudis, més dificultat per trobar feina i ocupacions menys estables al llarg de la vida són alguns dels desavantatges que comporta la maternitat en l’etapa adolescent. Un estudi fet pel CSIC i la Universitat Complutense de Madrid a partir de 9.700 menors embarassades els últims 50 anys descriu aquest impacte en les dones que van tenir fills aviat, es van emancipar i van formar una família.
«L’escurçament dels estudis és un dels principals handicaps de les mares precoces», va subratllar la directora de la investigació, Margarita Delgado. Dues dades contundents: l’accés a la universitat de les mares adolescents no va arribar al 5%, davant del 22,6% de les quevan ser mares entre els 30 anys i els 34.
La investigació també ha comprovat que l’activitat laboral entre les mares no adolescents és superior en 10 punts a la de les mares precoces. A més a més, aquestes tenen més inseguretat en el món laboral, fins al punt que, entre les nascudes del 1960 al 1970, «menys del 50% ha aconseguit una feina estable».
En general, les dones que van ser mares en l’adolescència eren solteres i vivien amb els seus pares en el moment de la concepció. La situació canvia totalment si se les observa en el moment del naixement del seu fill. «Això és degut al fet que l’embaràs desencadena el procés d’emancipació i aparellament», va apuntar Delgado.

DE FAMÍLIA NOMBROSA / Les mares adolescents, segons el perfil traçat pels experts, solen procedir de llars amb una mitjana de fills sensiblement superior a la resta, i elles mateixes tenen també a la llarga una mitjana de fills més elevada que les seves coetànies. La maternitat a l’etapa adolescent comporta una notable acceleració del curs vital respecte de les que han estat mares més tard, fet que s’aprecia en la formació de la família. «D’una manera paradoxal, s’endarrereix la incorporació a la vida adulta, clau en l’àmbit laboral», va apuntar Delgado.


_________________________________________________
26/05/10-Els metges determinaran si una menor pot avortar sense permís

• Podran demanar un examen psicològic si la noia al·lega conflicte familiar

• Els col·legis de facultatius lamenten haver d’assumir tanta responsabilitat

EL PERIODICO-PATRICIA MARTÍN -MADRID
El Govern va aclarir ahir un dels aspectes més ambigus i polèmics de la nova llei de l’avortament: com les menors de 16 i 17 anys que vulguin interrompre el seu embaràs acreditaran que n’han informat els seus pares i com se salvaran d’aquesta exigència si al·leguen que pateixen un greu conflicte familiar. La ministra de Sanitat, Trinidad Jiménez, va explicar que seran els metges els que determinaran si estan fundats els temors de les menors.
«El metge encarregat de practicar la intervenció haurà d’apreciar si les al·legacions de la dona estan fundades, i podran sol·licitar, en el seu cas, un informe psicològic o d’un treballador social», diu l’esborrany del desenvolupament reglamentari de la llei que es presentarà als consellers de Sanitat pròximament.
Jiménez va considerar que amb aquesta mesura «es manté l’esperit» de la llei, és a dir, que les dones prenguin l’última decisió i les menors ­n’informin els seus pares excepte en casos excepcionals de maltractament o coacció. Les noies de 16 i 17 anys hauran d’anar a les clíniques acompanyades dels seus progenitors o presentar una carta firmada per un d’ells acompanyada d’una còpia del DNI. «Una fórmula legal utilitzada per acreditar un consentiment en qualsevol acte jurídic», va afegir.

LA PREVENCIÓ / La ministra va revelar a més que seran els infermers els que impartiran l’educació sexual a les escoles, amb l’objectiu que dismi­nueixin els embarassos no desitjats entre adolescents.
L’esborrany del reglament reforça, per una altra banda, la conveniència que siguin els centres públics els que practiquin les intervencions, i no com fins ara, que només se n’ocupen d’un 2%. «Els serveis públics de salut vetllaran per la disponibilitat dels recursos necessaris» per fer possible l’avortament, diu el text. Com que l’assistència sanitària està transferida a les comunitats autònomes, seran aquests governs els que determinaran si l’avortament es practica en un hospital públic o en un centre concertat amb finançament públic, com serà el cas de Catalunya.
Pertanyeran així mateix a la xarxa assistencial pública els professionals que integrin el comitè clínic que estudiarà si una dona pot avortar a partir de la setmana 14 pel fet que ella o el fetus pateixen un risc greu. Hi haurà almenys un comitè en cada comunitat i «en cap cas autoritzarà o denegarà la pràctica de la intervenció», només confirmarà o no el diagnòstic mèdic previ. L’Organització Mèdica Col·legial va lamentar que els facultatius tinguin la responsabilitat de decidir si una menor pot avortar perquè crearà «inseguretat jurídica». Algunes clíniques acreditades per practicar l’avortament van criticar que el Govern els exigeixi excessius requisits.


_______________________________________________
26/05/10-Sis de cada deu estudiants que trien la FP ho fan per vocació

• Més del 80% dels entrevistats estan satisfets amb la formació rebuda, segons Educació

EL PERIODICO-JORDI CASABELLA -BARCELONA

Un estudi exhaustiu sobre la situació dels estudis de Formació Professional a Catalunya, portat a terme durant vuit anys (2001-2008) sota la tutela del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de la Conselleria d’Educació, revela que la majoria dels estudiants que s'inclinen per aquesta modalitat d'estudis, sis de cada deu, ho fan per raons vocacionals. Els que confessen que es van veure empesos a cursar la FP a conseqüència dels mals resultats obtinguts a l'ESO o al Batxillerat no són més del 25%.

El treball, presentat aquest matí en una jornada celebrada a la seu barcelonina de Caixaforum, reflecteix, a partir de milers d'enquestes, que més del 80% dels entrevistats estan satisfets amb la formació que han rebut, i que nou de cada deu empreses consideren que la preparació dels empleats que han completat la FP és "adequada" o "relativament adequada".

Nota elevada

La que tradicionalment ha estat la parenta pobra del sistema educatiu també obté una nota elevada a l'hora de calibrar si la formació rebuda pels alumnes s'ajusta, transcorreguts cinc anys des de la finalització dels estudis, al lloc de treball que s'ocupa.

El treball detecta igualment alguns dels dèficits d'aquesta etapa, com l'escassa capacitat d'adaptació dels centres educatius als canvis que es registren en l'entorn professional, i formula suggeriments per optimitzar el seu funcionament. La gestió dels centres també és molt millorable, d'acord amb la informació recopilada.

______________________________________________
26/05/10-El festival Panorama d'Olot manté l'esperit transgressor amb una atraient programació

Un any més es vincula la mostra i els espectacles amb l'entorn
EL PUNT- Olot - DANI CHICANO

El festival d'arts escèniques contemporànies Panorama d'Olot, que se celebrarà del 10 al 13 de juny, manté l'esperit transgressor i presenta en aquesta edició una programació atraient en què els plats forts són Baró d'Evel, Àngels Margarit, Circolando i els suïssos Trickster. Com a novetat, es faran tallers per a espectadors i programadors.

La presència per videoconferència, en la presentació d'ahir del Panorama, de la subdirectora general de Difusió Artística del Departament de Cultura de la Generalitat, Sílvia Duran, deixava clar, i ho va explicitar ella mateixa, que el Panorama és un d'aquells esdeveniments «estratègics» per a la conselleria. També ho és per a l'Ajuntament, tal com va expressar la regidora olotina de Cultura, Anna Torrent, i a aquestes dues administracions, s'hi ha afegit aquest any, per primera vegada, el Ministeri de Cultura, que ha fet una aportació (30.000 euros) per cobrir un pressupost d'uns 180.000 euros (75.000 cadascuna de les dues parts restants).

Tena Busquets, directora artística del festival, acompanyada d'Anna Torrent, va anar desgranant un cartell molt atraient i curull d'espectacles singulars, ric en propostes de difícil cabuda en altres mostres o festivals i que trenquen les convencions escèniques, les estructures, amb una barreja de llenguatges notable. Un any més, tot estarà vinculat amb l'entorn, una línia que es va començar a explorar fa tres edicions, que s'ha mantingut i que, al mateix temps, serveix com a criteri per triar les propostes.

El Panorama té aperitiu, i per degustar-lo s'han organitzat dos autobusos per anar fins a Barcelona, el 3 de juny, i assistir en directe a la performance de David Ymbernon, un dels habituals del festival, a casa seva. Però és que també hi ha postres, el 19 de juny, dia que Pim Pam Pum Foc! oferirà l'espectacle Liliana, basat en el recull poètic i artístic homònim d'Apel·les Mestres.

El premi nacional de circ

Un dels espectacles destacats del festival i que a l'organització li fa una «especial il·lusió» que hi sigui, per la qual cosa ha fet un esforç important, és el captivador La sort du dedans, de la companyia Baró d'Evel Cirk, que ja va presentar aquest espectacle de circ contemporani a Girona per Temporada Alta (el festival n'era coproductor) i que darrerament ha rebut el premi nacional de cultura en la categoria de circ. La sort du dedans és una creació de Blai Mateu i Camille Decourtye, els intèrprets juntament amb el músic Thibaud Soulas, el seu violoncel i el cavall Bonito.

Un dels espectacles singulars serà L'altra banda del mirall, en què «s'intenta explicar l'entorn de la creació de manera física», segons Busquets. La primera part la protagonitzaran els valencians Losquequedan, els quals, amb la col·laboració del públic, construiran a escena tots els documents de justificació per rebre una subvenció d'un espectacle que no existeix (dossier de premsa, fotografies, publicitat, etc.). Després, seguint aquesta mateixa línia argumental, un crític, un teòric, una mànager i una programadora, aquests de veritat, explicaran «escènicament» el rerefons del seu treball, mentre sonen els Projecte A.

Una altra de les perles del festival és l'espectacle H.G., dels suïssos Trickster, un espectacle d'un sol espectador, «una experiència individual i sensorial que du a transitar pels entorns de la caseta de xocolata de Hansel i Gretel, desitjant no trobar-se la bruixa quan es creuï el bosc». Uns auriculars, una veu que guia l'espectador i estímuls visuals, sonors i olfactius són la base de l'espectacle. La ballarina i coreògrafa Àngels Margarit recupera, després de molts anys, l'emblemàtic Solo per a habitació d'hotel, que ha ballat en hotels dels cinc continents, a la suite nupcial de l'Hotel Riu, mentre que els portuguesos Circolando presentaran Casa-abrigo, que tanca una trilogia que han dut al festival i que es caracteritza per l'estimulant barreja de teatre físic, dansa, arts visuals, música, videocreació i una poètica molt característica del grup de Porto.

Els tallers són novetat

Una de les novetats del festival és el taller d'espectadors, que a més convalida crèdits universitaris, i l'escola de programadors, en tots dos casos a càrrec del gestor cultural Mehdi Idir.

________________________________________________
26/05/10 -Educació i riscos a les xarxes socials

És en educació on més feina i recursos s'han de destinar si volem que els nostres fills disposin de la informació necessària per navegar d'una manera segura a internet
EL PUNT- OPINIÓ- ESTHER MITJANS I PERELLÓ

Internet té enormes avantatges però alhora també planteja riscos per la seva pròpia idiosincràsia, per això és vital conèixer molt bé l'entorn on es mouen els nostres fills per poder educar-los adequadament. I és exactament en educació on més feina i recursos s'han de destinar. Si volem que els nostres fills disposin de la informació necessària per navegar d'una manera segura a internet és imprescindible trencar la bretxa digital generacional que existeix entre pares i fills, educadors i alumnes.

Les amenaces a internet són moltes, i en concret a les xarxes socials. Per exemple ens podem trobar casos com el ciberbulling, el sexting o el groaming, entre d'altres. Ens són familiars aquests conceptes? Aquestes pràctiques abusives tenen lloc, malauradament, cada dia a les xarxes socials i representen una greu amenaça per als nostres joves. El ciberbulling és l' assetjament entre menors, el sexting és l'enviament de continguts sexuals generats pel mateix emissor i el groaming fa referència a l'assetjament sexual de menors per part d'adults. Davant aquesta situació ens preguntem si els joves coneixen quins són els riscos d'oferir dades personals a les xarxes socials. Pensen abans d'actuar a internet? Són conscients de les conseqüències que poden comportar els seus actes, no només per a ells mateixos sinó també per a terceres persones? Aquestes són les preguntes que ens hauríem de fer sobre com actuen els joves a les xarxes socials.

Però també hauríem de ser capaços de reflexionar si els adults disposem de les eines i coneixements necessaris en noves tecnologies que ens permetin formar els joves en la importància de la protecció de dades amb totes les garanties. Els pares eduquem els nostres fills en valors com l'educació, el comportament en públic, el civisme, però els estem educant en la importància de la privacitat?

Cal fer-hi doncs alguna cosa. És el moment que tots els sectors de la societat ens adaptem a l'ús de les noves tecnologies i ens sensibilitzem amb els perills que suposen per a la privacitat dels més joves.

Són nombroses les iniciatives a escala internacional que s'estan posant sobre la taula per tal de limitar els riscos que suposa un ús inadequat d'internet.

Des de la Unió Europea s'està fomentant el control de les xarxes socials per tal que tinguin condicions de privacitat clares i honestes que protegeixin els menors. Una d'aquestes iniciatives es va engegar l'any passat mitjançant la signatura d'un acord entre la UE i les principals xarxes socials, com Facebook, Youtube, Flickr, Tuenti o Myspace, per tal que es comprometessin a millorar les seves pàgines i fer-les més segures per als joves.

Cal doncs que no només les empreses es conscienciïn, sinó que tota la societat es sensibilitzi per crear mecanismes que ajudin a fomentar la cultura de la protecció de dades.

Per part nostra, les autoritats en matèria de protecció da dades treballem per aconseguir uns estàndards internacionals per a la protecció de dades de caràcter personal, per establir un instrument legal, universal i vinculant que tingui un gran consens institucional i social arreu del món. És important poder incrementar la cooperació internacional entre les autoritats de protecció de dades i adquirir un paper més destacat en les polítiques de les institucions públiques i privades. D'aquesta manera es proporcionarà a les persones els mitjans adients per protegir la seva privacitat en un mitjà tan globalitzat com és internet.

No es tracta de prohibir, sinó de conscienciar, sensibilitzar, comprometre'ns i donar eines de formació, per tal que cadascú de nosaltres puguem decidir sobre l'ús que fem de les nostres dades i de les de terceres persones.

Per aconseguir-ho és necessària una implicació per part de les administracions, centres educatius, sector privat, associacions de pares, els mitjans de comunicació, etcètera, per fomentar i facilitar l'accés al coneixement en matèria de protecció de dades i alhora mentalitzar-nos, cadascun de nosaltres, de la importància de protegir les nostres dades a internet.
____________________________________________
25/05/10-Escletxa generacional a la xarxa

Els experts promouen la formació de pares i docents per educar els infants a moure’s sense riscos a internet. Consideren que adults i menors no s’han de limitar només al vessant lúdic de la xarxa

AVUI-L. Nicolás / M. Sistachs -Barcelona
Prohibit prohibir. Aquest lema del Maig del 68 té vigència absoluta entre els experts d’internet i de la protecció de dades que defensen que limitar l’accés dels menors a la xarxa no és la solució perquè els infants naveguin amb seguretat. “Se’ls ha de facilitar la informació i la formació perquè siguin ells mateixos els que gestionin els riscos d’internet”, defensa la directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades (Apdcat), Esther Mitjans.

De la mateixa opinió és Iban Garcia, responsable de les activitats del Cibernàrium, l’espai de l’Ajuntament de Barcelona destinat a l’ensenyament de les noves tecnologies: “S’ha de fer pedagogia per contextualitzar els riscos”. Per això, cal que els adults adquireixin uns mínims coneixements a través de xerrades com les que ofereix el Cibernàrium o els Mossos d’Esquadra. En aquesta línia s’emmarca el conveni de col·laboració subscrit per l’Apdcat i el departament d’Educació, que, a més d’incorporar la protecció de dades al currículum escolar, pretén reduir “l’escletxa digital” existent entre joves i educadors.

En canvi, tal com destaca Garcia, entre els infants no és tan important l’educació en la tecnologia –ja que són nadius digitals–, com en l’ús que en fan: “Se’ls ha d’ajudar a desenvolupar un criteri, un sentit crític perquè més enllà de l’aspecte lúdic d’internet s’adonin que pot ser una eina de recerca d’informació efectiva”.

Aquest missatge també ha d’arribar a pares i docents. “Tot i que potenciem molt els aspectes positius d’internet, els pares es queden més amb els negatius”, explica l’agent Domènec Colomé, de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos a Nou Barris. Segons el responsable d’activitats del Cibernàrium, “fixar-se més en aspectes negatius i actituds porugues està en relació directa amb el grau de coneixement i d’ús d’internet”.

Per això, en les xerrades del Cibernàrium es destaca que “el xat és una eina de socialització”, així com les possibilitats que té internet com a “eina d’estudi”, explica Albert Raventós, tècnic de la Fundació Pere Tarrés que condueix algunes de les activitats del Cibernàrium. Des de l’Apdcat, Mitjans també rebutja la visió negativa de la xarxa: “Internet ofereix unes possibilitats increïbles d’informació i pot ser una eina de socialització per a infants amb dificultats”. Però també és una porta a l’exterior i, per tant, “igual que ensenyes a un nen a creuar el carrer, l’has d’ensenyar a moure’s per la xarxa”.

Segons Mitjans, cal que aquests adults “analògics” aportin criteri i maduresa a uns “nadius digitals” que no són conscients “d’estar en un aparador” i que corren el risc de veure’s atrapats “en l’omnipresència i l’exhibicionisme” que fomenten certs usos d’internet com el Messenger o les xarxes socials. “Això els pot enganxar i agafar-los molt de temps que podrien dedicar a fer alguna altra activitat”, destaca. No obstant, la directora de l’Apdcat reconeix que no és fàcil fer arribar aquest missatge als menors, especialment als adolescents.

Pares al Facebook
“Hi ha pares que estan entrant al Facebook o al Messenger amb resultats desiguals. Als petits els fa gràcia, però quan es fan grans ho veuen com una interferència”, destaca Mitjans. Per superar aquests problemes de comunicació, o els derivats de les moltes hores que els nens passen sols, s’aposta per implantar la figura del “germà gran”, tant a casa com a l’escola. “Els infants acceptaran millor consells d’aquests adolescents més grans que no de pares o professors”, assegura Mitjans. Una fórmula en què es basa la nova campanya del Centre de Seguretat de la Informació a Catalunya (Cesicat), en què també col·laboren l’Apdcat, el departament d’Educació i els Mossos.

Aquest conjunt d’iniciatives, en definitiva, promouen que menors i adults aprofundeixin en un ús més segur i més crític de la xarxa, i en la cultura de la protecció de dades.
__________________________________________________
25/05/10-El director que no va deixar portar hijab a Najwa assessorarà Aguirre

• Eduardo de Bergia treballarà en programes educatius i esportius de la conselleria

• El PSOE critica que es «premiï» el professor que va vulnerar el dret a l’educació

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE -MADRID
La consellera d’Educació de la Comunitat de Madrid, Lucía Figar, ha nomenat assessor tècnic educatiu Eduardo de Bergia, fins ara director de l’institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid), on estudiava Najwa Malha, apartada de les classes per portar hijab. La portaveu del PSOE a l’Assemblea de Madrid, Fátima Peinado, ha titllat el canvi
–que es farà efectiu l’1 de setembre vinent– de «premi» i «recompensa» inadmissibles per a qui «va vulnerar el dret a l’educació» de l’adolescent.
De Bergia, professor d’educació física, reuneix, segons la conselleria, les «condicions idònies» per al nou càrrec en la direcció general d’Educació Secundària, des d’on s’impulsaran «els programes educatius especialitzats en l’esport» que preveu posar el marxa el Govern d’Esperanza Aguirre.

DIMISSIÓ I NOU DESTÍ De Bergia va decidir l’abril passat no permetre l’accés de Najwa a classe perquè el reglament del centre prohibia als alumnes l’ús de qualsevol element que cobreixi el cap. El consell escolar, amb només un vot en contra, va ratificar la decisió, malgrat que alguns sectors entenien que una gorra no és comparable al hijab que fan servir les musulmanes en l’ús de la seva llibertat religiosa. La noia, que no va renunciar a portar-lo, es va canviar a un altre centre del municipi on sí que es permet. Quan s’ha complert un mes, Najwa està «molt contenta, adaptada i ha sigut acollida sense problemes», diuen fonts pròximes a la família.
El nou assessor va fer pública la seva dimissió al consell escolar dimarts, després que li fos acceptada per Educació i després de conèixer el seu nou destí. «Al final, a un director que no ha treballat per conciliar postures i aconseguir llimar la situació no només no se li crida l’atenció, sinó que se’l premia. Que les normes d’un consell escolar primin sobre el dret dels alumnes no deixa de ser un senyal d’intransigència i reflex de la conselleria», va postil·lar Peinado.
Sense entrar en si es tracta d’un premi o un càstig, el departament de Lucía Figar va treure importància a la nova situació. «No comporta cap augment de sou, n’hi ha desenes a la conselleria i no suposa un alt càrrec. Es tracta de professors que treballen durant algun curs en un programa concret i després tornen a la seva plaça habitual», va comentar.

RECURS La polèmica coincideix amb la presentació per part de la família de Najwa d’un recurs d’alçada davant la conselleria perquè la noia sigui readmesa al Camilo José Cela. El seu advocat al·lega que la decisió d’expulsar-la vulnera la dignitat, el dret a la identitat i a la llibertat religiosa (emparada en la Constitució) i el mateix reglament de l’institut, que va actuar «d’una manera tan errònia com desaforada».

_____________________________________________
25/05/10-Dos instituts gironins creen un recurs didàctic informàtic
EL PUNT- Olot - M.C

L'equip format per Joan Pellicer, professor de l'institut Cendrassos de Figueres; Joan Pradas i Toni Moreno, de l'Institut La Garrotxa d'Olot, i Pere Solà, antic alumne d'FP, han creat un dispositiu anomenat Picocat, destinat a possibilitar el programari Scratch en temes de mesura de factors físics i robòtica educativa. Aquest recurs didàctic serà comercialitzat per empreses catalanes a partir del juny, segons informen els impulsors de la iniciativa. També han explicat que algunes escoles de primària ja el tindran durant el proper curs.

______________________________________________
25/05/10-A reveure, conseller

OPINIÓ- EL PUNT- JOAN FRIGOLA. LA BISBAL D'EMPORDÀ (BAIX EMPORDÀ)

Girona Voldria aprofitar la visita del conseller d'Educació, Ernest Maragall, els propers dies a Girona per acomiadar-me d'ell. I ho vull fer amb l'esperança que a partir de la propera tardor hi hagi una altra persona al capdavant del departament que no sigui ell ni ningú dels actuals partits del govern. Em sap greu dir-ho perquè sempre havia estat votant d'un d'ells i fins no fa gaire hi militava.

Crec que, en vuit anys, ell i la Marta Cid han demostrat com es pot transformar un sistema educatiu que mig funcionava en un desastre absolut. Espero que la propera persona que assumeixi la responsabilitat pugui i vulgui fer alguna cosa per intentar redreçar la situació. Reconec que ho tindrà molt difícil, però li aconsellaria que escoltés les escoles i els instituts i s'oblidés de savis, experts, escaladors, il·luminats i desertors.
____________________________________________
24/05/10-Un mal estudiant perd la pensió paterna

• El tribunal retira l’assignació alimentària a un fill de 25 anys

EL PERIÓDICO -BARCELONA
L’Audiència Provincial de Múrcia ha anul·lat la pensió per aliments que un ciutadà passava al seu fill perquè aquest, que ja té 25 anys, «va estar estudiant batxillerat fins als 21 anys, quan normalment aquest cicle formatiu s’acaba entre els 17 i els 18, i des d’aleshores prepara oposicions, sense que les hagi aprovat». El suport econòmic patern mentre els fills estan estudiant està regulat per llei a Espanya, i el legislador no hi va introduir un límit d’edat per al manteniment d’aquesta situació. D’aquí ve que, amb certa freqüència, es donen casos d’homes o dones que, una vegada passats els 20, 30 o més anys, segueixen cobrant una pensió d’aliments per part dels pares, gràcies al fet que declaren la seva condició d’estudiants. La novetat de la sentència de Múrcia consisteix en el fet que el pare ha aconseguit demostrar davant el jutge que el seu fill no complia amb la condició que exigeix la normativa per mantenir aquesta paradoxal situació econòmica, és a dir, no era un estudiant. O, com a mínim, no l’acompanyaven els resultats.
Així, per la sala de l’Audiència Provincial de Múrcia, «aquests fets denoten una evident falta d’aprofitament per part del fill, d’aquí ve que en consideració també a la seva edat, estigui justificada l’extinció de la pensió per aliments que proporcionava el pare».

SENTÈNCIA CONFIRMADA / El tribunal, que confirma una sentència anterior d’un jutjat de primera instància de Múrcia, desestima el recurs que havia presentat la mare del jove, que pretenia que la pensió paterna no fos suprimida. Al no prosperar la seva apel·lació, l’Audiència Provincial l’ha condemnat a ella al pagament de les costes generades pel recurs judicial.
S’han conegut casos en què fills que reben la pensió paterna per estar estudiant enllacen una carrera amb la següent en un afany notori d’evitar assumir la responsabilitat de buscar una feina i començar a viure pels seus mitjans.

_____________________________________________
24/05/10-Didàctica unisex
El gènere, el sexe i l'ensenyament
EL PUNT - TONI SALA

Fa mesos, van convidar-me a un col·legi públic a parlar d'un meu llibre, Goril·la blanc, les falses memòries d'en Floquet de Neu. A través d'elles i d'unes diapositives vaig mirar que els nens es fessin una idea de la nostra proximitat amb els grans simis, què signifiquen els zoos i els problemes que comporta la diferència.

El col·legi era tan nou que encara s'havia d'inaugurar oficialment. Com passa tantes vegades, s'havia projectat sense tenir gaire clar per què serviria. Ja havien tingut un accident molt greu amb un nen que s'havia enganxat els dits amb una porta de disseny afilat. S'havia desaconsellat a les mestres penjar collages i dibuixos a les parets, perquè desmereixerien l'estètica, i havien prohibit les pilotes al gimnàs.

Tot això va semblar-me res quan vaig veure els lavabos. Els arquitectes havien trobat la solució perquè no calgués acompanyar-hi les criatures. Els havien posat entre classe i classe i hi havien fet parets de vidre. En un primer moment el vidre era glaçat fins a mitja alçada. Després, contra el criteri de les mestres, van canviar-los per vidres transparents de dalt a baix, de manera que des de l'aula jo podia veure dues tasses de perfil, amb un nen pixant dret i gratant-se-la mentre una nena seia a la tassa del costat. Potser els nens són angelets i no se'ls ha de tallar les ales, però les teories de l'evolució que explicava a partir del goril·la van quedar una mica desdibuixades.

Les mestres havien acabat posant una taula –la més gran, la del mestre– davant del vidre. No sé què és pitjor, perquè ara donaven classe amb aquell decorat de fons. Si jo fos un pedòfil, em pensaria que ho he somiat, perquè semblava el somni d'un pedòfil.

Quan ja havia oblidat aquella escola i ja m'havia passat la por que comencessin a córrer filmacions per internet o a Tele 5, un meu amic m'explica una altra curiositat relacionada amb el gènere, el sexe i l'ensenyament.

Per reciclar els professors, els organitzen cursos. Sovint són només burocràcia, però donen punts i els professors han d'assistir-hi. És significatiu que els cursos no desemboquin en un examen. No s'avalua l'aprenentatge sinó que en general compta la pura assistència. En aquest cas, el curs es deia Gestió de centres. Sabent com és de complicat avui dirigir un centre públic, l'expert que l'impartia donava un gran relleu al llenguatge no sexista. Hi insistia molt, fins a l'exasperació. És fonamental, deia, no oblidar-se mai del femení: benvolguts i benvolgudes, els i les alumnes, els i les assistents... I no necessàriament amb el masculí a davant.

Tampoc he somniat això. Un dia, després de classe, el meu amic es va quedar a consultar al professor un punt que no havia entès. El professor li va reconèixer que potser no s'havia explicat prou bé, perquè aquell dia se sentia «una mica cansada». El meu amic va pensar que ho havia entès malament, però el professor va continuar: «Em poso nerviosa a les classes. Arribo a casa rebentada.»

S'estava preparant per a un canvi de sexe, aquell home? El meu amic va fer-li notar amb delicadesa que s'equivocava de gènere. «Perdona –va dir el professor–, no m'equivoco. Ho faig per compensar l'abús que fem dels masculins.»

Jo seria més sistemàtica i, posades a fer justici, també compensaria l'abusa històrica de les femenines, no només la de les masculines. És clara que segurament no caldrà, perquè aquests bajanats també acabaran esbandits pel crisi.

_____________________________________________
24/05/10-Inscripcions als màsters d'ensenyament a la UPVD
Perpinyà - El PUNT

La Universitat de Perpinyà Via Domitia informa que el termini per a les preinscripcions als màsters de preparació a les carreres de l'ensenyament es tancarà el 15 de juny; del 31 de maig al 3 de juliol es podrà demanar hora per inscriure-s'hi; el termini per a les inscripcions serà del 7 al 23 de juliol. La preinscripció mitjançant l'espai internet de la UPVD és obligatòria i permet d'aconseguir el codi necessari per a la inscripció definitiva al juliol. A partir de la rentrada escolar del 2010, els ensenyants de les escoles, col·legis i instituts seran reclutats amb un nivell d'estudis màster (batxillerat + 5). La UPVD proposa una àmplia oferta de formacions de preparació per a aquestes carreres de professor d'escoles, professor d'escoles bilingües català-francès, ensenyament secundari (ciències, lletres, anglès o castellà), i ensenyament secundari bilingüe català-francès.


____________________________________________
20/05/10-Inauguració del 5è Congrés "Educació i Entorn"

Les 300 persones inscrites debatran sobre la influència de l'entorn en les taxes d'èxit educatiu
la Seu d'Urgell, del 20 al 22 de maig de 2010

Font- Web del Departament d'Educació.

Per cinquè any consecutiu, la Seu d'Urgell acull el 5è Congrés "Educació i Entorn". L'objectiu de les jornades és analitzar com incideix l'entorn de l'alumnat i dels centres en la millora de l'èxit educatiu. Per això, el Congrés no només s'adreça al professorat, sinó que s'ha convertit en un punt de trobada per a altres agents importants en l'educació dels nens i nenes: els serveis educatius, els ajuntaments, les entitats de la infància i la joventut, les associacions culturals i esportives i les famílies.


Daniel Innerarity, professor del Departament de Filosofia de la Universitat de Saragossa, és l'encarregat d'inciar el 5è Congrés "Educació i Entorn" amb la conferència "Aprendre en la societat del coneixement".


Alguns dels temes previstos en aquesta edició són l'aula participativa, la potenciació de la capacitat reflexiva i autocrítica de l'alumnat, la vehiculació de la participació en moviments escolars i el paper de les xarxes socials en la participació dels nois i noies en l'entorn. Durant el Congrés s'organitzen espais de reflexió conduïts per experts en aquestes matèries. També es pot participar en espais de diàleg i intercanvi d'iniciatives que han permès millorar els resultats educatius de l'alumnat. Enguany, el nombre d'experiències presentades ha augmentat, ja que s'hi donaran a conèixer 70 iniciatives davant les 40 que es van presentar l'any passat.

Com a novetat, se celebrarà una taula rodona amb representants dels diferents grups parlamentaris que respondran a les qüestions que els plantegin les persones assistents al Congrés.
__________________________________________________
20/05/10-La Garrotxa aprova la concessió dels monitors del transport escolar

ApG reclama que la contractació dels monitors es faci en base a necessitats socials

DIARI DE GIRONA-OLOT | XAVIER VALERI
El Consell Comarcal, en el darrer ple, va aprovar per separat les contractacions del servei de monitoratge escolar i de transport escolar. El president, Joan Espona (CiU), va puntualitzar que fins ara el monitoratge s'ha fet a través de la mateixa empresa concessionària del transport escolar. Espona va explicar que el nou mètode de contractació es farà en base a una proposta de l'Àrea de Joventut Educació i Noves Tecnologies de l'ens.
El president va apuntar que la intenció del Consell és millorar la professionalització dels monitors. "no vol dir que fins ara la feina s'hagi fet malament, però ens cenyim al que es fa en altres punts de Catalunya i al consell dels tècnics", va dir. La contractació és per al curs 2010-2011 però és ampliable a 4 anys més. Els acords van comptar amb el suport de la resta de grups, excepte en el punt del monitoratge, al qual Alternativa per la Garrotxa es va abstenir.
El conseller Miquel Macias (ApG) va argumentar l'abstenció per considerar que la metodologia de treball dels monitors pot ser útil per atendre necessitats socials. "Quan hi ha situacions d'atur juvenil o de majors de 50 anys, l'acompanyament d'escolars permet afrontar situacions difícils", va dir. Miquel Macias va posar com a exemple famílies amb tots els seus membres a l'atur i sense prestacions.
Així, Macias va proposar una contractació directa segons criteris socials a través del Consell Comarcal. El conseller ecosocialista va opinar que els marges de benefici de les empreses concessionàries suposen una major precarització el treball.


_______________________________________________
20/05/10-La vaga del funcionaris del 8-J amenaça la selectivitat

Els estudiants exigeixen que es mantingui “tot el dispositiu” previst per garantir la prova

AVUI-Mireia Rourera

Els estudiants que aquest any acaben el batxillerat i l’any que ve volen anar a la universitat pagaran cara la vaga de funcionaris convocada a tot l’Estat pels sindicats en protesta per les mesures anticrisi imposades pel president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Si no canvien les coses, i tot fa suposar que no, just el dia de la vaga, el 8 de juny, coincideix aquí a Catalunya amb el primer dia de la prova de la selectivitat, en la qual uns 30.000 joves es jugaran l’accés als estudis superiors.

CCOO a Catalunya va confirmar ahir que la sectorial d’ensenyament s’afegeix, com la sectorial de la UGT, a la vaga convocada a nivell estatal pels dos sindicats. El sindicat USTEC, majoritari entre els docents a Catalunya, ahir encara no havia decidit què fer, però tot fa suposar que també s’unirà a la protesta, entre altres coses perquè “al nostre país un tant per cent molt elevat de funcionaris afectats per la retallada de Zapatero són, precisament, mestres i professors”, va explicar la portaveu, Rosa Cañadell.

“Nosaltres exigirem que es mantingui absolutament tot el dispositiu de professors previst per poder celebrar aquesta prova amb totes les garanties. S’ha de garantir el dret dels estudiants, que s’hi juguen ni més ni menys que el seu accés a la universitat”, va insistir ahir Nathan Baidez, portaveu de l’associació de joves estudiants de Catalunya, AJEC.

El comissionat d’Universitats “està debatent el tema”, va informar ahir un portaveu. En cas que la vaga del dia 8 sigui inamovible hauria de pensar o uns serveis mínims “molt extensos” o bé un canvi de data de la prova. El calendari és una competència del departament d’Innovació i Universitats.

Tot just la setmana passada el ministeri va publicar al BOE una rectificació per corregir les disfuncions generades amb la nova prova de la selectivitat denunciades reiteradament per l’AJEC.

Inicialment la nova prova, que passa a avaluar sobre 14 punts (i nou 10), establia un sistema de ponderacions que, segons els estudiants, “discriminava algunes carreres i els alumnes que havien fet la selectivitat altres anys si volien canviar de carrera”.

______________________________________________
20/05/10-Els cocaïnòmans que intenten desintoxicar-se es dupliquen

• L’augment dels addictes que busquen ajuda reflecteix el gran consum de la droga

• El Projecte Home aconsegueix culminar amb èxit un 60% de les rehabilitacions

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE-MADRID
Fa uns anys ningú creia que la cocaïna fos tan addictiva. Però enganxa de tal manera que s’ha convertit en la reina de les drogues del segle XXI. Segons dades fetes públiques ahir per l’associació Projecte Home, els cocaïnòmans que demanen ajuda s’han duplicat en dos anys, i han passat de 3.247 el 2007 a 6.279 el 2009. I gairebé s’han multiplicat per 10 en aquesta dècada –l’any 2000 van ser ateses 747 persones– perquè, de mitjana, un addicte acostuma a trigar entre vuit i deu anys fins que arriba a demanar ajuda.
Per aquest motiu, el Projecte Home –que ha tractat més de 50.000 cocaïnòmans a tot Espanya– preveu que la demanda de la teràpia segueixi augmentant ja que a partir del 1997 la cocaïna va experimentar el boom de la seva popularitat. Les causes: el fàcil accés, el baix preu i la falta de percepció de perill del consum d’aquesta substància en contraposició, per exemple, a l’heroïna. «La cocaïna origina greus problemes psicològics com ara psicosi, deliris, depressió i ansietat, afeccions cardíaques i està augmentant el nombre de morts», va afirmar de manera clara la delegada del Pla Nacional sobre Drogues, Carmen Moya.

180 EUROS DIARIS «Al principi en prens els caps de setmana, després cada dia i després, el que pots. Vaig arribar a gastar-me 180 euros diaris», rememora José, empresari de 34 anys, que d’aquí uns dies rebrà l’alta terapèutica del programa de rehabilitació de 18 mesos, a la tarda i la nit, del Projecte Home.
Un 60% dels seus companys han acabat amb èxit la complexa rehabilitació d’una droga que, com apunta la terapeuta d’aquesta oenagé Cristina Julve, no permet l’ús de substàncies substitutives com la metadona en el cas dels heroïnòmans. Aquesta xifra és la més alta aconseguida fins ara. «Abans del tractament amb suport mèdic, psiquiàtric i també jurídic si és necessari, fa falta que el pacient vagi descobrint les causes de la seva addicció i, a més, cal implicar-hi la família i l’entorn. Sense abandonar la feina», va subratllar Julve.

EL PERFIL El perfil de l’addicte només ha variat des del 2007 perquè han augmentat les dones en un 3% i un any l’edat mitjana, fins a situar-se en els 33. Segueixen sent addictes «integrats»: el 80% viuen en parella o amb els seus pares, i el 71,3% treballen fins que «afloren els problemes silenciosos durant els primers anys». «És el més perillós. Arriba un dia que ja no controles, fas coses inexplicables i no pots portar una vida normal. No podia ni mantenir una relació sexual. Només vivia per col·locar-me, m’era igual estar viu o mort», va recordar Alfonso, de 31 anys, advocat i pare de dos fills, que va acabar el tractament fa sis mesos.


_________________________________________________
20/05/10-Els joves de l’era digital són la generació que més llegeix

PATRICIA MARTÍN -EL PERIODICO-MADRID

Al contrari del que pugui semblar, els adolescents de l’era del mòbil, internet i l’mp3 llegeixen més que les generacions anteriors, segons un estudi coordinat per l’Institut de Joventut (Injuve) presentat ahir a Madrid.
Els joves «no passen», va assegurar el director general de l’entitat, Gabriel Alconchel. «A diferència del que es diu, és la generació que més llegeix perquè rep milers d’informacions al dia. Però no tan sols això –va afegir–, sinó que a més és generadora de continguts a través de pàgines web, blocs i xarxes socials».

ELS USOS D’INTERNET / L’estudi conclou que dels adolescents que usen internet (el 96% del total), el 81% ho fan per informar-se, el 60% per fer els deures millor i el 46% per buscar treball, cosa que demostra, segons Alcochel, que es tracta d’una joventut «activa i participativa», però que es diferencia dels seus pares en el fet que «canalitza» bona part de la seva activitat a través dels nous mitjans de comunicació.
La investigació, realitzada per una vintena de professors universitaris, posa el focus, a més, en dos fenòmens preocupants: el denominat ciberbullying (assetjament per internet) i la possible addicció que genera la xarxa. La conclusió és que només el 10% dels joves afirmen haver estat assetjats, especialment en xarxes socials, i que l’única afició digital que genera addicció són els jocs de rol a la xarxa.


____________________________________________
20/05/10-Dotze filòsofs de dret de prestigi internacional participen en un congrés a Girona
EL PUNT- Girona - M.C

Dotze dels filòsofs de dret de major prestigi internacional participaran, des d'avui i fins dissabte, a l'hotel AC Bellavista de Girona, en un congrés organitzat per la UdG, la Universitat Pompeu Fabra, i Marcial Pons. Aquesta trobada es considera d'una gran importància per la presència d'aquests ponents i pel tema que s'hi tractarà, que és la possibilitat de desenvolupar una teoria «del dret valorativament neutral». Es preveu que hi assisteixin unes 300 persones d'arreu del món. «El congrés internacional sobre neutralitat i teoria del dret serà un context acadèmic adequat per a l'anàlisi i la reflexió de les idees i un escenari per a la generació, transmissió i difusió de coneixement jurídic filosòfic d'alta qualitat», segons destaquen els organitzadors.


_______________________________________________
20/05/10-Un estudi alerta sobre l'elevat índex de fracàs escolar que hi ha a Catalunya

EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

Resultats baixos al final de primària i secundària, altes taxes de repetició i diferència de resultats segons la classe social. Aquests són alguns dels problemes que posa de manifest l'estudi L'estat de l'educació a Catalunya, publicat per la Fundació Bofill, que es va presentar ahir en un acte al centre cultural La Mercè de Girona. Aquest anuari, que inclou dades del 2008, també manté, en les conclusions, que «continua sense resoldre's el repte de la immigració» i que «és un col·lectiu que, en general, obté pitjors resultats». En l'estudi s'indica que «es mantenen els mateixos problemes detectats en l'anuari del 2006».

A l'acte, hi van assistir el director de l'anuari, Ferran Ferrer; el coordinador dels estudis de pedagogia de la UdG, Carles Serra; el professor i vicepresident de la Fundació Ser.Gi, Albert Quintana, i Anna Jolonch, de la Fundació Jaume Bofill. El treball va servir per fer una reflexió sobre la situació de l'educació i les millores que calen. El director de l'anuari va explicar que en les darreres proves d'avaluació que han fet els alumnes de primària tot indica que es mantindran els mateixos resultats de l'any passat, que van posar de manifest que un de cada quatre alumnes no obté els resultats adequats. També va destacar que, segons una enquesta a la qual ha tingut accés, «un 75% dels professors estan en contra de la política del Departament d'Educació».

_______________________________________________
20/05/10-Mestres i retallades
EL PUNT-OPINIÓ- ESTEVE VILARODONA. BADALONA (BARCELONÈS)


Llegeixo la informació que les retallades al personal de la funció pública també inclouran els mestres de l'escola concertada. Precisament, la nova llei d'educació pretén en un termini de quatre anys equiparar les condicions laborals entre mestres del sistema educatiu públic i concertat (sobretot pel que fa a hores lectives i la retribució salarial, sense tenir en compte el rendiment laboral, suposant que no cal plaça de funcionari). Afegim-hi la diferència de cost per part de l'administració pública d'escolarització dels nostres infants (la mateixa feina amb menys mestres als quals retribuïm menys) i l'existència del copagament encobert a través de fundacions educatives. Tot i així, es considera que cal estrènyer-se el cinturó tothom per igual, encara que alguns ja el duguin més estret en origen, fent més feina i percebent menys. Creu el conseller Castells que les retallades han d'anar en totes direccions? No creu que potser caldria mirar cap als àmbits econòmicament menys eficients? He portat els meus fills a escoles públiques i concertades indistintament. Els mestres d'ambdós sectors es mereixen el meu reconeixement per igual, i haurien de ser tractats per igual, independentment de si tenen un contracte laboral normal o un de funcionari. No pot ser que se'ls consideri com els funcionaris només a l'hora de pagar.

_______________________________________________
20/05/10-L'Escola d'Art d'Olot serà una de les set seus de l'Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques

Serà l'única a les comarques gironines que impartirà grau de disseny


L'Escola d'Art d'Olot serà al proper curs escolar una de les set seus de la nova Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya, de creació imminent. Les dues diplomatures de disseny que imparteix ara el centre olotí es convertiran en estudis de grau i, a més, serà l'únic a les comarques gironines que els impartirà. El director general d'Ensenyaments Professionals i Artístics, Josep Maria Francí, ho va explicar durant una visita a l'escola, on es va reunir amb el claustre de professors.

La nova Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques impartirà docència sobre les principals disciplines artístiques i, entre altres, integrarà l'Institut del Teatre i l'Escola Superior de Música de Catalunya. L'Escola d'Art d'Olot serà una de les set seus i, a part dels cicles que ofereix, impartirà estudis de grau en disseny d'interiors i gràfic. Seran els únics estudis d'aquest tipus que s'impartiran ara per ara a les comarques gironines.

Josep Maria Francí va remarcar l'esforç del professorat d'Olot i de la resta de centres implicats en el projecte. «És un projecte que neix amb les millors expectatives i amb la màxima implicació del professorat. Serà el referent dels estudis de disseny a Catalunya», va certificar. Francí va dir que Educació no renuncia a incorporar a la nova escola nous títols artístics.

Josep Maria Francí hi va afegir que la creació d'aquesta nova escola s'emmarca en les directrius del Pla de Bolonya. Quant a l'Escola d'Art d'Olot, hi comportarà un nou pla d'estudis de disseny, l'aplicació de noves metodologies, incrementar de 3 a 4 anys la durada dels estudis, etcètera. Als set centres hi haurà la possibilitat de seguir-hi màsters i doctorats. El director de l'Escola d'Art d'Olot, Jordi Bartrina, va destacar que la nova escola és una decisió important per al país i va remarcar el fet que parteix de l'experiència d'anys dels centres que s'han dedicat als ensenyaments artístics. L'alcalde, Lluís Sacrest, va manifestar la seva satisfacció perquè l'Escola d'Art impartirà grau de disseny.

Francí també va dir que la preservació dels cicles d'Escultura i Pintura a Olot dependrà de les inscripcions que hi hagi per al proper curs, i hi va«Costa veure que no hi pugui haver oferta formativa en arts plàstiques tenint en compte la tradició de l'Escola Olotina», ha dit. afegir que aplicaran el mateix criteri que a la resta de centres del país, és a dir, la racionalització dels recursos públics. En tot cas i com a alternativa, es podrien oferir Pintura i Escultura com a monogràfics. Coincidint amb la visita, els alumnes de Pintura i Escultura van insistir en la seva protesta. Aquest cop, amb pancartes reclamant una bona gestió per al manteniment d'aquests cicles.

________________________________________________
18/05/10-L'Institut Obert de Catalunya dobla en un any el nombre d'alumnes
Font: Departament d'Educació.

Dimarts 18 de maig comença el període de preinscripció per a la Formació Professional
S’oferta per primera vegada el CFGM de Cures Auxiliars d’Infermeria
El nombre d’alumnes que segueixen estudis reglats ha passat de 12.052 a 23.925
Els estudis que més incrementen el nombre de matriculats són el Graduat d’Educació Secundària, amb un 78,4 % més, i la Formació Professional amb un augment del 77, 2% d’alumnes.
La meitat dels alumnes indiquen les raons laborals com a motiu pel qual estudien a l’IOC


Un total de 23.925 alumnes han seguit cursos reglats a l’Institut Obert de Catalunya durant el curs 2009-2010, que a partir del dimarts 18 de maig inicia el període de preinscripció per als cicles formatius (ioc.gencat.cat). Aquest període acabarà el dia 1 de juny i per primera vegada, l’IOC oferirà el CFGM de Cures auxiliars d’infermeria.

Els terminis de preinscripció de la resta d’ensenyaments són els següents:


Graduat d’educació secundària 1r trimestre del curs 2010- 2011 18 -25 juny
Batxillerat 1r semestre del curs 2010 -2011 11 – 30 de juny
Proves d’accés a Cicles Formatius 17 – 28 de juny

El doble d’alumnes que el curs anterior

Els 23.925 alumnes que han seguit estudis a l’IOC durant aquest curs suposen pràcticament el doble que el curs anterior. Concretament, són un 96,10 % més que els que ho van fer durant el curs anterior, quan el nombre d’estudiants va ser de 12.200 entre els alumnes de graduat d’educació secundària, batxillerat, cicles formatius i estudiants del curs de preparació per a les proves d’accés als cicles formatius de grau superior.

Més estudiants de Formació Professional i GES

L’interès per accedir a la Formació Professional es confirma amb les dades de matriculació als diferents cicles formatius que ofereix l’IOC. Un total de 7.602 persones s’han inscrit per cursar aquests estudis durant el curs 2009-2010, mentre que els matriculats del curs 2008-2009 en formació professional van ser 4.290. Això suposa un increment del 77,20%.

Pel que fa al Graduat d’educació secundària, s’ha registrat un augment del 78,46%, passant dels 4.884 estudiants del curs passat als 8.716 alumnes de GES d’enguany.

Finalment, el nombre d’estudiants de Batxillerat també s’ha incrementat, tot i que en menor mesura que la resta d’etapes. El curs 2008-2009, 2.382 persones van estudiar aquesta etapa a través de l’IOC. Aquest curs ho han fet 2.525.

Flexibilitat i adequació al perfil de l’alumne

L’increment en el nombre d’estudiants de l’Institut Obert de Catalunya s’explica en bona part per una de les característiques centrals de l’IOC: la flexibilitat perquè l’alumne/a adapti el ritme dels seus estudis a les seves possibilitats i als seus horaris.

De fet, es comprova que, d’una banda, en totes les etapes educatives el gruix d’estudiants té edats superiors a les que són habituals per cada estudi (veure dossier adjunt) i, d’altra banda que bona part dels alumnes són persones que treballen i estudien simultàniament.


Les raons laborals, les més citades pels estudiants

Aquesta característica queda confirmada quan es pregunta als alumnes de l’Institut Obert de Catalunya quina és la principal raó per la qual cursen els seus estudis a través de l’IOC. La meitat d’ells al·leguen raons laborals (49%), seguida de l’interès per l’educació a distància (20%) i per les raons familiars (16%). Només el 6% indica que estudia a l’IOC perquè viu lluny d’un centre educatiu i un percentatge encara més reduït, l’1% parla de circumstàncies especials.
_____________________________________________
18/05/10-La meva mare és bombera»

• Només 27 dels 2.429 bombers de la Generalitat són dones H Interior distribuirà un vídeo protagonitzat per tres agents per «despertar vocacions» entre les noies

EL PERIODICO-BARCELONA

Un dia, Carme Romero va rebre una trucada curiosa. Era la mestra de P-3: «És que he preguntat als nens de què treballen els seus pares i el seu fill m’ha dit: ‘El meu pare és policia... i la meva mare és bombera’». I la docent es va tornar a quedar una mica sorpresa quan la Carme li va confirmar que el nen no s’ho havia inventat, que era veritat, que el seu marit era policia... i que ella era bombera al parc de Cambrils (Baix Camp).
Amb les xifres a la mà, els dubtes de la mestra no resulten cap disbarat. Només 27 dels 2.429 membres dels bombers de la Generalitat són dones. És a dir, només l’1,11%. Un percentatge que el Departament d’Interior vol incrementar en un 30% a través de campanyes com la que va presentar ahir. La conselleria distribuirà en centres educatius, biblioteques i entitats excursionistes un vídeo sobre l’experiència de tres bomberes amb el qual pretén «despertar vocacions» entre les noies.
Carme Romero és una de les tres protagonistes del documental. «Jo mai m’havia plantejat ser bombera [...], però quan ho vaig provar em va encantar», comenta a l’inici de l’audiovisual, que desprèn entusiasme per la professió durant vuit minuts. Tant ella com les seves companyes de repartiment, Núria Picas i Emma Roca, repeteixen en diverses ocasions com de gratificant és «ajudar els altres», i els seus discursos també serveixen per desmuntar tòpics i prejudicis. «La gent es pensa que les noies que entren [al cos de bombers] no acostumen a ser gaire femenines. Això no és veritat», afirma Emma al vídeo.
Conduir el camió
«L’Emma té raó», la va secundar ahir la Carme, que a més va desmentir que les bomberes facin feines diferents de les dels seus companys: «Si he d’anar de punta de llança en un incendi, ho faig. Si he de conduir el camió, el condueixo. Si s’ha d’anar a treballar en un accident de trànsit, hi vaig... Els meus companys saben que sóc una més. No hi ha bromes per ser dona».
«La condició física és important, però no ho és tot», va prosseguir la Carme. Des que va entrar al cos, l’any 2000, s’havia anat adonant que «per salvar una vida no és necessària la força», i ho va acabar de constatar el desembre passat, quan el seu fill Víctor va caure en una piscina i va estar a punt d’ofegar-se. La Carme va agrair, llavors més que mai, els coneixements que li aporta la seva professió. Va treure de l’aigua el nen, que estava inconscient, i durant mitja hora va anar fent torns en els exercicis de reanimació amb el seu marit, el Santi, un policia de Reus a qui va conèixer a la Creu Roja. Víctor, de 3 anys, va ser traslladat a un hospital i es va recuperar totalment.
A nivells molt menys transcendentals, les feines de la Carme i el Santi no han afectat la seva conciliació laboral i familiar. «Jo tinc guàrdies de 24 hores i dies de festa, i el meu marit hi ha setmanes que treballa cada dia i altres que té festa. Intentem fer quadrar el calendari. Si no, tenim els avis per quedar-se amb els nens», admet la Carme.
Sens dubte, la seva ocupació no és cap impediment per desenvolupar la seva faceta de mare. Fins i tot és la presidenta de l’associació de pares del col·legi dels seus fills. «Em demanen que fem xerrades a la canalla, que els portem al parc...». Els nens veuen «tan normal» que una dona faci aquesta feina que han pintat un mural a l’escola sobre els equips d’extinció «en què només hi ha bomberes».
«Si una dona s’ho proposa, pot ser una bona agent. Però li ha d’agradar», matisa.
A la seva filla Clàudia, de 7 anys, sembla que de moment tot això no li interessa gaire. «S’estima més ser cantant». I això que la Carme li va escriure un conte, titulat La Clàudia i el seu casc de bomber, en què una princesa aconsegueix vèncer les reticències inicials dels seus pares i, després d’haver col·laborat en l’extinció d’un foc, aconsegueix que la nomenin bombera.


______________________________________________
12/05/10-Ustec·STEs, CCOO i UGT insten les escoles a demanar la jornada intensiva al juny

DIARI DE GIRONA | P.T.V.
Els sindicats Ustec·STEs, CCOO i FETE-UGT animen els centres d'educació infantil i primària que demanin al Departament d'Educació continuar fent la jornada intensiva al juny, després que s'apliqui el nou calendari escolar a partir del curs vinent.
Els representants dels docents són partidaris de mantenir aquesta pràctica, que la Conselleria preveu la possibilitat d'autoritzar si els centres presenten una petició motivada i el director territorial d'Educació hi dóna el vist-i-plau. Per aquest motiu, els sindicats fan una crida a les escoles perquè sol·licitin fer la jornada intensiva per al proper curs. Aquesta acció es va acordar després de la mesa sectorial celebrada la setmana passada, a la qual van assistir portaveus sindicals i de l'administració. Per fer-ho, es basen en l'ordre del Departament d'Educació que estableix el calendari per als cursos 2010-2011 i 2011-2012, que contempla l'autorització de la jornada intensiva de quatre hores de classe al matí les últimes setmanes de l'any escolar. La seva realització implica mantenir l'horari de dedicació dels mestres i compensar la diferència d'hores d'atenció a l'alumnat al llarg del curs

________________________________________________
12/05/10-Quatre de cada deu parelles castellanoparlants parlen català als seus fills

La meitat dels joves d'entre 15 i 34 anys parlen només o sobretot castellà
AVUI-ACN

Un total de 4 de cada 10 parelles d'origen castellanoparlant parlen en català amb tanta o més intensitat que en castellà amb els seus fills, segons l'estudi Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana, presentat aquest dimarts. L'estudi diu que el 47,3% dels joves només parlen en català als seus fills, el 28% ho fa només en castellà i l'11,3% ho fa igual en ambdues llengües.

Aquesta xifra reflecteix un canvi generacional, ja que els pares dels enquestats només utilitzaven el català per dirigir-se a ells en un cas de cada deu. La investigació afirma que aquesta tendència compensarà el desequilibri entre catalanoparlants i castellanoparlants d'origen.

Tot i aquesta dada positiva, la meitat dels joves d'entre 15 i 34 anys (51,8%) parlen només o sobretot castellà, enfront el 34,8% que només o sobretot ho fan en català.

L'estudi s'ha elaborat prenent com a base l'enquesta d'usos lingüístics de 2003 i la de la joventut de Catalunya de 2002 i 2007, així com 25 entrevistes en profunditat i 15 debats de grup amb 102 participants d'entre 16 i 35 anys.

L'adopció del català
La principal conclusió de la investigació és que el tret característic dels usos lingüístics de la joventut és la hibridació, que va d'una situació de partida on el castellà té un major pes –especialment entre els col·lectius de menys edat– cap a una adopció del català quan el jove entra en contacte amb el sistema educatiu i el món laboral. Aquesta hibridació però és desigual, ja que els catalanoparlants fan usos puntuals del castellà i no desplacen l'ús preferent de la seva llengua, cosa que sí que passa entre un sector dels castellanoparlants, que fins i tot arriben a invertir la llengua d'origen. Si es té en compte el sexe, les dones tenen una major predisposició a la hibridació lingüística.

Entre els amics, el castellà continua tenint un major pes ja que aquells que adopten el català ho fan menys en aquest context que en d'altres. A més, la xarxa d'amics també hi té molta influència i si un castellanoparlant manté els seus amics no canviarà al català encara que ho hagi fet en l'àmbit laboral.

A més formació i estatus laboral, més ús del català
El català adquireix un cert estatus de formalitat, ja que en els àmbits més íntims i informals aquest té una presencia inferior a la del castellà. Per aquesta raó, les institucions educatives són l'espai on els joves acostumen a utilitzar socialment una llengua diferent de la seva d'origen, i en aquest context la situació és favorable al català. Segons l'estudi, a més nivell d'estudis i més estatus laboral, més ús del català.

Aquesta situació explicaria que hi ha ¾ parts de la joventut catalana que té empatia envers el català, mentre que un de cada quatre sent indiferència o, fins i tot, "hostilitat", segons ha dit el secretari de Política lingüística. Ha afegit que aquest darrer col·lectiu està relacionat amb un menor contacte amb el sistema educatiu i menys oportunitats d'inserció laboral i que en general hi ha consens en la necessitat de parles ambdues llengües.

La universitat és per als catalanoparlants un lloc de trobada amb el castellà en la docència entre els professors i els alumnes, però també es dóna el cas contrari, ja que els castellanoparlants entren en contacte amb joves que parlen català habitualment i no només en el context acadèmic.

El secretari de Política lingüística ha afirmat que el català és percep "clarament com una font d'oportunitats", tot i que ha afegit que també hi ha una part de "voluntat civil". Segons la mateixa enquesta de 2003, el 27,8% dels joves només utilitzen el català a la feina, el 24,8% només empra el castellà i el 21,7% utilitza ambdues llengües.

D'altra banda, l'ús majoritari del castellà en els mitjans de comunicació és conseqüència, segons l'informe, de que hi hagi una major oferta en castellà que en català. Bernat Joan ha destacat però que hi ha una part de casatellanoparlants que fa "consums significatius" en català a través de la televisió i que entren en contacte amb aquesta llengua a través d'aquest mitjà.

_______________________________________________
12/05/10-Limitat el poder dels pares per recuperar els fills tutelats

• La llei del menor, que s’aprova avui, dóna un any per frenar les preadopcions

• En casos lleus, els pares mantindran la tutela però sotmesos a un control educatiu

EL PERIODICO-FIDEL MASREAL-BARCELONA
Apel·lant a l’interès superior del menor, el Govern català ha decidit limitar les condicions per les quals els pares d’un nen o adolescent es podran oposar a la decisió governamental d’iniciar un procés d’acollida per problemes de desatenció, violència, drogues, abandonament o negligència en el si familiar.
En concret, els progenitors disposaran de dos mesos per recórrer l’acollida. Després d’aquest període, només podran demanar la marxa enrere a la decisió en el termini d’un any, si s’ha produït un canvi «substancial» en les circumstàncies que van motivar la separació del menor i sempre que no s’hagi produït l’acollida preadoptiva.
Aquesta és una de les novetats de la llei de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència que aprovarà avui el Parlament per unanimitat. L’objectiu d’aquesta mesura és evitar, segons la Generalitat, que el menor pugui estar sotmès a un llarg periple de litigis mentre passa la infància i adolescència en un centre d’internament.
La Conselleria d’Acció Social insisteix que l’objectiu fonamental és, sempre que sigui possible, mantenir el menor amb la seva família. De fet, amb la nova llei, tot i que es detectin situacions definides com de «risc», el menor seguirà amb els seus pares i l’Administració els «retornarà» formalment la tutela que actualment manté sobre 1.136 menors. Ara bé, si els progenitors no col·laboren amb els serveis socials en un «compromís socioeducatiu» respecte al seu fill, s’iniciaran els tràmits per començar el procés de desemparament.

MENYS INTERNAMENTS / Amb aquestes noves normes, el Govern català també intenta seguir fomentant que els nens i adolescents tutelats no acabin, com passa ara en el 34% dels casos, en un centre de menors. Per poder aconseguir-ho incentiva l’acollida en la família extensa, l’adopció i l’acollida professional.
Altres novetats de la llei són la creació d’un procurador que atengui les queixes dels tutelats, així com la capacitat dels adolescents d’impugnar les resolucions administratives que els afectin.


___________________________________________
12/05/10-El 44% dels joves immigrants saben parlar català

EL PERIODICO-RAFA JULVE-BARCELONA

El 43,6% dels joves nascuts a l’estranger però residents a Catalunya saben parlar català. Aquest percentatge, extret de l’enquesta d’usos lingüístics del 2008 i inclòs en el recent informe Llengua i joves de la Generalitat, és d’aquells que permeten veure el got mig ple o mig buit. Evidentment, els secretaris de Joventut, Eugeni Villalbí, i de Política Lingüística, Bernat Joan, van optar ahir per defensar la versió positiva al valorar «el paper» dels sistemes d’integració lingüística (sobretot, l’escola) i assegurar que «el 70% dels immigrants mostren interès a aprendre català». Tenint en compte el poc temps que fa que són a Catalunya alguns integrants d’aquest col·lectiu i que molts procedeixen de països castellanoparlants, «seria miraculós obtenir unes dades millors», va postil·lar Joan.
Els dos secretaris van arribar a la conclusió que les dades que aporta aquest nou estudi respecte a l’ús del català entre els joves no permeten ser entusiastes, «però sí optimistes». Van afegir que «la joventut no és el problema [de l’idioma], sinó l’esperança», i que gràcies a aquest col·lectiu s’està retallant l’avantatge amb el castellà.
Per demostrar-ho van posar diversos exemples. El primer va ser que els joves cada vegada són més bilingües, i que aquesta «hibridació» idiomàtica està permetent que el català s’introdueixi en espais anteriorment vetats. El segon, que cada vegada hi ha més «castellanoparlants d’origen» que fan servir el català («el 40% de les parelles que tenen l’espanyol com a llengua materna parlen als seus fills en català»). I el tercer, que hi ha un 20% de joves que tenen «lleialtat» a l’idioma i no canvien al castellà a menys que comprovin del cert que el seu interlocutor no l’entén. Una «fidelitat» que permet que augmenti la presència del català.

UNIVERSITAT I TREBALL / L’informe també revela que l’arribada a la universitat i la incorporació al món laboral són dos dels moments en què el català rep un fort impuls. En canvi, els catalans de 15 a 34 anys (sobretot, els adolescents) segueixen utilitzant més el castellà en les converses entre amics. També a les xarxes socials d’internet com Facebook i Tuenti l’espanyol registra un percentatge d’ús més elevat.

___________________________________________
12/05/10-Les associacions de mares i pares reclamen un altre pla per evitar les escoles segregades
EL PUNT- J.T

La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) considera que «un dels problemes més greus» que té l'escolarització a Barcelona són les escoles segregades –centres amb molts alumnes nouvinguts– i reclama que es posi en marxa un pla d'escolarització que eviti «centres estigmatitzats» i «alumnes de segona categoria». Segons dades de l'entitat, a la Ciutat Comtal més del 50% dels centres tenen menys del 5% d'alumnat estranger. Per la Fapac, aquest nou pla d'escolarització de Barcelona hauria d'evitar que alguns sectors socials fugin d'alguns centres, tot i que es tracti «d'escoles de qualitat». L'entitat retreu al Consorci d'Educació que no hagi fet promoció dels centres públics «estigmatitzats injustificadament».

_______________________________________________
12/05/10-L'educació és el nostre futur?
EL PUNT- OPINIó - DAVID GRAUPERE. MATARÓ (MARESME)

Si el nostre avenir és R+I caldria invertir el màxim de diners i exigir-nos la màxima qualitat a tota la cadena educativa i sobretot en la mà executora que són les universitats. No pas en un sentit elitista dels millors i prou, la universitat hauria de valorar tant les aptituds com les actituds perquè, des d'un vessant o des de l'altre, cal que hi sigui tothom. Aquesta xarxa d'universitats hauria de ser un exemple en tots els sentits vers la mateixa societat a qui serveix: la disciplina com a compromís tant per als professors com per als alumnes. No hi ha cap excusa, si ells ensopeguen, que són els qui tenen més recursos en coneixements i que se suposa que promouen el creixement no només de l'intel·lecte sinó també de la persona, la societat que l'acull en el seu si, hi perdrà molt. Crec que caldria desvetllar la consciència de la mateixa institució universitària: qui finança no pot dissenyar l'estructura de la mateixa universitat ni tampoc no pot imposar els seus projectes de recerca. Els diners públics o privats són per sota del coneixement, la universitat ha de tenir un codi ètic impol·lut, no es pot deixar comprar. També a secundària ens hauríem de demanar per què no hi ha un nombre d'alumnes adient segons el nivell, posem deu alumnes com a màxim per garantir que el professor no perd el contacte amb cap dels components del grup i que pot verificar-ne el progrés de cadascun. O demanar-nos per què els professors no poden invertir la meitat de la seva jornada laboral a ampliar la seva formació, no només per millorar la seva docència sinó també per no romandre aïllats de les seves disciplines d'origen o d'altres, que en són complementàries. A més a més, fer classes de qualitat no és un acte mecànic, no és un objecte de producció en cadena... ni tampoc són les institucions educatives unes màquines d'expedir títols!

______________________________________________
12/05/10-Gabilondo transforma el pacte educatiu en acord social
EL PUNT- Brussel·les - EFE

El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, va afirmar ahir que tirarà endavant el pacte educatiu com un «gran acord social», i que per això treballarà amb «tothom qui vulgui de veritat afegir-s'hi». Quan va arribar al Consell d'Educació, que se celebrava a Brussel·les, Gabilondo va assenyalar que, tot i que el pacte social i polític per l'educació no s'ha aconseguit com un pacte polític tal com el govern l'havia concebut, és a dir, mitjançant un acord amb el PP, és indispensable arribar als dotze objectius que marca el text.
__________________________________________________
11/05/10-El govern estatal introdueix modificacions per simplificar la nova prova de selectivitat

S'estableix un sistema per no perjudicar els estudiants d'anys anteriors
EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

El govern estatal ha aprovat una modificació del reial decret del 2008 que regula la nova prova d'accés a la universitat (PAU) per tal d'introduir millores i simplificar-la. Els canvis inclouen un sistema per no perjudicar els estudiants que es van presentar a la prova quan encara no hi havia la part específica que inclourà la selectivitat i que permetrà pujar la nota fins a quatre punts. Als estudiants que ja han fet la prova i que comencin una carrera se'ls farà una altra valoració.

Als alumnes que es van presentar a les proves d'accés quan encara no hi havia la part específica se'ls tindrà en compte un màxim de dues matèries de les quals ja es van examinar al seu dia i a les qualificacions que havien obtingut se'ls aplicaran directament els paràmetres de ponderació sense haver de fer examen. Aquesta mesura, però, és transitòria i només s'aplicarà en les proves d'accés corresponents al curs 2010-2011. D'aquesta manera, si un estudiant vol canviar de carrera podrà fer-ho amb la qualificació que es dedueix que hauria obtingut amb la prova actual. També s'inclou la possibilitat de presentar-se a la nova prova d'accés per millorar nota, si hi ha estudiants que ho vulguin fer.

El nombre de matèries a les quals els estudiants es podran presentar en la fase específica de la PAU es limita a quatre, amb l'objectiu d'evitar la complexitat organitzativa, i s'estableixen les mateixes condicions en els exercicis de la fase específica i la fase general. En els dos casos, cada exercici presentarà dues opcions diferents, de les quals l'estudiant n'haurà d'escollir una.

El termini per veure l'examen corregit després de la segona correcció s'amplia a deu dies (originàriament era de cinc).

La convocatòria de juny del 2010 serà la primera en què la prova d'accés a la universitat es farà d'acord amb un nou model derivat, d'una banda, del batxillerat LOE i, de l'altra, amb la coincidència de la implantació de l'espai europeu d'educació superior.

Comença el 8 de juny
Les proves d'accés a la universitat començaran el 8 de juny i es faran durant tres dies, fins al 10. La convocatòria extraordinària de setembre tindrà lloc del 7 al 9. Segons s'indica en el web del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, els estudiants matriculats de segon de batxiller cal que triïn prèviament a la matrícula definitiva de les proves les matèries de les quals s'examinaran. En el moment de la matrícula, l'estudiant decidirà, entre les matèries de modalitat triades, la matèria de modalitat de la fase general i les matèries de la fase específica. El tret fonamental del nou model de prova és que cada estudiant defineix, per mitjà de les matèries de modalitat, el propi perfil d'accés.

________________________________________________
11/05/10-Medi Ambient inicia la reintroducció del cranc de riu autòcton
EL PUNT

El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha començat la reintroducció del cranc de riu autòcton a Catalunya. La primera fase de la reintroducció d'aquesta espècie, que està en perill d'extinció, s'ha fet a la capçalera de la riera de Merlès, al Berguedà, amb l'alliberament de 150 exemplars. Aquesta zona, d'on el cranc autòcton havia desaparegut a causa de les riuades del mes d'agost del 2008, té un centre de cria i educació ambiental, situat a Santa Maria de Merlès, d'on han sortit els exemplars alliberats.

El cranc de riu autòcton és una espècie que durant els últims 30 anys ha desaparegut de la majoria de rius i rieres de Catalunya i per això és una espècie protegida. Ara hi ha molt poques i petites subpoblacions, que representen menys de l'1% de la seva distribució original. Es tracta d'un crustaci amb un gran valor ecològic per als ecosistemes fluvials, i la seva presència indica la bona qualitat de les aigües on habita.

Les poblacions de cranc de riu autòcton estan amenaçades pel seu aïllament, la falta d'aigua en èpoques de sequera i la manca d'exemplars. S'ha arribat a aquesta situació principalment per l'atac d'una malaltia fúngica provocada per un fong transmès pel cranc roig americà, una espècie invasora que s'ha estès massivament pel territori fluvial català durant els últims 25 anys. També el cranc de senyal, una altra espècie invasora, ha perjudicat el cranc autòcton, en competir pel mateix hàbitat.

El mes que ve es faran els censos dels primers exemplars alliberats, que confirmaran l'èxit de l'operació.
_________________________________________________
10/05/10-Avui comença el període de preinscripció per als estudis postobligatoris
Font. Web del Departament d'Educació.

Educació ofereix 141.724 places per a estudis de FP i batxillerat per al curs 2010-2011.
Els centres de titularitat pública ofereixen 76.887 places de cicles formatius i 64.837 places de Batxillerat
Es posen en marxa 54 nous cicles formatius en 43 instituts de Catalunya
Per primera vegada, es podran estudiar els cicles de Producció agroecològica i de Instal·lacions de telecomunicacions
El CFGM Emergències Sanitàries s’implanta a 7 municipis més per al de cobrir tot el territori
El període de preinscripció per als estudis de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà començarà demà i acabarà el dia 21 de maig, i el dels cicles formatius de grau superior, entre el 25 de maig i el 4 de juny


Demà comença el període de preinscripció per als estudis postobligatoris. Concretament, entre el 10 i el 21 de maig es podran preinscriure aquelles persones que vulguin cursar batxillerats, cicles formatius de grau mitjà, cicles superiors d’arts plàstiques i disseny o Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

La preinscripció per als cicles formatius de grau superior es realitzarà entre el 25 de maig i el 4 de juny.


Estudis Període preinscripció

Batxillerat Del 10 al 21 de maig
Cicles formatius de grau mitjà Del 10 al 21 de maig
Cicles de grau mitjà i superior d’arts plàstiques i disseny Del 10 al 21 de maig
Programes de qualificació professional inicial (PQPI) Del 10 al 21 de maig
Cicles formatius de grau superior Del 25 de maig al 4 de juny
Llars d’infants de la Generalitat Del 3 al 14 de maig
Llars d’infants municipals Consultar a cada ajuntament
Ensenyaments superiors d’art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals i disseny Consultar al centre
Ensenyaments esportius Consultar al centre
Formació de persones adultes Del 16 al 23 de juny (alumnat nou)



Més places per a Formació Professional

Educació ofereix 141.724 places per a estudis postobligatoris per al curs 2010-2011. D’aquestes places 76.887 places són de cicles formatius i 64.837 de batxillerat. Són 2.299 places més que el curs anterior, quan se’n van oferir 139.425.

L’increment en l’oferta de places de formació professional forma part de l’impuls que el Departament d’Educació està donant als cicles formatius, no només obrint nous grups, sinó adequant els estudis que s’imparteixen a les característiques de cada territori de Catalunya. L’oferta global de places per la Formació Professional és la següent:


SS.TT.
Estudis
Places
1r 2n TOTAL
Total Catalunya

CFGM 25.129 14.457 39.586
CFGS 19.813 17.490 37.303
TOTAL CATALUNYA 44.940 31.947 76.887

*CFGM: Cicles formatius de Grau Mitjà / CFGS: Cicles formatius de Grau Superior


54 cicles formatius de nova implantació en 43 instituts de Catalunya

En el curs 2010-2011, 43 instituts iniciaran 54 nous cicles formatius. Educació ha planificat aquestes incorporacions un cop consultades tant les administracions com els agents socials del territori i sempre responent tant a la demanda per part de la ciutadania com a les necessitats del teixit econòmic de cada zona.

En aquest sentit, s’han emprat quatre criteris fonamentals:
- Atenció a la demanda d’ocupació, a partir de l’Estudi d’inserció laboral elaborat pel Departament d’Educació
- Consolidació de centres referents de cada territori
- Dades de prospectiva demogràfica i econòmica dels organismes públics corresponents
- Vacants i demandes no ateses en cursos anteriors

En base a aquests criteris, durant el curs 2010-2011 s’estendrà la implantació del CFGM d’Emergències Sanitàries per cobrir el conjunt del territori català (en el curs 2009-2010 està implantat a Barcelona i a Vallès Occidental) i s’actualitza l’oferta dels cicles d’Electrònica de Comunicacions per adaptar-los a la llei orgànica d’Educació (LOE). Finalment, s’amplia també l’oferta de Formació Professional en la resta de cicles formatius.


Prod. agroecològica i Inst. de telecomunicacions, nous cicles a Catalunya

El curs 2010-2011 s’implanten per primera vegada a Catalunya el cicle de grau mitjà de Producció agroecològica i el d’Instal·lacions de telecomunicacions. A banda, serà el primer curs en què un centre del Departament d’Educació oferirà el cicle de grau superior de Radioteràpia.

També s’actualitza el currículum d’altres set titulacions d’acord amb la llei orgànica d’educació (LOE). Aquesta renovació preveu, entre altres coses, la introducció d’assignatures necessàries per al món laboral actual que no estaven previstes al pla antic o el fet que tots els estudis de formació professional passen a ser de dos anys.




Titulació
Titulació substituïda Estudis que passen d’un a dos cursos
Gestió administrativa Gestió administrativa X
Agència de viatges i gestió d’esdeveniments Agències de viatges X
Guia, informació i assistència turística Informació i comercialització turístiques X
Producció agropecuària Explotacions agrícoles intensives
Explotacions agrícoles extensives
Explotacions ramaderes
Produccció agroecològica

Instal·lacions de telecomunicacions

Radioteràpia

Programació de la producció en fabricació mecànica Producció per mecanització
Disseny en fabricació mecànica Desenvolupament de projectes mecànics
Administració de sistemes informàtics en xarxa Administració de sistemes informàtics




Batxillerat: 64.837 places

Els curs 2010-2011, els instituts de titularitat pública oferiran 64.837 places per al batxillerat. Són 578 places menys que el curs anterior, quan es van oferir 65.416 places.


Ordinari Arts Arts Escèniques TOTAL

TOTAL CATALUNYA 59655 4040 1137 64837



De cara al proper curs, 6 instituts impartiran per primera vegada estudis de Batxillerat.

En conjunt, s’obriran 60,5 grups nous de Batxillerat en els centres públics de secundària, mentre que es tancaran altres 77,5 grups en aquells centres on la demanda era menor que l’oferta.
________________________________________________
10/05/10-Entrevista a Caitlin Ryan: "Els que haurien de sortir de l'armari són els pares"

És fundadora de Salut de Gais i Lesbianes dels EUA i autora d'un estudi sobre famílies d'adolescents homosexuals

Text traduit automàticament de la Vanguàrdia.

Potser sigui el moment de reivindicar que no només siguin els adolescents homosexuals que surtin de l'armari. També haurien de fer els pares d'aquests adolescents en la seva condició de pares de: "Perdre la por, sortir ells de l'armari i dir obertament com és el seu fill, no silenciar", diu Caitlin Ryan, fundadora de la Fundació de Salut de Gais i Lesbianes dels EUA. Ryan ha viatjat a Barcelona per participar en el congrés anual de l'Associació de Pares i Mares de Gais i Lesbianes, que es clausura diumenge que ve.
Científica i assessora oficial
Assessora del Congrés dels EUA, la doctora Caitlin Ryan és directora del Projecte d'acceptació Familiar de la Universitat de San Francisco (a Califòrnia, on estan prohibides entre català). Els seus estudis -35 anys d'investigació-ajuden a milers de famílies a manejar-se en una situació que, en principi, no esperaven.

Què unia als adolescents de les seves investigacions?
Vaig estudiar a més de 50 adolescents de Califòrnia, gais i transsexuals, d'entre 13 i 25 anys, ja 154 familiars. Àmbits rurals, urbans i suburbans. Vuit mil pàgines d'entrevistes.

Què li va sorprendre més?
Arribem a identificar més de cent comportaments de pares i tutors cap fills homosexuals. Era la primera vegada que es realitzava un estudi així.

I el que més li va preocupar?
Que els que han patit un fort rebuig familiar tinguin una probabilitat vuit vegades més gran d'intent de suïcidi, sis més de depressió, tres més de consumir drogues i de córrer alt risc de contraure la sida o altres malalties de transmissió sexual. ¡Fixeu-vos si és determinant la conducta dels pares!

¿Què els afecta més: el que pensi la família, els amics o els seus companys de treball?
La família, perquè són uns éssers als qui estimen. Del company et protegeixes amb una cuirassa, però als teus pares, d'entrada, els adores, no vols que se sentin culpables. De la societat aprens de ser gai és una mica vergonyós.

A qui els resulta més fàcil anunciar a la família la seva opció: gais o lesbianes?
És una mica més fàcil per a les noies lesbianes. Està menys estigmatitzat. No obstant això, els homes que no són tan masculins com manen les expectatives del seu gènere ho tenen pitjor, perquè s'espera d'ells un rol concret.

És cert que molts pares-més mares-ho saben abans que el fill ho digui?
Sí Però senten tal incomoditat que esperen anys que el fill ho verbalitzi o pensen "serà una etapa ...". Molts, en el fons, esperen que no sigui així. Però què legitimació sent un fill si veu que els seus pares són els primers a silenciar el que intueixen?

Recorda algun cas especial d'acceptació?
Recordo una mare que va fer una festa per al seu fill de dotze anys que acabava de confessar que li agradaven els nois. Va ser una manera de comunicar-ho a tot el món i expressar el seu amor.

Que els que van tenir un gran rebuig familiar tinguin vuit vegades més probabilitats de suïcidar és preocupant.
És greu. Als EUA estem desenvolupant un model d'atenció coordinat des de les escoles i educant a les famílies. Alguns pares neguen als seus fills la seva opció perquè creuen que els estan ajudant i quan es donen compte de les nefastes conseqüències queden en estat de xoc. Hem vist molts plorar, començar a entendre ... I reaccionen.

Quina classe social el assumeix millor?
És un tòpic que siguin els més instruïts i rics. Sovint m'arriba una mare sense diners, família nombrosa, emigrant, amb fill transsexual i em comenta: "Amo a la meva filla-ja no diu" fill "- tal com és". Hermoso exemple del que haurien d'aprendre altres. Les classes socials més altes a vegades es veuen emmordassades pel què diran.

¿Resultats a mig termini?
Al cap d'uns mesos d'assumir els preguntem com ha canviat la seva llar. És espectacular. Encara que li sembli pueril, que aconsegueixen millor resultat ho fan a partir de l'amor.

Com són els fills els progenitors són del mateix sexe?
Als EUA portem 25 anys estudiant això. Només hi ha una diferència: són més neutrals en els rols, no es mostren tan masclets ni tan nines. I no per això acaben sent gais. Són menys agressius, juguen millor en grup i la seva salut mental no és diferent a la d'altres.

Quina opinió li mereix la polèmica dels abusos sexuals a l'Església?
No abusen de nens o nois perquè siguin homosexuals, sinó perquè la seva libido està reprimida. Això conclouen els especialistes. Això i que molts també van ser víctimes d'abusos.

Ha treballat durant anys sobre les conseqüències socials de la sida a gais.
Molts joves creuen que van a viure per sempre. Només aquells que tenen més autoestima-que han interioritzat el missatge d'amor de la seva família-es preocupen més de la seva salut, usen preservatius, senten que valen.

La bisexualitat és l'estat natural de l'ésser humà?
Això deia Freud.

¿I vostè?
Jo sóc lesbiana. Al principi la meva família es va preocupar-són molt religiosos-, després encarar el tema i avui se senten orgullosos. Quan vaig començar aquest treball, en el propi centre on em vaig graduar hi havia molta discriminació, a persones declarades homosexuals no se'ls s'adjudicaven treballs socials d'índole mèdica. Es considerava que érem malalts. Tancar aquesta investigació fa dècades hagués significat el meu final professional. Això queda lluny ja!

En quin lloc del món encara hi ha crims homòfobs?
A l'Orient Mitjà i en 80 països. ¡80 al 2010! L'homosexualitat es continua condemnant amb càstigs legals.

______________________________________________
10/05/10-Les cases amb una parella i dos nens ja només són un 4,7% a BCN

• Al 30% de vivendes de la capital catalana hi viu una persona sola, sobretot més gran de 65 anys

• La família estàndard de fa tot just una dècada és avui un model minoritari a tots els districtes

EL PERIODICO-HELENA LÓPEZ -BARCELONA

El que fa tot just una dècada era la família tipus, el matrimoni amb dos nens, és cada vegada més una raresa a la capital catalana. Segons l’informe estadístic elaborat per l’ajuntament a partir del padró provisional del mes de juny del 2009, només un 4,7% de les cases barcelonines presenten aquest format (dos adults i dos menors), davant del 30,2% dels domicilis habitats per una sola persona, xifra que no ha parat de créixer en els últims anys. O, el que és el mateix, Barcelona compta amb 30.909 vivendes ocupades per famílies de quatre membres (parella i dos menors), enfront de les 197.625 on només reposa un raspall de dents.
Segons el parer del segon tinent d’alcalde, Ricard Gomà, l’increment de les llars unifamiliars obeeix a un «canvi progressiu en el perfil demogràfic de la ciutat, a la creixent diversificació dels models familiars i a l’augment de l’esperança de vida, sobretot en les dones». Tot això ha fet que Barcelona hagi guanyat llars, malgrat haver perdut població.

EDAT MITJANA DE 43,1 ANYS // Segons les últimes dades fetes públiques ahir hi ha 1.638.103 persones censades, organitzades en 655.302 llars. Partint d’aquestes xifres, la mitjana de persones que ocupen cada casa és de 2,5, xifra, això sí, que s’ha mantingut estable des del 2001, i l’edat mitjana dels barcelonins és 43,1 anys.
Entre les 197.625 persones que viuen soles, predominen, com és habitual, les dones més grans de 65 anys, fenomen que es produeix en 66.433 llars. «Amb el desplegament dels serveis de proximitat com la teleassistència i l’atenció domiciliària, s’ha aconseguit que aquestes persones puguin viure de forma autònoma soles, però no en soledat», puntualitza el regidor d’Acció Social, que considera «molt positiu» que les persones més grans puguin viure cada vegada més anys amb autonomia. Per districtes, encapçala el rànquing Ciutat Vella, on les vivendes unipersonals representen el 37,6% del total, seguida de Gràcia, amb un 34,7%, i de l’Eixample, amb un 33,5%.

EL FINAL DE LA TRADICIÓ / El primer que aquesta radiografia posa en evidència és la mort del model únic. Ja no existeix un prototip de domicili generalitzat. La ciutat està experimentant una diversificació i el mapa presenta una gran riquesa. «Des dels anys 80 fins a principis d’aquesta dècada, la ciutat va viure un fenomen de nuclearització. Al segle XXI, en canvi, estem experimentant el fenomen contrari, el de la fragmentació. Barcelona ha fet una transició cap a la diversitat familiar, fenomen que es dóna des de fa temps en altres grans ciutats europees», apunta Gomà.
La immigració ha fet incrementar el nombre de famílies extenses –les cases formades per dos adults i tres fills o més ja suposen el 0,9% del total–, i les cada vegada més freqüents separacions han fet que augmenti tant el nombre de llars unipersonals entre els menors de 65 anys (un 8,7% en el cas de les dones i un 8,5% en el dels homes), com les llars formades per un sol adult i un o més menors.
Un altre element clau per entendre el mapa familiar de la ciutat és la tardana independència dels joves barcelonins, ja situada al voltant dels 30 anys o més, fet que comporta, per exemple, que 48.651 vivendes (un 7,4% del total) estiguin formades per tres adults. És a dir, en molts casos el tercer adult és el fill que, o bé pel preu desorbitat de la vivenda o bé per falta de feina (o també d’iniciativa), no abandona el niu familiar fins ben entrada l’edat adulta.

MÉS CASES MIXTES / L’informe també revela el notable increment de les cases mixtes, és a dir, les formades per almenys dos adults, un dels quals no és espanyol, que ja puja als 59.491, xifra que suposa 2.000 més que les formades únicament per estrangers i que ha augmentat en un 0,7% respecte a l’any 2008, quan hi havia censades a la ciutat 54.659 llars mixtes.
És la primera vegada en els últims anys –des que va esclatar el fenomen de la immigració– que les parelles mixtes superen les formades només per immigrants. Fet que es dóna a tots els districtes excepte a Ciutat Vella, el districte que té més parelles mixtes (6.922), però també el que té més matrimonis només d’estrangers (9.597).


______________________________________________
10/05/10-Símptomes, diagnòstics i remeis

Crònica de les proves de competències bàsiques i els mitjans de comunicació
EL PUNT- Verónica Sánchez Orpella

El paper dels mitjans de comunicació, sobretot de la premsa escrita, ha canviat molt al llarg dels segles. De bon començament, fins al segle XVIII la premsa no era més que publicacions soltes que informaven de successos. Al segle XVIII, quan els periòdics van començar a tenir lectors entre la burgesia benestant –dels pocs que sabien llegir entre una població 80% analfabeta– servien sobretot d'esquerda per la qual es colaven idees il·lustrades procedents de França: de fet, algunes de les publicacions periòdiques eren traduccions literals de periòdics francesos (recordem, si no, el Diario Noticioso, curioso, erudito, comercial y político, després anomenat Diario de Madrid: el primer diari espanyol, vull dir, la primera publicació amb periodicitat diària). Sovint, també, es feia servir el diari com una plataforma de servei al ciutadà: un mercat de compra-venda, lloguers, ofertes i demandes, en un intent anacrònic d'avançar-se a internet. La informació política, però, sovint estava interceptada pel rei o l'Església (el segle XVIII va ser absolut i religiós fins ben entrada la segona meitat), de manera que no va ser fins molt després que es va entendre la premsa com a contrapoder: la possibilitat llaminera que els periodistes fossin els creadors d'opinió i posessin el govern contra les cordes. Evidentment, perquè això no passés, una de les primeres coses que s'ha fet durant les dictadures és censurar la premsa: qualsevol veu dissident del pensament únic ha estat silenciada, jutjada, temuda.

Perdoneu la digressió: ja vaig arribant allà on volia. Avui es fa difícil entendre que la premsa actuï de contrapoder amb tots els interessos econòmics i polítics que bateguen sota la pell. A casa nostra no passa com a Anglaterra, per exemple, on cadascun dels grans diaris ha exposat la seva aposta amb vista a les eleccions generals a través d'un editorial rotund i desacomplexat. Aquí, dèiem, això no passa. El vent que mou els diferents diaris bufa darrere d'una pretesa –i quimèrica– objectivitat, que d'altra banda ja no enganya ningú. Tothom sap quin diari compra, i per què. No ens enganyem: ens agrada llegir un diari que ens fa sentir a casa. Per això costa d'entendre el paper d'alguns mitjans de comunicació envers, per exemple, la crisi (el missatge erroni que el pitjor encara no ha arribat, o que no ens en sortirem fins al 2016), o la posició desastrosa d'Espanya en educació si ens comparem amb la resta d'Europa. De res no serveix repetir fins a l'extenuació que som els últims en tot si no fem res per posar-hi remei. Per això Catalunya ha posat fil a l'agulla i aquesta setmana ha celebrat per segon any consecutiu les proves d'avaluació de les competències bàsiques als alumnes de sisè. L'objectiu és fer un diagnòstic sobre el nivell dels nens catalans quan acaben la primària. La prova en si és un guirigall: s'entén que avaluar més de seixanta mil alumnes en dos dies, coordinar tots els centres, comissions, aplicadors i correctors és una obra titànica, però la veritat és que de vegades ha semblat més una declaració d'intencions que una avaluació seriosa: aplicadors que no estan donats d'alta en les funcions informàtiques, centres que no reben proves suficients, informacions contradictòries, dictats massa veloços que acaben sent més un exercici de memòria auditiva que d'ortografia. En fi. I això només és el diagnòstic. Però no ens desesperem: si una cosa hem après de la sèrie House és que tot sovint els símptomes són gravíssims, costa déu i ajuda fer el diagnòstic, però després el remei és només repòs i una pastilleta.


____________________________________________
10/05/10-La universitat catalana, en xifres
Un nou web ofereix informació estadística sobre diversos aspectes relacionats amb el món de l'ensenyament superior

EL PUNT- Barcelona - xènia solé

Quant es triga de mitjana a acabar la carrera de biologia a la UB?, quants estudiants es titulen cada any a la UPC? o, fins i tot, quin percentatge del PIB es destina a l'educació superior a Catalunya? El Comissionat per a Universitats i Recerca (CUR), que depèn del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, ha impulsat Unidata –www.gencat.cat/unidata–, una eina de gran valor que concentra la informació estadística de tots els aspectes relacionats amb les universitats públiques del país i de la UVic, que és concertada. Les dades de les universitats privades no es troben, encara, al web, però hi ha la intenció que en un futur s'hi afegeixin.

Unidata, que és com s'anomena el lloc web, està pensat, sobretot, per a estudiants i professors de secundària. Joan Bravo, coordinador de sistemes d'informació del CUR, considera que «Unidata orientarà els futurs estudiants per tal d'evitar que aquests abandonin la universitat», ja que començaran els estudis «previnguts» sobre el que es poden trobar. Bravo també creu que «el web trenca el fals mite que la universitat és una fàbrica d'aturats», i assegura que «pretén encoratjar els joves perquè estudiïn». Les dades més recents que es poden trobar al web són del curs 2007/2008, és a dir, de fa gairebé tres cursos. S'espera que les del curs 2008/2009 es publiquin els dies vinents. Joan Bravo justifica aquest retard per la prèvia verificació de les dades que du a terme el comissionat abans de publicar-les. Les dades, abans de ser publicades, passen per 1.256 filtres que n'asseguren la fiabilitat.

Servei pioner

Unidata és un web pioner a tot l'Estat i, tal com admet Bravo, «va en sintonia amb les directrius de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES)», que pretenen basar-se en la transparència i la cooperació entre universitats. El web és obert a tothom i gratuït, a diferència del seu antecessor, UNEIX. Unidata és encara una eina molt nova, ja que es va presentar a l'últim Saló de l'Ensenyament, al març. El web dóna accés a 24.560 taules estadístiques, que proporcionen un seguit de dades, entre les quals hi ha les següents: el curs 2007/2008 hi va haver gairebé 143.000 matriculats a les universitats, el 61% dels titulats són dones, el 40% dels universitaris no treballen durant els estudis, Itàlia és el país on van més estudiants catalans amb la beca Erasmus. Al web no hi ha cap tipus d'interpretació de les dades; Joan Bravo ho justifica assegurant: «Des del Comissionat preferim posar aquest instrument en mans dels estudiants perquè analitzin ells mateixos la informació.» Segons Bravo, «la informació no substitueix la reflexió».
______________________________________________
07/05/10-Finalitza l'avaluació d'educació primària
Font: Web del Departament.

Les proves de llengua castellana i llengua estrangera són les darreres que fa l'alumnat

Prop de 67.000 nens i nenes finalitzen aquest 6 de maig l'avaluació d'educació primària. Les proves de llengua castellana i llengua estrangera posen punt i final a aquest procés d'avaluació, que es desenvolupa per segon any consecutiu per conèixer les competències lingüístiques i matemàtiques que han assolit els nens i les nenes abans de començar l'ESO.

Els exàmens s'han desenvolupat a 2.116 centres educatius. Enguany, s'hi han introduït dues novetats importants. D’una banda, una prova de comprensió escrita i oral en llengua estrangera. De l’altra, un dictat en llengua catalana i castellana, que s'incorpora a les proves de competències lingüístiques.

Una prova externa amb valor informatiu

Un dels principals trets distintius d’aquesta avaluació és el fet que les proves s’elaboren per professorat extern i es corregeixen per docents que no corresponen al centre educatiu on cursa estudis l’alumnat.

Els resultats de les proves es faciliten als centres educatius i a les famílies. Els primers reben informació sobre el conjunt del seu alumnat, mentre que les famílies obtenen les dades que fan referència únicament al seu fill o la seva filla.

L'avaluació d'educació primària té un alt valor informatiu. Permet conèixer com evolucionen els resultats del conjunt del sistema educatiu i quins són els coneixements de l'alumnat en finalitzar aquesta etapa educativa.

____________________________________________
07/05/10-Presentaran el parc de bombers abans de l´estiu

Interior donarà a conèixer el projecte del nou parc i dels vehicles nous que en breu arribaran a la ciutat

DIARI DE GIRONA-OLOT | X.VALERI

El secretari general del Departament d'Interior, Joan Boada, ahir al vespre, va avançar que en el decurs d'aquest mes o al juny presentarà el projecte del nou parc de bombers d'Olot. Boada va assenyalar que a l'acte també farà la presentació dels nous vehicles que passaran a formar part del parc actual. Boada va assistir a una jornada de propostes de les bases d'Alternativa per la Garrotxa que va tenir lloc a l'Hospici. "Jo crec que al mes de maig o com a molt al mes de juny, vindrem a presentar el projecte de parc de bombers", va dir.

Boada va explicar que Interior farà la presentació del projecte del nou parc conjuntament amb la dels nous vehicles que passaran a formar part, de moment, del parc actual. El secretari general va explicar que Interior ha comprat 60 vehicles nous per als parcs de bombers de tot Catalunya. "Són tot un seguit de vehicles autobombes de la varietat dels bombers alguns dels quals vindran a Olot", va dir.
Les previsions fetes publiques fins ara detallen que el nou parc suposarà una inversió de 2,5 milions d'euros i ocuparà més de 1.000 metres quadrats.


______________________________________
07/05/10-Els sindicats es tanquen 3 hores a Educació

Els sindicats van expressar la seva preocupació per les retallades previstes pel curs

DIARI DE GIRONA
Representants dels sindicats que promouen les mobilitzacions contra el Departament d'Ernest Maragall (CCOO, Ustec·STEs, FETE-UGT i Aspepc-SPS) es van tancar a la seu gironina d'Educació per fer palès el seu rebuig a la po-lítica educativa. La protesta es va tancar entregant la seva plataforma reivin-dicativa al director territorial, Andreu Otero, qui abans els va comunicar la im-possibilitat d'atendre les seves demandes a causa de la crisi. Entre altres temes, els sindicats van expressar la seva preocupació perquè les retallades per al curs vinent també afectin els centres d'atenció educativa preferent.

______________________________________________
07/05/10-Portem gens neandertals

Un estudi que publica avui la revista ‘Science’ demostra per primera vegada que els neandertals i els humans moderns es van creuar sexualment, encara que fos poc

AVUI-Joaquim Elcacho

Les relacions entre els humans moderns, arribats a Europa des de l’Àfrica fa uns 80.000 anys, i els neandertals, una espècie molt similar a la nostra que ja habitava Europa fa uns 400.000 anys, ha estat durant molt temps motiu de discussió científica i curiositat morbosa. Els experts no han pogut explicar fins ara per què els humans ens vam convertir de mica en mica en una espècie invasora de gran èxit a tot el planeta i, en canvi, els nostres cosins més pròxims van desaparèixer per complet fa 30.000 anys. A més, fins avui mateix, no havia cap evidència científica que indiqués que aquestes dues espècies de primats –físicament molt semblants i coetànies a Europa durant gairebé 50.000 anys– haguessin tingut creuaments o hibridacions.

Els motius de la desaparició dels neandertals continuen sent un misteri, però l’estudi que publica avui a la revista Science l’equip del professor Svante Pääbo (Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, a Leipzig, Alemanya) presenta la primera hipòtesi amb base científica sobre les relacions familiars entre l’espècie extingida i els humans moderns. A partir de petites mostres recollides de tres ossos trobats a la cova de Vindija (Croàcia), l’equip alemany ha aconseguit una versió del genoma dels neandertals que representa al voltant d’un 60% de la informació genètica d’aquesta espècie extingida.

La investigació que es presenta avui és el resultat de cinc anys de treball en la seqüenciació del genoma dels neandertals trobats a Croàcia i la seva comparació amb els genomes de cinc humans actuals de diverses part del món. La recerca ha comptat amb la participació de més de mig centenar d’investigadors d’una desena de països, entre els quals hi ha Carles Lalueza-Fox, de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) de Barcelona i investigadors de la Universitat d’Oviedo i del Museu Nacional de Ciències Naturals (CSIC), a Madrid. Carles Lalueza-Fox en concret ha treballat en l’estudi genètic de restes de neandertals trobades a la cova d’El Sidrón (Astúries), unes dades que han servit per validar els resultats aconseguits per l’equip del professor Savante Pääbo.

Trobada al Pròxim Orient
L’estudi genètic comparat indica que els humans moderns i els neandertals “molt probablement” es van encreuar (és a dir, es van aparellar) a mesura que els nouvinguts arribaven al Pròxim Orient procedents de l’Àfrica. Les dades mostren, no obstant, un nombre d’encreuaments molt petit. “El percentatge relativament baix d’ADN de neandertal en el genoma dels humans moderns podria suggerir que l’encreuament va ser de fet bastant limitat”, expliquen els editors de la revista Science.

Aproximadament entre l’1% i el 4% del genoma dels humans actuals té el seu origen en els neandertals, apunten els autors de l’estudi. A més, els experts han descobert que la seqüència del genoma de neandertal aconseguida ara s’assembla una mica més a la del genoma dels humans actuals que no són africans.

Aquesta diferència es pot explicar pel fet que, segons sembla, els humans primitius es van encreuar amb els neandertals en el Pròxim Orient, després de deixar el continent africà i abans d’estendre’s cap a Euràsia. És a dir, que els humans que van incorporar el material genètic de neandertal van ser els que es van distribuir des del Pròxim Orient cap a Europa i Àsia.

Carles Lalueza-Fox considera que, “efectivament, la part d’aquest estudi que cridarà més l’atenció és que una petita fracció del genoma dels humans moderns no africans prové dels neandertals, i que per tant les dues espècies es van hibridar en algun moment”.

Per què no s’havia descobert fins ara aquesta probable hibridació? Carles Lalueza explica que el treball liderat per Svant Pääbo aporta, per primera vegada, una referència evolutiva que permet comprovar que existeixen fragments d’ADN que els humans actuals compartim amb els neandertals extingits fa 30.000 anys, explica Lalueza-Fox. A més, fins ara, la major part del material genètic de neandertals que s’havia estudiat –un material molt difícil d’aconseguir a causa de la seva antiguitat– corresponia a l’ADN mitocondrial, que és molt diferent del dels humans actuals i que no és gaire bo per detectar petites hibridacions entre espècies. Només la seqüenciació d’una part molt gran del genoma del neandertal i la comparació amb genomes humans actuals permet arribar a l’espectacular conclusió que som hereus d’aquesta misteriosa espècie extingida.

A banda de la part espectacular de la hibridació d’espècies, Carles Lalueza-Fox destaca que una part molt important del treball que es presenta avui és que proporciona “un catàleg provisional de gens en els quals hi ha diferències que estan fixades en neandertals respecte a humans moderns, i que, per tant, són gens variants exclusives dels humans moderns, uns gens que ens poden ajudar a definir com a espècie”.

En una interpretació molt similar, el professor Svante Päävo considera que “és genial saber que alguns de nosaltres tenim una mica d’ADN del neandertal en les nostres cèl·lules, però l’aspecte més fascinant d’aquest projecte és que ens dóna l’oportunitat de buscar evidències de la selecció positiva que es va produir poc després de les dues espècies se separessin”.

De fet, el grup liderat per Svante Pääbo ha desenvolupat un mètode per buscar regions del genoma de l’humà modern on els gens s’han propagat a través de la població des que les dues espècies (neandertals i humans) es van separar, fa uns 500.000 anys. L’estudi d’aquests gens pròpiament humans pot ajudar a explicar per què la nostra ha estat l’espècie supervivent.
________________________________________________
07/05/10-El nou full de ruta

• Educació pretén reformar l’ESO, aconseguir que els alumnes dominin un idioma estranger, propiciar que la universitat impulsi l’economia i reforçar la motivació dels professors

EL PERIODICO-J. C. / BARCELONA
A. M. Y / MADRID

El pacte social i polític per l’educació, en l’aplicació del qual el ministre Gabilondo promet perseverar, conté 12 objectius a aconseguir en la pròxima dècada amb la realització de 148 accions. A continuació hi ha les més rellevants.

COMBATRE EL FRACÀS
Diversificar l’últim curs de l’ESO
El pla ministerial es proposa «oferir una oferta més diversificada al final de l’ESO per respondre a les diferents motivacions, interessos i necessitats de l’alumnat, amb l’objectiu que puguin continuar els estudis postobligatoris de batxillerat o formació professional de grau mitjà». Els dos itineraris de quart d’ESO, un curs en què es vol primar l’orientació personalitzada a l’alumne, conduiran al mateix títol. Aquest projecte preveu que tots els centres puguin oferir les dues opcions i que, amb independència de quina es cursi, es pugui optar pel batxillerat o per la FP. Els més endarrerits es podran despenjar a tercer i cursar un programa de qualificació professional inicial.

UNIVERSALITZAR L’ANGLÈS
Millorar la formació del professorat
La necessitat de «garantir que tots els joves s’expressin correctament en un idioma estranger, especialment l’anglès» requereix posar l’accent en la formació inicial i permanent del professorat i incorporar a les aules de secundària docents natius i universitaris estrangers que estiguin disfrutant d’una estada del programa Erasmus a Espanya. El foment dels intercanvis amb altres països, perquè els alumnes aprenguin idiomes, i la creació de «centres plurilingües que desenvolupin metodologies d’aprenentatge integrat de continguts i llengua» formen part dels plans del ministre. La millora de les competències en llengua estrangera resulta «essencial».

MODERNITZAR LA UNIVERSITAT
Campus com a motors econòmics
Un dels objectius més ambiciosos que s’han fixat en matèria d’ensenyament superior per als pròxims anys es refereix a la voluntat d’aconseguir que les universitats es converteixin en un potent motor econòmic de les zones geogràfiques en què estan situades. En aquest sentit, Gabilondo acostuma a recordar que no és una casualitat que les nou zones econòmiques més pròsperes del planeta estiguin situades al mateix enclavament que les nou millors universitats del món. La internacionalització de les universitats, a través de mesures com l’atracció dels millors estudiants, professors i investigadors mundials, és una altra de les obsessions de la política educativa que ha inspirat la redacció del pacte. Igual que la potenciació de les beques, un dels aspectes en què més coixeja la universitat espanyola.

DOCENTS RECONEGUTS
Prestigiar la tasca
dels ensenyants
Són molts els estudis que coincideixen que el factor clau per poder millorar els rendiments escolars i el funcionament del sistema educatiu radica en el professorat. Els plans governamentals persegueixen que els ensenyants disposin de més i millor preparació, però també que «desenvolupin la seva tasca en les condicions òptimes per poder aconseguir la millor formació de tot el seu alumnat». Un nou estatut del docent que satisfaci les aspiracions de la professió, a debatre i negociar durant el segon semestre del 2010, hi ha de contribuir.

________________________________________________
07/05/10-El Síndic demana ampliar l’accés gratuït al transport i al menjador escolar

el periódico
María Victoria va rebre una carta amenaçadora de l’empresa que gestiona el menjador escolar dels seus dos fills. O pagava 1.180 euros pendents del preu del servei o explicaria la situació a la policia. María Victoria havia rebut beques de menjador en anys anteriors, pel seu nivell de renda, i aquest curs estava a les llistes, però no va cobrar fins que el Síndic de Greuges hi va intervenir.

La queixa de María Victoria és un dels casos que van portar ahir el Síndic, Rafael Ribó, a reclamar al Govern que ampliï la dotació econòmica per a beques de menjador. Va reconèixer l’augment recent de pressupost en aquest sentit, però el va qualificar d’insuficient per atendre les famílies amb un nivell socioeconòmic baix.

Ribó va demanar que no només es concedeixi menjador i transport escolar gratuït als alumnes que resideixin en un municipi diferent del de l’escola, sinó que es tinguin en compte també les rendes baixes i la distància física real entre el centre i la vivenda familiar.


_________________________________________________
07/05/10-El Govern tira endavant el seu pla educatiu tot i el cop de porta del PP

• El ministeri convocarà els sindicats i les forces polítiques que recolzen el pacte per iniciar els canvis

• Gabilondo admet que el rebuig del partit de Rajoy alentirà l’aplicació i l’abast de les reformes

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE / MADRID
JORDI CASABELLA / BARCELONA
El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va anunciar ahir que el Govern seguirà treballant per executar les mesures incloses en la proposta de pacte per a l’educació, encara que sigui sense el suport del PP i no es pugui parlar de pacte d’Estat, ja que ha aconseguit «amplis consensos» en la comunitat educativa, sindicats i partits polítics. El ministre va reconèixer que el rebuig del PP, anunciat al matí a so de bombo i platerets per la seva número dos, María Dolores de Cospedal, «no és una bona notícia per al país» i suposa un «canvi d’escenari». «Es treballarà –va anunciar– per tirar endavant els 12 objectius de la proposta, tot i que sense el PP ens costarà més, anirem més lents i arribarem menys lluny».
Gabilondo va admetre que un dels propòsits, el de dotar d’estabilitat el sistema educatiu, no es podia abordar «sense el PP». Però va rebutjar les imputacions de Cospedal que l’actual sistema sigui «desastrós» i va considerar «mancat de realisme» considerar que simplement es pot tancar un sistema i crear-ne un de nou.
El ministre va anunciar que aquest mateix mes es convocarà «de manera immediata» tots els sectors que recolzen el pacte per posar-se a treballar i desenvolupar les mesures. També va assegurar que es ­respectaran les propostes fetes pel PP que es van incloure en el document final i es mantindrà la memòria econòmica que preveu invertir 1.570 milions en tres anys a partir del 2011.

DEU REUNIONS AMB EL PP «Ens hem reunit deu vegades amb el PP i tres amb la seva secretària general, María Dolores de Cospedal. Hem fet tot el possible, encara que sembla que per ells no és suficient», va lamentar el dirigent. «Ens acostàvem en els aspectes educatius, però després
reapareixien els temes sobre la llengua i la vertebració d’Espanya, que són assumptes d’enorme importància, però jo només sóc el ministre d’Educació», va subratllar.
Cospedal va ser l’encarregada d’anunciar el fracàs de les converses amb l’argumentari que el PP fa servir per culpar el Govern: si no hi ha acord no és perquè el seu partit no l’hagi volgut, sinó perquè l’Executiu no ha tingut «ni prou voluntat política, ni ambició, ni vocació ­reformadora del fracassat model educatiu actual».
La dirigent conservadora va ­eludir concretar en què havia cedit la seva força política en els vuit ­mesos de negociacions, i va insistir que el «model del Govern no proposa cap canvi en el que és essencial» i «no garanteix l’ensenyament del castellà i en castellà a tot Espanya, la base més important per garantir la igualtat».

MÉS REBUTJOS Segons el PP, el document «tampoc no recull un sistema de vertebració amb ensenyances comunes, ni l’existència de cossos nacionals d’educació». Cospedal també va defensar un sistema nacional d’avaluació i la figura del professor i la seva autoritat com a eix fonamental del sistema educatiu.
A més del PP, PNB i BNG també van mostrar el seu rebuig. Per als nacionalistes bascos, el pacte d’Estat «ja no té cap sentit» després de la negativa del principal partit de l’oposició. El BNG va basar la seva negativa en «la insuficient aposta per un model educatiu públic i per la qüestió de la llengua, ja que no es fa un «reconeixement dels drets lingüístics».
També van mostrar la seva oposició el sindicat Stes, el partit de Rosa Díez (UPD) i el Sindicat d’Estudiants. Entre altres raons, les tres organitzacions coincideixen que, per ells, el document no recolza prou l’escola pública. Avui es coneixerà la ­postura d’altres organitzacions del sector.


______________________________________________
07/05/10-Quatre instituts gironins ofereixen nous cicles formatius el curs vinent

Creix l'oferta d'FP, amb 8.760 places, i baixa la de batxillerat, amb 7.805 places
EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

Instal·lacions de telecomunicacions, als instituts Montilivi de Girona i Narcís Monturiol de Figueres; emergències sanitàries, a l'institut Narcís Xifra de Girona, i cuina i gastronomia, a l'institut Olivar Gran de Figueres. Aquests són els quatre cicles formatius nous que s'implanten a les comarques gironines per al curs vinent. En conjunt, creix l'oferta de formació professional, amb 8.760 places, unes 300 més que aquest curs. Pel que fa al batxillerat, s'ofereixen 70 places menys.

El director general d'Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats, Josep Francí, i el director dels serveis territorials d'Educació a Girona, Andreu Otero, van presentar ahir l'oferta de places de cicles formatius i de batxillerat del curs que ve. Segons van explicar, els quatre nous cicles formatius s'han planificat tenint en compte les necessitats del teixit econòmic de cada zona. També s'actualitzarà el currículum de sis titulacions d'acord amb la llei orgànica d'educació (LOE). En relació amb el nou cicle d'emergències sanitàries, Francí va explicar que «s'està treballant també un pla amb el qual els professionals en exercici obtinguin el títol, i es posa a la seva disposició la formació necessària perquè es reconeguin les competències que ja han adquirit amb la feina». El cicle d'instal·lacions de telecomunicacions vol formar professionals i reorientar el sector.

Pel que fa al batxillerat als instituts públics, l'oferta de places passa de les 7.875 aquest curs a 7.805 el curs vinent. El Departament d'Educació ha informat que es tancaran 6,5 grups en «aquells centres on la demanda era menor que l'oferta» i s'obriran quatre grups nous de batxillerat en centres públics de secundària. El director general del departament va destacar que «s'ha volgut donar més relleu al conjunt de la formació professional», i també intentar encaixar l'oferta i la demanda. Per decidir els cicles s'ha partit d'un estudi d'inserció laboral fet per Educació.

Preinscripció

El període de preinscripció per al batxillerat i cicles formatius de grau mitjà s'iniciarà dilluns i es tancarà el 21 de maig. En aquestes mateixes dates també es farà la preinscripció dels cicles de grau mitjà i superior d'arts plàstiques i disseny. Els de grau superior són del 25 de maig al 4 de juny.

__________________________________________
07/05/10-Retallada de recursos i el cost de la sisena hora

EL PUNT
El sindicat USTEC-STEs va destacar ahir «l'impacte negatiu» que, segons manté, ha tingut la implantació de la sisena hora a primària. «El Departament d'Educació es nega a avaluar si hi ha diferencies en les proves d'avaluació entre els alumnes que ja tenen sisena hora i els que no en tenen. Això és així perquè no ha suposat cap millora i retirar-la ara suposaria reconèixer un fracàs», va indicar ahir, en roda de premsa, el portaveu d'aquest sindicat, Xavier Díez. USTEC-STEs ha fet una anàlisi del cost econòmic de l'aplicació de la sisena hora, que el curs vinent s'estendrà a la quasi totalitat de centres de Catalunya, i el sindicat afirma que aquest cost ha provocat que, per una altra banda, s'hagin de retallar recursos que es consideren molt necessaris, com són les aules d'acollida o els equips d'assessorament psicopedagògic.

«Contràriament al que es podria esperar, pel curs vinent, i en contra de bona part dels consells escolars i de les famílies, el departament té previst implantar la sisena hora a la resta de centres que encara no la tenen incorporada (la majoria zones escolars rurals)», destaquen els responsables d'USTEC-STEs.

FETE-UGT va distribuir un comunicat en què reclama més recursos per a Educació i la disminució de les ràtios de professor i nombre d'alumnes per «afavorir l'èxit escolar». Segons indica, «la disminució de recursos afectarà les classes socials més desafavorides».

CCOO defensa la necessitat de replantejar les mobilitzacions de manera unitària i de buscar fórmules imaginatives. «Es temen retallades més dures i un ajustament pressupostari gran, que podria afectar la qualitat de l'educació i les condicions laborals del conjunt de professorat».

____________________________________________
07/05/10-El PP rebutja el pacte educatiu

Ho justifica dient que el govern estatal no ha volgut canviar un model «fracassat»
EL PUNT- dolors bellés

El PP va anunciar ahir que no dóna suport al pacte social i polític per l'educació proposat pel govern espanyol. El partit de Mariano Rajoy va justificar la seva negativa en el fet que l'executiu no ha volgut canviar un model educatiu «fracassat». El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, es va comprometre ahir a tirar endavant la proposta.

La número dos del PP, María Dolores de Cospedal, va comparèixer davant la premsa acompanyada dels consellers autonòmics del seu partit en Educació, després d'haver-se reunit durant mitja hora amb el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, en el dia clau pel pacte educatiu després de nou mesos de negociacions oficials. Ahir finalitzava el termini donat per Gabilondo a tots els partits, les comunitats autònomes i els sectors socials i educatius perquè diguin si donen suport o no al text final que el seu departament va presentar fa quinze dies. De Cospedal va dir que quan el seu partit governi buscarà un pacte per l'educació en base a la seva proposta però lluny de la LOGSE, que va qualificar de model «fracassat». Els principals esculls que han fet impossible l'entesa han estat tres exigències del PP: impuls a la xarxa de centres educatius concertats, un sistema educatiu vertebrat amb ensenyances comunes a tot l'Estat i la garantia de l'ensenyament del castellà, reivindicació aquesta última que no estava recollida en el text final presentat pel govern.

Gabilondo insistirà

El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, va dir ahir que no és una bona notícia per al país que el PP no doni suport al pacte educatiu, però es va comprometre a portar a terme els 12 objectius de la proposta. «Ens costarà més sense el PP, anirem potser més lents i potser menys lluny com a país. Trigarem més a assolir els objectius i tal vegada seran menys establerts i sostenibles. Espero que no arribem massa tard», va dir en roda de premsa. Hi va afegir que «immediatament» convocarà a una reunió la conferència sectorial d'educació, la d'universitats i les meses amb els agents educatius.
___________________________________________
06/05/10-14h45'-El PP rebutja el model educatiu de Gabilondo

• Cospedal afirma que el ministre "no ha ofert els canvis que esperaven"

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE
MADRID
El PP ha rebutjat el pacte educatiu que li ha ofert aquest matí el ministre Gabilondo. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, acaba d'explicar que el ministre "no ha ofert un model educatiu que esperava de futur".

Cospedal ha comparegut en roda de premsa acompanyada per tots els consellers d'Educació del PP després de mitja hora de reunió amb el ministre.

Després de vuit mesos de negociacions, el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha intentat tancar un acord en una reunió amb la secretària general del PP, però la dirigent popular ha dit que no.

L'última proposta del ministre, de 12 objectius i 148 mesures, presentada fa 15 dies, inclou avanços en qüestions acadèmiques i en les relacionades amb el professorat i l'ensenyament concertat. També conté una oferta de finançament de 1.570 milions d'euros.

Malgrat les cessions de Gabilondo al PP, el partit de Mariano Rajoy segueix fent bandera de dos punts o línies vermelles que dificulten en gran manera un pacte: que es garanteixi l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular a tot Espanya i que es reconegui el professorat com a autoritat pública.

UGT i CCOO, després de la promesa de prorrogar la jubilació als 60 anys dels docents, estan disposats a acceptar l'acord. També, amb algun matís, la concertada privada. Les confederacions de pares Cea-pa (laica) i Concapa (catòlica) es pronunciaran avui. En canvi, el sindicat STES el rebutja a l'entendre que no aposta per l'escola pública; el partit UPD, perquè no planteja la recuperació de competències, i ERC, perquè no es blinda el sistema d'immersió lingüística.


_______________________________________________
06/05/10- 114h42' -Iván Jiménez Aybar: «Un hijab per si sol no altera la pau social»

ENTREVISTA- EL PERIODICO.
Va aconseguir que les musulmanes sortissin amb hijab al DNI. Ara defensa els drets de la noia madrilenya que va canviar de col·legi per portar vel.

Acaba d’aterrar a Barcelona, on ha instal·lat una delegació de Trayectus, una assessoria jurídica especialitzada en afers religiosos. Iván Jiménez Aybar (Saragossa, 1971) és un advocat especialitzat en estrangeria i llibertat religiosa. L’article 16 de la Constitució espanyola és el seu hàbitat natural. Profund coneixedor de la religió i la cultura islàmiques, des del febrer dóna classes de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma.

–¿Com està Najwa Malha?
–Com que tot s’ha calmat, ara està molt més tranquil·la. Malgrat que manté la convicció que els seus drets han estat vulnerats i que no va infringir cap norma. La Comunitat de Madrid li va donar dues opcions: o es treia el hijab o canviava de centre. Va optar per la segona. Però això no és obstacle per reclamar els seus drets. Primer compleix i després recorre.

–¿Quins passos legals seguiran?
–Volem interposar un recurs d’alçada contra la resolució del director de l’Àrea Territorial de Madrid Oest de la Conselleria d’Educació, que va avalar l’actuació del col·legi d’apartar la menor de les classes. No recorrem la normativa del centre, sinó la seva aplicació, que pensem que va ser errònia i que contradiu el mateix reglament. La família de Najwa només vol dilucidar si l’actuació del seu col·legi es va cenyir a les normes. No pretén fer bandera del hijab a Espanya.

–Tots pensàvem que qui va vulnerar el reglament va ser la Najwa.
–La Najwa ha sigut l’única persona que s’ha llegit el reglament i que l’ha respectat. Aquest estableix que l’alumne té dret a veure respectades les seves conviccions religioses. El col·legi s’escuda en el final de l’article 32, en què es veta l’ús de les gorres o de qualsevol peça que cobreixi el cap. Però és que aquest article parla de normes de conducta, de respecte, de tenir una actitud correcta a classe, de no alterar la pau del centre. I un hijab per si sol no altera la pau social. La norma de les gorres es va incloure perquè anys enrere uns alumnes es posaven gorres i caputxes perquè el professor no veiés que escoltaven música.

–¿Per què va actuar així, el col·legi?
–Per pressió social. Si tenia tan clar que no es pot portar hijab, ¿com s’explica que la Najwa anés a classe durant un mes amb vel al cap i que no passés res? El col·legi no va vetar la seva entrada fins que uns alumnes van protestar perquè a ells no se’ls deixava portar gorra i els pares van portar el tema al consell escolar.

–¿És diferent un hijab d’una gorra?
–Portar una gorra és un gest vinculat a una moda. Portar hijab és una manifestació externa del dret de llibertat religiosa garantit per la Constitució espanyola. L’article 16 no només empara creure, sinó també manifestar exteriorment les teves creences. El Ministeri de l’Interior accepta que una dona porti hijab en una foto del DNI, ja que considera aquesta peça com a part de la identitat de la dona. Interior estableix que els trets identificatius són els de l’oval de la cara, des del naixement dels cabells fins a la barbeta.

–Aleshores, si la llei és tan clara, ¿com és que es generen aquestes polèmiques?
–Perquè no s’ha fet pedagogia. Els professors no sabien res del dret a la llibertat religiosa. Ningú és conscient que, des del 1992, a Espanya hi ha un acord de cooperació entre l’Estat i l’islam.

–¿Què revela aquesta polèmica?
–Que en aquest país hi ha un prejudici molt gran cap a l’islam. S’al·lega el principi de reciprocitat: si Aràbia Saudita no permet anar en biquini, aquí no s’ha de permetre el hijab a l’escola. ¿Però de quina reciprocitat parlem? ¡Si la Najwa és espanyola! Seguim considerant que l’islam ve de fora i que l’autènticament espanyol és ser cristià. La musulmana és una més del catàleg de religions que hi ha a Espanya.

–¿Hi ha moltes Najwes a Espanya?
–Jo he intervingut en uns sis casos. Si no hi ha enrenou, quan fas pedagogia amb directors, professors i pares les coses s’arreglen. Ara, una cosa és el dret a portar hijab i una altra utilitzar-lo per eludir assignatures com la gimnàstica. Això no està permès per la llei.

–¿El col·lectiu islàmic tendeix a imposar les seves normes?
–Aquí ningú imposa res. I si algú vol imposar valors per la força, tenim el Codi Penal.

–¿S’ha de legislar sobre el vel?
–No. S’ha de respectar la Constitució, que impedeix que es prohibeixi cap signe que expressi la identitat religiosa. Una creu que presideix una classe en un col·legi públic sí que atempta contra la laïcitat, ja que marca la tendència de l’ensenyament. Un hijab o una creu al coll, no; és una cosa personal.

-¿S’ha de prohibir el burca?
–Al burca se li ha d’aplicar la legislació: quan es requereixi que una persona s’identifiqui, ho ha de fer. ¿Per què a la gent se li ha de prohibir que es vesteixi com vulgui? A l’hivern hi ha qui porta la cara tapada amb gorra i bufanda, igual que molts motoristes amb el casc. Prohibir el burca vulneraria la Constitució.




____________________________________________
06/05/10-Un de cada quatre majors de 65 anys de la Garrotxa viu sol

L'envelliment de la població fa que el nombre d'usuaris del Consorci d'Acció Social de la comarca hagi augmentat un 32% en dos anys

DIARI DE GIRONA-OLOT | XAVIER VALERI
La memòria del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa constata que un 19% de les persones de més de 65 anys a la comarca viu sola. És a dir, 1 de cada 4. A la comarca hi ha 11.340 persones de més de 65 anys, de les quals 2.620 viuen soles. La Garrotxa té 55.339 habitants, dels quals un 17% tenen més de 65 anys. Així, hi ha 11.340 persones amb més de 65 anys. L'elevada edat dels habitants de la comarca és una de les causes per la qual un 4% de la població hagi tramitat la Llei de dependència. Un 2,2 % dels garrotxins tenen prestacions activades, d'aquest percentatge un 80% són gent gran.
A l'acte de presentació de les memòries del 2009, la directora del Consorci, Teia Fàbregues, va atribuir l'augment d'usuaris del Consorci a l'envelliment i, en menor grau, a la crisi. El Consorci el 2009 va fer 7.651 atencions, un 32% més que el 2007, quan en va comptabilitzar 5.788, Fàbregues va explicar que la Garrotxa és una comarca sobreenvellida, per la qual cosa la previsió és que les necessitats augmentin. Per franges d'edat, els majors de 65 anys han estat els que més han utilitzat els serveis del Consorci. L'augment de gent gran té una vinculació directa amb les peticions de prestacions de la Llei d'autonomia i d'atenció a la dependència. La memòria constata que al 2009 les atencions a persones d'edat soles van ser 1.697, i que al 2007 només van comptabilitzar 733 atencions. Així, en tres anys les atencions a persones grans han tingut un augment del 133%.
El Consorci, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Olot, està a punt d'acabar la campanya Tardors Dignes. L'objectiu és localitzar persones grans soles a Olot. Segons la directora, la localització de persones soles també es fa als municipis petits. El Consorci aconsella la teleassistència.

____________________________________________
06/05/10-Educació anuncia que l´Estat també retallarà els fons dels plans Entorn

El conseller diu que aviat tindrà un criteri sobre les necessitats de reforma de l'institut Montsacopa d'Olot

DIARI DE GIRONA-OLOT/PALAFRUGELL | X.V./ACN
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ahir al vespre, va anunciar que aviat disposarà d'un criteri sobre les necessitats de reforma de l'IES Montsacopa d'Olot. "En pocs mesos farem la comunicació pertinent", va apuntar. El conseller ahir va visitar el centre d'ensenyament secundari més antic d'Olot, el qual celebra el 40 aniversari. "Per dignitat haurem de considerar com el renovem, com l'ampliem, com el millorem", va dir. Pel que fa a l'aniversari Maragall va assenyalar "el més important no són els 40 anys que porta, sinó tot el que pot oferir en el futur". L'Institut Montsacopa reclama, des de fa temps, millores a les aules, al pati i al gimnasi.
El conseller va explicar que Educació es planteja com aconseguir que el projecte d'implantació de l'Institut creixi."A través de la millora dels patis, les aules i tot el que el defineix", va puntualitzar.
Ernest Maragall també va visitar els dos instituts de Palafrugell, on va explicar que l'Estat retallarà els fons destinats als Plans Educatius d'Entorn. Actualment n'hi ha 95 en funcionament, en un total de 80 municipis. "És imprescindible donar continuïtat a aquest concepte", va afirmar Maragall, qui també va dir que un cop es conegui la retallada dels recursos procedents de l'Estat s'haurà de fer una revisió dels plans actuals i "fer algunes reordenacions de recursos segons les necessitats dels municipis".


________________________________________________
06/05/10-Els sindicats protesten contra Educació tancant-se avui a la seva seu de Girona

DAIRI DE GIRONA | P.T.V.
Representants dels sindicats que promouen la nova campanya de mobilitzacions contra el Departament d'Educació es tancaran avui a la seu dels Serveis territorials de la Conselleria de Girona. Aquesta és una acció més de les programades fins a principis del curs vinent contra la política educativa del Departament que dirigeix Ernest Maragall.
La tancada de delegats sindicals de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Ustec·STEs, FETE-UGT i Aspepc-SPS a Girona està prevista per a última hora d'aquest matí i, segons va assenyalar un dels seus participants, s'allargarà fins que els desallotgin de la Direcció territorial d'Educació.
El calendari de mobilitzacions elaborat pels sindicats preveia per a avui tancades als centres educatius, una acció que a les comarques de Girona no ha aconseguit cap adhesió -mentre que sí se n'han organitzat a Barcelona. Com a alternativa, els sindicats han decidit dur a terme la tancada ells mateixos a la seu d'Educació.
Des d'aquesta setmana també està en marxa un referèndum sobre la gestió del Departament.


_______________________________________________
06/05/10-Els exàmens de primària, més fàcils

La prova de nivell va ser senzilla. A català van fer un dictat, lectura i comprensió de dos textos i una redacció de 10 línies. No hi havia qüestions d’ortografia ni de sintaxi

AVUI- Mireia Rourera

“Molt fàcils”. Els alumnes de sisè de primària que ahir es van sotmetre a l’avaluació de nivell, que ha de revelar si han assolit o no les competències mínimes que se suposa que han de tenir per passar a l’ESO, van trobar les proves de llengua catalana i matemàtiques molt assumibles. A les proves de català (o aranès a la Vall d’Aran) i matemàtiques, que es van fer ahir, les seguiran avui les proves de llengua castellana i estrangera (majoritàriament anglès). “Realment no tenien cap complicació”, va explicar ahir la Berta, una alumna de sisè del col·legi Reina Violant del barri de Gràcia, que va assegurar que “la nostra tutora ens havia preparat per a preguntes molt més complicades”. Passats els nervis del primer dia, la majoria d’estudiants de sisè reconeixien ahir que, sobretot, els havia neguitejat el fet que hi hagués un professor o professora “de fora” fent-los la prova.

L’examen de comprensió de llengua catalana es va fer a primera hora del matí, i per contestar-lo els alumnes van tenir 45 minuts. Cada alumne tenia un quadern que després havia d’entregar. El primer exercici va consistir en un dictat. Primer s’havia d’escoltar (estava gravat en un CD) i, després, completar-lo i omplir uns espais en blanc.

Seguidament hi havia dos textos que s’havien de llegir, un de Gerald Durrell, que reproduïm en aquesta pàgina, i un altre titulat Navilis i galions, firmat per Alba Espargaró i aparegut a la revista Cavall Fort. Després de llegir els dos textos, els alumnes havien de respondre una sèrie de preguntes que n’acreditessin la comprensió. En cada una de les preguntes hi havia quatre opcions de resposta i s’havia de marcar la correcta amb una creu.

Finalment cada alumne havia de fer una redacció d’un mínim de 10 línies. En aquest cas el títol era El meu animal preferit (i s’havia d’explicar quin és, com es diu, com és, etc.).

En aquesta prova no hi havia ni preguntes específiques d’ortografia ni de sintaxis. Era només de comprensió lectora.

L’avaluació a què es van sotmetre ahir 66.851 alumnes permetrà comparar les dades amb les de l’any passat, quan es va fer per primer cop, i analitzar l’evolució dels resultats. L’any 2009, en què no hi havia examen de llengua anglesa, els resultats van indicar clarament que una quarta part dels escolars no havien assolit les competències bàsiques de comprensió lectora i expressió escrita en llengua catalana ni de càlcul matemàtic i resolució de problemes.

Les proves no tenen capacitat selectiva, sinó que serviran per reflectir la realitat del coneixement dels alumnes i quins dèficits tenen. Amb l’examen d’enguany sembla que Educació s’ha volgut assegurar que hi hagi molts “aprovats”. No obstant, el conseller Ernest Maragall, que ahir va assegurar que les proves s’havien fet en “absoluta normalitat”, va avançar que els resultats mostraran que “queda camí per recórrer” en la millora de competències bàsiques dels alumnes.
_______________________________________________
06/05/10-L’avaluació de final de primària s’inicia amb dues proves fàcils

EL PERIÓDICO -BARCELONA

Els dos primers exàmens de competències bàsiques als quals ahir van haver d’enfrontar-se els 66.000 alumnes que cursen sisè de primària a Catalunya van fer honor al seu nom. Professors i alumnes consultats es van referir a l’escassa dificultat que comportaven els exercicis de Llengua Catalana i Matemàtiques qualificant-los de «fàcils» i «assequibles». L’alumnat, amb edats compreses entre els 11 i els 12 anys, haurà de resoldre avui les qüestions que se’ls plantegin en les proves de castellà i anglès.
L’exercici de competència lingüística contenia un dictat, en què únicament calia omplir algunes paraules del text, dues narracions
que calia llegir detingudament per poder contestar una trentena de
preguntes, i una redacció d’un mínim de 10 línies sobre l’animal predilecte de l’autor. La prova de competència matemàtica incloïa problemes de càlcul, mesures, formes, horaris i canvi de moneda relacionats amb la vida quotidiana. Els nens disposaven de 45 minuts per completar cada un dels dos exer-
cicis.

SEGONA PROMOCIÓ / L’avaluació universal de l’alumnat de l’últim curs de primària va començar a fer-se el 2009. La d’aquest any és, doncs, la segona promoció que s’hi sotmet. Aquesta vegada haurà d’enfrontar-se a una prova d’idioma estranger (d’anglès o francès) que resulta nova. La família de l’alumne rebrà un informe del resultat abans que finalitzi el curs.
En la primera edició de les proves, un 76,9% dels que es van examinar van superar la prova de català, i un 78%, la de coneixements matemàtics. La correcció d’aquest tipus d’exercicis va a càrrec de professorat aliè al centre.


_______________________________________________
06/05/10-Ángel Gabilondo busca ‘in extremis’ el pacte amb el PP

• Les condicions dels conservadors ho posen gairebé impossible

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE -MADRID

Després de vuit mesos de negociacions, el període fixat per aconseguir un pacte educatiu arriba al final. El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, no dóna cap pilota per perduda i avui intentarà, abans del xiulet final, tancar un acord en una reunió amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Però la dirigent popular ho ha posat gairebé impossible. No hi haurà acord, segons va advertir ahir, si el ministre no admet «un sistema educatiu igual a tot Espanya, amb independència de les competències de les comunitats».
L’última proposta del ministre, de 12 objectius i 148 mesures, presentada fa 15 dies, inclou avanços en qüestions acadèmiques i en les relacionades amb el professorat i l’ensenyament concertat. També conté una oferta de finançament de 1.570 milions d’euros.

LÍNIES VERMELLES Malgrat les cessions de Gabilondo al PP, el partit de Mariano Rajoy segueix fent bandera de dos punts o línies vermelles que dificulten en gran manera un pacte: que es garanteixi l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular a tot Espanya i que es reconegui el professorat com a autoritat pública.
Segons Gabilondo, la trobada «ho determinarà tot, perquè una idea de pacte d’Estat, almenys, hauria de tenir en compte la visió del PP». Els partits estan mirant «què fan altres, analitzant quina posició adoptar», va interpretar Gabilondo, que va afegir que hi ha «consensos bastant sòlids en àmbits educatius, socials i polítics».
UGT i CCOO, després de la promesa de prorrogar la jubilació als 60 anys dels docents, estan disposats a acceptar l’acord. També, amb algun matís, la concertada privada. Les confederacions de pares Ceapa (laica) i Concapa (catòlica) es pronunciaran avui. En canvi, el sindicat STES el rebutja a l’entendre que no aposta per l’escola pública; el partit UPD, perquè no planteja la recuperació de competències, i ERC, perquè no es blinda el sistema d’immersió lingüística.

_________________________________________________
06/05/10- La selectivitat de primària

Els escolars superen gairebé dues hores d'examen de matemàtiques i català, i avui faran el mateix amb castellà i anglès. L'anàlisi dels resultats de la prova fa que els centres canviïn els aspectes on han fluixejat
EL PUNT- Reus - n.s

Reus A punt d'arribar a les dues hores d'examen, els alumnes de sisè de l'escola Pompeu Fabra de Reus mantenien l'estat de concentració per acabar a temps les proves que des de l'any passat han de passar tots els alumnes que acaben la primària. Tot i que els nervis no predominaven a primera hora, van poder-se relaxar en acabar i coincidint amb l'hora del pati, que els van allargar una estona més merescudament. «Han acabat força cansats», constataven els mestres, i així es reflectia en el posat dels alumnes. Però avui hi tornaran a ser, amb la prova d'anglès, que és la novetat d'enguany, i la de castellà, com si es tractés d'una selectivitat en format reduït.

Ahir van superar la de matemàtiques i la de català. La primera, en la qual el curs passat van destacar força per sobre de la mitjana catalana, l'havien trobat un pèl complicada en alguns aspectes, segons valoraven la directora, Laura Mollar; la cap d'estudis, Mar Cervantes, i la secretària, Mariona Ribas. Però a la vegada destacaven el fet que, a excepció pràcticament de la part de càlcul, la resta d'exercicis plantejaven problemes i situacions pràctiques. I de fet, aquesta és la filosofia de les proves: avaluar les competències i la capacitat de raonament dels alumnes. És el model que les escoles ja apliquen des de fa almenys un parell d'anys, explica la directora, ja que així es preveu en la llei. Però cal un temps d'adaptació, i els alumnes que ara fan sisè no ho han viscut des del principi de l'escolarització.

«No tenim sorpreses en els resultats de cada alumne» i tampoc no són determinants perquè passin de curs, però la importància dels resultats i de l'anàlisi que se'n faci posteriorment és que el centre pot introduir millores, com així ha fet el Pompeu Fabra. Per exemple, tot i la valoració positiva en matemàtiques, han volgut perfeccionar diversos aspectes i dins el pla de formació de centre han tingut «una formadora per als mestres per replantejar el treball de competències en aquesta matèria», diu Mollar. Assegura que estaven contents amb els resultats, però volen canviar la manera de transmetre el càlcul i els problemes. També han reforçat el treball fet en la llengua catalana: «La prova de comprensió va anar molt bé, però fallava l'expressió.» Per això enguany han treballat aquest aspecte i l'any vinent ho treballaran més al claustre, diu Ribas.

Les proves també els serveixen per comparar-se amb la resta de centres i sobretot per informar de la situació de cada alumne l'institut on començarà a cursar l'ESO.

En el capítol d'incidències, els serveis territorials van assegurar que no tenien constància de cap, tot i reconèixer que «en quatre centres» els avaluadors havien tingut problemes per introduir les dades al sistema informàtic del departament, «a causa d'un problema en la contrasenya». Un d'aquests centres va ser el Pompeu Fabra, però no va ser l'únic, i l'avaluadora va haver d'acudir personalment al centre de recursos. Aquest any s'han mobilitzat 242 avaluadors o aplicadors a Tarragona i un centenar a l'Ebre per a l'examen. Són mestres d'altres centres, alguns dels quals faran també de correctors.Al Camp de Tarragona, han de passar l'avaluació 5.874 alumnes de 794 centres, i a les Terres de l'Ebre, 1.722 de 79 escoles.

Un dictat massa veloç
Com passa en altres exàmens, com ara la selectivitat, sempre hi ha exercicis que es determinen com «l'os» de la prova. Ahir va ser-ho, si se'n pot dir així, el dictat que s'introduïa com a novetat en la prova de llengua catalana, a causa de la rapidesa amb què llegia la veu enregistrada en el CD i la poca distància entre els espais buits que els escolars havien d'emplenar. Avui serà el torn de la llengua castellana, que també inclourà un dictat, i de l'anglesa, en què hauran de demostrar la comprensió oral i lectora.

_____________________________________________
06/05/10-Els escolars de sisè troben assumibles les proves de català i matemàtiques
EL PUNT- Barcelona - AGÈNCIES

Els escolars de sisè de primària que ahir van realitzar les primeres proves de l'avaluació encarregades per la Generalitat van trobar, en general, assumibles els exàmens de català i matemàtiques, que serviran per saber el nivell dels estudiants que l'any que ve començaran secundària. Per segon any consecutiu, els gairebé 67.000 alumnes de sisè de primària van iniciar les proves ideades per la Generalitat per determinar el seu domini de les competències bàsiques en les matèries de català, castellà, matemàtiques i anglès, encara que no comptaran en el seu expedient acadèmic.

En un ambient barreja de nerviosisme i d'expectació, els nens d'entre onze i dotze anys es van examinar ahir al matí de català i matemàtiques, i avui ho faran de castellà i, com a novetat en relació amb el curs passat, d'anglès.

Les escenes de nens asseguts als seus pupitres separats els uns dels altres i enfrontant-se a uns quaderns de preguntes es van repetir en una mica més de 2.000 centres escolars de tot Catalunya.

En català va destacar el dictat, una de les novetats en la prova de català i castellà d'aquest any, juntament amb una redacció sobre el seu animal preferit. En matemàtiques, la prova que els feia més por, els escolars havien de respondre a 14 problemes de càlcul o geometria, entre altres exercicis. Els professors també van considerar assequibles les proves que es van fer ahir.

_________________________________________________
06/05/10-La fi del litigi pel títol de filologia reforça la unitat del català al País Valencià

El govern de Camps cedeix després de 35 sentències

EL PUNT- València - E. peiró

Ha sigut un reconeixement forçat, imposat per 35 sentències, però el govern valencià del PP ha acabat per admetre la unitat de la llengua. El pas l'ha donat amb la inclusió de filologia catalana –tot i no fer-ho de manera explícita— com a titulació acreditativa de coneixement de valencià en la recent convocatòria d'oposicions a mestres i professors de secundària.

«Tot un èxit», en paraules de Toni Gisbert, coordinador d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l'entitat autora, junt amb el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), de la major part dels recursos judicials que han motivat les nombroses sentències guanyades a la Conselleria d'Educació que obliguen a aquesta a acceptar filologia catalana en les oposicions a docent.

Les dues associacions van valorar ahir el reconeixement de la titulació com «una continuació del procés de fracàs del secessionisme impulsat per sectors de la dreta, i del progressiu avanç del reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català al País Valencià».

Tanmateix, van lamentar el «ridícul circumloqui» utilitzat en la convocatòria d'oposicions per evitar anomenar filologia catalana. I és que l'ordre publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana cita com a eximent de les proves de coneixement de valencià les caduques llicenciatures de «filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana)» i «filologia, secció hispànica (valencià)», que fa més de quinze anys que són obsoletes, i a continuació s'hi afegeix —és la novetat— «sense perjuí del que disposa l'annex del reial decret 1954/1994, de 30 de setembre».

L'esmentat decret és el d'homologació del catàleg de títols universitaris oficials que substitueix les anteriors titulacions per la vigent llicenciatura de filologia catalana en les universitats valencianes.

Gisbert i el representant de l'STEPV, Marc Candela, van instar el govern valencià a «reconèixer ja de forma pública el fet de la unitat de la llengua», i a «començar a treballar positivament per la normalització i extensió de l'ús social de la llengua». En aquest sentit, Gisbert va recordar la reivindicació de la inclusió del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública que pròximament es debatrà en les Corts Valencianes.

Una base legislativa «contundent»
e.p
ACPV també va valorar la importància de la base jurídica en favor de la llengua aconseguida «gràcies a la tossuderia del govern valencià». L'entitat opina que aquesta jurisprudència pot ser aplicable a altres àmbits diferents als que han propiciat les sentències i també estan afectats pel secessionisme lingüístic. En total, s'han produït 35 sentències favorables a la unitat de la llengua i a la legalitat de la denominació català: les 28 referents a les oposicions a docent –19 del Tribunal Superior de Justícia valencià i 9 del Suprem–, les 6 sentències referides a l'ús del terme català en els estatuts de les universitats públiques valencianes –una d'elles del Tribunal Constitucional–, i la del Suprem que va anul·lar la derogació de l'homologació dels certificats administratius de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Les més recents expressaven la «manifesta temeritat» del govern valencià per no acatar les decisions judicials, cosa que segons ACPV i STPV ha obligat el consell a canviar de rumb. «S'estaven arriscant a cometre prevaricació», van remarcar.


________________________________________________
06/05/10-Maragall creu que la prova de primària demostrarà de nou que queda camí per fer

El conseller d'Educació va dir ahir, a Palafrugell, que l'avaluació s'està fent «amb tota normalitat»
EL PUNT

Prop de 7.000 escolars de les comarques gironines van començar ahir la prova d'avaluació de sisè de primària, que continua avui i inclou com a novetats un dictat en català i castellà i un examen de llengua estrangera. Aquesta prova, que l'any passat es va estrenar a Catalunya, servirà per fer una radiografia sobre l'assoliment de les competències bàsiques de l'alumnat. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, pensa que els resultats demostraran un cop més que «queda camí per córrer». Maragall, que ahir va visitar diferents centres escolars de Palafrugell i d'Olot, manté que cal que els alumnes arribin a secundària més ben preparats.

Un total de 66.851 alumnes catalans (dels quals n'hi ha 6.966 de gironins) es van examinar ahir al matí de català i matemàtiques i avui ho faran de llengua estrangera (francès o anglès) i de castellà. L'any passat, un de cada quatre alumnes no va superar les proves, que, en general, el col·lectiu de professors i alumnes va qualificar de «fàcils». El conseller d'Educació preveu que els resultats d'aquest any també demostraran que cal millorar el procés educatiu perquè els alumnes arribin més ben preparats a primària. Aquestes proves són només orientatives i serveixen per conèixer el nivell de l'alumnat català.

Maragall va visitar ahir diferents centres educatius de Palafrugell i Olot. A Palafrugell, va anar a l'institut Frederic Martí i Carreras i l'institut Baix Empordà, a més de l'escola Carrilet. També va assistir a la celebració del 40è aniversari de l'institut Montsacopa d'Olot. El conseller va qualificar de referent aquest centre quant a la qualitat educativa i en va destacar el retorn que la ciutat ha tingut quant als alumnes. Maragall va dir que estudiaran com ha de ser l'ampliació i millora del conjunt d'edificis.
___________________________________________
06/05/10-14h45'-El PP rebutja el model educatiu de Gabilondo

• Cospedal afirma que el ministre "no ha ofert els canvis que esperaven"

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE
MADRID
El PP ha rebutjat el pacte educatiu que li ha ofert aquest matí el ministre Gabilondo. La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, acaba d'explicar que el ministre "no ha ofert un model educatiu que esperava de futur".

Cospedal ha comparegut en roda de premsa acompanyada per tots els consellers d'Educació del PP després de mitja hora de reunió amb el ministre.

Després de vuit mesos de negociacions, el ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha intentat tancar un acord en una reunió amb la secretària general del PP, però la dirigent popular ha dit que no.

L'última proposta del ministre, de 12 objectius i 148 mesures, presentada fa 15 dies, inclou avanços en qüestions acadèmiques i en les relacionades amb el professorat i l'ensenyament concertat. També conté una oferta de finançament de 1.570 milions d'euros.

Malgrat les cessions de Gabilondo al PP, el partit de Mariano Rajoy segueix fent bandera de dos punts o línies vermelles que dificulten en gran manera un pacte: que es garanteixi l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular a tot Espanya i que es reconegui el professorat com a autoritat pública.

UGT i CCOO, després de la promesa de prorrogar la jubilació als 60 anys dels docents, estan disposats a acceptar l'acord. També, amb algun matís, la concertada privada. Les confederacions de pares Cea-pa (laica) i Concapa (catòlica) es pronunciaran avui. En canvi, el sindicat STES el rebutja a l'entendre que no aposta per l'escola pública; el partit UPD, perquè no planteja la recuperació de competències, i ERC, perquè no es blinda el sistema d'immersió lingüística.


_______________________________________________
06/05/10- 114h42' -Iván Jiménez Aybar: «Un hijab per si sol no altera la pau social»

ENTREVISTA- EL PERIODICO.
Va aconseguir que les musulmanes sortissin amb hijab al DNI. Ara defensa els drets de la noia madrilenya que va canviar de col·legi per portar vel.

Acaba d’aterrar a Barcelona, on ha instal·lat una delegació de Trayectus, una assessoria jurídica especialitzada en afers religiosos. Iván Jiménez Aybar (Saragossa, 1971) és un advocat especialitzat en estrangeria i llibertat religiosa. L’article 16 de la Constitució espanyola és el seu hàbitat natural. Profund coneixedor de la religió i la cultura islàmiques, des del febrer dóna classes de Dret Eclesiàstic de l’Estat a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma.

–¿Com està Najwa Malha?
–Com que tot s’ha calmat, ara està molt més tranquil·la. Malgrat que manté la convicció que els seus drets han estat vulnerats i que no va infringir cap norma. La Comunitat de Madrid li va donar dues opcions: o es treia el hijab o canviava de centre. Va optar per la segona. Però això no és obstacle per reclamar els seus drets. Primer compleix i després recorre.

–¿Quins passos legals seguiran?
–Volem interposar un recurs d’alçada contra la resolució del director de l’Àrea Territorial de Madrid Oest de la Conselleria d’Educació, que va avalar l’actuació del col·legi d’apartar la menor de les classes. No recorrem la normativa del centre, sinó la seva aplicació, que pensem que va ser errònia i que contradiu el mateix reglament. La família de Najwa només vol dilucidar si l’actuació del seu col·legi es va cenyir a les normes. No pretén fer bandera del hijab a Espanya.

–Tots pensàvem que qui va vulnerar el reglament va ser la Najwa.
–La Najwa ha sigut l’única persona que s’ha llegit el reglament i que l’ha respectat. Aquest estableix que l’alumne té dret a veure respectades les seves conviccions religioses. El col·legi s’escuda en el final de l’article 32, en què es veta l’ús de les gorres o de qualsevol peça que cobreixi el cap. Però és que aquest article parla de normes de conducta, de respecte, de tenir una actitud correcta a classe, de no alterar la pau del centre. I un hijab per si sol no altera la pau social. La norma de les gorres es va incloure perquè anys enrere uns alumnes es posaven gorres i caputxes perquè el professor no veiés que escoltaven música.

–¿Per què va actuar així, el col·legi?
–Per pressió social. Si tenia tan clar que no es pot portar hijab, ¿com s’explica que la Najwa anés a classe durant un mes amb vel al cap i que no passés res? El col·legi no va vetar la seva entrada fins que uns alumnes van protestar perquè a ells no se’ls deixava portar gorra i els pares van portar el tema al consell escolar.

–¿És diferent un hijab d’una gorra?
–Portar una gorra és un gest vinculat a una moda. Portar hijab és una manifestació externa del dret de llibertat religiosa garantit per la Constitució espanyola. L’article 16 no només empara creure, sinó també manifestar exteriorment les teves creences. El Ministeri de l’Interior accepta que una dona porti hijab en una foto del DNI, ja que considera aquesta peça com a part de la identitat de la dona. Interior estableix que els trets identificatius són els de l’oval de la cara, des del naixement dels cabells fins a la barbeta.

–Aleshores, si la llei és tan clara, ¿com és que es generen aquestes polèmiques?
–Perquè no s’ha fet pedagogia. Els professors no sabien res del dret a la llibertat religiosa. Ningú és conscient que, des del 1992, a Espanya hi ha un acord de cooperació entre l’Estat i l’islam.

–¿Què revela aquesta polèmica?
–Que en aquest país hi ha un prejudici molt gran cap a l’islam. S’al·lega el principi de reciprocitat: si Aràbia Saudita no permet anar en biquini, aquí no s’ha de permetre el hijab a l’escola. ¿Però de quina reciprocitat parlem? ¡Si la Najwa és espanyola! Seguim considerant que l’islam ve de fora i que l’autènticament espanyol és ser cristià. La musulmana és una més del catàleg de religions que hi ha a Espanya.

–¿Hi ha moltes Najwes a Espanya?
–Jo he intervingut en uns sis casos. Si no hi ha enrenou, quan fas pedagogia amb directors, professors i pares les coses s’arreglen. Ara, una cosa és el dret a portar hijab i una altra utilitzar-lo per eludir assignatures com la gimnàstica. Això no està permès per la llei.

–¿El col·lectiu islàmic tendeix a imposar les seves normes?
–Aquí ningú imposa res. I si algú vol imposar valors per la força, tenim el Codi Penal.

–¿S’ha de legislar sobre el vel?
–No. S’ha de respectar la Constitució, que impedeix que es prohibeixi cap signe que expressi la identitat religiosa. Una creu que presideix una classe en un col·legi públic sí que atempta contra la laïcitat, ja que marca la tendència de l’ensenyament. Un hijab o una creu al coll, no; és una cosa personal.

-¿S’ha de prohibir el burca?
–Al burca se li ha d’aplicar la legislació: quan es requereixi que una persona s’identifiqui, ho ha de fer. ¿Per què a la gent se li ha de prohibir que es vesteixi com vulgui? A l’hivern hi ha qui porta la cara tapada amb gorra i bufanda, igual que molts motoristes amb el casc. Prohibir el burca vulneraria la Constitució.


____________________________________________
06/05/10-Un de cada quatre majors de 65 anys de la Garrotxa viu sol

L'envelliment de la població fa que el nombre d'usuaris del Consorci d'Acció Social de la comarca hagi augmentat un 32% en dos anys

DIARI DE GIRONA-OLOT | XAVIER VALERI
La memòria del Consorci d'Acció Social de la Garrotxa constata que un 19% de les persones de més de 65 anys a la comarca viu sola. És a dir, 1 de cada 4. A la comarca hi ha 11.340 persones de més de 65 anys, de les quals 2.620 viuen soles. La Garrotxa té 55.339 habitants, dels quals un 17% tenen més de 65 anys. Així, hi ha 11.340 persones amb més de 65 anys. L'elevada edat dels habitants de la comarca és una de les causes per la qual un 4% de la població hagi tramitat la Llei de dependència. Un 2,2 % dels garrotxins tenen prestacions activades, d'aquest percentatge un 80% són gent gran.
A l'acte de presentació de les memòries del 2009, la directora del Consorci, Teia Fàbregues, va atribuir l'augment d'usuaris del Consorci a l'envelliment i, en menor grau, a la crisi. El Consorci el 2009 va fer 7.651 atencions, un 32% més que el 2007, quan en va comptabilitzar 5.788, Fàbregues va explicar que la Garrotxa és una comarca sobreenvellida, per la qual cosa la previsió és que les necessitats augmentin. Per franges d'edat, els majors de 65 anys han estat els que més han utilitzat els serveis del Consorci. L'augment de gent gran té una vinculació directa amb les peticions de prestacions de la Llei d'autonomia i d'atenció a la dependència. La memòria constata que al 2009 les atencions a persones d'edat soles van ser 1.697, i que al 2007 només van comptabilitzar 733 atencions. Així, en tres anys les atencions a persones grans han tingut un augment del 133%.
El Consorci, en col·laboració amb l'Ajuntament d'Olot, està a punt d'acabar la campanya Tardors Dignes. L'objectiu és localitzar persones grans soles a Olot. Segons la directora, la localització de persones soles també es fa als municipis petits. El Consorci aconsella la teleassistència.

____________________________________________
06/05/10-Educació anuncia que l´Estat també retallarà els fons dels plans Entorn

El conseller diu que aviat tindrà un criteri sobre les necessitats de reforma de l'institut Montsacopa d'Olot

DIARI DE GIRONA-OLOT/PALAFRUGELL | X.V./ACN
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ahir al vespre, va anunciar que aviat disposarà d'un criteri sobre les necessitats de reforma de l'IES Montsacopa d'Olot. "En pocs mesos farem la comunicació pertinent", va apuntar. El conseller ahir va visitar el centre d'ensenyament secundari més antic d'Olot, el qual celebra el 40 aniversari. "Per dignitat haurem de considerar com el renovem, com l'ampliem, com el millorem", va dir. Pel que fa a l'aniversari Maragall va assenyalar "el més important no són els 40 anys que porta, sinó tot el que pot oferir en el futur". L'Institut Montsacopa reclama, des de fa temps, millores a les aules, al pati i al gimnasi.
El conseller va explicar que Educació es planteja com aconseguir que el projecte d'implantació de l'Institut creixi."A través de la millora dels patis, les aules i tot el que el defineix", va puntualitzar.
Ernest Maragall també va visitar els dos instituts de Palafrugell, on va explicar que l'Estat retallarà els fons destinats als Plans Educatius d'Entorn. Actualment n'hi ha 95 en funcionament, en un total de 80 municipis. "És imprescindible donar continuïtat a aquest concepte", va afirmar Maragall, qui també va dir que un cop es conegui la retallada dels recursos procedents de l'Estat s'haurà de fer una revisió dels plans actuals i "fer algunes reordenacions de recursos segons les necessitats dels municipis".


________________________________________________
06/05/10-Els sindicats protesten contra Educació tancant-se avui a la seva seu de Girona

DAIRI DE GIRONA | P.T.V.
Representants dels sindicats que promouen la nova campanya de mobilitzacions contra el Departament d'Educació es tancaran avui a la seu dels Serveis territorials de la Conselleria de Girona. Aquesta és una acció més de les programades fins a principis del curs vinent contra la política educativa del Departament que dirigeix Ernest Maragall.
La tancada de delegats sindicals de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Ustec·STEs, FETE-UGT i Aspepc-SPS a Girona està prevista per a última hora d'aquest matí i, segons va assenyalar un dels seus participants, s'allargarà fins que els desallotgin de la Direcció territorial d'Educació.
El calendari de mobilitzacions elaborat pels sindicats preveia per a avui tancades als centres educatius, una acció que a les comarques de Girona no ha aconseguit cap adhesió -mentre que sí se n'han organitzat a Barcelona. Com a alternativa, els sindicats han decidit dur a terme la tancada ells mateixos a la seu d'Educació.
Des d'aquesta setmana també està en marxa un referèndum sobre la gestió del Departament.


_______________________________________________
06/05/10-Els exàmens de primària, més fàcils

La prova de nivell va ser senzilla. A català van fer un dictat, lectura i comprensió de dos textos i una redacció de 10 línies. No hi havia qüestions d’ortografia ni de sintaxi

AVUI- Mireia Rourera

“Molt fàcils”. Els alumnes de sisè de primària que ahir es van sotmetre a l’avaluació de nivell, que ha de revelar si han assolit o no les competències mínimes que se suposa que han de tenir per passar a l’ESO, van trobar les proves de llengua catalana i matemàtiques molt assumibles. A les proves de català (o aranès a la Vall d’Aran) i matemàtiques, que es van fer ahir, les seguiran avui les proves de llengua castellana i estrangera (majoritàriament anglès). “Realment no tenien cap complicació”, va explicar ahir la Berta, una alumna de sisè del col·legi Reina Violant del barri de Gràcia, que va assegurar que “la nostra tutora ens havia preparat per a preguntes molt més complicades”. Passats els nervis del primer dia, la majoria d’estudiants de sisè reconeixien ahir que, sobretot, els havia neguitejat el fet que hi hagués un professor o professora “de fora” fent-los la prova.

L’examen de comprensió de llengua catalana es va fer a primera hora del matí, i per contestar-lo els alumnes van tenir 45 minuts. Cada alumne tenia un quadern que després havia d’entregar. El primer exercici va consistir en un dictat. Primer s’havia d’escoltar (estava gravat en un CD) i, després, completar-lo i omplir uns espais en blanc.

Seguidament hi havia dos textos que s’havien de llegir, un de Gerald Durrell, que reproduïm en aquesta pàgina, i un altre titulat Navilis i galions, firmat per Alba Espargaró i aparegut a la revista Cavall Fort. Després de llegir els dos textos, els alumnes havien de respondre una sèrie de preguntes que n’acreditessin la comprensió. En cada una de les preguntes hi havia quatre opcions de resposta i s’havia de marcar la correcta amb una creu.

Finalment cada alumne havia de fer una redacció d’un mínim de 10 línies. En aquest cas el títol era El meu animal preferit (i s’havia d’explicar quin és, com es diu, com és, etc.).

En aquesta prova no hi havia ni preguntes específiques d’ortografia ni de sintaxis. Era només de comprensió lectora.

L’avaluació a què es van sotmetre ahir 66.851 alumnes permetrà comparar les dades amb les de l’any passat, quan es va fer per primer cop, i analitzar l’evolució dels resultats. L’any 2009, en què no hi havia examen de llengua anglesa, els resultats van indicar clarament que una quarta part dels escolars no havien assolit les competències bàsiques de comprensió lectora i expressió escrita en llengua catalana ni de càlcul matemàtic i resolució de problemes.

Les proves no tenen capacitat selectiva, sinó que serviran per reflectir la realitat del coneixement dels alumnes i quins dèficits tenen. Amb l’examen d’enguany sembla que Educació s’ha volgut assegurar que hi hagi molts “aprovats”. No obstant, el conseller Ernest Maragall, que ahir va assegurar que les proves s’havien fet en “absoluta normalitat”, va avançar que els resultats mostraran que “queda camí per recórrer” en la millora de competències bàsiques dels alumnes.
_______________________________________________
06/05/10-L’avaluació de final de primària s’inicia amb dues proves fàcils

EL PERIÓDICO -BARCELONA

Els dos primers exàmens de competències bàsiques als quals ahir van haver d’enfrontar-se els 66.000 alumnes que cursen sisè de primària a Catalunya van fer honor al seu nom. Professors i alumnes consultats es van referir a l’escassa dificultat que comportaven els exercicis de Llengua Catalana i Matemàtiques qualificant-los de «fàcils» i «assequibles». L’alumnat, amb edats compreses entre els 11 i els 12 anys, haurà de resoldre avui les qüestions que se’ls plantegin en les proves de castellà i anglès.
L’exercici de competència lingüística contenia un dictat, en què únicament calia omplir algunes paraules del text, dues narracions
que calia llegir detingudament per poder contestar una trentena de
preguntes, i una redacció d’un mínim de 10 línies sobre l’animal predilecte de l’autor. La prova de competència matemàtica incloïa problemes de càlcul, mesures, formes, horaris i canvi de moneda relacionats amb la vida quotidiana. Els nens disposaven de 45 minuts per completar cada un dels dos exer-
cicis.

SEGONA PROMOCIÓ / L’avaluació universal de l’alumnat de l’últim curs de primària va començar a fer-se el 2009. La d’aquest any és, doncs, la segona promoció que s’hi sotmet. Aquesta vegada haurà d’enfrontar-se a una prova d’idioma estranger (d’anglès o francès) que resulta nova. La família de l’alumne rebrà un informe del resultat abans que finalitzi el curs.
En la primera edició de les proves, un 76,9% dels que es van examinar van superar la prova de català, i un 78%, la de coneixements matemàtics. La correcció d’aquest tipus d’exercicis va a càrrec de professorat aliè al centre.


_______________________________________________
06/05/10-Ángel Gabilondo busca ‘in extremis’ el pacte amb el PP

• Les condicions dels conservadors ho posen gairebé impossible

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE -MADRID

Després de vuit mesos de negociacions, el període fixat per aconseguir un pacte educatiu arriba al final. El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, no dóna cap pilota per perduda i avui intentarà, abans del xiulet final, tancar un acord en una reunió amb la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal. Però la dirigent popular ho ha posat gairebé impossible. No hi haurà acord, segons va advertir ahir, si el ministre no admet «un sistema educatiu igual a tot Espanya, amb independència de les competències de les comunitats».
L’última proposta del ministre, de 12 objectius i 148 mesures, presentada fa 15 dies, inclou avanços en qüestions acadèmiques i en les relacionades amb el professorat i l’ensenyament concertat. També conté una oferta de finançament de 1.570 milions d’euros.

LÍNIES VERMELLES Malgrat les cessions de Gabilondo al PP, el partit de Mariano Rajoy segueix fent bandera de dos punts o línies vermelles que dificulten en gran manera un pacte: que es garanteixi l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular a tot Espanya i que es reconegui el professorat com a autoritat pública.
Segons Gabilondo, la trobada «ho determinarà tot, perquè una idea de pacte d’Estat, almenys, hauria de tenir en compte la visió del PP». Els partits estan mirant «què fan altres, analitzant quina posició adoptar», va interpretar Gabilondo, que va afegir que hi ha «consensos bastant sòlids en àmbits educatius, socials i polítics».
UGT i CCOO, després de la promesa de prorrogar la jubilació als 60 anys dels docents, estan disposats a acceptar l’acord. També, amb algun matís, la concertada privada. Les confederacions de pares Ceapa (laica) i Concapa (catòlica) es pronunciaran avui. En canvi, el sindicat STES el rebutja a l’entendre que no aposta per l’escola pública; el partit UPD, perquè no planteja la recuperació de competències, i ERC, perquè no es blinda el sistema d’immersió lingüística.

_________________________________________________
06/05/10- La selectivitat de primària

Els escolars superen gairebé dues hores d'examen de matemàtiques i català, i avui faran el mateix amb castellà i anglès. L'anàlisi dels resultats de la prova fa que els centres canviïn els aspectes on han fluixejat
EL PUNT- Reus - n.s

Reus A punt d'arribar a les dues hores d'examen, els alumnes de sisè de l'escola Pompeu Fabra de Reus mantenien l'estat de concentració per acabar a temps les proves que des de l'any passat han de passar tots els alumnes que acaben la primària. Tot i que els nervis no predominaven a primera hora, van poder-se relaxar en acabar i coincidint amb l'hora del pati, que els van allargar una estona més merescudament. «Han acabat força cansats», constataven els mestres, i així es reflectia en el posat dels alumnes. Però avui hi tornaran a ser, amb la prova d'anglès, que és la novetat d'enguany, i la de castellà, com si es tractés d'una selectivitat en format reduït.

Ahir van superar la de matemàtiques i la de català. La primera, en la qual el curs passat van destacar força per sobre de la mitjana catalana, l'havien trobat un pèl complicada en alguns aspectes, segons valoraven la directora, Laura Mollar; la cap d'estudis, Mar Cervantes, i la secretària, Mariona Ribas. Però a la vegada destacaven el fet que, a excepció pràcticament de la part de càlcul, la resta d'exercicis plantejaven problemes i situacions pràctiques. I de fet, aquesta és la filosofia de les proves: avaluar les competències i la capacitat de raonament dels alumnes. És el model que les escoles ja apliquen des de fa almenys un parell d'anys, explica la directora, ja que així es preveu en la llei. Però cal un temps d'adaptació, i els alumnes que ara fan sisè no ho han viscut des del principi de l'escolarització.

«No tenim sorpreses en els resultats de cada alumne» i tampoc no són determinants perquè passin de curs, però la importància dels resultats i de l'anàlisi que se'n faci posteriorment és que el centre pot introduir millores, com així ha fet el Pompeu Fabra. Per exemple, tot i la valoració positiva en matemàtiques, han volgut perfeccionar diversos aspectes i dins el pla de formació de centre han tingut «una formadora per als mestres per replantejar el treball de competències en aquesta matèria», diu Mollar. Assegura que estaven contents amb els resultats, però volen canviar la manera de transmetre el càlcul i els problemes. També han reforçat el treball fet en la llengua catalana: «La prova de comprensió va anar molt bé, però fallava l'expressió.» Per això enguany han treballat aquest aspecte i l'any vinent ho treballaran més al claustre, diu Ribas.

Les proves també els serveixen per comparar-se amb la resta de centres i sobretot per informar de la situació de cada alumne l'institut on començarà a cursar l'ESO.

En el capítol d'incidències, els serveis territorials van assegurar que no tenien constància de cap, tot i reconèixer que «en quatre centres» els avaluadors havien tingut problemes per introduir les dades al sistema informàtic del departament, «a causa d'un problema en la contrasenya». Un d'aquests centres va ser el Pompeu Fabra, però no va ser l'únic, i l'avaluadora va haver d'acudir personalment al centre de recursos. Aquest any s'han mobilitzat 242 avaluadors o aplicadors a Tarragona i un centenar a l'Ebre per a l'examen. Són mestres d'altres centres, alguns dels quals faran també de correctors.Al Camp de Tarragona, han de passar l'avaluació 5.874 alumnes de 794 centres, i a les Terres de l'Ebre, 1.722 de 79 escoles.

Un dictat massa veloç
Com passa en altres exàmens, com ara la selectivitat, sempre hi ha exercicis que es determinen com «l'os» de la prova. Ahir va ser-ho, si se'n pot dir així, el dictat que s'introduïa com a novetat en la prova de llengua catalana, a causa de la rapidesa amb què llegia la veu enregistrada en el CD i la poca distància entre els espais buits que els escolars havien d'emplenar. Avui serà el torn de la llengua castellana, que també inclourà un dictat, i de l'anglesa, en què hauran de demostrar la comprensió oral i lectora.

_____________________________________________
06/05/10-Els escolars de sisè troben assumibles les proves de català i matemàtiques
EL PUNT- Barcelona - AGÈNCIES

Els escolars de sisè de primària que ahir van realitzar les primeres proves de l'avaluació encarregades per la Generalitat van trobar, en general, assumibles els exàmens de català i matemàtiques, que serviran per saber el nivell dels estudiants que l'any que ve començaran secundària. Per segon any consecutiu, els gairebé 67.000 alumnes de sisè de primària van iniciar les proves ideades per la Generalitat per determinar el seu domini de les competències bàsiques en les matèries de català, castellà, matemàtiques i anglès, encara que no comptaran en el seu expedient acadèmic.

En un ambient barreja de nerviosisme i d'expectació, els nens d'entre onze i dotze anys es van examinar ahir al matí de català i matemàtiques, i avui ho faran de castellà i, com a novetat en relació amb el curs passat, d'anglès.

Les escenes de nens asseguts als seus pupitres separats els uns dels altres i enfrontant-se a uns quaderns de preguntes es van repetir en una mica més de 2.000 centres escolars de tot Catalunya.

En català va destacar el dictat, una de les novetats en la prova de català i castellà d'aquest any, juntament amb una redacció sobre el seu animal preferit. En matemàtiques, la prova que els feia més por, els escolars havien de respondre a 14 problemes de càlcul o geometria, entre altres exercicis. Els professors també van considerar assequibles les proves que es van fer ahir.

_________________________________________________
06/05/10-La fi del litigi pel títol de filologia reforça la unitat del català al País Valencià

El govern de Camps cedeix després de 35 sentències

EL PUNT- València - E. peiró

Ha sigut un reconeixement forçat, imposat per 35 sentències, però el govern valencià del PP ha acabat per admetre la unitat de la llengua. El pas l'ha donat amb la inclusió de filologia catalana –tot i no fer-ho de manera explícita— com a titulació acreditativa de coneixement de valencià en la recent convocatòria d'oposicions a mestres i professors de secundària.

«Tot un èxit», en paraules de Toni Gisbert, coordinador d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l'entitat autora, junt amb el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), de la major part dels recursos judicials que han motivat les nombroses sentències guanyades a la Conselleria d'Educació que obliguen a aquesta a acceptar filologia catalana en les oposicions a docent.

Les dues associacions van valorar ahir el reconeixement de la titulació com «una continuació del procés de fracàs del secessionisme impulsat per sectors de la dreta, i del progressiu avanç del reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català al País Valencià».

Tanmateix, van lamentar el «ridícul circumloqui» utilitzat en la convocatòria d'oposicions per evitar anomenar filologia catalana. I és que l'ordre publicada en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana cita com a eximent de les proves de coneixement de valencià les caduques llicenciatures de «filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana)» i «filologia, secció hispànica (valencià)», que fa més de quinze anys que són obsoletes, i a continuació s'hi afegeix —és la novetat— «sense perjuí del que disposa l'annex del reial decret 1954/1994, de 30 de setembre».

L'esmentat decret és el d'homologació del catàleg de títols universitaris oficials que substitueix les anteriors titulacions per la vigent llicenciatura de filologia catalana en les universitats valencianes.

Gisbert i el representant de l'STEPV, Marc Candela, van instar el govern valencià a «reconèixer ja de forma pública el fet de la unitat de la llengua», i a «començar a treballar positivament per la normalització i extensió de l'ús social de la llengua». En aquest sentit, Gisbert va recordar la reivindicació de la inclusió del requisit lingüístic en la nova llei de la funció pública que pròximament es debatrà en les Corts Valencianes.

Una base legislativa «contundent»
e.p
ACPV també va valorar la importància de la base jurídica en favor de la llengua aconseguida «gràcies a la tossuderia del govern valencià». L'entitat opina que aquesta jurisprudència pot ser aplicable a altres àmbits diferents als que han propiciat les sentències i també estan afectats pel secessionisme lingüístic. En total, s'han produït 35 sentències favorables a la unitat de la llengua i a la legalitat de la denominació català: les 28 referents a les oposicions a docent –19 del Tribunal Superior de Justícia valencià i 9 del Suprem–, les 6 sentències referides a l'ús del terme català en els estatuts de les universitats públiques valencianes –una d'elles del Tribunal Constitucional–, i la del Suprem que va anul·lar la derogació de l'homologació dels certificats administratius de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Les més recents expressaven la «manifesta temeritat» del govern valencià per no acatar les decisions judicials, cosa que segons ACPV i STPV ha obligat el consell a canviar de rumb. «S'estaven arriscant a cometre prevaricació», van remarcar.


________________________________________________
06/05/10-Maragall creu que la prova de primària demostrarà de nou que queda camí per fer

El conseller d'Educació va dir ahir, a Palafrugell, que l'avaluació s'està fent «amb tota normalitat»
EL PUNT

Prop de 7.000 escolars de les comarques gironines van començar ahir la prova d'avaluació de sisè de primària, que continua avui i inclou com a novetats un dictat en català i castellà i un examen de llengua estrangera. Aquesta prova, que l'any passat es va estrenar a Catalunya, servirà per fer una radiografia sobre l'assoliment de les competències bàsiques de l'alumnat. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, pensa que els resultats demostraran un cop més que «queda camí per córrer». Maragall, que ahir va visitar diferents centres escolars de Palafrugell i d'Olot, manté que cal que els alumnes arribin a secundària més ben preparats.

Un total de 66.851 alumnes catalans (dels quals n'hi ha 6.966 de gironins) es van examinar ahir al matí de català i matemàtiques i avui ho faran de llengua estrangera (francès o anglès) i de castellà. L'any passat, un de cada quatre alumnes no va superar les proves, que, en general, el col·lectiu de professors i alumnes va qualificar de «fàcils». El conseller d'Educació preveu que els resultats d'aquest any també demostraran que cal millorar el procés educatiu perquè els alumnes arribin més ben preparats a primària. Aquestes proves són només orientatives i serveixen per conèixer el nivell de l'alumnat català.

Maragall va visitar ahir diferents centres educatius de Palafrugell i Olot. A Palafrugell, va anar a l'institut Frederic Martí i Carreras i l'institut Baix Empordà, a més de l'escola Carrilet. També va assistir a la celebració del 40è aniversari de l'institut Montsacopa d'Olot. El conseller va qualificar de referent aquest centre quant a la qualitat educativa i en va destacar el retorn que la ciutat ha tingut quant als alumnes. Maragall va dir que estudiaran com ha de ser l'ampliació i millora del conjunt d'edificis.
___________________________________
05/05/10-«Hi ha mares que no es fien dels seus fills» L’ENTREVISTA AMB EL PSICÒLEG EXPERT EN LA VIOLÈNCIA-Vicente Garrido

Ha investigat milers d’històries d’adolescents denunciats per les seves mares després de ser agredides per ells. Diu que són la punta d’un iceberg.

El seu àmbit d’excel·lència són els crims, les agressions sexuals, els assassinats i la violència dels fills contra els pares. D’això últim va tractar el seu primer llibre, ‘El síndrome del emperador’, on va descriure els fills tirans. Ara publica ‘Mientras vivas en casa’. Vicente Garrido (València, 1958) és professor de Psicologia i Pedagogia Correccional a la Universitat de València, i un punt de referència espanyol en l’anàlisi psicològica dels nens molt violents.

–¿Per què una dona denuncia al jutge el seu fill adolescent?
–Normalment, hi ha dos motius: tem que abusi d’un germà petit, o que l’ataqui de manera violenta; o bé, ella i el seu marit se senten en perill. Hi ha mares que no es fien dels seus fills. Tanquen la porta de la seva habitació a la nit. Temen que incendiïn la casa. Veuen un risc imminent perquè els manté sota una amenaça insuportable.

–No parla de casos aïllats.
–En absolut. La Fiscalia General de l’Estat tramita cada any més de 6.000 denúncies d’aquest tipus, i es considera que amb prou feines representen el 10% de la realitat. És difícil que les mares denunciïn els seus fills.

–¿Què passa perquè un adolescent sa agredeixi els seus pares?
–El seu objectiu sempre és prendre el poder. L’edat predominant en aquest tipus de violència són els 14 o 15 anys, que és quan el noi comença a sortir de casa i vol obtenir privilegis. És quan són més evidents les traves que implica el control patern en la seva vida quotidiana. Ha de quedar clar que són nois ben cuidats, de famílies que s’han preocupat per la seva educació.

–¿Quins controls no toleren?
–Coses molt bàsiques. No volen que se’ls faci llevar a una hora determinada al matí; no suporten veure els canals de televisió que els pares trien; es neguen a menjar allò que la seva mare cuina o a cuidar un germà petit. No els agrada anar a l’escola, ni haver de tornar a casa a una hora concreta. Tot això.

–És a dir, les normes de convivència.
–Exacte. Estem parlant de nois amb un temperament violent i dominador extrem, sense cap afecció pels seus pares. No han viscut en un ambient violent, ni en una família desestructurada, però se senten molt poc vinculats amb ells. Això els permet enfrontar-se a les normes educatives de la família sense el sentiment de culpa o el remordiment que tenen els nens que estimen els seus pares. No tenen dependència afectiva.

–¿I això els porta a ser agressius?
–Això, sumat a una altra característica diferenciadora: tenen molt exagerada la fixació de les seves metes. Desitgen més que altres disposar de més diners, més temps lliure..., això figura entre les seves màximes prioritats. Com que les famílies no són democràcies, sinó que apliquen normes, cada vegada senten més la necessitat de rebel·lar-se. S’adonen que no tenen diners ni edat per viure en un altre context, i creuen que la manera de fer el que volen és prenent el poder.

–¿Com s’arriba a aquesta situació?
–Molts d’aquests casos afecten mares soles, que no tenen temps ni saben com afrontar els primers signes del problema, que solen aparèixer quan el nen té 8 o 10 anys. També es dóna en famílies amb pare i mare, però és més fàcil que el component violent sorgeixi quan no hi ha pare. La mare sempre és més vulnerable.

–¿En quin tipus de famílies passa?
–Clarament, en les classes mitjanes. Afecta nois que solen anar malament en els estudis i, si no van malament, és perquè són intel·ligents, no perquè s’esforcin. Abusen emocionalment i psicològicament de la seva mare i d’algun germà petit. A poc a poc, d’aquí passen als cops amb objectes i a les amenaces físiques.

–¿Això és conseqüència del seu caràcter o que han sigut educats com el rei de la casa?
–No, no. Res de rei de la casa. Precisament, aquests pares tenen problemes perquè s’oposen i s’enfronten als seus fills. S’acostuma a pensar que han sigut permissius, però no és així. El que passa és que no han sigut prou hàbils per manejar uns fills que són molt difícils. La permissivitat paterna facilita la tirania d’un fill, però no la provoca.

–¿És un fenomen nou?
–No. Encara que no ha sigut mai tan difícil educar com ho és ara. De nens amb conductes violentes n’hi havia fa 40 anys, però vivien en un ambient extern que els obligava a mantenir autocontrol. La societat ha perdut capacitat de socialitzar. Hi ha un debilitament en el poder de les famílies per tirar endavant els fills en un entorn saludable. La seva primera opció és recórrer a la justícia. Es judicialitza tot de manera exagerada.

–¿Què aconsella a qui tingui un fill dominant i violent?
–No han de cedir-li mai l’autoritat. Han d’intentar, com puguin, que els seus fills desenvolupin empatia. Que descobreixin que poden ser valorats i poderosos sent exemples positius per als altres. Necessiten models ètics. Convé incorporar-los a pràctiques de voluntariat, a activitats que els generin sentiments forts per ajudar els altres.

____________________________________________________
05/05/10-Jornada de presentació dels resultats de l'avaluació de la formació professional reglada

Font. Web del Departament de Treball.
Presentació pública dels resultats de l'avaluació de la formació professional reglada (cicles formatius de grau mitjà i de grau superior) que el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu ha dut a terme en el marc del pla d'avaluació definit l'any 2005.

L'acte tindrà lloc el dia 26 de maig al CaixaForum, centre social i cultural de l'Obra Social "la Caixa" de Barcelona.

Cal inscriure's a la jornada en aquesta adreça: http://www.gencat.cat/educacio/consell_superior_aval/form_jornada_avaluacio_2010.html


__________________________________________
05/05/10-La revista 'Caixa d'Eines' estrena format digital

Font: web del departament d'Educació.

El dos últims números estan dedicats al currículum i la inclusió escolar

La revista Caixa d'Eines estrena disseny i format digital. Coincidint amb la publicació dels dos últims números, la revista ha adoptat un nou format, consultable des del web del Departament d'Educació. El nou disseny també permet descarregar íntegrament la revista en format PDF i imprimir-la.

Caixa d’Eines és una col·lecció de documents breus, que té com a principal públic destinatari el professorat d'ensenyaments obligatoris, però també altres professionals de l'educació.

La didàctica, l'ús de les llengües, l'educació intercultural i la cohesió social són els àmbits temàtics preferents d’aquesta publicació. Des d'aquests punts de vista, proposa eines metodològiques que puguin ser útils per reduir l'exclusió a l'aula i educar en el respecte de la diversitat.

__________________________________________________
05/05/10-La Generalitat Valenciana reconeix per primer cop el títol de filologia catalana en una oposició

EL PUNT- València - E. PEIRó / E. ORTS

Han calgut fins a 28 sentències reprovatòries, 19 del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià i les 9 del Suprem, perquè la conselleria d'Educació valenciana haja reconegut per primera vegada el títol de filologia catalana com a eximent de la prova de capacitació lingüística en valencià per a unes oposicions a docent.

L'administració ho va fer a través del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana i, d'una «manera implícita», com indiquen des del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià, una de les entitats que més ha combatut el vet.

En concret, l'ordre reconeix com a eximent de la prova el títol de «filologia valenciana» i el de «llicenciatura en filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana)» –cap d'aquestes dues estan reconegudes pel ministeri ni per les universitats valencianes–, però s'hi afegeix: «Sense perjuí del que disposa l'annex del reial decret 1954/1994, de 30 de setembre.»

Es tracta del decret d'homologació del catàleg de títols universitaris oficials, que només reconeix la denominació de filologia catalana, precisament el nom del títol que expedeixen les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló.

Les 28 sentències van desautoritzar en tots els casos la Generalitat Valenciana. L'acumulació de tant pronunciament judicial correspon a la resolució de les demandes que es produïen per cada nova ordre de la conselleria, una per any, en què sistemàticament s'ignorava el contingut de les sentències.

Tant el TSJ com el Suprem van retreure al govern de Camps la inobservança dels seus pronunciament i fins i tot l'STEPV va demandar el conseller, Alejandro Font de Mora, per un «delicte de prevaricació i desobediència».

____________________________________________
05/05/10-La UdG programa fins a 71 cursos per a aquest estiu

Les noves tecnologies, la literatura, la psicologia i la fotografia són algunes de les disciplines amb més oferta

DIARI DE GIRONA | M.P.
La Xarxa Vives d'Universitats oferirà per als mesos d'estiu fins a 812 cursos, repartits en 93 poblacions diferents de l'àmbit lingüístic català, i on es preveu que hi participin a l'entorn de 25.000. Del total de l'oferta, la Universitat de Girona oferirà 71 cursos dirigits als estudiants de primer i segon cicle, però també a qualsevol persona interessada a ampliar els seus coneixements universitaris.

Enguany, la Xarxa Vives se centrarà especialment en els àmbits de la informació i la divulgació del coneixement, i la UdG no n'és una excepció. S'oferirà una gran quantitat de cursos centrats en noves tecnologies, com el de Formes de comunicació digital per a noves organitzacions, un de centrat en la preparació per a l'acreditació de competències en TIC, o especialitzats en tècniques i eines com el Red One o l'Stop Motion. També hi ha cursos d'informàtica sobre Word, Excel o PowerPoint.

Lligant amb les noves tecnologies, hi ha un curs de Photoshop aplicat a la fotografia digital; aquesta també és una temàtica amb una oferta àmplia, amb tallers genèrics però també d'especialitzats com el Fotografia la nit o un d'específic sobre retrat de nens.

La UdG també impartirà cursos de caire literari (amb protagonistes que van de Stieg Larsson a Shakespeare, o d'escriptura creativa), i sobre psicologia (assetjament escolar, discapacitat i comunicació, inclusió educativa, intervenció en addiccions o trastorns de pànic, entre d'altres).

_____________________________________________
05/05/10-Ministres africans i llatinoamericans defensen a Girona el paper de la cultura en el desenvolupament

Participen en un seminari internacional que té lloc al parc científic de la UdG
EL PUNT- Girona - jordi camps i linnell

La presidència espanyola de la UE, la Comissió Europea i la Unesco han reunit al Parc Científic i Tecnològic de la UdG els ministres de Cultura del Paraguai, Colòmbia, el Marroc, Moçambic i Burkina Faso, representants dels estats membres de la UE i delegats d'organismes internacionals i agents de la cooperació cultural procedents de 50 països diferents perquè participin en un seminari que té, entre altres objectius, impulsar la cultura en les estratègies i polítiques de desenvolupament.

El rol de la cultura per a la consecució dels objectius de desenvolupament del mil·lenni, les relacions entre economia i cultura, i la governabilitat de la cultura i la diversitat cultural són els tres grans eixos amb els quals s'ha estructurat el seminari internacional Cultura i desenvolupament, que té lloc des d'ahir i fins avui al Parc Tecnològic de la Universitat de Girona, i que forma part de les iniciatives que ha impulsat la presidència espanyola de la Unió Europea. Com es va deixar clar ahir en l'acte d'inauguració, Girona ha estat escollida perquè té la pionera càtedra de polítiques culturals i cooperació, dins la Universitat de Girona, que presideix Alfons Martinell.

Organitzat conjuntament amb la Comissió Europea i la Unesco, el seminari ha reunit els ministres de Cultura de cinc països (el Paraguai, Colòmbia, el Marroc, Moçambic i Burkina Faso), juntament amb els representants dels 27 estats membre de la UE, representants d'alt nivell de la mateixa Unesco, del PNUD, a més d'experts vinguts de més de 50 països procedents d'institucions públiques, ONG i col·lectius de la societat civil. En total uns 400 participants, 360 dels quals ahir estaven confirmats.

El principal objectiu d'aquest seminari és aportar una reflexió i fer una crida sobre la importància que la cultura estigui present en la revisió dels objectius de desenvolupament del mil·lenni, que tindrà lloc del 20 al 22 de setembre vinent a Nova York, durant la cimera convocada amb aquesta finalitat a les Nacions Unides. Tant Christian Leffler, director general adjunt de Desenvolupament i Relacions amb països ACP de la Comissió Europea, com Hans d'Orville, director general adjunt de la Unesco, van remarcar precisament «com és de pertinent aquest seminari i, encara més, les seves conclusions per fer-ne un balanç amb vista a la cimera de Nova York».

Motor dinamitzador

Entre ahir i avui, a Girona s'analitzaran les polítiques de desenvolupament que han incorporat la dimensió cultural en les seves estratègies, aportant experiències pràctiques i amb resultats positius que demostren que a través de la cultura i del respecte de la diversitat cultural es redueix la pobresa, es genera desenvolupament humà sostenible i es millora la governabilitat. Tots els ministres de Cultura presents van coincidir, amb definicions semblants, en aquest punt. Afirmen que la cultura «és la millor palanca per al desenvolupament» i que «és fonamental per generar l'autoestima d'un país en vies de desenvolupament». I el missatge és que la cultura «és herència i el que defineix la Humanitat».


_________________________________________
05/05/10-Experiment de «ràdio art» a la UdG

En una experiència pilot a la Universitat de Girona, un grup de voluntaris de l'ONCE avaluen els alumnes de publicitat i relacions públiques en la pràctica final de ràdio
EL PUNT - GEMMA BUSQUETS

És difícil descriure amb paraules un experiment sonor. Saber explicar les emocions, les sensacions, la bellesa en definitiva, que es desprèn d'un muntatge sonor. Tot un repte. El mateix repte que han tingut els alumnes de publicitat i relacions públiques de la Universitat de Girona (UdG) en el projecte final de l'assignatura de teoria i tècnica del llenguatge radiofònic, que imparteix la professora Sílvia Espinosa. Els alumnes han presentat davant d'un grup de voluntaris de l'ONCE un muntatge de «ràdio art». L'objectiu: saber explicar una història, ja sigui amb la música, amb la veu o amb diferents efectes sonors; comunicar emocions o sensacions. L'experiència, pionera a la UdG, pretén explorar la creativitat dels futurs publicistes, els quals treballen la capacitat de suggestió i el poder de persuasió que té el llenguatge radiofònic, i al mateix temps demostrar que les persones amb capacitats diferents –els invidents no tenen la contaminació visual i poden escoltar la ràdio en tota la seva dimensió– poden aportar un nou grau de coneixement; en aquest cas, avaluar els treballs dels alumnes.

El poder de la imatge sonora

Acostumats al pes i al poder que té la imatge en la societat actual, en l'experiment sonor que es va realitzar ahir al matí a la Sala de Graus de la Facultat de Lletres es va reivindicar el poder de la imatge sonora: el valor tant del silenci com dels sons quotidians que no escoltem. «Vam haver de pensar no en el que es veu sinó en el que es sent», va explicar una de les alumnes, durant la introducció de la pràctica final que havia realitzat amb una companya i que abordava la història d'un gos.

Els alumnes, dividits en catorze grups, van presentar els diferents projectes de «ràdio art» –un muntatge sonor creatiu que presenta una emoció, un moment o una situació especialment emotiva– davant dels companys i del grup de vuit voluntaris de l'ONCE. Els temes escollits pels alumnes a l'hora de realitzar la pràctica de «ràdio art» eren diversos. Hi havia muntatges de caire més festiu com ara els dels grups que van escollir de tema el circ –que aconseguia recrear amb sons l'espectacle de la vela– o l'estiu com a fil conductor de la narració sonora i que incloïa des del so del mar, rialles infantils o èxits musicals que formen part de la memòria sonora col·lectiva com la sintonia de Verano azul o l'himne que tothom taral·lejava l'any passat quan pensava en Formentera. N'hi havia d'altres que enllaçaven amb la moda actual per la nostàlgia, com ara un muntatge que feia un viatge sonor per la dècada dels setanta. Hi havia temàtiques més arriscades, com ara recrear el terratrèmol d'Haití o la semifinal de la Champions de l'any passat amb el gol d'Iniesta explicat des del punt de vista emocional d'un aficionat del Barça. D'altres van optar per transmetre el cicle de la vida, la fi del món, la història d'una nàufraga que se salva dels caníbals, el dolor –explicant els excessos de la nit i amb un accident de trànsit i les seves conseqüències– o, segurament, el treball amb més missatge, la violència de gènere escoltada per un infant.

Animadors i avaluadors

Els examinadors comentaven, grup a grup, les sensacions que els havia suggerit o si la història sonora s'havia entès i s'interessaven per la naturalesa dels sons o per qüestions tècniques. Van actuar «més d'animadors que d'avaluadors», va destacar la professora Espinosa, tot ressaltant la bonhomia que havia presidit l'examen. Als voluntaris se'ls va facilitar, en un format adaptat, una fitxa d'avaluació dissenyada per la professora. Gratificats per l'experiència, van destacar la qualitat, en conjunt, de tots els treballs.

____________________________________________
05/05/10-Aclariment dels Serveis Territorials d'Educació
EL PUNT- ANDREU OTERO I TRIOLA. DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIAL D'EDUCACIÓ A GIRONA

En l'edició d'El Punt del 29 d'abril de 2010, pàgina 12, apareix una notícia amb el següent encapçalament: «L'Ajuntament de Banyoles evita que retirin la tècnica de les aules d'acollida.» Això no és cert. Per les repercussions que pot tenir demano una rectificació al respecte atès que el redactat que heu fet dóna peu a pensar que a partir de pressions dels ajuntaments puc rectificar decisions preses, res més lluny de la realitat. El meu ànim és prendre decisions el més equitatives possibles a partir de dades objectives.

En el cas que ens ocupa va passar el següent. De la minoració que s'havia de fer dels serveis educatius de Catalunya, a Girona ens corresponia reduir 24 professionals. Els Serveis Educatius es componen de CRP (Centres de Recursos Pedagògics), EAP (Equips d'Assessorament Psicopedagògic) i ELIC (Equips de Llengua i Cohesió Social). D'entre aquests professionals vaig proposar 14 ELIC, entre ells el del Pla de l'Estany, i així ho vaig comunicar a la persona corresponent. Al cap d'un parell de dies, els serveis centrals del departament, seguint un criteri aplicat a tots els Serveis Territorials, m'indiquen que la minoració no recaigui tan significativament en els ELIC i que passi de 14 a 10. Mentrestant, l'alcalde de Banyoles em va trucar demanant-me aclariments per la reducció de l'ELIC destinada al Pla de l'Estany, al qual vaig donar-li les explicacions pertinents com correspon quan un alcalde s'interessa per l'educació de la seva població. En haver d'incorporar 4 ELIC vaig fer-ho amb el criteri objectiu de reposar-los en els serveis educatius on els cursos passats ja s'havia minorat algun professional. Un d'ells era el Pla de l'Estany i així ho vaig comunicar a qui corresponia, que era la mateixa interessada.

La meva sorpresa va ser llegir la notícia amb el seu encapçalament i el seu acabament, on s'indica que el regidor d'Educació, amb el qual durant aquest afer no hi he parlat en cap ocasió, diu que va rebre la notícia que les gestions de l'Ajuntament havien donat resultat. Suposo que si s'hagués contrastat la notícia tota aquesta situació no s'hauria produït. El meu ànim no és polemitzar sobre això sinó demanar una rectificació, ja que pot portar un malentès amb altres ajuntaments.

_________________________________________________
05/05/10-La Garrotxa produeix un 5% menys de residus i els selecciona més

El Sigma presenta la memòria, que també recull les millores en el cicle de l'aigua
EL PUNT - Olot - jordi casas

La producció de residus al llarg del 2009 a la Garrotxa va disminuir un 5% respecte al 2008, i la recollida selectiva va augmentar fins a situar-se en el 24% del total. La recollida d'envasos lleugers va pujar un 8%, la de vidre, un 7%, i la de matèria orgànica, un 6%; la de paper i cartró va baixar un 2%. Durant el 2009, també van entrar en servei estacions depuradores i es van tramitar 202 activitats classificades, la gran majoria de superfície petita, amb pocs treballadors i amb poca potència instal·lada.

La millora de la gestió dels residus, a càrrec del Consorci de Salut Pública i Medi Ambient, s'atribueix a les campanyes de prevenció de residus que s'han dut a terme i a les accions per donar a conèixer a la població els municipis on, a partir d'aquest 2010, s'ha començat a fer el desplegament de recollida de matèria orgànica. D'acord amb el programa de gestió de residus municipals de la Garrotxa, que és un dels aspectes de la memòria que el Sigma ha presentat, la recollida selectiva de matèria orgànica s'ha implantat aquest 2010 a Sant Joan les Fonts i Castellfollit de la Roca, i durant el febrer també ha arribat a la Vall d'en Bas, la Vall de Bianya i les Preses. En el cas concret de la Vall d'en Bas, afecta Sant Esteve d'en Bas i el sector del Verntallat, i pel que fa a la Vall de Bianya la recollida es fa als nuclis de la Canya, Llocalou i Hostalnou.

Quant al cicle de l'aigua, s'ha millorat el sanejament comarcal amb la construcció de la depuradora de la Vall del Llierca, que depura les aigües d'Argelaguer, Sant Jaume de Llierca, el barri de la Cometa de Montagut i Oix i aviat de Tortellà. També s'ha posat en marxa la nova planta de Sant Esteve de Llémena, que depura les aigües d'aquest nucli i garanteix la qualitat de la capçalera de la riera del Llémena.

S'han dut a terme actuacions de neteja, manteniment i millora de les lleres dels rius de manera més intensiva que altres anys, per pal·liar tant com fos possible els efectes de la nevada del dia de Sant Esteve del 2008 (140.000 euros).

Els controls de qualitat aplicats des del Sigma a les aigües que corren pels rius han determinat que el 95% dels punts amb aigua tenen aigües netes o molt netes.

Pel que fa a emergències, en la memòria es destaca la gestió d'un projecte Feder per un valor de 460.000 euros per a l'acabament de la redacció dels plans d'emergència i protecció civil, amb els plans Neucat dels municipis que en necessiten, entre altres aspectes.

MATÈRIA ORGÀNICA
Olot
31% del total
Sant Joan les Fonts, Castellfollit i les Preses
25%
Besalú i Santa Pau
Entre el 35% i el 41%
Municipis nous
Sant Joan, Castellfollit, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas i les Preses, on ben aviat s'espera que s'arribin a nivells del 25% al 35%
Compostatge casolà
La Vall de Bianya, Santa Pau, Riudaura, Tortellà, Sales de
Llierca, Besalú i Maià de Montcal

__________________________________________________
05/05/10-El nombre d'usuaris dels serveis socials de la Garrotxa s'incrementa en més d'un miler
EL PUNT - Olot - JORDI CASAS

El desplegament de la llei de l'autonomia i l'atenció a la dependència i els efectes de la crisi van contribuir a fer que durant el 2009 el Consorci d'Acció Social de la Garrotxa atengués 7.651 persones, 1.306 més que el 2008. El consorci va arribar així fins al 14% de la població garrotxina, gairebé 3 punts per sobre de la mitjana catalana. Per franges d'edat, els majors de 65 anys van ser els que més van utilitzar els serveis de l'ens, sobretot els desplegats a partir de la llei de la dependència. Tot i això, i a causa del difícil moment econòmic, es va registrar un increment de l'atenció sol·licitada pel col·lectiu comprès entre els 25 i els 64 anys. Així, un 4% de la població total de la Garrotxa va fer una tramitació vinculada amb la llei de la dependència. Un 2,2% dels veïns de la comarca, dels quals un 89% són gent gran, tenen activats prestacions i serveis.

D'altra banda, durant el 2009 es va mantenir l'augment del nombre de persones ateses en nuclis familiars formats per un únic integrant. Durant l'any anterior, ja s'havia començat a notar aquesta tendència, que aquest últim any va créixer de manera significativa. Si el 2007 es van atendre 733 persones que vivien soles, el 2008 en van ser 1.373 i, el 2009, es va arribar fins a les 1.697.

Els diferents serveis oferts per Càritas van ser les principals ajudes socials concedides des del Consorci d'Acció Social durant el 2009. En total, van tenir un cost de 227.840 euros. Durant el 2009, 372 famílies de la Garrotxa –210 de nouvingudes i 162 d'autòctones– van rebre ajut del consorci a través de la gestió que fa Càritas: un 53% dels usuaris, per aliments; un 23%, per bolquers; un 18%, per gas butà, i el 6% restant, per llet infantil.

Quant al suport a domicili, 486 persones van rebre ajut a casa i 660, teleassistència; a més, es van repartir 20.814 àpats a domicili.

PROBLEMÀTIQUES
Violència
265
Treball
931
Problema social
529
Salut
2.461
Relacions familiars
614
Falta d'autonomia personal
578
Habitatge
387
Economia
1.117
Discapacitat
381
Aprenentatge
275
Altres
113
_____________________________________________
04/05/10-La Garrotxa augmenta en un 24% la recollida selectiva

La totalitat de residus generats a la comarca durant el 2009 es van reduir un 5 per cent


DIARI DE GIRONA-OLOT| XAVIER VALERI
El Consorci Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa ha fet públic un augment de la recollida selectiva durant el 2009 fins arribar a situar-se en el 24% de les matèries totals generades. La memòria del residus del 2009, també, constata una reducció del 5% respecte al 2008 del total de residus produïts. Això no obstant, segons el document, la diferència forta la marca l'augment de la recollida selectiva. Així, al 2009, la recollida d'envasos lleugers va augmentar un 8%, el vidre un 7%, el paper i el cartró van disminuiu un 2%, i la matèria orgànica va pujar un 6%.
El Consorci atribueix l'augment de la recollida selectiva a les campanyes de prevenció de residus, i a l'augment de la recollida selectiva de la matèria orgànica a Olot, Besalú i Santa Pau. El nivell de recollida a aquests tres municipis, durant el 2009, va oscil·lar entre el 30 i el 41% del total de residus generats.
Durant el gener del 2010, la recollida selectiva es va ampliar a Sant Joan les Fonts i Catellfollit de la Roca. Al febrer a la Vall d'en Bas, la Vall de Bianya, i Les Preses. En el cas concret de la Vall d'en Bas la recollida selectiva de matèria orgànica afecta Sant Esteve d'en Bas i el sector de Verntallat. Pel que fa a la Vall de Bianya, la recollida selectiva es fa als nuclis de la Canya, Hostalnou i Llocalou. En canvi, la recollida abasta la totalitat del terme municipal a Sant Joan les F0nts, les Preses i Castellfollit de la Roca. El Consorci estima que el 25% dels veïns de Sant Joan les Fonts, les Preses i Castellfollit de la Roca participen en la recollida selectiva. El Sigma confia que la ?recolida selectiva hi augmenti en els propers mesos fins arribar al 35%.
El Sigma ha informat que, a més de les recollides en contenidor, algunes localitats han implantat el compostatge casolà. Així la Vall de Bianya, Santa Pau, Riudaura, Besalú i Maià de Montcal tenen implantat en diferents graus el compostatge casolà. El Consorci preveu desplegar el compostatge casolà pels nuclis poblacionals petits per així poder donar compliment a les obligacions de selecció a les nomborosos nuclis dispersos de la comarca.
A Besalú les famílies que opten pel compostatge casolà a la llarga obtenens una reducció en la taxa d'escombraries. La causa és que la reducció en l'entrada de tones d'escombraries a l'abocador representa un benefici per als municipis per causa que han de pagar menys per nombre de tones.

______________________________________________
04/05/10-La Conselleria de Salut donarà educació sexual a les escoles per evitar la sida

• El 45% dels nous infectats pel VIH són immigrants

EL PERIÓDICO
BARCELONA
La generació que no ha complert els 18 anys, que ha crescut després de la comercialització dels fàrmacs que frenen l’acció destructiva del virus de la sida, el VIH, no té por de la infecció i amb prou feines es protegeix quan manté relacions sexuals. Per modificar aquesta tendència, la Conselleria de Salut ha elaborat un nou pla d’acció, en col·laboració amb Ensenyament, que oferirà informació sobre salut sexual i emocional a les escoles. Aquesta iniciativa l’han assumit en els últims anys un col·lectiu d’infermeres que visiten alguns centres d’ensenyament secundari per parlar amb els alumnes sobre el risc de patir un contagi del VIH.

XIFRES ESTIMATIVES / La consellera de Salut, Marina Geli, va anunciar una altra vegada que, «durant els pròxims mesos», podria entrar en funcionament un sistema de control rigorós dels nous infectats pel VIH, fet que implicaria la identificació (encriptada) de les dades dels afectats, i la circumstància del contagi. D’una altra manera, indiquen els epidemiòlegs, només es disposa de dades estimatives sobre la verdadera extensió de l’epidèmia de la sida a Catalunya. La pressió de les organitzacions antisida ha impedit fins ara que existeixi aquest registre. Salut segueix xifrant en unes 33.000 les persones infectades pel VIH a Catalunya (dada constant des de fa més de 15 anys). Un 45% dels nous contagis afecten persones immigrants, van indicar. La majoria dels infectats, el 45%, té entre 15 i 34 anys. En un 70% dels casos, la infecció es detecta poc després de produir-se. L’altre 30% durant uns quants anys desconeix que pateix el VIH, cosa que impedeix que iniciï un tractament que eviti el deteriorament del sistema immunològic.

_____________________________________________
04/05/10-CCOO reclama més plantilla per a les escoles rurals

EL PUNT- Barcelona - M.C

CCOO ha posat en marxa una campanya per reclamar un augment de plantilles per a les escoles rurals. «No hi ha l'augment de plantilla necessari per a l'aplicació de la sisena hora, ja que hi ha una reducció del nombre de mestres itinerants a les zones d'escolarització rurals», manté el sindicat.

_______________________________________________
04/05/10-Alumnes de la UPC a Terrassa llancen un coet que trenca la barrera del so i guanyen un concurs estatal

EL PUNT- Terrassa -

Terrassa L'equip d'estudiants Terrassa Rocket Team, de l'associació Euroavia de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeries Industrial i Aeronàutica de Terrassa (Tseiat) de la UPC, ha guanyat el concurs de fabricació i llançament de coets organitzat per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).

El coet, batejat amb el nom de Blue Thunder, va recórrer 1.413 metres a una velocitat punta de 1.468 km/h (1,2 Mach) en 12,45 segons, i va trencar la barrera del so.

El Blue Thunder fa 90 centímetres, pesa 700 grams sense combustible i 900 carregat, i el motor era el mateix per a tots els participants, impulsa 321 Newtons/segon. La clau de l'èxit eren els materials de la carcassa, construïda amb fibra de carboni, alumini i fusta de balsa molt lleugera i idònia per generar inèrcia entre les fibres dels materials compostos.

D'altra banda, l'equip We Cansat de l'Etseiat va aconseguir el tercer lloc en la modalitat Cansat-Comeback del mateix concurs, amb un dispositiu de la mida d'una llauna de refresc que, després d'enlairar-se amb un coet, desplegava un parapent i, gràcies a un sistema intel·ligent dissenyat pels estudiants, havia d'aterrar el més a prop possible d'una diana situada al terra, amb acceleròmetres, altímetres baromètrics, un detector de distància per infraroigs, una bateria de liti polímer i un receptor de GPS

_________________________________________________
04/05/10-Prop de 3.400 gironins s'han inscrit a les proves d'accés a FP, arts plàstiques i ensenyaments esportius

La xifra supera en un 19% la del 2009 i la majoria es presenten al grau superior

EL PUNT - Girona - MÒNICA CABRUJA

Un total de 3.378 persones de les comarques gironines s'han inscrit a les proves d'accés a Formació Professional, arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius que es realitzaran des de demà i fins al 12 de maig. L'objectiu d'aquesta convocatòria del Departament d'Educació és que les persones sense titulació necessària per matricular-se en aquests estudis hi puguin accedir demostrant les capacitats i els coneixements que es requereixen. L'any passat s'hi van inscriure 2.824 gironins.

Del conjunt de persones inscrites a les comarques gironines, 2.045 es presenten a les proves d'accés a cicles superiors i 1.333, a les de grau mitjà. Els de grau mitjà hauran de superar unes proves corresponents als coneixements d'ESO, i en el cas dels de grau superior els continguts seran equivalents als de batxillerat. A tot Catalunya s'han inscrit a les proves 37.702 persones, 5.687 més que l'any passat, que hi va haver un total de 32.015 inscripcions. A la demarcació de Girona, concretament, s'ha passat dels 2.824 inscrits, l'any 2009, als 3.378 d'aquest any, una xifra que representa un increment del 19%.

En el cas del grau mitjà, el 83,5% dels aspirants tenen entre 17 i 25 anys, i dels inscrits a grau superior el 81% tenen entre 18 i 25 anys. En el cas del grau mitjà, la finalitat de les proves és que les persones que no van completar els estudis d'ESO es puguin tornar a incorporar al sistema educatiu i puguin continuar la seva formació. Pel que fa als aspirants que es presenten a les proves de grau superior, es tracta de persones que no disposen del títol de batxillerat o l'equivalent, o bé que han d'acreditar habilitats artístiques.

Les proves es portaran a terme en instituts i escoles d'art. Al conjunt de Catalunya, hi haurà més de 290 comissions avaluadores encarregades de tot el procés.

Proves del graduat d'ESO

Els dies 26 i 27 de maig es realitzaran les proves lliures del graduat d'ESO. En aquest cas, l'objectiu és que les persones majors de divuit anys que van deixar els estudis o que no van poder cursar en el seu moment els nivells obligatoris puguin obtenir el títol.

Exàmens de dues parts
Els exàmens constaran de dues parts diferenciades. Hi haurà una prova de matèria comuna per als cicles de grau mitjà (tant de formació professional com d'esports o arts plàstiques). En aquesta prova es valorarà el grau d'assoliment de les capacitats bàsiques de l'ESO, i inclourà exercicis de ciències de la naturalesa, llengua castellana, catalana, anglesa i matemàtiques, entre altres matèries. Per les ensenyances esportives de grau mitjà, hi haurà una prova específica que es farà en una altra data.

Pel que fa al cicle de grau superior, l'organització és la mateixa que la del cicle mitjà, però en aquest cas el nivell serà per valorar capacitats i coneixements equivalents al batxillerat. Per a les diferents proves, hi haurà algunes matèries que es poden triar.



________________________________________________
03/05/10-Un total de 66.851 nens i nenes faran la prova d'avaluació de sisè de primària

Font: Web del Departament d'Educació.

L'examen, que tindrà lloc els dies 5 i 6 de maig, es durà a terme en 2.116 centres educatius
La prova incorpora com a novetat un dictat en llengua catalana i castellana i una prova de comprensió escrita i oral en llengua estrangera. 66.191 alumnes faran la prova d’anglès i 660 de francès
El segon any de realització de la prova permet comparar les dades respecte l’edició passada i analitzar l’evolució dels resultats
L’avaluació tindrà com a objectiu conèixer el grau d’assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat a l’acabar l’educació primària
S’han constituït 79 comissions presidides pel cos d'Inspecció i hi participaran 2.589 avaluadors i avaluadores externs

Els propers 5 i 6 de maig, 66.851 alumnes faran la prova d'avaluació de sisè de primària. Una prova externa que avaluarà el nivell d’assoliment de les competències bàsiques al final de l'etapa de l'educació primària. L'examen es durà a terme en 2.116 centres educatius i determinarà el domini de les competències lingüístiques en diverses matèries.

La prova, que se celebra per segon any consecutiu, incorpora enguany dues novetats respecte l’anterior edició. D’una banda, una prova de comprensió escrita i oral en llengua estrangera -que se sumarà a les proves que ja es van fer l’any passat de llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques-. La prova de llengua estrangera serà majoritàriament en anglès -66.191 alumnes-, tot i que serà en francès per aquells centres que tenen aquest idioma com a primera llengua estrangera -660 alumnes-.

L’altra novetat de l’avaluació de primària del 2010 és la incorporació d’un dictat en les proves de competència en llengua catalana i castellana. A partir d’un dictat l’alumnat haurà de mostrar els seus coneixements en ortografia omplint un seguit de buits.

L'alumnat que viu a la Vall d’Aran -89 alumnes-, també haurà de respondre una prova específica de llengua aranesa, al marge de la de català, castellà, llengua estrangera i matemàtiques, comunes a la resta.

El fet que enguany es realitzi la segona edició de les proves permet comparar les dades respecte el 2009, veure el progrés de l’alumnat i analitzar-ne l’evolució dels resultats.

L'avaluació de sisè de primària serà coordinada per 79 comissions, encarregades de vetllar per l'aplicació correcta dels mecanismes. Aquestes comissions estan integrades pel president o presidenta de la comissió –inspector/a del Departament d’Educació, un total de 156 persones- i pels avaluadors/ores externs, que seran mestres tant de primària com professorat de secundària, 2.589 aplicadors i aplicadores externs. Tot el procés d’avaluació té un cost d’1.122.000 euros.

Les dades detallades del nombre total d’alumnes, de centres, de comissions i d’aplicadors de les proves són les següents:


Alumnes Centres Aplicadors/res Comissions
66.851 2.116 2.589 79



Continguts de l’avaluació de sisè de primària

La prova d’avaluació, obligatòria i universal, es durà terme enguany durant dos dies, els 5 i 6 de maig, ja que són 4 els quaderns sotmesos a avaluació. El 5 de maig es farà la prova de llengua catalana i matemàtiques i el 6 de maig la de llengua castellana i llengua anglesa.

La prova ha estat elaborada pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu amb la col·laboració de professorat expert d’educació primària i secundària.

Un cop recollits els resultats, es facilitaran als centres escolars i a les famílies. Els primers rebran la informació sobre el conjunt del seu alumnat mentre que els segons només disposaran d’informació sobre la prova del seu fill o filla.

El caràcter extern de la prova, tret fonamental de l’avaluació

Un dels principals trets distintius de l’avaluació de sisè de primària és el fet que, al marge de tractar-se de proves elaborades per professorat extern, estan corregides per docents que no corresponen al centre educatiu on està adscrit l’alumnat.

Un cop corregides les proves i amb totes les dades sobre la taula, es disposarà d’una eina amb un valor informatiu sobre l’estat de l’educació en finalitzar la primària. De fet, l’avaluació no és una prova d’excel·lència sinó de competències bàsiques.

La llengua estrangera i el dictat en llengua catalana i castellana, novetats

El dia 5 i 6 de maig, segons l’horari de cada escola, tots els centres educatius començaran l’avaluació, que anirà amb l'ordre següent: llengua catalana i matemàtiques el dia 5 de maig; i llengua castellana i llengua anglesa l’endemà 6 de maig. L’alumnat disposarà de 45 minuts per fer cadascuna de les proves amb un descans breu entre elles.

La novetat en la prova del 2010 serà la incorporació d’un quadern de competència en llengua estrangera –anglès i francès- a través de la comprensió oral de breus diàlegs gravats en un CD i la comprensió lectora per avaluar l’obtenció d’informació a partir d’un text escrit.

Les dades d’alumnat d’anglès i francès són les següents:


Anglès Francès Total
66.191 660 66.851



El model de llengua catalana i castellana incorpora també com a novetat un dictat, a través d’un CD, on l’alumnat haurà de mostrar la seva competència ortogràfica omplint un seguit de buits. La resta del quadern avalua la comprensió a partir de la lectura de dos textos amb preguntes d'elecció múltiple i preguntes de resposta veritable i fals. També s’analitza l’expressió escrita a través d’una redacció i de preguntes d’elecció múltiple o bé preguntes per completar. En total, seran 32 ítems, 20 que corresponen a la comprensió lectora i 12 a l’expressió escrita.

En el cas del model de competència matemàtica, inclou exercicis sobre 3 aspectes: la numeració i el càlcul; l’espai, la forma i la mesura; i les relacions i el canvi. El quadern està format per 49 ítems diferents. En aquest cas, totes les preguntes tenen a veure amb aspectes de la vida quotidiana de l’alumnat i amb la capacitat per resoldre problemes, per pensar i raonar matemàticament.
_____________________________________________
03/05/10-Olot preveu iniciar 64 plans ocupacionals abans del 15 de juliol

DIARI DE GIRONA-OLOT| XAVIER VALERI

L'Ajuntament d'Olot preveu iniciar 64 plans ocupacionals abans del 15 de juliol. Amb aquest objectiu, el consistori va aprovar en ple adherir-se a la contractació de persones en el marc dels plans d'ocupació locals. La regidora delegada de l'Institut Municipal de Promoció de la Ciutat, Fina Soler (PSC), va explicar que els beneficiaris dels plans han de ser persones amb més de 6 mesos a l'atur o estar sense subsidi, o estar en situació dels darrers últims mesos de cobrament dels subsidis. Soler va puntualitzar que el procés de selecció prioritzarà els joves i les persones amb exclusió social. La regidora va assenyalar que a Olot hi hagut diferents convocatòries de plans de treball, però, segons ella, el pla aprovat pel ple és el més important dels darrers anys.
La regidora va apuntar que els projectes estan relacionats amb els àmbits de la sostenibilitat, la rehabilitació d'equipaments i d'edificis municipals, i els de les noves tecnologies.
La contractació serà per l'espai de 6 mesos, amb una ocupació laboral del 70% de la jornada. El contracte abasta un paquet d'entre 65 i 25 hores de formació específica o transversal. La regidora va explicar que el cost de cadascun dels plans ocupacionals és de 7.000 euros.
Fina Soler va apuntar que el pla ocupacional suposa un acord entre els sindicats, els agents laborals, i els sindicats per establir un nivell de retribució per la direcció del projecte i un altre pels beneficiaris dels plans ocupacionals.
"Llavors el que fem nosaltres és acollir-nos a aquesta referència de retribució que dóna resposta a la possibilitat de contractar 64 persones en diferents projectes", va dir.
Pel que fa a la decisió del Departament de Treball de tancar les Escoles Taller al mes de juny, la regidora va anunciar noves línies de formació. Fina Soler va concretar la propera constitució de cases d'oficis que compaginaran la formació amb estades a les empreses. Segons la regidora, el nou sistema permetrà atendre les necessitats formatives i ocupacionals d'entre 300 i 400 persones menors de 30 anys. La regidora va anunciar que el proper curs l'Institut Municipal d'Educació disposarà d'un grup de PCUPI que acollirà uns 24 nois i noies.


____________________________________________
03/05/10-Olot reclama el projecte d´ampliació de l´Escola d´Art

L'alcalde del municipi, Lluís Sacrest, ja s'ha reunit amb el conseller d'Educació per tal que es liciti la obra

DIARI DE GIRONA-OLOT | XAVIER VALERI

L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest (PSC), fa pocs dies, es va reunir amb el conseller d'Educació Ernest Maragall. Segons va explicar al programa Fil Directe de Ràdio Olot, l'alcalde va demanar un projecte d'ampliació de l'Escola d'Art i Disseny. "Aniria molt bé que abans de les properes eleccions els equips tècnics encarreguessin el projecte", va dir. Sacrest va destacar la importància de disposar del projecte perquè d'ara a un any i mig tingui lloc la licitació de l'obra.

La intenció és ampliar el centre educatiu amb l'antiga fàbrica de can Sacrest, propietat municipal. Ara, a l'Escola Superior d'Art i Disseny hi estudien 414 alumnes. El projecte d'ampliació ha d'ajuntar d'una manera efectiva l'estructura d'un convent del segle XVII amb una fàbrica de començaments del segle XX. Ara, existeix el preprojecte de l'arquitecte Joaquim Vayreda, amb 4 escenaris.

Sacrest va justificar l'ampliació amb el fet que es tracta de l'únic centre, on es poden fer les especialitats de disseny gràfic i de disseny d'interiors. L'alcalde va apuntar que en la resta d'escoles de disseny del Principat només es fa una especialitat. "Excepte a la Llotja de Barcelona, on en fan quatre", va precisar. L'alcalde va destacar que a partir del mes de setembre les dues especialitats de disseny que imparteix el centre tindran la consideració de graus universitaris. Així l'Escola d'Art d'Olot serà una de les 7 seus catalanes, on s'impartiran els graus de disseny. Olot tindrà els estudis universitaris que reclama, encara que en un principi el municipi demanava una facultat d'art.

El perill de la desaparició dels estudis de pintura i escultura va preocupar els alumnes d'aquestes especialitat. Fa uns mesos, els alumnes van fer uns funerals simbòlics per les especialitats artístiques. Els alumnes es queixaven que la direcció del centre tenia una tendència envers els estudis de disseny que perjudicava els estudis d'art. Al finals els estudis d'art continuaran però seran la part petita de l'Escola.



_____________________________________________
03/05/10-L’únic cirurgià que refà clítoris amputats acumula llista d’espera

• Les dones que sol·liciten la reconstrucció gairebé no ho comenten amb ningú per por de represàlies

• Pere Barri ha operat 25 africanes que van patir una ablació de petites i preveu intervenir-ne 18 més

EL PERIODICO. ÀNGELS GALLARDO -BARCELONA

Un cirurgià jove, educat segons el principi clàssic que diu que la medicina és una ciència humanitària, destina una part del seu temps quirúrgic a operar gratuïtament les dones africanes que viuen a Catalunya i que van ser objecte d’una mutilació genital quan eren petites. A la majoria els ho van fer al seu país d’origen amb mètodes brutals, i mantenen cicatrius patològiques. Algunes van patir la mutilació en algun lloc del territori català. El cirurgià, Pere Barri Soldevila, opera a l’Institut Dexeus, de Barcelona, on ha restablert la morfologia i les funcions sexuals –fins al punt de fer irreconeixible l’ablació soferta– a 25 dones de 20 a 40 anys que fins llavors van identificar aquella part del cos amb el dolor, les infeccions i la vergonya. Manté en llista d’espera 18 dones més, un fet insòlit i valent, ja que es tracta d’intervencions en les quals les pacients temen menys l’anestèsia i el bisturí que les conseqüències que podrien patir si fossin descobertes en ambients de rigorosa tradició islàmica, catalans o africans. Totes procedeixen de països on l’islam és la religió majoritària –Gàmbia, Senegal, Burkina Faso i Mali–, però, encara que alguns religiosos situen l’ablació entre els preceptes d’aquesta fe, la mutilació genital femenina ja es practicava temps abans que existís l’Alcorà, segons ha constatat l’antropòloga Adriana Kaplan, investigadora de la Universitat de Barcelona. «L’ablació és una pràctica preislàmica», assegura.
El fet és que, sigui per temor religiós o pel pes de la tradició, tot just el 10% de les 600 dones d’origen africà residents a Catalunya que van patir ablació han fet el pas de sol·licitar la reconstrucció dels seus genitals. Les que van decidir fer-ho i estan casades van comentar, i van acordar, amb els seus marits la intenció d’operar-se, però molt poques ho han explicat a la resta de familiars. «Els fa por que se sàpiga que estan pensant operar-se –explica el cirurgià–. Les més grans refusen fer-ho». El doctor Barri, de 33 anys, és l’únic ginecòleg espanyol format en la reconstrucció completa del clítoris, els llavis del seu entorn i la sensibilitat nerviosa del teixit sexual femení. Va aprendre a fer-ho a l’Hospital Bichat Claude Bernard, de París, en el qual s’ha portat a terme la reconstrucció dels genitals de més de 2.000 dones.

DES DE FA DOS ANYS / L’oferta de l’Institut Dexeus es va difondre fa dos anys per les comarques de Girona, on viu la majoria de les dones subsaharianes que van patir l’ablació. En aquesta zona, «el 100%» de les africanes de més de 30 anys estan mutilades, assegura la pediatra Imma Sau, que exerceix a Santa Coloma de Farners (Selva). «No en conec cap que vulgui l’ablació per a les seves filles, però d’aquestes molt poques s’operaran», explica Sau. Sí que ho estan fent les seves filles grans, també mutilades, que han crescut aquí i s’han desprès del missatge que van acatar les seves mares, àvies i rebesàvies. «Les primeres que vaig operar parlen català, han estudiat una carrera i tenen clar el seu rebuig a l’ablació –afirma Barri–. Són noies integrades en la cultura europea, que no es podien sentir normals per aquesta causa». Més d’una mostra a la pantalla del mòbil les fotos de la seva zona genital, abans i després de passar pel quiròfan.

PART AMPUTADA // El 85% de les subsaharianes instal·lades a Espanya que van patir ablació van perdre tota la part externa del clítoris, la pell que l’envolta i els llavis menors. L’altre 15% viu amb tota la zona sexual clausurada per una cicatriu –els van cosir els llavis majors de punta a punta– i disposen d’un únic forat pel qual expulsen orina i menstruació. L’operació de Barri consisteix, en primer lloc, a obrir la part cosida i eliminar les cicatrius fibroses que va deixar el fang i les cendres amb les quals les executores de l’ablació els van aturar l’hemorràgia. Tot seguit, extreu dos o tres centímetres del tram intern del clítoris, amb els seus nervis i vasos sanguinis
–aquest òrgan es prolonga fins a 10 centímetres sota la pell– i el subjecta a l’exterior. Finalment, restitueix els llavis majors i menors amb pell de l’entorn. Un mes després, el 90% de les operades disposen d’una zona genital indiferenciable de la d’una dona no mutilada. «Un 75% recupera la sensibilitat i, tres mesos després de l’operació, poden mantenir relacions sexuals normals», afirma el cirurgià. Aquest «normals» inclou el descobriment sensitiu de l’orgasme. «Arriben a l’orgasme en una de cada dues o tres relacions, però n’estan encantades», assegura Barri.
Per evitar que el canvi desbordi aquestes dones, Dexeus els proporciona suport psíquic abans de la intervenció, també gratuït. Aquesta oferta altruista hauria de ser secundada per la sanitat pública, opina Barri, que està formant en la reconstrucció del clítoris cirurgians de València i Madrid. La Conselleria de Salut va oferir fa un any finançar la intervenció a les dones que demostressin la seva necessitat, però, si hagués rebut sol·licituds, aquestes haurien acabat en els quiròfans de l’Institut Dexeus, ja que actualment no hi ha cirurgians de la sanitat pública catalana que dominin aquesta tècnica.



Molts homes refusen l’agressió genital a les seves parelles o filles

Una senegalesa de 39 anys explica la dolorosa experiència d’haver patit una ablació de clítoris quan tot just tenia quatre dies de vida
L’únic cirurgià que refà clítoris amputats acumula llista d’espera
Un sector creixent dels pares i marits de les dones subsaharianes que viuen a Catalunya no estan d’acord que els mutilin la zona genital, però no accedirien de cap manera a expressar en públic aquest punt de vista. En una ocasió, el cirurgià Pere Barri va rebre la visita del pare d’una noia operada, que va voler puntualitzar que ell no és «un maltractador», sinó que tot procedeix de la tradició. Els marits que accedeixen al fet que la seva parella restauri quirúrgicament els genitals són homes joves que, com elles, han crescut aquí. Moltes operades reinicien la seva vida amb parelles noves.

_____________________________________________
03/05/10-Joanjo Esteban: «Tot va empitjorar per als malalts mentals al crear-se les ciutats»

EL PERIODICO.Joanjo Esteban. BARCELONA

El 1854, el doctor Antoni Pujadas va travessar de nit el Llobregat amb un grapat de malalts mentals per instal·lar-se a Sant Boi, que a partir d’aleshores va veure la seva identitat lligada a la salut mental. Can Torrents acull fins al 5 d’octubre la mostra Silencis forçats. Les persones i els trastorns mentals, coproduïda amb altres museus i finançada per la Diputació de Barcelona. L’historiador Joanjo Esteban n’és el comissari.

–¿Se li va acudir a vostè?
–Jo vaig viure de petit a prop del psiquiàtric i jugava amb els malalts que sortien a passejar. Recordo amb afecte el senyor Francisco. Eren gent normal. El 9% dels espanyols té algun trastorn i el 15% en patirà al llarg de la seva vida. L’objectiu és lluitar contra l’estigma.

–¿I denunciar els horrors?
–Exposem un màquina d’electroxoc i hem emblanquinat les sales com un hospital del XIX, però més que fer un recorregut pels tractaments volíem mostrar la imatge del trastorn des de la prehistòria. Saber com hem tractat els malalts ens diu com som.

–¿I com som?
–Una pista: Tot va empitjorar per als malalts mentals al crear-se les ciutats. Les comunitats petites protegien el malalt com un dels seus, encara que a vegades el marginessin o es riguessin d’ell. Les festes dels innocents tenen aquest origen.

–El tonto del poble...
–I també el xaman. En la prehistòria, es creia que els malalts tenien facilitat per connectar amb els esperits i podien convertir-se en guia de la seva tribu. Als que causaven problemes se’ls practicaven trepanacions al crani perquè el dimoni sortís pel forat.

–¿Els sacrificaven?
–Els feien caure en letargia. Al segle XVIII i XIX encara hi havia trepanacions.

–¿No van aprendre res de nou?
–Depèn del lloc. A Mesopotàmia es creia que la malaltia era un càstig diví per algun pecat comès i a l’edat mitjana, els cristians curaven amb pregàries i infusions mentre que els àrabs ja tenien hospitals.

–¿Com s’explica tot això?
–Amb molts llenguatges. Actors amb trastorns protagonitzen un curt que resumeix la mostra. Hi ha art creat per malalts i un documental de l’hospital de Sant Boi rodat durant el franquisme. També hi haurà una Nit Boja al Museu, adreçada als joves, amb concerts, cine, fotografia i improvisacions teatrals.



________________________________________________
03/05/10-«No hi ha treballadors preparats per a la rehabilitació d'edificis»

ENTREVISTA A JORDI BALAGUÉ I TERMES PRESIDENT DE L'INSTITUT GAUDÍ DE LA CONSTRUCCIÓ
La Fundació Institut Gaudí de la Construcció ha presentat aquesta setmana a Barcelona la primera Escola de Rehabilitació i Restauració Arquitectònica de Catalunya
EL PUNT- Girona - IMMA BOSCH

Barcelona Girona Sant Feliu de Guíxols Tarragona Badalona Olot La Fundació Institut Gaudí de la Construcció va presentar dijous al Palau Moja de Barcelona la nova Escola de Rehabilitació i Restauració Arquitectònica, el primer centre de Catalunya especialitzat en la rehabilitació i restauració d'edificis, que va tenir l'inici en uns cursos que s'han dut a terme a Sant Feliu de Guíxols. L'institut va signar el 2007 un conveni amb l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i l'escola Elisava «per desenvolupar accions conjuntes de reflexió, recerca i aplicació en restauració i conservació del patrimoni».

–En què consisteix l'Escola de Rehabilitació i Restauració Arquitectònica?
–«És un projecte que neix amb la voluntat d'oferir una formació integral i interdisciplinària dels oficis que intervenen en l'entorn de la restauració i la rehabilitació dels edificis. Aquesta serà la primera escola que oferirà aquesta mena de cursos a tot Catalunya i vol donar resposta, en primer lloc, a l'augment de la necessitat de formació per a la restauració dels elements del patrimoni cultural arquitectònic i el seu entorn, i, en segon lloc, a la demanda de noves actuacions per promoure la rehabilitació d'habitatges com a mesura d'estímul en la creació d'ocupació en el sector.»
–L'inici de l'escola va ser a Sant Feliu de Guíxols?
–«L'institut treballava en una llista de cursos i en tenia alguns de rehabilitació. Tenim contacte amb Sant Feliu de Guíxols i això ens motiva a pensar que aquest àmbit de formació s'integri definitivament en una àrea de treball en aquest municipi. En aquest mateix temps va sortir una normativa de l'Estat que potencia la rehabilitació i la restauració, i això ens fa pensar a donar personalitat pròpia a aquesta mena de cursos i a crear l'escola. Els cursos es portaran on es necessitin.»
–Les empreses tenen mà d'obra preparada per fer rehabilitació i restauració?
–«No, no en tenen. Per això la rehabilitació i la restauració tenen personalitat pròpia dins l'escola. La rehabilitació, el manteniment i la restauració d'edificis representen una activitat molt important en el sector, perquè, a banda de les empreses especialitzades, la majoria dels autònoms de la construcció que hi ha a Catalunya estan enquadrats en aquest camp. És una activitat que es manté, ja que tota l'obra nova que es fa ha de tenir una conservació periòdica per no quedar malmesa i, per tant, la previsió és que aquesta activitat augmenti al llarg dels anys. Segons les darreres dades anuals publicades el 2008, la rehabilitació d'edificis va representar un 27% del total de la construcció a Catalunya.»
–Quin pes tenen les comarques gironines dins l'Institut Gaudí de la Construcció?
–«Girona és un dels punts fonamentals de l'institut, que en total disposa de nou escoles a tot Catalunya. A les comarques gironines fem entre l'11% i el 12% de tots els cursos que duem a terme a Catalunya –a Lleida, el 6,5%, i a Tarragona entre el 7% i el 9%–. Aquest any passat es van matricular 2.100 alumnes a les comarques gironines, dels quals van acabar els cursos 1.800. Es van fer 93 cursos i unes 4.500 hores de formació. Estem parlant de xifres força importants tenint en compte que la gent que els fa també treballen. Nosaltres anem on ens necessiten. Si a Olot necessiten una entitat com l'Institut Gaudí, nosaltres anem allà i munten els cursos. En total a Catalunya hem fet 18.089 alumnes i 854 cursos.»
–Com va néixer l'Institut Gaudí de la Construcció?
–Va néixer en un moment en què mancava mà d'obra especialitzada i s'obrien unes perspectives de feina molt favorables en el sector, a causa dels grans projectes derivats de la preparació dels Jocs Olímpics i de l'Exposició Universal de Sevilla, i de l'impuls que experimenta el subsector de l'habitatge. L'activitat formativa va començar en uns terrenys provisionals a Sant Adrià de Besòs, el 29 de setembre de 1989, amb quatre cursos i 60 alumnes. Ara, 21 anys després, al setembre inaugurarem un nou edifici a Badalona, que serà l'escola més gran que tindrem.»
–I quins cursos s'hi faran, a Badalona?
– «Donarà resposta a les necessitats de formació del sector en tots els àmbits, avançant en la formació de maquinària, medi ambient, rehabilitació i restauració, i millorant la formació dels nivells superiors a través de cursos específics per a aquest col·lectiu. Una demanda que anirà en augment a mesura que s'implanti l'obligatorietat d'acreditar la formació dels oficis, mitjançant un carnet oficial.»
–L'escola, a més d'impartir cursos, també promociona els oficis?
–«Doncs sí. Precisament al juny presentarem una plataforma de promoció dels oficis de la construcció a Girona. Quan es parla de construcció es parla de paletes, però resulta que una casa no és això sol, sinó que hi ha fusteria, alumini, calefacció i electricitat, entre d'altres. Jo, com a arquitecte, veia que no hi havia cap relació entre les diferents entitats que es dediquen a la construcció d'un edifici perquè hi intervé molta gent. És per això que vam decidir crear una plataforma que interrelacioni tots aquests oficis que intervinguin en la construcció, rehabilitació i restauració d'un edifici, i fins i tot entitats que tenen a veure amb la construcció. I això ho fem, primer, perquè es coneguin entre ells i per crear així un sistema d'intercomunicació de com funciona el mercat quant a l'activitat de la gent formada, i al mateix temps conèixer també quins són els buits professionals en el sector. La plataforma serà com un petit observatori del que passa amb la mà d'obra en aquest sector.»

______________________________________________
30/04/10-13h30-El festival Olot Urban Culture se celebra demà i inclou un taller de «breakdance»

EL PUNT - Olot - J.c

Un taller de breakdance promourà la participació al festival Olot Urban Culture, que se celebra a la capital garrotxina demà, coincidint amb la Fira del Primer de Maig i amb el festival de dansa a l'espai públic Sismògraf. L'Olot Urban Culture és un festival amb una sèrie d'actes dedicats al breakdance i al hip-hop. A part del taller, que es farà a les onze del matí a l'Espai Núria amb dos dels integrants de Coming Soon Crew, hi haurà una exhibició d'aquest tipus de dansa i de música a les sis de la tarda a la plaça Pia Almoina i a càrrec de tot el grup, que és d'Olot. Els actes de l'Olot Urban Culture es completen amb un concert de hip-hop, també al Núria, amb Fe & Bill Pack i Lexa & Nomah.

______________________________________________
30/04/10-Educació detectarà i potenciarà l'excel·lència en ciències, tecnologia i matemàtiques
Font Web del Departament d'Educació.

Educació crea un programa per incentivar les vocacions científiques des de diferents àmbits educatius. És per això que avui es constitueix el grup de treball per a l’excel·lència educativa.
El professorat, eina clau en el procés, ha de fomentar i detectar les vocacions científiques entre l’alumnat. El curs passat 13.613 docents van fer formació relacionada amb aquest àmbit.
Al Batxillerat, 38.608 alumnes trien la modalitat científica i tecnològica.
El grup de treball estarà format per professorat expert que proposarà sortides per als alumnes amb un alt rendiment en ciències, tecnologia i matemàtiques.
Estades en campus científics i laboratoris, contacte amb científics de prestigi o beques són algunes de les propostes del grup de treball.
Les noies i l’alumnat no nadiu són un dels sectors on més cal incidir per promoure les vocacions científiques.

El Departament d’Educació ha creat el Programa per a la promoció de l’excel·lència en ciències, tecnologia i matemàtiques amb l’objectiu de detectar les vocacions i l’alt rendiment entre l’alumnat en aquests àmbits.

Una de les primeres mesures d’aquest pla és la constitució del grup de treball per a l’excel·lència educativa, que s’ha presentat oficialment aquesta tarda. Aquest òrgan consultiu està format per una trentena d’experts de l’àmbit universitari, no universitari, de primària i de secundària.

La principal tasca del grup d’experts és proposar accions concretes que ajudin tant a detectar l’alumnat amb un alt rendiment en aquestes matèries i a potenciar les seves capacitats, així com a oferir vies de sortida per a promoure les vocacions i potencialitats dels i les alumnes.

Entre les propostes del grup de treball hi ha la possibilitat que l’alumnat d’altes capacitats pugui fer estades en laboratoris, en parcs de recerca, en campus científics, així com entrar en contacte directe amb reconeguts científics i matemàtics de prestigi nacional. Altres vies també contemplades són la incentivació a través de beques.

Detecció d’altes capacitats científiques

Segons dades del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, en els darrers anys l’alumnat inscrit en carreres tècniques ha baixat en un 18%, i en les carreres científiques i matemàtiques gairebé un 17%. Un dels fets que explica aquesta dada és la davallada d’estudiants en les modalitats de batxillerat científic i tecnològic. L’actual curs 2009-2010, 38.608 alumnes cursen la modalitat de Ciències i Tecnologia de batxillerat.

Amb la creació del grup de treball, es volen detectar els casos d’excel·lència ja a l’educació primària i promoure un seguit d’accions per al seu desenvolupament a la secundària i als ensenyaments postobligatoris.

És palès que entre els i les alumnes hi ha vocacions científiques, però sovint no es troben els millors camins per potenciar-les. Un dels motius és el currículum i la metodologia docent actual, que en ocasions fa més èmfasi en aspectes memorístics que no pas en processos d’interpretació i deducció. És per això que caldrà treballar per exemple, per promoure la metodologia científica i la recerca en altres àrees com les ciències humanes o socials, per potenciar en els currículums de forma rellevant els continguts de ciències, tecnologia i matemàtiques.

La tasca del professorat dels centres és important a l’hora de detectar les potencialitats entre l’alumnat, i és per això que el programa per a la promoció de l’excel·lència incideix en el sector docent. Es proposa, per exemple, que el professorat estimuli les vocacions científiques, sobretot entre les dones i l’alumnat no nadiu, menys present en l’àmbit científic.

Altres recomanacions per al professorat incideixen en la importància de fomentar les xarxes d’intercanvi i en oferir un marc flexible de formació permanent per al professorat. El darrer curs, 13.613 docents van fer formació en l’àmbit de la ciència (6.818), la tecnologia (1.727) i les matemàtiques (5.068). La previsió de formació per aquest curs és de 8.693 persones en aquests mateixos àmbits.

______________________________________________
30/04/10-El Síndic alerta que el 40% de les escoles i els instituts gironins tenen barracons

La Sindicatura de Greuges denuncia un "important desequilibri territorial" que perjudica Girona

DIARI DE GIRONA | PILI TURON
El Síndic de Greuges de Catalunya va alertar el Departament d'Educació d'"importants desigualtats territorials" pel que fa a la instal·lació de mòduls prefabricats als centres educatius i d'una clara situació desavantatjosa per a Girona, ja que un 40% de les escoles i els intituts de la demarcació tenen algun barracó.
A partir de dades facilitades per la mateixa administració, la Sindicatura que dirigeix Rafael Ribó va constatar que el 40% dels centres gironins -més d'una tercera part- treballen en instal·lacions provisionals, ja sigui amb un mòdul o més i en alguns casos amb tot el centre amb barracons. El de Girona és el percentatge més elevat de tot Catalunya, superant el 32% del Camp de Tarragona i el 29% de la Catalunya central; i molt per sobre del 10% de la ciutat de Barcelona, el Vallès Occidental o a les Terres de l'Ebre. A més, aquest 40% d'escoles i instituts gironins amb algun barracó sobresurt si es compara amb la mitjana catalana: un 19,4% a principis de curs, segons va informar Educació al Síndic.

La principal queixa
El Defensor de les Persones denuncia aquesta situació en el seu darrer informe anual, en el qual mostra la seva preocupació pel retard en la construcció dels equipaments educatius definitius.
En aquest cas referint-se al conjunt de Catalunya, el Síndic remarca que el 19% dels centres que tenen algun mòdul prefabricat porten 5 anys o més en aquesta situació i el 6% estan així des de fa més de 10 anys. Precisament, aquest retard a construir escoles i instituts és el motiu principal de queixa que els equips directius dels centres o les associacions de mares i pares d'alumnes de Catalunya fan arribar al Síndic de Greuges. Unes queixes que no sempre es deuen a la presència de barracons, sinó també al fet d'haver d'utilitzar com a aula espais que no tenen aquesta finalitat o d'ocupar equipaments que no són escolars -segons consta a l'informe.
Per aquest motiu, Ribó va demanar al Departament d'Educació que acceleri les obres quan aquesta provisionalitat d'equipaments afecta la qualitat de l'oferta educativa. La Conselleria li va respondre que reduir el nombre de mòduls prefabricats i millorar les instal·lacions són una prioritat. Ara bé, en la mateixa resposta, el Departament d'Educació també informava a la Sindicatura que la manca de pressupost ha fet posposar obres de remodelació i de millora ja previstes que no afecten el funcionament dels centres.
La proliferació de mòduls prefabricats s'emmarca en el context de retallades pressupostàries de les administracions en els serveis de tipus social que el Defensor de les Persones denuncia en el seu darrer informe. Pel que fa als barracons, el Síndic de Greuges afirma que "els dèficits de finançament de l'educació també es posen de manifest quan es constata l'impacte de la provisionalitat de les instal·lacions escolars".


______________________________________________
30/04/10-S'aprova la reforma del Codi Penal que endureix les penes contra pederastes, violadors i carteristes

Hi han votat a favor el PSOE, CiU i ERC, i s'han abstingut el PP i ICV. El PNB hi ha votat en contra

Agències-AVUI
Nova reforma al Codi Penal. El ple del Congrés de Diputats ha aprovat aquest dijous els retocs en el text legislatiu que ja havien estat aprovats en la comissió sectorial corresponent, i ara s'hauran de ratificar al Senat. A la cambra alta s'hi podrien introduir canvis, de manera que després el text definitiu hauria de tornar al Congrés.

De moment, el text aprovat avui modifica 150 articles, la majoria dels quals per endurir penes o per tipificar delictes nous, com ara el suborn entre particulars, ja que fins ara només s'aplicava als funcionaris i als càrrecs públics.

Un dels canvis és el que permetrà aplicar mesures de control a delinqüents que ja hagin complert totalment la seva condemna. Quan entri en vigor aquesta reforma, hi haurà dos tipus de penats que no quedaran totalment lliures encara que hagin complert la condemna: els condemnats per delictes de terrorisme i els agressors sexuals, especialment els pederastes.

En major o menor grau seran vigilats oficialment quan surtin de la presó, i aquest període es podrà allargar fins a deu anys. Per sotmetre'ls a aquest control, se'ls podrà obligar a portar un braçalet electrònic, i tindran prohibit acostar-se a les víctimes. En l'àmbit de la pederàstia, a més, les penes d'abusos a menors podran arribar fins als 15 anys de presó, condemna equiparable a la màxima pena prevista per als homicidis.

L'altra gran novetat, molt reclamada des de Catalunya i introduïda a proposta de CiU, és l'enduriment del càstig per als furts reincidents. Fins ara, per enviar a la presó els carteristes autors de faltes de furt, freqüents en zones turístiques i especialment a Barcelona, calia demostrar que els implicats formaven part d'una xarxa organitzada. El furt només és delicte si l'objecte robat té un valor superior als 400 euros, i aquesta circumstància sovint no es compleix amb els petits robatoris de carteres i moneders. Per a aquests casos, quan es tracti de lladregots multireincidents, se'ls podrà enviar a la presó a complir penes de cap de setmana.



_____________________________________________
30/04/10-Els avis prefereixen viure a casa seva, encara que sigui sols

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE -MADRID

Els nostres avis no volen viure en residències. L’enquesta elaborada pel Ministeri de Sanitat i presentada ahir per la seva titular, Trinidad Jiménez, a Logronyo revela que el 87,3% dels vuit milions d’espanyols més grans de 65 anys valoren per sobre de tot la independència i prefereixen viure a casa seva, encara que sigui sols. No obstant, a mesura que avancen en edat, tornen a conviure amb els fills, sobretot amb les filles, i el 83% resideixen en una casa de la seva propietat.
Les vivendes reflecteixen una gran desigualtat social. Un 30% no tenen bany complet i només dos de cada deu afronten l’estiu amb aire condicionat; en canvi, ja són majoria, un 64%, les que permeten aguantar l’hivern amb calefacció, el doble que fa 17 anys.
«Tenen més bones vivendes i més bona salut, viuen més i són més actius», va destacar Jiménez en l’habitual lectura positiva d’un responsable de Sanitat. Fins i tot s’ha reduït un 3% l’índex de pobresa els últims cinc anys, gràcies a polítiques del Govern com l’augment de les pensions mínimes i la posada en marxa de la llei de dependència. Amb tot, la ministra va reconèixer que la xifra d’avis que voregen la pobresa «encara és alta», el 13,7%.
Expliquen a l’enquesta que utilitzen poc els centres i els serveis socials, encara que cada vegada més. La meitat estan satisfets de la seva vida i cuiden, sobretot les dones, cada dia els seus néts. Per al 90%, la principal font d’oci és la televisió, seguida de la ràdio i anar a l’església.

LÍDERS EN DISCAPACITATS / Jiménez va tornar a insistir ahir en el fet que Espanya és el tercer país europeu amb esperança de vida més alta, per darrere de Suècia i França, amb 84 anys les dones i 78 els homes. Però l’«esperança de vida en bona salut» o sense discapacitats es manté des del 2002 en els 55 anys, i fins i tot ha baixat en les dones.
La ministra va eludir aquestes últimes dades, que situen Espanya al capdavant d’Europa, durant la conferència sobre «envelliment actiu i saludable» que va inaugurar a Logronyo, però va oferir la seva recepta: polítiques preventives i, des d’abans de complir els cinquanta anys, deixar el tabac, fer exercici físic, reduir l’obesitat, mantenir-se actiu i afavorir més la relació intergeneracional.

________________________________________________
30/04/10 -Moviment al carrer
EL PUNT- Olot - Jordi Casas

El festival Sismògraf d'Olot va néixer l'any passat amb l'objectiu de dur la dansa al carrer i aquest any s'ha consolidat amb una àmplia oferta de propostes internacionals com els Padox, que han recorregut algunes de les principals ciutats del món, o la curiositat d'un espectacle on l'escenari està sobre dels espectadors, La mirada transparente dels Producciones Imperdibles. El festival inclou també un itinerari per l'espai natural urbà per excel·lència d'Olot, el parc Nou, amb propostes de dansa a diversos racons; activitats a les escoles; i, entre moltes altres coses, la presentació de la nova temporada de l'Esbart d'Olot.

Al marge del festival, el CIT celebra els actes del Dia de la Mare, amb sardanes i un recital de poesia a càrrec d'alumnes de les escoles de la ciutat.

Del 29 d'abril al 2 de maig. La dansa contemporània surt a trobar la gent a l'espai públic.
http://www.olot.cat/cultura
______________________________________________
30/04/10-L'Institut Guttmann reivindica la inclusió dels nens amb discapacitat a les escoles
Badalona - EL PUNT

Uns 300 infants de diferents escoles de Barcelona i del Maresme van participar ahir a l'Institut Guttmann en una jornada per reivindicar la inclusió social a les escoles dels nens amb discapacitat.

________________________________________________
30/04/10-La Generalitat beca tres projectes de recerca de la URV sobre immigració

EL PUNT- Tarragona

El comissionat per a Universitats i Recerca i la secretaria per a la Immigració de la Generalitat han concedit ajuts a tres projectes de recerca de la URV sobre immigració. Els treballs s'han de lliurar en el termini d'un any i han d'incloure propostes concretes d'actuació. Les tres propostes es concreten en els temes següents: la immigració de dones estrangeres a la Catalunya rural, la immigració a Catalunya i els seus efectes sobre els salaris i la productivitat a les empreses industrials, i els determinants sociodemogràfics, incentius i rendiments econòmics de l'aprenentatge de l'idioma per part de la població immigrant.

_____________________________________________
30/04/10-Educació vol promoure les vocacions científiques
EL PUNT- Barcelona - M.C

El Departament d'Educació vol promoure les vocacions científiques, i per això ha constituït un grup de treball format per professorat expert que proposarà sortides per als alumnes amb un alt rendiment en ciències, tecnologia i matemàtiques. Entre les accions previstes, hi ha estades d'alumnes en laboratoris, en parcs de recerca i en camps científics, i contactes amb científics i matemàtics de prestigi, a més de la incentivació amb beques.

_______________________________________________
30/04/10-Recullen 465 signatures per reclamar la millora del parc dels Coloms d'Olot

És a prop de tres escoles i un dels més utilitzats del centre
EL PUNT - Olot - JORDI CASAS

Un grup d'usuaris del parc dels Coloms d'Olot ha presentat a l'Ajuntament 465 signatures per reclamar millores en aquest espai públic del centre de la ciutat. És un dels que té més usuaris, ja que, a més d'estar al centre, és lloc de pas per als infants d'una llar d'infants i dues escoles. També és al costat del geriàtric Montsacopa i de la plaça Mercat.

Els portaveus del usuaris del parc dels Coloms, situat entre el carrer Lorenzana i el del Rengle, estan preocupats perquè aquest espai no està totalment tancat i el risc que les nenes i nens que hi juguin tinguin un accident és elevat si es té en compte que el carrer Lorenzana és l'artèria viària que travessa tota la ciutat.

Aquests mateixos portaveus, que han remarcat que no van en contra de ningú, han fet arribar un document amb les seves reivindicacions a l'Ajuntament junt amb les signatures de suport. En aquest document, hi especifiquen que l'antiga font i el petit estany –des de fa anys, sense aigua– és un perill per les pedres que hi ha i, sobretot, els dos graons de desnivell. Proposen que es converteixi en un sorral. A més, reclamen que es fixin i s'arreglin les papereres, que es revisin els gronxadors i els jocs infantils i que se n'hi posin alguns més, que s'hi faci més neteja i que hi hagi cendrers.

Els signants del document remarquen la importància de dur a terme millores al terra d'aquest parc. En concret, afirmen que cal anivellar moltes zones –en alguns punts, fins i tot s'ha aixecat com una mena de tela de drenatge– i renovar la sorra compactada per les pluges.

Finalment, els promotors d'aquesta iniciativa han alertat que algunes nenes i nens s'han posat a la boca l'adob de les zones verdes que hi ha al parc perquè tenen forma rodona i de color blau, semblants a algunes llaminadures. «Creiem que tots els olotins podran aprofitar aquestes millores, especialment els més joves», sentencien al final de l'escrit.

______________________________________________
29/04/10-Educació constitueix el grup de treball per a l'excel·lència educativa
Font web del Departament d'Educació.

El conseller d’Educació, Ernest Maragall, assisteix a les 17.15 a l’auditori del Palau de la Generalitat a la constitució del grup de treball per a l’excel·lència educativa.

Aquest òrgan consultiu forma part del Programa per a la promoció de l’excel·lència en ciències, tecnologia i matemàtiques i està format per un grup de professorat expert que proposarà accions per a detectar les vocacions i l’alt rendiment en aquestes matèries, així com mesures per donar sortida al talent.

________________________________________________
29/04/10-Proliferen noves eines per fomentar l'interès per les mates

La innovació arriba a les xarxes socials ia programes informàtics interactius | L'estudiant crea per si mateix problemes que altres usuaris de la xarxa han de resoldre | Dos instituts de Barcelona i Vilassar apliquen proves pilot a secundària

Text traduït automàticament de la Vanguardia.

Les matemàtiques no deixen indiferent. S'estimen, s'odien ... i per reduir aquest important segon grup proliferen des de fa uns anys noves eines, especialment digitals, i mètodes que estimulin el seu aprenentatge. Xarxes socials com Sangakoo, de recent creació, programes informàtics interactius per a l'aprenentatge d'àlgebra i geometria com Geogebra o el tutor no intel ligent "TutorMates-un programa de suport per a alumnes i professors-, pissarres digitals dinàmiques, a més de concursos, exercicis per resoldre en família ... "Hi ha un autèntic boom, sobretot des de l'aparició de les calculadores simbòliques, que permeten resoldre expressions algebraiques", explica Bernat Ancochea, professor de matemàtiques de l'institut d'educació secundària Serra de Marina de Vilassar de Mar, amb 33 anys d'experiència docent.
_____
A la recerca de talents
Els estudiants excel lents s'han quedat una mica sols, ja que els professors concentren esforços en els que tenen més problemes, asseguren tots els professors i matemàtics consultats. Perquè això no passi i puguin desenvolupar totes les seves capacitats, el Departament d'Educació constitueix avui un grup de professionals que buscarà i donarà suport alumnes amb especial talent en matemàtiques, ciència i tecnologia.
_____
Ancochea és un dels professors que aplica a les seves classes algunes d'aquestes eines digitals amb l'objectiu de motivar l'alumnat i millorar els seus resultats acadèmics. Adverteix que no són cap vareta màgica i que cal controlar que, davant l'ordinador, els alumnes estiguin per la tasca d'estudiar i no pel Messenger. Però, ben portades, aporten noves formes d'explicar conceptes matemàtics "impensables fa només uns anys", afegeix. Les mates tenen fama d'os. En les proves de selectivitat, la nota mitjana d'aquesta matèria està entre les més baixes -5,28 en la modalitat científica i 4,58 en la de ciències socials en la convocatòria de l'any passat-. Molts professors afirmen a més tenir dificultats perquè les qualificacions dels estudiants pugin. Què passa amb elles? El degà de la facultat de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Jordi Quer, dóna respostes: "Les matemàtiques són difícils, no se li pot vendre a la gent que són fàcils i divertides, això sí, són interessants i gratificants , però necessiten treball personal i creativitat ". De poc serveix memoritzar i estudiar el dia abans de l'examen: cal entendre i saber enfrontar-se als enigmes que plantegen els problemes. Tot i així, sempre hi ha formes d'explicar i ensenyar més estimulants que altres. "L'actitud del professor és primordial", indica Quer.

Enric Gracián, que durant anys va treballar com a professor de matemàtiques a diferents nivells educatius-dels obligatoris a l'universitari-explica en aquest sentit que els mètodes d'aprenentatge han variat poc en els darrers 300 anys. "Jo, el professor, tinc la informació, te la transmeto i després et faig una auditoria per comprovar si l'has assimilat, l'alumne és passiu".

Per això va crear la xarxa social Sangakoo. Hi l'alumne estudia diferents conceptes matemàtics dividits per nivells-el que anomenen cèl.lules-i crea per si mateix problemes que altres usuaris de la xarxa han de resoldre, participa en la correcció dels enunciats i solucions dels exercicis i per passar de nivell ha de inventar i resoldre un nombre determinat de problemes, com el inclòs en aquestes pàgines.

Alumnes de quart d'ESO de Ancochea (també es va a provar a l'institut Costa Llobera de Barcelona) han participat en una prova pilot amb aquesta xarxa social i el resultat ha estat "satisfactori". Aina Tro, una de les seves alumnes, afirma que li ha semblat "una experiència interessant i útil". Confessa que ha prestat més atenció quan treballava amb aquesta web i dóna les seves raons: "per passar de nivell has de crear tu només uns quants exercicis i després has de corregir els d'altres usuaris, això m'ha motivat i he après molt". Carlos Cansino, un dels seus companys a l'institut Serra de Marina, coincideix amb ella: tens les dues perspectives, la del professor i la del alumne, d'aquesta manera és més fàcil donar-te compten d'on hi ha els errors ". Aquest estudiant valora més la col.laboració que s'estableix entre els usuaris de la xarxa social. I això que cap dels dos es considera amant de les matemàtiques. Tro en concret explica que li semblen complicades i que en molts casos no els veu la lògica. Aquest és l'altre front en el que els professors treballen ara, passar de les matemàtiques purament abstractes a una disciplina vinculada al context, diu Anton Aubanell, docent i membre de Creamat, una agrupació de professors que facilita recursos per a l'aprenentatge matemàtic als centres educatius. Aubanell és un apassionat de les matemàtiques i sosté que aquesta matèria és "víctima de records personals antics". Com Quer, considera que la forma d'explicar del professor marca la diferència, especialment en una assignatura d'aquestes característiques. Per això reivindica un mètode que vinculi els coneixements a la realitat. Exemples d'això són els exercicis sobre geometria i altres àrees que ha creat una professora amb motiu de l'any Cerdà, on s'utilitza l'Eixample barceloní com a base, o els problemes d'estadística que planteja l'Institut d'Estadística de Catalunya, amb dades reals sobre la població catalana, tots ells accessibles des de la pàgina web de Creamat. "Hauríem aconseguir que tots els alumnes sabors en algun moment l'èxit matemàtic, la satisfacció de resoldre un problema complicat, perquè es engancharían", diu Aubanell .

No obstant això, encara és aviat per avaluar l'impacte de les noves eines digitals i mètodes. "El gran problema és aconseguir que l'alumne decideixi incorporar al seu aprenentatge", reconeix Ancochea. La majoria d'aquestes webs i xarxes socials s'utilitzen ara amb caràcter voluntari. El degà de Matemàtiques de la UPC es mostra caut i remarca la necessitat de l'esforç. Pere Marquès, director d'un grup de recerca sobre didàctica de les matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica que els resultats es començaran a veure quan els exàmens avaluen el que ara s'ensenya: competències i no capacitat memorística. En un estudi amb 200 instituts on havien introduït aquestes tecnologies van veure que el rendiment acadèmic només havia millorat. "Els exàmens han de canviar", diu.


_______________________________________________
29/04/10-465 firmes a Olot per millores al parc dels Coloms

L'escrit argumenta que l'estat del parc és molt deficient i que en conseqüència li convé una renovació immediata

DIARI DE GIRONA-OLOT | X.V.

Un grup de pares ha presentat a l'Ajuntament un document que reclama millores al parc dels Coloms. El text està acompanyat de 465 signatures. L'escrit argumenta que l'estat del parc és molt deficient i que en conseqüència li convé una renovació immediata. El parc dels Coloms està situat al carrer Mulleres, prop de guarderies i escoles, la qual cosa fa que sigui un dels que tenen més usuaris de la ciutat.

La reclamació té en compte un seguit de propostes de millora. Així, demanen una tanca perimetral i l'habilitació d'un sorral a l'antiga font. El pares apunten que l'espai de la font conté un desnivell i pedres que suposen un perill per als nens. Unes altres demandes són la reparació de les papereres, els gronxadors i els jocs infantils. Entre les peticions hi ha la d'augmentar la freqüència dels serveis de neteja. També exposen la necessitat de la instal.lació d'un sòl tou al voltant del ressolador. L'escrit acaba amb una petició de reconsideració de l'ús dels adobs per les plantes perquè l'actual és perillós per als nens.


_____________________________________________
29/04/10-El Sant Joan de Déu ja és el principal hospital infantil de l'estat.

• Veïns de Sarrià veten la construcció d’un hotel per a pares de nens amb càncer

EL PERIÓDICO-BARCELONA

La peculiar doble font de finançament de què disposa l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu, d’Esplugues –el mantenen el seu orde religiós i la Generalitat–, i la decisió estratègica dels seus directius de fomentar la innovació i implicar el personal, l’han convertit en l’hospital pediàtric de més envergadura i especialització de l'estat. Fins fa pocs anys, va compartir aquesta condició amb l’Hospital del Niño Jesús, de Madrid. El d’Esplugues és el centre que assumeix més parts de Catalunya –4.200 a l’any, i en augment– i és punt de referència estatal per a 40 grups de malalties infantils d’alta complexitat, sobretot les d’origen metabòlic, oncològic, neurovascular, cardíac, i les derivades de l’amputació de membres.
És un dels pocs hospitals públics que manté actives unes obres d’ampliació amb què al voltant de l’any 2015 hauran augmentat en 13.000 metres quadrats els seus 26.000 metres actuals. El 45% del cost d’aquesta construcció, 80 milions d’euros en total, l’assumeix la Generalitat. D’altra banda, un 5% de la seva activitat és de caràcter privat, és a dir, que els seus especialistes i instal·lacions atenen pacients que no han arribat des d’un centre d’assistència primària sinó per iniciativa pròpia. «En molts casos, els pares de la criatura busquen una segona opinió després d’un diagnòstic greu –va explicar ahir Manel del Castillo, director del centre–. El codi ètic d’aquest hospital garanteix que cap malalt que està en llista d’espera pública serà operat abans pel fet d’arribar per la via privada».

SENSE HOTEL DE PACIENTS / Un dels projectes en què l’hospital a penes ha avançat és la construcció d’un hotel de pacients que té previst allotjar, a un preu simbòlic, els pares de nenes i nens malalts de càncer que han d’estar mesos hospitalitzats. Moltes d’aquestes famílies viuen lluny de Catalunya. La iniciativa, Fundació Casateva, la impulsen, a banda del centre, els hospitals de Vall d’Hebron, el Mar, Sant Pau i 40 associacions de suport.
Casateva s’havia de construir en uns terrenys cedits per l’Ajuntament de Barcelona a la confluència de l’avinguda de Foix amb la Travessera de Dalt, a Sarrià, un lloc equidistant dels hospitals citats, envoltat d’imponents mansions de luxe. Tan imponents, va explicar Del Castillo, que els seus propietaris s’han dedicat a presentar repetides al·legacions contràries a l’obra, fins al punt de fer-la fracassar. ¿La causa? L’eventual ruptura de la calma que adorna el lloc, es comenta.


________________________________________________
29/04/10-Creix sense fre la sordesa entre els joves a causa dels auriculars

• Els carrers de Barcelona superen amb freqüència el llindar de soroll considerat sa per l’OMS

• Xiulets intracranials permanents i pèrdues auditives del 30% afecten nois de 16 anys

EL PERIODICO- ÀNGELS GALLARDO-BARCELONA

La sordesa prematura, completa o parcial, que els otorinos diagnostiquen de manera creixent entre els joves de 16 a 21 anys encara no dissuadeix la majoria dels adolescents espanyols, que segueixen escoltant amb auriculars els seus petits aparells de música a volums de so elevadíssims, antifisiològics i intolerables per als nervis auditius.
Els metges reconeixen el ressò gairebé nul que tenen els seus missatges d’alerta, però no per això deixen d’emetre’ls. «La pèrdua d’audició en nois de només 16 anys augmenta en progressió exponencial, ho veiem diàriament –va assegurar ahir, dia internacional del soroll, l’otorino de Barcelona Pere Lluís Salvá–. Estudis dels Estats Units indiquen que un 70% dels adolescents tenen lesionat el nervi auditiu per aquesta raó».
Tal com els passa a les persones grans, molts d’aquests sords precoços no són conscients de la seva limitació fins que han perdut fins al 30% del potencial auditiu, tot i que els seus familiars van veient que cada vegada necessiten augmentar més el volum del televisor. «El primer que perden és l’audició de sons aguts», apunta Salvá. D’aquí ve que abundin les persones que hi senten, però no entenen el que es diu, perquè només capten els sons greus.
A Diego R. G., de 17 anys, veí de Badalona, no li passa res d’això. El seu problema és el xiulet intracranial, suau però incessant, que va entrar dins el seu cap l’estiu passat i que no hi ha manera de fer desaparèixer. El percep més quan tot queda en silenci, a la nit, o si intenta estudiar. «Ens han diagnosticat un acufen, i diu l’especialista que podria ser per a tota la vida», explica la mare del Diego, en al·lusió al problema del seu fill. El xiulet va començar de cop, sense que el noi hagués assistit a cap concert de rock, on s’acostuma a emetre música a gairebé 130 decibels, un motiu freqüent d’acúfens. El Diego té un reproductor de música MP3 amb auriculars de botó. És l’única dada que aporta.

LÍMITS SALUDABLES / L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix en 65 decibels el llindar fisiològic tolerable de soroll per a les persones. Aquest límit queda superat en un restaurant ple, en una gran superfície comercial o als carrers de Barcelona amb trànsit intens. «A Barcelona s’arriba amb freqüència als 80», va indicar l’otorino Jordi Coromina, del Centre Mèdic Teknon. El límit saludable de so també el supera un assecador de cabells, un trepant de l’asfalt o el motor d’un avió a l’enlairar-se o aterrar.
Tot el que es pot fer amb l’audició és preventiu, coincideixen els especialistes. Una vegada s’han mort les cèl·lules ciliades de l’orella interna, o s’ha lesionat el nervi auditiu, ja no hi ha remei. «Ni la sordesa ni els acúfens tenen solució», assegura Salvá. I les dues lesions es poden iniciar després d’un únic dia d’excés auditiu. Amb un petard que t’explota a prop de l’orella n’hi pot haver prou. «L’acufen és una lesió d’origen desconegut que afecta el nervi auditiu i, com totes les lesions nervioses, no té solució», insisteix.

PREVENCIÓ / Una manera d’evitar accidents tan greus, explica, consisteix a cuidar els sistemes d’amortiment intern de la cavitat auditiva. Es tracta d’un encadenat d’ossets diminuts que protegeixen l’orella interna i faciliten que el timpà vibri, però que si són arrasats per un so extrem deixen al descobert i indefens el nervi auditiu. Llavors, qualsevol soroll l’agredeix. Això es pot evitar no estant més de 30 minuts escoltant música amb l’MP3 personal
–cada mitja hora, un descans de 60
minuts–, i no superant el 50% de la potència auditiva a què els aparells permeten arribar.


_____________________________________________
29/04/10- El 19% dels nens de P3 de Girona ciutat no parlen ni català ni castellà a casa

Una dada sorprenent és que a sisè hi ha més famílies amb l'espanyol com a llengua d'ús que el català
EL PUNT- Girona - dani vilà

Un de cada cinc alumnes de P3 de la ciutat de Girona no tenen en l'àmbit familiar ni el català ni el castellà com a llengua materna. Aquesta és una de dades que s'han revelat en el primer estudi de l'Observatori Municipal per a l'Equitat Educativa de Girona i palesa la diversitat d'orígens i presència d'immigració a la ciutat. També en matèria lingüística, l'estudi revela que les famílies dels alumnes de sisè de primària que tenen com a primera llengua el castellà supera les que utilitzen el català de manera habitual. L'anàlisi també aborda el nivell d'instrucció dels pares per veure si hi ha correlació amb els índexs de fracàs escolar.

L'estudi també ha pogut comprovar amb les enquestes fetes a una trentena de centres de primària i una dotzena de secundària que a la ciutat de Girona hi ha el 17% de famílies del sisè de primària que tenen com a llengua vehicular un idioma estranger, mentre que a quart d'ESO el percentatge és de l'11%.

La regidora d'Educació de Girona, Núria Terés, també subratlla que l'estudi serveix per desmentir realitats que es donen per suposades, com és que només la meitat de les famílies dels alumnes de quart d'ESO i de sisè de primària tenen el català com a llengua habitual en la unitat familiar. Terés assenyala que es tracta d'un primer estudi i que cal fer més passos per aprofundir en el coneixement i que «complementi la feina que fa l'Ajuntament». L'observatori inclou el consell assessor d'Educació, la UdG i la Fundació Ser.Gi i veu important que «totes les institucions implantin noves polítiques educatives per garantir l'equitat educativa». Un aspecte clau és la formació dels pares «pels efectes positius que té sobre els fills».

LES DADES
Mares sense estudis
A P3 un 10,43% dels casos.
A 4t d'ESO, 9%.
A 6è, un 15,97%.
Pares sense estudis
A P3, 7,17%.
A 4t d'ESO, 7,46%.
A 6è, 13,41%.
Mares amb feina qualificada
A 4t d'ESO, un 43%.
A P3, 39,47%.
A 6è, 37,83%.
Pares amb feina qualificada
A 4t d'ESO, un 34,7%.
A P3, un 32,09% dels pares.
A 6è, un 25,66% dels casos.
LA XIFRA
44%dels pares nascuts fora de Catalunya.
Una de les dades que s'han recollit en aquest primer estudi realitzat per l'observatori de l'equitat educativa de Girona és veure quin percentatge es tracta de pares o mares nascuts fora de Catalunya. Així, un 44% dels pares d'alumnes de P3 són nascuts fora del país, mentre que pel que fa a les mares es registra un índex de mitjana molt similar del 43%. Tot i així, els autors de l'informe destaquen que aquesta és la mitjana de la ciutat, però que analitzat escola per escola es veu com en alguns centres públics gairebé no hi ha cap pare ni mare nascuts al Principat i, en canvi, en altres casos la xifra supera el 40%. Una dada significativa malgrat els canvis introduïts en els últims cursos amb la nova zonificació i els programes per evitar la marxa d'alumnes de determinats barris. Si analitzem altres cursos, veiem com a sisè de primària el percentatge de pares de fora de Catalunya és del 52%, respecte del 47% de les mares. A quart d'ESO, el pares nascuts a fora de terres catalanes representen un 62% dels progenitors, mentre que en aquest nivell educatiu hi ha un 48% de les mares que van néixer en territori espanyol o a l'estranger.
_____________________________________________
29/04/10-Educació ofereix a Catalunya 76.887 places de cicles formatius i 64.732 de batxillerat pel curs vinent
El nombre de les primeres s'ha incrementat i de les segones n'hi ha 684 menys

EL PUNT - Girona - MÒNICA CABRUJA

Els centres educatius de titularitat pública oferiran pel curs 2010-2011 un total de 76.887 places de cicles formatius i 64.732 places de batxillerat. Pel que fa a la formació professional, hi haurà un increment de 2.194 places, i 43 instituts iniciaran 54 nous cicles formatius. L'oferta de batxillerat, en canvi, passarà de les 65.416 places a 64.732. Les preinscripcions per a batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà s'han de fer del 10 al 21 de maig, i les dels cicles de grau superior, del 25 de maig al 4 de juny.

«Les novetats s'han planificat un cop consultades les administracions i els agents socials de cada territori per respondre tant a la demanda de la ciutadania com a les necessitats del teixit econòmic», segons s'afirma des del Departament d'Educació. Ahir es va fer pública l'oferta del conjunt de Catalunya, però no es van concretar dades per a cada demarcació. Es va anunciar que 43 instituts iniciaran 54 cicles formatius i que per primer cop es podran estudiar els de producció agroecològica i d'instal·lacions en telecomunicacions (tot i que no n'hi haurà a les comarques gironines).

Emergències sanitàries

El que sí que tindrà la demarcació de Girona és un cicle d'emergències sanitàries, segons van informar ahir fonts del departament. Durant el curs s'estendrà la implantació d'aquest cicle a Catalunya, que en el curs 2009-2010 està implantat a Barcelona i el Vallès Occidental.

Arreu de Catalunya també s'actualitzarà l'oferta dels cicles d'electrònica de comunicacions i serà el primer curs en què un centre d'Educació oferirà el cicle de grau superior de radioteràpia.

Les preinscripcions s'inicien el 10 de maig. També es va indicar que les de llars d'infants de la Generalitat s'han de fer del 3 al 14 de maig i les de formació de persones adultes, del 16 al 23 de juny.

Menys aules d'acollida per a immigrats
Als centres educatius públics de Catalunya hi haurà el curs vinent menys aules d'acollida per a alumnes immigrats, ja que des d'Educació s'argumenta que ha disminuït per primer cop en els últims anys el percentatge d'alumnes immigrats en relació amb el conjunt (s'ha passat d'un 13,5% el curs 2008-2009 a un 12,6% aquest curs). A les comarques gironines, 26 professionals dedicats a aquestes aules, d'un total de 169, passaran a fer altres tasques docents, segons va informar el director territorial d'Educació a Girona, Andreu Otero. El portaveu d'USTEC-STEs, Xavier Díez, valora de manera negativa que es retalli un servei que «està funcionant molt bé». Díez destaca que es tracta d'un servei «molt útil i ben valorat pels centres».

____________________________________________
29/04/10-Presenten la guia d'activitats d'estiu
EL PUNT- Olot - J.C

L'Ajuntament d'Olot i el Consell de la Garrotxa han presentat la cinquena edició de l'Activa l'Estiu, la guia d'activitats per a infants i joves adreçades als nois i les noies de 0 a 18 anys de la Garrotxa. Aquesta guia inclou propostes d'onze ajuntaments i de diverses entitats privades. El vicepresident del Consell, Josep Berga, ha destacat, de totes les activitats, la bona acollida de les brigades de voluntaris per a nois i noies de 14 a 15 anys que duen a terme diversos treballs. El regidor de Joventut d'Olot, Joaquim Monturiol, va avançar que l'Estiu Riu ocuparà 90 persones i que hi haurà uns 3.000 participants.

______________________________________________
28/04/10-Els nois prefereixen consultar problemes sexuals via Messenger
La consulta directa a través del seu ordinador els resulta més fàcil i confidencial

Text Traduït automàticament de la Vanguardia.

Es pot prendre la píndola postcoital avui, dos dies després? "" Em cobraran molt? "" Fa mal les primeres vegades? "" La meva amiga tira el menjar ". Són alguns dels temes que plantegen els adolescents dels instituts a la seva infermera de la consulta escolar, un servei que s'ofereix una vegada a la setmana en els centres on s'imparteix l'ESO i que proporcionen els equips d'assistència primària. Però en tres instituts de Lleida ho fan per Messenger, xatejant amb la seva infermera entre 7 de la tarda i 10 de la nit, "a l'hora que es queden en la intimitat amb el seu ordinador, a la seva habitació", apunten Àngels Costa i Cristina Farràs, responsables d'infermeria d'assistència primària a Lleida.
SMS perquè ningú s'oblidi de la visita

El 20% dels esmentats en les consultes de l'hospital no es presentava. Feia tant de temps que els havien donat hora que, quan arribava el dia, se'ls passava. L'hospital Josep Trueta de Girona ha fet la prova: envia un SMS a tots els seus pacients citats 48 hores abans i l'absentisme ha baixat al 4%. "I s'estendrà a la recollida d'anàlisi o les proves que no indiquin problema. Estem al començament d'alguna cosa molt més gran", assegura el doctor Lluís de Haro, director de competència funcional de l'ICS.

"Gairebé ningú entrava a la consulta i no és perquè no els interessés el que oferíem, perquè en els tallers que fem en els instituts, pregunten". Però alguna cosa fallava, perquè entraven algunes noies i molt pocs nois. "Vam decidir utilitzar el seu principal mitjà de comunicació: el Messenger: es va duplicar el nombre de consultes i es va disparar la participació dels nois, ara el 51%".

La principal raó de consulta professional - "els insistim en què no som col.legues, sinó professionals" - són problemes o dubtes sobre sexualitat, amb la masturbació com a tema de major preocupació, "A l'ordinador és més fàcil". El segueixen els d'alimentació (engreixar, aprimar) i els tòxics. "Aquestes últimes consultes solen ser indirectes, és un amic el que té el problema". La comunicació és un a un i els asseguren confidencialitat.

Les xarxes són una altra opció que s'explora en hospitals. Santi García Tornel, cap clínic de pediatria a Sant Joan de Déu, utilitza el Facebook per mantenir-se informat sobre els seus pacients adolescents. "Tinc 120 connectats i això els permet comunicar-me detalls importants en el seguiment. Hi ha una pèrdua de pes," si passa alguna cosa, digues-m'ho ", els comunic. I ells deixen el missatget. També és més fàcil anar preguntant sobre aquests petits canvis significatius. A un adolescent amb un problema crònic li costa molt arribar a la consulta i també sotmetre a la vigilància dels pares, però sí que poden deixar un recadito al Facebook o ho puc deixar jo ", explica el veterà pediatre. "Els resulta més fàcil. Aprecien la confidencialitat".

_______________________________________________
28/04/10-L’obesitat, l’anorèxia i el poc exercici propicien les infeccions
• Estudis del CSIC amb adolescents capten un alarmant sedentarisme

EL PERIODICO-ÀNGELS GALLARDO-BARCELONA

La malnutrició, tant la que pateixen les persones anorèxiques, que gairebé no mengen, com la que afecta els obesos deteriora el sistema immunològic i es converteix en una propensió a patir infeccions, al·lèrgies i inflamacions. En canvi, els que practiquen exercici físic intens però no excessiu, i constant, gairebé no pateixen episodis infecciosos, al·lèrgics o inflamatoris. La relació causal entre nutrició, exercici i defenses immunològiques l’ha establert en successius estudis iniciats als anys 90 la professora Ascensión Marcos, investigadora en immunonutrició del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), de Madrid. Marcos ha analitzat amb biomarcadors injectats en sang prop de 4.000 adolescents espanyols de 12 a 18 anys, en grups de sans, obesos o anorèxics.
Les dades més noves de les seves investigacions són les que demostren que, des del punt de vista immunològic, tan negatiu és l’excés de pes corporal com l’escassetat. «L’obesitat és una malnutrició, igual que ho és deixar de menjar –explica Marcos–. Els obesos ingereixen moltes calories, energia, però acostumen a tenir dèficit en micronutrients: minerals i vitamines». Fins i tot sent obès, si es fa una mica d’exercici la propensió a patir infeccions respiratòries, intestinals o de qualsevol altre tipus disminueix, assegura Marcos. I passa el contrari entre els esportistes d’alta competició que s’esforcen molt però no segueixen una bona alimentació.
«Entrenar-se sis o vuit hores diàries, angoixat per l’estrès d’una imminent competició esportiva, produeix immunosupressió –assegura la investigadora–. En aquest cas, l’exercici es transforma en estrès i l’estrès sempre suprimeix les defenses immunològiques que evitarien infeccions, al·lèrgies i inflamacions».

POCS NOIS AMB PES NORMAL /El terme mitjà gairebé no existeix entre els adolescents espanyols, indica la investigadora. La franja que reflecteix el pes normal d’una persona jove cada vegada representa menys individus, explica. Augmenten les xifres dels que se situen als extrems: cada vegada hi ha més adolescents extremadament prims o excessivament grassos. L’activitat física ja no és espai atractiu per als adolescents. «El grau de sedentarisme dels joves espanyols comença a ser alarmant», resumeix Marcos.
Els estudis del CSIC, que finança el Fons d’Investigacions Sanitàries (FIS), es realitzen en xarxes d’hospitals situats a les capitals més poblades d’Espanya. El seu objectiu és calibrar el grau de salut dels adolescents, una cosa que, de moment, els ha portat a dues conclusions: «L’educació nutricional de les mares joves és nul·la i els mitjans de comunicació decideixen el que es menja a les cases». En paral·lel, afegeix, augmenten les al·lèrgies.


_______________________________________________
28/04/10-El ‘cas Najwa’ alerta de l’ús dels codis escolars per segregar

• Els centres catalans no poden tenir normes que coartin el dret primordial a l’educació

• El Govern creu necessari revisar els reglaments interns, però no preveu una normativa sobre el hijab

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE / MADRID -RAFA JULVE / BARCELONA

Els reglaments dels centres no poden segregar els alumnes. Aquesta por, arran del rebuig de dos instituts de Pozuelo de Alarcón (Madrid) a admetre a les seves aules l’estudiant Najwa Malha, de 16 anys, per la seva intenció d’anar a classe amb hijab, va portar a ahir el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, a plantejar la necessitat de revisar aquestes normes internes, d’acord amb les comunitats autònomes. L’objectiu és evitar que els reglaments vulnerin drets fonamentals com el de l’escolarització. No obstant, ni el ministre d’Educació ni el de Justícia van plantejar l’elaboració d’una norma o la revisió de l’actual llei orgànica d’educació (LOE), que atorga tots els poders, sense matisos ni excepcions, als consells escolars per decidir sobre la vestimenta dels alumnes.
«Es planteja un debat sobre la constitucionalitat del reglament de règim intern dels centres. No m’agraden els col·legis on es va segregant ideològicament els alumnes», va opinar el ministre d’Educació. Gabilondo també va demanar que «un debat tan seriós com aquest no sigui esgrimit sobre el cap de cap escolar».

FORA COARTADES / El titular de Justícia, Francisco Caamaño, va recolzar la proposta. «Hem de compaginar el dret a l’educació amb el dret també fonamental a la llibertat religiosa», va dir. «No és el mateix portar un vel que una gorra», va defensar el ministre. Caamaño va afegir que el tractament d’«aquesta mena de conflictes sempre s’ha de fer des d’una ponderació equilibrada dels interessos en joc».
El Ministeri d’Igualtat també va fer pinya en contra de la decisió de l’institut Camilo José Cela d’impedir fa dues setmanes l’accés a les aules de Najwa amb el mocador islàmic i, després, del San Juan de la Cruz, que va ser proposat com a solució per la Conselleria d’Educació, però que dilluns passat va canviar el seu reglament a corre-cuita per impedir l’assistència a classe amb el cap cobert. «El cas servirà per col·locar els reglaments dels centres al seu lloc just. No poden ser utilitzats com a coartada per conculcar el dret a l’educació», va subratllar Gabriel Alconchel, director general de l’Institut de la Joventut.
La Generalitat va coincidir amb l’opinió de Gabilondo. «La conselleria no revisa, un per un, els reglaments interns de cada centre educatiu –van indicar fonts del Departament d’Educació–, però en tot moment els equips directius saben que no poden establir normes que en contravinguin d’altres de superiors, com la de garantir el dret a l’escolarització».

SOLUCIÓ A CATALUNYA / Educació, per tant, va confirmar que no té previst regular l’ús del hijab i va advertir, en consonància amb el ministre, del risc que actuacions com les dels dos instituts de Pozuelo de Alarcón derivin en la creació de facto de dos tipus de centres: els que permeten els mocadors islàmics i els que no, una separació que desequilibraria el repartiment igualitari d’immigrants. El departament que dirigeix Ernest Maragall va recordar que a Catalunya només s’ha donat una situació similar a la de Najwa, el 2007 a Girona, però va quedar solucionada amb rapidesa: es va obligar el centre educatiu a readmetre una nena a la qual s’havia impedit assistir a classe amb hijab.

LA LOE COM A ESCUT / La consellera d’Educació de Madrid, Lucía Figar, va sostenir que no es pot entrar en els reglaments interns dels col·legis i va confiar que Najwa s’incorpori aviat a l’institut Gerardo Diego, on se li ha assignat plaça. Ahir no va anar a classe. Fonts pròximes a la noia van apuntar que espera que s’asserenin els ànims. Mentrestant, la família prepara accions judicials contra la Conselleria d’Educació, pensa recórrer al Defensor del Poble i està disposada a arribar al Tribunal Constitucional. «La norma comuna avui és la LOE. Diu que els centres educatius tenen la potestat d’elaborar reglaments interns i normes de convivència. És la llei que estem complint», es va escudar Figar. Una llei orgànica que, el món al revés, es va aprovar el 2005 amb els vots en contra només del PP.


_________________________________________________
28/04/10-Els sindicats inicien un nou calendari de mobilitzacions contra la política educativa
EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

Representants dels diferents sindicats d'ensenyament es van concentrar ahir davant dels serveis territorials a Girona del Departament d'Educació contra la política educativa i per reclamar que no es retallin les plantilles. Arreu de Catalunya es van portar a terme protestes i diverses concentracions, que suposen l'arrencada d'un calendari de mobilitzacions que està previst que acabi el 29 de maig amb una manifestació de la comunitat educativa.

Demà començarà un referèndum als centres escolars, al qual estaran cridats a participar-hi els professors, els pares i mares i els alumnes de secundària. Els sindicats USTEC-STEs, CCOO, ASPEPC-SPS i FETE-UGT volen donar a conèixer l'opinió de la comunitat educativa respecte de la política del govern i, en concret, avaluar les mesures que promou el conseller d'Educació, Ernest Maragall. Els sindicats volen fer una crida a la societat «per buscar, compartir i plantejar accions imaginatives i contundents que obliguin el departament a iniciar un veritable procés negociador amb els sindicats representatius». Pel 6 de maig s'ha previst fer concentracions en centres on s'estan fent retallades i tancaments de grups i línies (els sindicats no tenen constància que això passi a les comarques gironines).

CCOO va iniciar dilluns a Girona unes xerrades sobre el nou decret de direccions, per al qual també es reclamen millores.

_______________________________________________
28/04/10-Primera edició del Rodajoc al Pla de l'Estany
EL PUNT

- Banyoles - tastar onze, des del joc de bales als exòtics maklot i mikado, passant pel pedra-paper-tisores. Les activitats es van fer, de manera rotativa, a la plaça Major i a la plaça de les Rodes. Van tenir cura dels alumnes i dels jocs 26 monitors, que eren estudiants del grau superior d\'activitat física de l\'IES Pere Alsius.

Banyoles Uns 280 nens de tercer de primària de la comarca van participar ahir en el Rodajoc, que per primer cop s'organitzava al Pla de l'Estany. Organitzat pel Consell Esportiu del Pla de l'Estany, en col·laboració amb els professors d'educació física de la comarca, el Centre de Recursos Pedagògics, l'Ajuntament de Banyoles i la Generalitat, el Rodajoc consisteix en una matinal en què la mainada participa en jocs populars, tant catalans com d'arreu del món. Ahir, en van poder tastar onze, des del joc de bales fins als exòtics maklot i mikado, passant pel pedra, paper, tisora. Les activitats es van fer, de manera rotativa, a la plaça Major i a la plaça de les Rodes. Van tenir cura dels alumnes i dels jocs 26 monitors, que eren estudiants del grau superior d'activitat física de l'IES Pere Alsius.

_______________________________________________
28/04/10-X.CASADEMONT I J.FEU DE L'IDESGA -«Hem acabat essent un grup d'amics»

El president i un fundador de l'Institut d'Estudis Socials parlen dels 10 anys de l'ens
EL PUNT- JORDI CASAS

Qui integra l'Institut d'Estudis Socials de la Garrotxa?
–Xevi Casademont (X.C.) «Està format per gent que hem estudiat ciències polítiques o sociologia. Érem pocs al principi i al final hem acabat essent un grup d'amics. Continuem essent pocs.»
–Per què es va crear?
–(X.C) «Els principis fundacionals van ser i són fer conferències de temàtica social i política, dinamitzar la vida cultural d'Olot i de la resta de la Garrotxa i crear uns premis de recerca en ciències socials.»
–I, deu anys després, quina valoració fan dels objectius fundacionals?
–Jordi Feu (J.F.) «Molt positiva. Ara, però, hem descobert la necessitat d'incorporar al debat la gent de la ciutat i ens ha funcionat i només cal veure l'acte 5×10, on cinc olotins van analitzar el futur immediat d'Olot, o el llibre commemoratiu en què deu persones d'Olot analitzen l'última dècada des de diverses perspectives.»
–A l'Idesga se li han encarregat estudis sobre els nouvinguts, la situació de la dona a la Garrotxa, la dels joves, etc. Què destacarien d'aquesta feina?
–(X.C.) «Costa destacar algun dels estudis. Potser el dels joves, perquè va ser el primer i també el dels nouvinguts, perquè va tenir molt de ressò a tot el país i molt d'impacte científic. Cadascun ha tingut, però, alguna cosa especial.»
–Com valoren la relació amb l'estament polític local?
–(J.F.) «La nostra posició ha estat sempre de neutralitat. De fet, a l'Idesga, hi ha diverses sensibilitats polítiques. Sempre hem deixat clar que no som el braç polític de ningú. Hem intentat ser receptius. Pel que fa a recerca, sempre hem trobat suport.»
–Com ha celebrat el desè aniversari?
– (X.C.) «Amb l'edició del llibre i amb l'acte que abans hem citat, amb una conferència de Caminal sobre el nacionalisme, la projecció de la pel·lícula de Moore amb el capitalisme a debat, i ara farem una taula rodona sobre l'Olot dels propers deu anys amb representants de les principals forces polítiques i l'acte de clausura que anirà a càrrec del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras.»
–I el futur de l'Idesga?
–(J.F.) «Hem de fer aturada i revisió per plantejar-nos-el, ni que sigui per replantejar-nos si, ara, ens cal mantenir les xerrades d'interès general, ja que l'oferta a la ciutat és molt àmplia en aquest sentit. Potser hem de seleccionar més, donar més importància als temes locals, fer seminaris de formació específics...»
_______________________________________________
27/04/10-L´alcalde d´Olot reclamarà al conseller d´Educació l´ampliació de l´Escola d´Art

DIARI DE GIRONA-OLOT | X.V.
L'alcalde d'Olot, Lluís Sacrest (PSC), va anunciar una reunió amb el conseller d'Educació, Ernest Maragall. Segons Sacrest va exposar a Ràdio Olot, a la reunió tractaran l'ampliació de l'Escola d'Art i Disseny, de la posada en servei escola de d'adults de la Granja i de l'ampliació de l'Institut Montsacopa.
"L'escola d'Art començarà a treballar ensenyaments de grau universitari", va dir. Per aquesta causa, Sacrest va apuntar que és important una ampliació dels actuals equipaments del centre educatiu. L'alcalde va explicar que l'Ajuntament disposa d'un avantprojecte d'ampliació.
Sacrest va recordar que el 2010 és el 40 aniversari de l'Institut d'Ensenyament Secundari Montsacopa. Segons ell, el centre necessita d'una renovació. En concret, va parlar d'un gimnàs i d'una sala d'actes.

________________________________________________
27/04/10-Stephen Hawking aconsella no contactar amb extraterrestres

El científic britànic i astrofísic diu que si els trobem, el millor que podem fer és evitar-los
AVUI-Europa Press-Madrid

El científic britànic i astrofísic Stephen Hawking ha declarat en una sèrie televisiva per al canal Discovery que els extraterrestres "gairebé segurament existeixen" tot i que aconsella que els humans evitin mantenir-hi el contacte.

L'expert ha dit que és "perfectament racional" assumir vida intel·ligent en altres llocs, tot i que ha advertit que els àliens possiblement farien incursió a la Terra per proveir-se de recursos i després se n'anirien.

En aquesta línia, ha afegit que si els extraterrestres visitessin la Terra el resultat seria semblant a quan Cristòfor Colom va arribar a Amèrica, una trobada en què els natius del continent americà no van ser els més beneficiats.

Segons explica la BBC, en el passat s'han enviat sondes a l'espai amb informació sobre el planeta Terra i dels éssers humans. A més, s'han llançat a l'Univers transmissions de ràdio, amb l'esperança que siguin captades per alguna civilització alienígena.

"Per al meu cervell matemàtic només els números em fan creure que l'existència dels extraterrestres és perfectament possible. El gran repte és predir quina forma tindrien", ha afegit el científic britànic, tot i que ha indicat que, probablement, la major part de la vida a altres racons de l'univers consistirà en simples microbis.
_______________________________________________
27/04/10-Ordenada la retirada de 19 cadenes per a xumets per risc d'asfíxia i lesions

• Entre les irregularitats hi ha orificis de ventilació inadequats i la possibilitat de trencament en peces petites i tallants

EL PERIÓDICO-BARCELONA

Consumidors en Acció ha informat avui que les autoritats de Consum han ordenat des del començament d'any la retirada del mercat de 19 models de cadenes per a xumets. Aquests productes impliquen risc d'asfíxia, de quedar-hi atrapats i lesions diverses, ja que no han estat fabricades complint la normativa europea que les regula.

Els riscos es deuen, en uns casos, a la facilitat amb què se'ls poden trencar o desprendre el recobriment i generar peces petites i vores tallants. També hi ha cadenes amb orificis de dimensions inadequades, que pot provocar que s'hi quedin atrapats els dits dels nens. Així mateix, hi ha productes amb orificis de ventilació que no són adequats.

Les cadenes portaxumets han estat incloses en la xarxa d'alerta de productes no alimentaris perillosos, que coordina l'Institut Nacional del Consum (INC) del Ministeri de Sanitat i Política Social.

Xarxa d'alerta

L'organització de consumidors FACUA reclama que les associacions de consumidors estiguin a la xarxa d'alerta, perquè tinguin la informació sobre els productes perillosos detectats al mercat al mateix temps que les administracions públiques i puguin donar-la a conèixer als usuaris.

Els consumidors que hagin adquirit aquests productes han de tornar-los als establiments i exigir els diners davant el risc que impliquen per a la seguretat.

En aquest sentit, FACUA demana als consumidors que hagin comprat recentment aquestes cadenes portaxumets que ho posin en coneixement de l'associació. Poden fer-ho a través del correu electrònic tudenuncia@facua.org o la pàgina web tudenuncia.facua.org, indicant-ne les característiques i el nom i la direcció de l'establiment.

La informació facilitada pels consumidors, que FACUA traslladarà a les autoritats de Consum, facilitarà la seva localització i retirada.


_________________________________________________
27/04/10-Gabilondo alerta davant una possible segregació d'alumnes

• El ministre d'Educació demana prevenció "davant els que tenen idees tan clares en un assumpte tan complicat"

EL PERIODICO-AGÈNCIES -MADRID

El ministre d'Educació, Ángel Gabilondo, ha reclamat que els canvis normatius als centres educatius sobre l'ús del vel a les aules no acabi per segregar els alumnes, en referència al canvi normatiu del segon institut de Pozuelo de Alarcón (Madrid) en què Nawja va sol·licitar el seu ingrés.

En un esmorzar de premsa organitzat per la revista Magisteri, Gabilondo ha afirmat: "No m'agraden els col·legis on es vagin ubicant els alumnes en funció del que es pot o no es pot fer, i amb això vull dir segregant", va aclarir el titular d'Educació.

"Veig bé la proposta de revisar els reglaments dels centres perquè tinguin coherència", va dir, però "en cap cas, hem d'esgrimir les nostres diferències al cap dels escolars".

A més, el ministre va apuntar que el debat del vel islàmic "és molt singular, i les seves arrels tenen a veure amb temes com la seguretat ciutadana, la possible humiliació de la dona, el dret a la pròpia imatge i la llibertat religiosa".
No obstant, ha de prevaler el dret a l'escolarització de l'alumna, ha reclamat Gabilondo, que ha mostrat la seva prevenció "davant els que tenen les idees tan clares en un assumpte tan complicat".


_______________________________________________
27/04/10-L'arquitectura entra a les aules

Cinc escoles gironines participen en un programa pilot per aprendre aquesta matèria
EL PUNT- MÒNICA CABRUJA
Una escola, una plaça o l'habitatge o barri on es viu. L'arquitectura s'amaga darrere dels edificis que ens envolten i molts cops passa desapercebuda. Amb la intenció que els alumnes puguin disposar de coneixements bàsics sobre aquesta matèria, la demarcació de les comarques gironines del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha engegat un projecte pedagògic amb una prova pilot a set escoles: el CEIP Eiximenis de Girona, el CEIP Domeny de Girona, el CEIP Can Puig de Banyoles, el CEIP Vedruna d'Arbúcies i el CEIP Sant Gregori. En la majoria d'escoles hi participen els nens de cinquè i sisè de primària, tot i que en alguns també els de infantil.

Fomentar l'interès

L'objectiu és fomentar l'interès i motivar la capacitat crítica dels alumnes per l'arquitectura. Per intentar aconseguir-ho, es fa un aprenentatge amb el seu entorn més immediat, com pot ser la seva escola, els poms de les portes, els colors de les parets, els paviments dels terres, els graons de les escales o l'estructura del pati.

El president de la demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Frederic Cabré, i l'artista Pep Ametlla (coordinadors del projecte, conjuntament amb la pedagoga Dolors Guix), van explicar que la iniciativa va arrencar a començament d'aquest curs escolar i s'han seleccionat per fer la prova pilot «escoles que ja tenien un ambient propici cap a l'arquitectura». Cadascun dels centres impulsa aquesta iniciativa dins la seva línia pedagògica, i es vol fer una posada en comú dels coneixements adquirits, en el que serà el primer congrés infantil d'arquitectura, que es portarà a terme el proper 7 de maig al Teatre de Salt. En aquest congrés està previst que hi assisteixin més de 200 alumnes. Per a l'any vinent, la intenció és fer una convocatòria del projecte oberta a totes les escoles gironines, segons van informar els responsables de la iniciativa.

El projecte té un caràcter pràctic i una de les finalitats que persegueix és que l'arquitectura esdevingui una part del coneixement a impartir en els projectes educatius dels centres de primària, «de la mateixa manera que ja ho és en les realitats diàries dels alumnes i mestres», segons es destaca des del Col·legi d'Arquitectes.

Descobrir l'arquitectura

Els temes que s'analitzen són l'arquitectura com a ofici i els seus oficis aplicats, les dimensions específiques vinculades a la idea del lloc, les relacions d'analogia respecte a la matèria i la diferència entre pensar i construir arquitectura. Cada centre escolar proposa activitats complementàries. Per ajudar els alumnes a descobrir l'arquitectura es porten a terme visites a diferents edificis significatius, com és la seu de la demarcació a Girona del Col·legi d'Arquitectes, situada a l'edifici de la Pia Almoina. També es fa un taller pràctic perquè els alumnes prenguin consciència de les noves situacions espacials, visuals, tàctils i expressives, com pot ser dibuixar diferents escales, intuir la perspectiva dels objectes, descobrir de manera pràctica i a escala real la simetria bilateral, la composició i els ritmes d'una façana, o conèixer les propietats dels materials.

El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ja va portar a terme l'any 2003, per mitjà del Serveis Educatius d'Arquitectura (SEA), un projecte de sensibilització sobre l'arquitectura a escoles de primària, que va culminar en l'edició d'un CD-ROM pedagògic. Després dels bons resultats que es van obtenir amb aquesta iniciativa, la demarcació de Girona ha optat ara per engegar aquest nou projecte a les escoles, que porta per nom Ensenyar arquitectura. Aprendre arquitectura.


________________________________________________
27/04/10-Els IES afectats per l'eliminació de línies de batxillerat s'uneixen per demanar que s'aturi la supressió

En alguns centres, Educació ha anul·lat la decisió de posar fi a aquests estudis
EL PUNT - Barcelona - CLARA RIBAS

Els centres afectats per la supressió de línies de batxillerat han unit esforços i han creat una coordinadora per aturar la decisió de la Conselleria d'Educació de posar fi a aquests estudis en aquests instituts. Ahir van entregar un manifest a la Generalitat i van ser rebuts a la seu de la Sindicatura de Greuges, on van denunciar una situació que diuen que pot provocar que alguns estudiants renunciïn a continuar els estudis. Per altra banda, s'ha anul·lat la decisió de treure el batxillerat a dos centres.

El 21 d'abril es va constituir la Coordinadora de Centres Afectats per la Supressió del Batxillerat, amb la presència de l'IES Collserola, l'IES Fòrum 2004, l'IES Miquel Tarradell, l'IES Montjuïc i l'IES Sant Martí de Provençals. A més, també hi va participar alumnat de batxillerat de Badalona i Santa Coloma. En l'assemblea es va redactar el manifest en defensa de l'ensenyament públic, que ahir va ser entregat a la Generalitat per tal que, segons van avançar els representants dels centres, «pugui arribar al president i a tots els grups parlamentaris». A la tarda van ser rebuts per la defensora dels infants i adolescents, Maria Jesús Larios.

En el manifest, els centres signants denuncien «la manera en què el departament està comunicant els seus plans» que, afegeixen, «consisteix a dosificar informacions contradictòries en converses informals, la qual cosa dóna lloc a tota classe de rumors incerts fins al moment de fer pública la decisió». Els firmants del document, adverteixen que a la restricció dels batxillerats s'hi ha afegit ara «una reconversió als centres de primària amb propostes de fusió de centres i la creació de macrocentres, com és el cas de la Zona Franca, on es preveu la creació d'un centre de cinc línies 3/18 que suposaria el tancament de diverses escoles i instituts, i la pèrdua d'una línia de les quals hi ha ofertes al barri».

A Catalunya, en aquests moments, hi ha 94 instituts amb una sola línia de batxillerat susceptibles de ser suprimits pel departament depenent dels diferents tipus de centre. Els signants del manifest asseguren que ara per ara ja s'estan donant casos de «ghettització» de determinats centres de secundària que resten reduïts a l'ESO o a l'ESO i determinades especialitats d'FP, mentre que a un altre institut proper expliquen, «sovint concertat, es transforma en el centre de referència i capdavanter de la futura zona educativa». Finalment, els afectats recorden que la reconversió només s'aplica als centres públics: «L'oferta privada es preserva i no hi ha tancament de cap línia de batxillerat.» En aquest sentit, asseguren que el departament no està aplicant el decret del 1993, encara en vigència, on els concerts s'obren per completar l'oferta pública i es poden tancar si canvien les condicions. Els signants reclamen que s'aturi immediatament el procés de reducció de línies de batxillerat i que s'obri un procés de debat amb la participació dels afectats.

Per altra banda, ahir es va fer saber que el Departament d'Educació ha aturat el tancament de batxillerat als instituts la Ribera de Montcada i l'IES Pedraforca de l'Hospitalet.

___________________________________________
27/04/10-Els sindicats de l'ensenyament convocaran un referèndum als centres sobre la política educativa
EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

Els sindicats CCOO, USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i UGT convocaran un referèndum a partir de dijous i fins al 25 de maig a les escoles i instituts de Catalunya perquè la comunitat educativa pugi votar sobre si està d'acord o no amb la política del Departament d'Educació. També està previst que la consulta es porti a terme als sindicats i en algunes entitats, adreçada a la població en general. Els sindicats també volen que els ajuntaments discuteixin en els plens les mesures del conseller d'Educació, Ernest Maragall, ja que, segons destaquen, la LEC «indica que la planificació educativa també està en mans dels ajuntaments».

Avui hi ha programades a Catalunya concentracions davant una trentena de consistoris (en principi als sindicats no els consta que n'hi hagi cap a les comarques gironines). A Girona hi ha prevista una concentració davant la seu territorial d'Educació en protesta per la política educativa que es porta a terme i per reclamar que no es retallin plantilles.

La secretària general de la federació d'ensenyament de CCOO, Montse Ros, i el responsable a les comarques gironines, Víctor Sánchez, van explicar ahir en roda de premsa a Girona que la preocupació a la demarcació se centra bàsicament a les escoles rurals, on es tem que es puguin produir retallades. En el conjunt dels centres escolars, «un dels serveis afectats per reduccions són els serveis educatius d'acollida», segons van destacar. Les protestes d'avui formen part d'un calendari de mobilitzacions en què es contempla també una altra vaga pel 18 de maig. Ros va explicar, però, que són conscients que cal buscar «fórmules més imaginatives» per defensar els centres educatius. En l' última vaga convocada, la participació va ser molt minoritària.

_________________________________________________
27/04/10-Els sindicats de docents volen que els plens municipals discuteixin les mesures d'Educació
EL PUNT- Barcelona - AGÈNCIES

Els sindicats de l'ensenyament CCOO, USTEC-STEs, ASPEPC-SPS i UGT, que han convocat per avui concentracions davant d'una trentena d'ajuntaments, volen que els consistoris discuteixin en els plens les mesures del Departament d'Educació. La intenció d'aquests sindicats és que els municipis s'impliquin i discuteixin les mesures que s'estan duent a terme a cada municipi i posen d'exemple el cas de Montcada i Reixac, on l'Ajuntament ha arribat a un acord amb el Departament per mantenir una línia de batxillerat. Precisament, l'eliminació de línies de batxillerat en alguns centres de secundària és una de les mesures contra les quals els sindicats de docents protestaran durant la campanya de mobilitzacions que inclou dues vagues més, el 18 de maig i el 28 de setembre. Paral·lelament, els quatre sindicats han impulsat un manifest «en defensa de l'ensenyament públic» que faran arribar a diverses associacions de mares i pares i centres d'ensenyament per aconseguir el màxim d'adhesions. En aquest document reclamen, entre altres punts, una moratòria d'un any en el desplegament de la llei d'educació i exigeixen que no s'apliqui el nou calendari escolar i també que no es tanquin línies de batxillerat. El manifest assegura que l'educació pública rep «un atac sistemàtic» per part del conseller Maragall. El període de recollida de firmes de suport al manifest s'allargarà fins al 29 de maig, coincidint amb la manifestació que els sindicats hi han convocat.

Els sindicats també han organitzat referèndums als centres educatius –de primària i secundària– on es preguntarà a mares i pares, alumnes i professors si estan d'acord amb la política educativa i les mesures dels actuals responsables d'Educació.

Es podrà votar des del 29 d'abril fins al 25 de maig, i el dia 27 del mateix mes es faran públics els resultats d'aquest referèndum, que pretén donar a conèixer la opinió de la comunitat educativa.

CALENDARI DE PROTESTA
27 d'abril
Concentracions davant dels ajuntaments
29 d'abril – 22 de maig
Referèndum als centres escolars
6 de maig
Tancada dels delegats sindicals als centres escolars
11 de maig
Concentració a la plaça Sant Jaume
18 de maig
Vaga i manifestació
29 de maig
Manifestació en contra de la política educativa
7 de setembre/1r dia de curs
Les classes no començaran fins a les 11.00h
28 de setembre
Vaga i manifestació

______________________________________________
26/04/10-Muriel Casals: «Els homes han d’agafar el gust a la feina domèstica»

EL PERIODICO-Muriel Casals. -BARCELONA
La historiadora Muriel Casals (1945) ha estat vicerectora de la UAB i actualment és presidenta d’Òmnium Cultural. Avui presenta, amb Anna Monjo, Història del Treball (Icaria Editorial), de Cristina Borderías i Montserrat Llonch.

–¿Què explica aquest llibre?
–Forma part d’una col·lecció. És a dir, hi haurà més llibres. I tracta de les circumstàncies que envolten el procés de la feina a Catalunya, i concretament, la de les dones.

–¿Quina relació hi ha entre feina i identitat de gènere?
–Les condicions laborals de les dones són com les de tots però normalment més dures. Fan feines més mal pagades i menys qualificades.

–¿Per què hi ha tant de desocupat?
–La indústria ha canviat i amb menys temps de treball es pot obtenir el mateix resultat.

–¿S’acaba la feina?
–No sabem organitzar-nos i el progrés es gira contra els treballadors. El que es necessita és exportar, vendre més, produir i canviar.

–¿A qui afecta més aquesta situació?
–Les dones, que estan en una baula feble de l’escala laboral i sindical. És més fàcil prescindir d’una dona que d’un home, que sempre han oposat resistència.

–¿Què passa amb la feina a Espanya?
–Curiosament, en aquesta última crisi l’atur afecta més els homes que les dones. Sobretot els immigrants, una altra vegada els més febles.

–¿La legislació avança?
–S’han fet passos, però falta molt. Fa falta sensibilitat per part de les administracions, que han de crear ocupació i jugar un paper d’àrbitre en la negociació entre empresaris i treballadors.

–¿Reorganitzar la feina?
–Segurament. Alguns treballen moltíssim i paguen impostos per sufragar els que no treballen. El que hem de fer és treballar tots, però molt menys.

–¿Molt menys?
–Països més desenvolupats treballen menys hores. Jornades més curtes amb més gent treballant.

–Cal revaloritzar la feina domèstica, els oficis.
–Sí, però alerta. No m’atreviria a dir que s’ha de pagar a les mestresses de casa. S’ha de tenir temps per cuidar-nos els uns als altres. Els homes necessiten trobar-hi el gust a la feina domèstica.

–¿I les dones?
–Potser, intel·ligentment, prefereixen menys promoció professional i més vida familiar.

________________________________________
26/04/10-Un tic a l’ull va alarmar una menor de 10 anys

EL PERIODICO-
Les coses no són sempre el que semblen. Una nena de 10 anys agafava cada dia nerviosa el mateix autobús. Alguna cosa la pertorbava i va trigar un temps a atrevir-se a explicar-ho: un home amb qui coincidia en el trajecte la mirava de forma estranya i li feia l’ullet. Estava espantada. Eren dies en què la societat encara estava commocionada pel brutal cas de la nena Mari Luz, a Huelva. La mare va denunciar el fet i durant dos dies agents de paisà van pujar a l’autobús de la nena per vigilar.
Finalment, un matí van parar l’autobús, van emmanillar l’home i se’l van emportar escortat a comissaria. La mare va aprofitar per insultar-lo sense treva. «Entenc el que és ser pare. Si la meva filla em diu que un home la mira molt a l’autobús jo també em posaria en alerta», reconeix el Manuel. El seu germà José Miguel, la persona denunciada, té una minusvalidesa del 49% i va perdre un ull després de ser operat d’un tumor. L’altre el tanca perquè se li asseca el lacrimal. Un tic. «Va agafar una depressió de cavall, plorava i no volia anar a treballar ni sortir de casa», reviu el Manuel, que va patir amb ell el procés. «Encara pren medicació per dormir». Dues mediadores van començar a treballar en el cas i ell va recopilar certificats mèdics.

DENÚNCIA RETIRADA / No va ser fàcil. «El volia fer anar a la presó i no hi havia manera de fer-li entendre que el meu germà no estava bé», diu el Manuel respecte a la mare de la nena. «Si hagués volgut li hauria pogut buscar les pessigolles. No tenia ni cap ni peus», afegeix. A pocs dies del judici la mare va acceptar participar en la mediació. «Ella va poder parlar amb el meu germà i a ella també li feia l’ullet, com a tothom». Va retirar la denúncia i «va reconèixer que potser s’havia precipitat». «Em va reconfortar més que haver guanyat el judici», afirma el Manuel.
________________________________________________
23/04/10-El conseller d'Educació inaugura la jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya

Font web del Departament d'Educació.

Ernest Maragall, conseller d’Educació, inaugurarà dissabte 24 d’abril a les 9.00h la XXI jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya.

Aquesta jornada de reflexió es celebra anualment arreu del territori català. Les darreres edicions han estat a Sabadell, Barcelona, Manresa i Reus.

El principal objectiu d’aquesta iniciativa del Consell Escolar de Catalunya és el de potenciar la participació, la reflexió i el debat sobre un tema d’actualitat, que aquest any és “La LEC i la comunitat educativa. Formació, aprenentatge i bones pràctiques possibles”

L’acte tindrà lloc al Teatre Auditori de Granollers i estarà presidit per l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació, Francesc Colomé, la presidenta delegada de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, Carme García i el president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder.

_______________________________________________
23/04/10-El professorat considera "insuficient" el document de Gabilondo

• El sindicat celebra que als 148 punts s'hi hagin inclòs algunes de les seves propostes

EL PERIODICO-EUROPA PRESS-MADRID
Els sindicats de professors --ANPE, STEs-I, CSIF i USO-- han qualificat d'"insuficient" el document final de 148 propostes per al Pacte per l'Educació, que el ministre Ángel Gabilondo ha presentat avui. Segons aquest col·lectiu, el text avança poc en temes importants, com és la millora de les condicions laborals, però també celebren que s'hi hagin inclòs algunes de les seves propostes.

ANPE ha criticat l'omissió d'aspectes com els relacionats amb la vertebració de les ensenyances, però veu positiu que contingui modificacions en el model i estructura del sistema educatiu, com la valoració del rigor i l'esforç o l'aprofundiment en l'autonomia dels centres.

En la mateixa línia, CSIF ha considerat que hi ha aspectes "poc concrets", com el reconeixement de la condició d'autoritat pública dels docents. No obstant, veuen "avanços de rellevància" a l'últim esborrany i asseguren que la setmana que ve podran fer una valoració més concreta sobre el text.

STEs-I, els més crítics

La Federació d'Ensenyament USO ha valorat que s'inclogui al document la definició de l'educació com a servei públic, que, a parer seu, hauria d'implicar que l'escola concertada no es considerés subsidiària de la pública. Aquest sindicat s'ha unit a les queixes del CSIF respecte a l'autoritat del professorat.

Els més crítics han estat STEs-I, que han considerat "insuficients" les mesures de suport i recursos al col·lectiu de professors perquè puguin realitzar el seu treball "en les millors condicions". Així mateix, ha lamentat que no s'hagi disminuït el nombre d'alumnes per aula en cap tram educatiu, que, en la seva opinió, "afavoriria l'atenció individualitzada".


________________________________________________
23/04/10-El ministre renuncia a blindar per llei les reformes de l’ensenyament

EL PERIODICO.
De la proposta presentada ahir ha caigut un dels primers anuncis que va fer el ministre Gabilondo per blindar les possibles reformes: que els canvis legislatius en matèria d’Educació es realitzessin comptant amb dos terços dels vots del Congrés dels Diputats i del Senat. Els grups minoritaris havien criticat aquesta opció perquè, segons deien, convertia la política educativa en un mà a mà entre el PP i el PSOE que exclou la resta de forces del debat.

La proposta del document final es limita a assenyalar que els eventuals canvis legislatius entre el 2010 i el 2020 «es realitzaran buscant el màxim consens social i polític». Amb aquesta proposta el Ministeri d’Educació obre la porta a tirar endavant el pacte educatiu, encara que no compti al final amb el suport del PP. No obstant, Gabilondo va assegurar que no considera aquesta hipòtesi.


________________________________________________
23/04/10-El pacte educatiu defensa el model lingüístic de Catalunya

• Gabilondo promet 1.570 milions d’euros i la jubilació anticipada dels professors

• El PP només accepta acords sobre punts concrets, mentre que Maragall recolza el text

EL PERIODICO-ANTONIO M. YAGÜE-MADRID
El pacte d’Estat per l’Educació sembla impossible, almenys amb el suport del PP. Partits, sindicats i consellers de les comunitats autònomes tenen fins al 6 de maig per pronunciar-se sobre el text definitiu, que «arriba al màxim de la capacitat de consens», segons va dir ahir després de presentar-lo el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo. El document defensa el model lingüístic de Catalunya, amb el català com a única llengua vehicular, i entre les seves mesures –que van acompanyades d’un pressupost de 1.570 milions d’euros– recull reivindicacions del professorat, com la pròrroga de la seva jubilació voluntària als 60 anys.
Malgrat que compta amb el suport de la comunitat educativa i de les autonomies governades pel PSOE, el Partit Popular únicament acceptarà «acords puntuals», ja que el pacte segueix sense recollir les seves exigències, com l’ensenyament en castellà com a llengua vehicular a tot Espanya, el reconeixement de
l’autoritat del professor, l’homogeneïtzació de cossos docents i programes comuns per als alumnes de tot Espanya.
El conseller d’Educació, Ernest Maragall, hi va mostrar el seu suport, ja que «conserva el model educatiu i lingüístic» i conté bona part de la filosofia de la llei d’educació de Catalunya (LEC). Segons ell, el text ha estat «millorat» i el contingut és l’«apropiat perquè totes les comunitats l’acceptin». «Hi ha una concreció de compromisos i pot ser una via per rebre recursos», va comentar Maragall.

PRESSUPOST
Inici amb 590 milions d’euros el 2011
El text, compost per 12 objectius amb 148 accions, recull una memòria econòmica de 1.570 milions d’euros durant els pròxims tres anys (590 milions per al 2011, 590 milions més per al 2012 i 390 el 2013). També estableix el compromís progressiu de la despesa pública en Educació fins a arribar a la mitjana dels països de la Unió Europea el 2020. Es preveu destinar una partida per elevar els concerts econòmics amb l’ensenyament privat.
Els diferents grups polítics van alabar l’esforç pressupostari. El PP va considerar «acceptable» la dotació, però, segons la consellera d’Educació de Madrid, «no és una cosa prioritària», ja que posar «més diners a un sistema educatiu ineficaç i que no funciona condueix l’educació a mal port».

PROFESSORAT
Jubilació opcional
als 60 anys
El document aborda totes les reivindicacions dels sindicats, cosa que, segons els seus dirigents, facilitarà un acord social i millorarà la situació del professorat. A més d’aprovar l’estatut docent abans que s’acabi l’any, incorpora la demanda conjunta de totes les organitzacions de l’ensenyament que havien condicionat el seu suport al pacte al manteniment de la jubilació voluntària dels professors als 60 anys. El text recull la pròrroga d’aquesta possibilitat (que finalitza l’agost del 2011) com a mínim fins que es reuneixi el Pacte de Toledo i s’acordi el nou marc de jubilacions a Espanya. Una altra mesura serà l’homologació progressiva de les condicions de treball dels professors de les escoles concertades.
El document es compromet a reforçar l’autoritat social del professor, però no li concedeix el grau d’autoritat pública com demana el Partit Popular.

COMUNITATS BILINGÜES
Garantir el domini
del castellà
El text recull per primera vegada al preàmbul una al·lusió a l’ensenyament del castellà a les comunitats bilingües. Però lluny de la «qüestió capital» per al PP que es reguli per llei que un alumne pugui aprendre en castellà i que pugui ser la llengua vehicular d’un centre escolar, el text manté una referència molt semblant a la dels documents previs i a la LOE. Se subratlla que «els poders públics han de posar els mitjans necessaris perquè al finalitzar l’ESO tots els alumnes comprenguin i s’expressin amb correcció, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si n’hi hagués, en la llengua cooficial de la seva comunitat».
Maragall no va observar cap dificultat en aquest punt. «El castellà també és una llengua nostra que hem de conèixer i dominar en plenitud», va afirmar el conseller. No obstant, Maragall va advertir que seria «impensable» poder arribar a un acord d’ensenyament a nivell estatal si col·lisiona amb la llei d’educació de Catalunya (LEC).

ALUMNES I CENTRES
Quart d’ESO pont i batxillerat de 3 anys
El text manté la proposta de quatre avaluacions a quart i sisè de primària i segon i quart de l’ESO, i una de general per a tot Espanya, així com la creació d’un quart de l’ESO com a curs pont al batxillerat. Proposa dues vies en aquest curs, una d’enfocada al batxillerat i l’altra a la FP, tot i que cap és excloent. També preveu augmentar les opcions d’ensenyament separat per a alumnes repetidors a tercer de l’ESO.
Gabilondo planteja a la proposta «revisar l’estructura del batxillerat per flexibilitzar la seva organització i establir els procediments necessaris perquè l’alumnat pugui superar totes les matèries», cosa que s’ha interpretat com una porta oberta a debatre un batxillerat de tres anys. Aquesta és una reivindicació no només del Partit Popular, sinó dels sindicats, tenint en compte l’excés de continguts concentrats en dos anys. «No veig cap raó perquè aquest canvi no es plantegi i es plasmi en una reforma de la LOE», va recolzar el conseller d’Educació.


_______________________________________________
23/04/10-El conflicte del vel amplia la bretxa entre tripartit i CiU sobre immigració

• La Generalitat defensa la llibertat individual i es pregunta per què molesta tant un mocador

• Mas apel·la a la cultura i els costums catalans per rebutjar la utilització del hijab a l’escola

EL PERIODICO-FIDEL MASREAL-BARCELONA

Per si algú albergava esperances de veure certa proximitat entre el tripartit i CiU en un àmbit tan delicat com la immigració –com sí que n’hi ha hagut en educació o en innovació–, l’actual polèmica sobre la prohibició del hijab, el mocador musulmà, en un institut públic de Pozuelo de Alarcón (Madrid) ha tornat a posar de manifest que el Govern català i la federació nacionalista amplien cada dia la bretxa que els separa en tot el que es refereix a la gestió dels fluxos migratoris i les seves conseqüències culturals, religioses i socials. I és que mentre que ahir el líder de CiU, Artur Mas, es va mostrar contrari a l’ús del vel a les escoles, les màximes responsables de l’Institut Català de les Dones i d’Afers Religiosos del Govern català van defensar el dret a portar el mocador com a exercici de llibertat individual i van recordar que en qualsevol cas ha de prevaler l’accés a l’educació.
Mas va ser categòric a l’afirmar, en declaracions a Antena 3, que el vel a l’escola és «incompatible» amb la cultura i els costums autòctons. La tesi subjacent en el plantejament de CiU és la que expressa la seva diputada al Congrés Mercè Pigem: «S’ha de respectar la decisió de cada centre escolar, tant si decideix treure un crucifix com si obliga a portar uniforme els alumnes o prohibeix portar el cap cobert. No pot ser que no es pugui anar amb gorra però sí amb vel».

CRUCIFIXOS I MOCADORS Pigem afegeix que, segons el seu parer, és paradoxal que el Govern pretengui impedir l’exhibició de creus cristianes als centres però mantingui l’ús del mocador islàmic, opinió que també va expressar ahir el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida: «És un contrasentit que estiguin intentant eliminar crucifixos i ara vulguin introduir el vel». Unes tesis pròximes a les exhibides pel PP en aquesta controvèrsia.
Davant d’aquesta posició, la responsable d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, distingeix entre l’àmbit públic i el privat. «Una cosa seria que en una escola hi pengessin de la paret un crucifix, una estrella de David o una mitja lluna islàmica i una altra són els símbols personals», argumenta Coll. La responsable d’Afers Religiosos sosté que a Catalunya no hi ha cap conflicte perquè els centres permeten l’ús del vel. «Em pregunto per què molesta tant que una persona porti un mocador al cap i crec que la resposta és que encara no som prou tolerants amb els costums dels altres. No hem de tractar els immigrants com a menors d’edat que porten el mocador per imposició, sinó deixar que se situïn, vegin i decideixin per ells mateixos».

SENSE IMPOSICIONS / Preguntada sobre si el hijab pot ser interpretat com un símbol de dominació de l’home sobre la dona, la responsable de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, opina que «no es pot pressuposar que s’utilitza el mocador de manera forçada». Selva sosté que l’organisme públic que dirigeix no té constància de casos en què s’utilitzi el hijab per imposició. «En qualsevol cas, també tenim pressions estètiques les dones occidentals i el mocador es pot portar per religió, però també per cultura».
Així doncs, CiU i el Govern català es troben novament en posicions oposades. No en va la federació nacionalista rebutja el conjunt de la gestió del tripartit en matèria d’immigració i dimecres va evitar assistir a una reunió a la Conselleria d’Acció Social que tenia com a objectiu consensuar un document per no fer ús partidista del fenomen migratori. Sens dubte, la qüestió estarà més que mai en la campanya electoral.



__________________________________________________
23/04/10-Immigració, llengua i educació

OPINIÓ- SALVADOR DOMÈNECH. SANT QUIRZE DEL VALLÈS (VALLÈS OCCIDENTAL)

En el tema de la immigració sempre em ve a la memòria l'original llibre d'Avel·lí Artís Gener Paraules d'Opòton el Vell. Els països llatinoamericans van ser generosos amb els exiliats catalans republicans i ara ens toca a nosaltres ser generosos amb els exiliats americans, i els d'altres contrades, que busquen una millor vida.

A ulls dels immigrants, el que ens fa diferents dels espanyols és bàsicament la llengua catalana, i per derivada les tradicions, tarannà i costums nostres. Si no tinguéssim aquest tresor lingüístic no tindríem personalitat pròpia nacional.

El gran encert del nostre sistema educatiu ha estat considerar el català com a llengua vehicular d'escola, de centre. Alguns, d'una manera malintencionada, voldrien associar el terme fracàs escolar al fet que als adolescents d'origen castellanoparlant els toca estudiar en la llengua imposada i amb la qual reben les suposades bronques. I no és veritat. L'adolescència és una etapa complexa en totes les societats. I en el nostre cas, la llengua ha estat una eina afectiva d'aglutinar, mai de separar. Una llengua que acompanya els processos d'ensenyament i aprenentatge amb dos eixos inseparables en l'ideari docent: estimar i educar alhora!

La meva visió és de dins el sistema. Les dificultats són moltes, però la qualitat del professorat –en la seva gran majoria– és excel·lent. I això els educands (i els seus pares) ho veuen i se senten partícips d'aquest esforç de voler integrar mitjançant l'educació i la llengua. I amb valors! No ens càpiga cap dubte que la immigració ens farà créixer com a comunitat en tots sentits, i fonamentarà una nova societat catalana on la llengua esdevindrà, per als d'origen autòcton o no, l'eix del seu projecte de país.

________________________________________________
23/04/10-El Pacte per l'Educació defensa el plurilingüisme i l'autoritat del professor

EL PUNT - Madrid - agències

El text definitiu del Pacte per l'Educació, que va presentar ahir el ministre Ángel Gabilondo a tots els sectors educatius, reforça l'autoritat moral del professorat i assegura que l'estudiant pot finalitzar els seus estudis sabent castellà, una altra llengua cooficial i l'anglès. El document, proposat per Educació, està basat en 12 objectius i recull 148 propostes l'objectiu de les quals és tenir «un sistema educatiu que garanteixi l'equitat i l'excel·lència en tots els seus nivells». Entre les propostes destaca el punt que fa al·lusió a la competència lingüística, que la considera una clau per al desenvolupament personal i professional i per a la inclusió social. En aquest punt recorda que la Constitució fixa la convivència de les llengües de cada comunitat autònoma amb la llengua espanyola. Per això, Educació estableix que els poders públics han de posar els mitjans necessaris perquè un cop acabat l'ESO tot l'alumnat comprengui i s'expressi correctament, per escrit i oralment, en llengua castellana i, en cas que n'hi hagi, en la llengua cooficial de la comunitat. Ara l'oposició té 15 dies per pronunciar-se sobre el document.



__________________________________________________
21/04/10-El Govern reforça amb noves accions de formació i treball la inserció laboral de 52.000 joves

Font: Web Departament de Treball.

Impulsa el Projecte SUMA, que combina l’orientació, la formació i l’experiència professional en empreses per inserir laboralment 5.000 persones joves menors de 25 anys

Amb les Noves Cases per a Nous Oficis, s’incentiva el pas al mercat de 2.500 persones joves menors de 25 anys mitjançant 6 mesos de formació i 6 mesos de contracte per a la formació en sectors generadors d’ocupació

4.300 persones joves menors de 30 participaran en Plans Locals d’Ocupació en sectors generadors d’ocupació
Enguany es destinen 134 milions d’euros a aquestes accions emmarcades en l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya 2009-2012


El Govern ha presentat un conjunt de noves accions adreçades a millorar enguany l’ocupació de les persones joves de Catalunya, mitjançant actuacions que combinen la formació i el treball amb l’objectiu de garantir la inserció laboral o la tornada al món educatiu.

Aquestes accions, centrades en l’adaptació de les polítiques per als joves a la situació actual, beneficiaran al voltant de 52.000 persones joves en situació d’atur, compten amb un pressupost de 134 milions d’euros per al 2010, i s’emmarquen en l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya 2009-2012, aprovat pel Govern i signat amb els agents econòmics i socials el mes de setembre de 2009.

L’objectiu d’aquestes accions és incrementar la formació i l’ocupabilitat de les persones joves; augmentar la taxa de joves emprenedors; millorar les condicions de treball, personals i acadèmiques de les persones joves; incrementar la inserció laboral; i millorar l’èxit escolar, així com la conciliació de la vida laboral, personal i acadèmica.

Projecte SUMA per a 5.000 joves en atur de 16 a 24 anys

El Govern, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, posarà en marxa enguany el Projecte SUMA 2010-2011, un projecte pioner i innovador adreçat a les persones joves en atur de 16 a 24 anys que combina l’orientació, la formació i l’experiència professional en empreses que els faciliti la inserció laboral.

Aquesta nova iniciativa comporta que, per primera vegada, s’utilitza com a eina principal el contracte per a la formació, amb un acompanyament de la persona jove al llarg de tota la durada del Projecte, una actuació molt important des de la vessant tant quantitativa com qualitativa vers la inserció laboral de persones joves en empreses.

El Projecte SUMA combina l’orientació, la tutorització, la formació i l’experiència professional en les empreses dels joves menors de 25 anys participants amb l’objectiu de millorar la seva inserció laboral.

Els joves seguiran un procés formatiu obligatori de 480 hores de durada sota el guiatge la persona tutora i de les persones formadores de l’Ajuntament col·laborador amb el Projecte SUMA. Els joves faran la formació, que és obligatòria, simultàniament o prèviament a iniciar el període de contractació amb les empreses amb les quals s’arribi a un acord.

La formació de la persona jove es dividirà en dues parts: 380 hores dedicades a la formació professionalitzadora vinculada a la feina que desenvoluparà a l’empresa i 100 hores en competències clau com són, per exemple:

Comunicació en llengües.
Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
Competència digital.
Sentit de la iniciativa i esperit d’empresa.

El tutor de la persona jove també serà l’encarregada d’acompanyar-la a l’empresa on aplicarà les competències bàsiques i específiques que ha anat adquirint en el procés formatiu.

El perfil de les persones beneficiàries, unes 5.000, és el d’un jove menor de 25 anys que no cursi estudis, sense ocupació anterior o amb mínima experiència professional o sense Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).

Els principals objectius del Projecte SUMA són els següents:

Dinamitzar i estimular la formació i l’aprenentatge de joves sense qualificació.
Professionalitzar joves amb estudis primaris o sense.
Prioritzar sectors i professions que puguin generar ocupació en el futur.
Sumar esforços amb les empreses.
Incrementar la inserció laboral de les persones joves.

El projecte SUMA, impulsat a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, compta amb un pressupost de 35 milions d’euros, i serà implementat pels ajuntaments participants. Aquest pressupost inclou tant el cost de les accions d’orientació, seguiment de la persona tutora i la formació i la part del salari que se subvenciona.

El contracte de les persones joves serà un contracte per a la formació d’una durada de 6 mesos en què el Departament de Treball assumirà el 50% del Salari Mínim Interprofessional (SMI), les cotitzacions a la Seguretat Social i el cost de la formació.

Noves Cases per a Nous Oficis per a 2.500 joves menors de 25 anys

El Govern també ha decidit apostar per una renovada política activa d’ocupació, anomenada Noves Cases per a Nous Oficis, adreçada a 2.500 persones menors de 25 anys amb fracàs escolar i en risc d’exclusió social.

L’objectiu pretès pel Govern amb les Noves Cases per a Nous Oficis és aconseguir la inserció laboral d’aquestes persones joves en sectors que generin ocupació o assolir el seu retorn al sistema educatiu.

Amb la intenció d’incentivar el pas de la persona jove beneficiària al mercat de treball, les Noves Cases per a Nous Oficis tindran una durada de les accions formatives de 12 mesos (6 de formació i 6 de contracte per a la formació) en sectors bé tradicionals o bé emergents que generin ocupació, com, per exemple, la gestió del medi ambient, de l’aigua, de residus i d’energies alternatives; la formació en noves tecnologies i xarxes telemàtiques; els serveis a la infància i joventut; els serveis a persones de la tercera edat i dependents; i les instal·lacions elèctriques i de climatització, entre d’altres.

Les entitats locals seran les encarregades d’executar els programes, que posaran més èmfasi en la formació en habilitats bàsiques i competències clau; equilibraran el nombre de dones i homes en les accions; i ajudaran a augmentar els índexs d’inserció laboral.

Plans d’Ocupació Locals lligats a formació per a 4.300 joves menors de 30 anys

El Govern, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, preveu que unes 4.300 persones joves menors de 30 anys es beneficiïn enguany dels Plans d’Ocupació Locals.

Els joves menors de 30 anys són un col·lectiu prioritari del Govern per accedir als nous Plans d’Ocupació Locals, que combinen ocupació durant 6 mesos i formació transversal o professionalitzadora obligatòria de 60 a 125 hores per a les persones joves participants.

En concret, els Plans Extraordinaris d’Ocupació Locals, que estan centrats en tres sectors generadors d’ocupació: estalvi i eficiència energètica i ús de les energies renovables; tecnologies de la informació i la comunicació (TIC); i rehabilitació d’habitatges, edificis i equipaments se sumen als tradicionals que anualment atorga el Govern.

Altres iniciatives per als Joves

El Govern engega també altres mesures per afavorir la inserció laboral de les persones joves com són, per exemple, les accions de formació per a l’ocupació, els itineraris d’inserció i orientació, els programes de transició al treball, i els plans de qualificació professionals inicials (PQPIS).

Enguany, es destinen 25,7 milions d’euros a les accions de formació ocupacional, que beneficiaran 35.700 persones joves en situació d’atur.

A més, el Govern ha destinat 1,2 milions d’euros perquè 1.200 persones joves en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social segueixin itineraris d’inserció i orientació per tornar al mercat laboral.

L’objectiu del Govern és promoure la integració laboral de les persones joves amb més dificultats per accedir al mercat laboral, lluitar contra la discriminació i promoure l’acceptació de la diversitat en el món laboral.

Aquests itineraris d’inserció i orientació, portats a terme per entitats sense ànim de lucre, es dirigeixen a persones joves en risc de vulnerabilitat que estiguin emparades pel sistema de protecció de la Generalitat, joves menors que es trobin complint o hagin complert una mesura judicial i joves menors que, per qüestions socials o personals, es trobin en risc d’exclusió, entre altres casos de joves.

Així mateix, el Govern aporta 10,2 milions d’euros per sufragar els costos dels Programes de Transició al Treball i els Programes de Qualificació Professionals Inicials (PQPIS), que enguany beneficiaran prop de 3.300 persones joves.

En el quadre següent es recullen les dades quantitatives dels programes promoguts pel Govern en benefici de les persones joves el 2010.


ACCIÓ PRESSUPOST (€) BENEFICIARIS
PROJECTE SUMA 35.000.000 5.000
NOVES CASES PER A NOUS OFICIS 29.500.000 2.500
PLANS D’OCUPACIÓ 32.500.000 4.300
FORMACIÓ PER A JOVES EN ATUR 25.700.000 35.700
PROGRAMES DE QUALIFICACIONS INICIALS (PQPIS) I DE TRANSICIÓ AL TREBALL 10.200.000 3.300
ITINERARIS D’INSERCIÓ/ORIENTACIÓ 1.200.000 1.200
TOTAL 134.100.000 52.000

________________________________________________
21/04/10-Girona Intercultural tractarà qüestions com la prostitució i la immigració

La Fundació SER.Gi programa una vintena d'actes relacionats amb col·lectius en situació de vulnerabilitat

Marc Martí -GIRONA | DDG

Una vintena d'actes relacionats amb la interculturalitat i els col·lectius en situació de vulnerabilitat omplen el programa de la propera edició de Girona Intercultural, que la Fundació SER.GI organitza entre el 4 de maig i el 5 de juliol. L'objectiu d'aquesta iniciativa és sensibilitzar en la interculturalitat i les diferents problemàtiques socials que afecten col·lectius amb dificultats d'inclusió, relacionats amb la immigració, la prostitució o els reclusos, entre d'altres.
El lema d'aquest any és "Per una ciutadania plena" perquè, segons va explicar el director tècnic de la Fundació SER.GI, Bru Pellissa, "volem fixar la mirada en temàtiques que aprofundeixin en la participació social, la responsabilitat individual i col·lectiva i les estratègies que generen canvis en la igualtat de drets i deures".
La programació d'aquest any inclou una presentacions de llibres, actuacions teatrals, taules rodones, exposicions i cinefòrums. Entre els actes més destacats hi ha una taula rodona sobre la prostitució, que comptarà amb l'antropòloga Dolores Juliano i la treballadora sexual i llicenciada en ciències polítiques i de l'administració Montse Neira. La visió de la immigració per part dels espanyols que es van exiliar als anys 60 es tractarà amb la projecció del documental El tren de la memoria, activitat per a la qual també es comptarà amb un dels protagonistes del film, Juan Chacón.
L'antropòleg urbà Manuel Delgado participarà en una conversa que girarà al voltant dels conceptes d'espai públic i col·lectiu. També s'ha programat l'espectacle de carrer Kamchàtka, proposa una reflexió sobre les nostres actituds vers l'altre, el diferent i l'estranger; i que els organitzadors consideren que sorprendrà pel seu format innovador. La projecció de La piel quemada (1967), de Josep Maria Forn, oferirà una visió de la immigració que va venir a treballar a Catalunya; li seguirà un debat que comptarà amb la participació de testimonis.
El darrer acte de la programació serà la conferència inaugural de l'Escola d'Estiu sobre Interculturalitat, que arriba a la seva vintena edició i que pronunciarà el filòsof gironí Josep Maria Terricabras.

____________________________________________
21/04/10-Allau de peticions de joves per reprendre els estudis

Educació rep 38.000 sol·licituds per fer les proves d’accés a FP, disseny, arts plàstiques i esport. Representen un 16% més que l’any 2009. Tornen a estudiar per la crisi
AVUI-Mireia Rourera-Barcelona

Cada cop hi ha més joves que volen reintegrar-se al sistema educatiu. 37.702 nois i noies, majoritàriament dels 17 als 25 anys, s’han inscrit per fer les proves d’accés per poder cursar l’any que ve FP, arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius. Tant de grau mitjà com de grau superior. Segons informa el departament d’Educació, la xifra d’aspirants que volen accedir a aquests estudis postobligatoris per la via d’un examen (perquè no tenen el títol d’ESO o de batxillerat que cal) és, aquest any, un 16% superior a la xifra de l’any passat.

El factor crisi, en tot cas, hi té força a veure tot i que Educació creu que són més els motius que expliquen l’interès de molts joves que havien deixat els estudis per reintegrar-se al sistema. “La gent s’ha adonat del valor de tenir una qualificació i que els que facin aquests estudis abastaran les empreses del futur”, explica el director general d’Ensenyaments Professionals, Artístics i Especialitzats, Josep Francí.

Aquest responsable d’Educació valora, més enllà de la crisi, el fet que “des del 2004, i tenint en compte que la franja d’edat ha baixat, hem triplicat la xifra d’aspirants a fer les proves per aquests estudis”.

Les proves d’accés (“una de les eines que Educació posa a disposició de la societat perquè la gent es pugui reincorporar al sistema educatiu”, ha recordat aquesta setmana el conseller Ernest Maragall) es faran entre el 5 i el 12 de maig. L’any passat dels més de 32.000 joves que s’hi van presentar, el 75% van passar les proves. Segons ha explicat Josep Francí els joves que s’incorporen a aquests estudis després d’haver superat aquesta prova representen entre el 20% i el 25% de l’alumnat.

La setmana passada, d’altra banda, també es va obrir la inscripció per a les proves lliures d’obtenció del graduat d’educació secundària obligatòria. L’any passat s’hi van presentar 2.000 persones.
________________________________________________
21/04/10-La Generalitat pagarà 316 euros a 5.000 joves en pràctiques

• Treball destinarà 134 milions a un pla per a 52.000 aturats de menys de 30 anys

• Els sindicats i els monitors veuen poc viables els contractes a les empreses

EL PERIODICO-ANTONI FUENTES-BARCELONA

La Generalitat va anunciar ahir noves mesures per intentar frenar l’augment de l’atur entre els joves, un dels col·lectius més castigats per la crisi. Les mesures més innovadores preveuen contractes en pràctiques per a uns 5.000 joves, que cobraran 316 euros mensuals més un complement de les empreses per treballar a mitja jornada i formar-se la resta del temps, així com una redefinició de les cases d’oficis.
En conjunt, el pla discutit ahir al Consell de Govern té un pressupost de 134 milions, amb què es posaran en marxa programes formatius o de reinserció laboral per a un total de 52.000 aturats de menys de 30 anys. La part més important correspon a mesures ja previstes com els plans de contractació local o la formació ocupacional per a desocupats.

DESOCUPACIÓ DEL 38% / L’aprovació de les noves mesures es produeix arran de l’escalada de l’atur juvenil, amb 128.000 desocupats fins a 24 anys i una taxa de desocupació del 38%, i les crítiques sindicals i municipals pel cessament de les subvencions a les escoles taller i cases d’oficis.
Els 5.000 beneficiaris a qui es dirigeix el projecte Suma –dotat amb 35 milions– són joves de 16 a 24 anys que «estan en risc d’exclusió per falta de formació», segons va destacar ahir la consellera de Treball, Mar Serna. Els joves rebran 380 hores de formació en oficis i en matèries generals, com per exemple coneixements informàtics i matemàtics bàsics. Les noves cases d’oficis mantenen l’esquema de sis mesos de formació i sis mesos de pràctiques al centre per a 2.500 aturats, però enfocades a sectors que tinguin potencial de futur.
Un portaveu dels més de 1.000 monitors d’escoles taller va veure inviables tant la recol·locació de tots els afectats com les pràctiques en empreses de joves en risc d’exclusió. «Volem saber on trobarà Treball aquestes empreses», va assegurar ahir Xakir al-Homrani, portaveu d’Avalot-UGT. Per Tania Pérez, coordinadora d’Acció Jove de CCOO, el Govern de la Generalitat «s’ha saltat la concertació social» amb les noves mesures, sobre les quals es va mostrar escèptica.


_____________________________________________
21/04/10-El PSOE i ERC pacten reduir la retallada del fons per als immigrants

EL PERIODICO-PATRICIA MARTÍN / MADRID
FIDEL MASREAL / BARCELONA

El Congrés va aprovar ahir una iniciativa d’ERC-ICV-IU i el Partit Socialista en què s’insta el Govern a augmentar en 30 milions d’euros el fons d’integració dels immigrants, la retallada del qual ha estat rebutjada per unanimitat per les comunitats autònomes.
Els partits d’esquerra exigien a l’Executiu la reposició íntegra del fons, que l’any passat va ser de 200 milions i que aquest any, si no fructifiquen les negociacions entre el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, i la ministra d’Economia, Elena Salgado, es quedarà en 70 milions. No obstant això, el PSOE va convèncer ahir ERC-ICV-IU que acceptessin una esmena que almenys demana a l’Executiu que, malgrat el pla d’austeritat que s’ha imposat arran de la crisi, aporti a aquest fons 100 milions, la quantitat amb què va néixer el 2005, precisament a través d’un acord entre socialistes i republicans.
La socialista Esperanza Esteve va explicar a EL PERIÓDICO que han negociat aquesta esmena «a iniciativa del Ministeri de Treball», i significa que el Govern assegura que el fons serà de 100 milions d’euros. Malgrat això, fonts del Ministeri de Treball van manifestar que encara no tenen via lliure del Ministeri d’Economia. La resta dels grups polítics, tot i que només hi va haver dos vots en contra, van retreure a ERC que acceptés la retallada de les ajudes a la meitat respecte de la quantitat assignada el 2009.

LA TORNADA VOLUNTÀRIA / D’una altra banda, la Generalitat va aprovar ahir destinar 500.000 euros a un programa de retorn voluntari d’immigrants als seus països d’origen. El pla, gestionat per l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), consisteix a finançar el bitllet de tornada i en alguns casos ajudar econòmicament els estrangers no comunitaris que a causa de la seva situació d’exclusió social o precarietat decideixin emprendre el viatge de tornada al seu país. El pla exclou el Marroc, Algèria i Tunísia per la seva proximitat respecte a Catalunya i també els menors d’edat no acompanyats.
El programa coincideix amb l’estratègia del Govern de fomentar el retorn, especialment amb el programa que permet als estrangers capitalitzar la prestació per desocupació per poder emprendre el viatge de tornada cap al seu país.


______________________________________________
21/04/10-El Sismògraf d'Olot es consolida com a festival de dansa a l'espai públic
La programació combina estrenes locals i propostes de gran format
EL PUNT - Olot - JORDI CASAS

El festival Sismògraf, que se celebra a Olot entre el 29 d'abril al 2 de maig, es consolida en el panorama de la dansa contemporània en aquesta segona edició amb estrenes de creadors locals i amb produccions de gran format com la dels sevillans Imperdibles. La regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Olot, Anna Torrent, i la directora del Teatre Principal, Tena Busquets, van presentar ahir el festival i van destacar que pretén dur la dansa als espais públics urbans i naturals de la ciutat.

El Sismògraf s'inici el dia 29 coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa amb l'estrena de Naufragi, de la companyia Astranya, dels olotins Alícia Expósito i Anscari Isorna, una barreja de dansa, clown i música; i amb les 7 càpsules de moviment, un espectacle de vídeodansa de la també olotina Sílvia Brossa. La producció de més envergadura és La mirada transparente, de Producciones Imperdibles. Aquest grup de Sevilla muntarà un escenari transparent que ocuparà bona part de la plaça Campdenmàs i que tindrà quatre compartiments, i els espectadors hauran de veure l'espectacle estintolats en una gandula sota l'escenari.

L'altra proposta de gran format són els Padox, de la companyia francesa Houdart Heuclin. Es tracta d'una quarantena de personatges amb màscara que el limitaran a passejar per la ciutat, a mirar, a imitar... Són quaranta persones seleccionades a Olot, Osca i Tournefeuille en el marc del projecte Ciutats 3.0 que promouen els respectius ajuntaments.

L'olotina Esther Aumatell torna al festival amb Tràgics anhels. A més, el Sismògraf organitza un taller de dansa en espais naturals amb els berlinesos Sonusdos; la recreació amb dansa contemporània del conte de la Caputxeta de l'aragonès Javier Sangrós a Como decíamos ayer; el viatge en un somni a Le Bain, de la companyia francesa Les Baigneurs; el Cuadra-t, de la companyia basca Natxo Montero Danza, i la presentació de la nova temporada de l'Esbart d'Olot, amb Orígens, i de l'Escola de Dansa de l'Esbart d'Olot, amb Festa a la plaça. El Sismògraf presenta també la primera producció de la beca Residansa a càrrec de la Sociedad Doctor Alonso. S'ha programat, a més, un taller i una exhibició de breakdance i un concert de hip-hop amb Bill Pack i Lexa.

Finalment, hi haurà les Maletes del Dan, Dan, Dansa a les escoles locals i un itinerari pel parc Nou d'Olot amb cinc propostes de dansa.

_____________________________________________
21/04/10-Només l'1% dels joves mengen prou verdura
EL PUNT- Barcelona - xènia solé

Un estudi ha posat en evidència el baix consum de fruita, verdura i peix dels infants i joves catalans. L'estudi s'ha fet a partir de les enquestes a 1.375 alumnes, de 10 a 18 anys, de 30 escoles d'arreu de Catalunya i el País Valencià, que han anotat tot allò que mengen i beuen al llarg d'una setmana. La institució Talència ha dut a terme l'estudi, i la Fundació Alícia, presidida per Ferran Adrià, l'ha avaluat. Segons l'estudi, només l'1% dels joves enquestats assoleixen les recomanacions de consum de verdures, que és de dos racions al dia. Alícia considera «preocupant» aquesta situació. Pel que fa al consum de fruita, tan sols el 7% dels enquestats prenen 2 o 3 peces de fruita al dia, que és la quantitat recomanada. Per grups d'edat, qui més en menja són els alumnes de 16 a 18 anys. La Societat Espanyola de Nutrició Comunitària recomana consumir 5 racions al dia entre fruita i verdura i, segons l'estudi, només un 5% consumeixen les 5 racions. Quant al consum de peix, tot i que hi ha un 20% dels enquestats que no en mengen ni un cop a la setmana, més del 40% en mengen dues o més racions setmanals. Un punt positiu de l'estudi està en el consum de llegums, ja que un 36% dels enquestats segueixen les recomanacions oficials; és a dir, en mengen dues o més racions a la setmana. Tot i això, un 25% dels joves no en mengen mai; a més, segons l'estudi, molts joves no saben distingir entre llegums i verdures. Una altra dada positiva de l'estudi és que més del 65% dels joves beuen moderadament refrescos (dues llaunes) durant la setmana. Cal destacar, però, que hi ha un 18% dels joves que beuen més de 5 llaunes setmanalment. L'estudi reflecteix que les noies consumeixen menys refrescos que els nois. Quant al consum de pastisseria i brioixeria, la Fundació Alícia valora positivament els resultats, ja que un 57% en fa un consum moderat. L'aspecte més positiu que es reflecteix en l'estudi és que gairebé el 80% dels joves esmorzen a casa abans d'anar a l'escola. Aquest és un punt important, ja que els experts assenyalen que esmorzar a casa millora la concentració. El grup d'alumnes de 10 anys és el que esmorza més a casa.

___________________________________________________
21/04/10-El Fòrum Industrial facilita el contacte dels estudiants de la Politècnica amb el món laboral
EL PUNT- Girona - A.p

L'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona va ser el marc ahir de l'onzena edició del Fòrum Industrial, una iniciativa organitzada amb l'objectiu que els estudiants de les diverses carreres d'enginyeria puguin tenir un contacte directe amb el món laboral. Durant tot el dia es van instal·lar estands a la universitat, al campus de Montilivi, on els estudiants podien entregar el seu currículum i informar-se sobre les activitats que porten a terme les companyies. A part, es van desenvolupar activitats, com ara conferències i xerrades que tenien com a fil conductor el sector tècnic.

________________________________________________
21/04/10-Cinc alumnes més del col·legi de Pozuelo de Alarcón van a classe amb el hijab posat

El consell escolar manté la prohibició de dur el mocador al centre

EL PUNT-EFE

Cinc alumnes més de l'institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón (Madrid) van assistir ahir a classe amb el hijab, el mocador amb què algunes dones musulmanes es cobreixen els cabells i el coll, en solidaritat amb la companya apartada de les classes perquè en porta. En una votació celebrada ahir, el consell escolar va mantenir la prohibició de dur aquesta peça al centre.

Des que dijous passat saltava la notícia que una alumna de 4t d'ESO de l'institut Camilo José Cela de Pozuelo de Alarcón havia estat exclosa, les mostres de solidaritat cap a la jove de 16 anys no han cessat. Si dilluns eren tres les companyes que anaven a classe amb el mocador al cap, ahir se n'hi afegien dues més i ja són cinc les alumnes del Camilo José Cela de Madrid que van a l'institut amb hijab en solidaritat amb la companya apartada de classe. Es tracta només d'això, d'un gest simbòlic davant els fotògrafs i les càmeres de televisió, més que un desafiament a les normes de l'institut, ja que les cinc noies es van treure el mocador un cop van haver travessat la porta d'entrada al centre. «Són les mateixes tres de dilluns i dues més, totes espanyoles d'origen marroquí. Però avui –ahir– no ha entrat ningú amb el mocador al centre, saben que no l'hi poden dur i se l'han tret sense problemes», explicava Rosa Bernal, de la secretaria de l'institut.

Pel que fa al govern de Madrid, el titular de Presidència, Francisco Granados, va dir que si algú vol que la seva filla vagi amb hijab el que ha de fer es dur-la a «un centre on això sigui permès». La jove, que fins ara no portava el hijab, va decidir per voluntat pròpia, segons la família, anar a classe amb el mocador al cap. L'institut, acollint-se a una normativa interna segons la qual és prohibit l'ús de gorres o de qualsevol altra peça que cobreixi el cap a l'interior del centre, va apartar de les classes la noia. La conselleria d'Educació del govern madrileny va dir ahir que si la noia insisteix a dur el vel se li buscarà plaça en un centre on el pugui dur. El Ministeri d'Educació creu que ha de prevaldre el dret a l'educació de l'alumna.


________________________________________________
21/04/10-Un llibre proposa als mestres una metodologia per fomentar el respecte dels drets humans
EL PUNT- Valls

L'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat ha publicat el llibre Pensar els drets humans, que ahir es va presentar a Valls. Es tracta d'una eina de treball adreçada als mestres, que proposa una metodologia que incorpora elements crítics, en què s'analitzen els articles de premsa, ràdio i televisió, i en què els alumnes poden fer ús de la capacitat creativa. La directora dels serveis territorials del Departament Interior, Relacions Institucionals i Participació, Hortènsia Grau, va presidir l'acte. El llibre es presentarà a Tortosa, Girona i Reus.


________________________________________________
21/04/10-El CAC farà la Setmana de l'Educació en Comunicació Audiovisual
EL PUNT- Barcelona

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) celebrarà la setmana que ve, conjuntament amb el Departament d'Educació i la Fundació «la Caixa», la primera edició de la Setmana de l'Educació en Comunicació Audiovisual en l'Era Digital. Més de 2.750 alumnes de 54 centres educatius estan inscrits per participar en els 114 tallers programats a les quatre capitals catalanes –Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida– en una iniciativa que té com objectiu «formar una ciutadania crítica, culta i activa en relació amb les noves pantalles i les noves formes d'accedir al coneixement». Pel que fa les sessions de formació adreçades al professorat, ja hi ha 297 inscripcions.
________________________________________________
20/04/10-L´esperança de vida dels gironins s´allarga fins a quatre anys

Ha passat de 77,56 a 81,6 anys, una xifra molt similar a la resta de demarcacions catalanes i al conjunt de l'Estat

diari de girona -GIRONA | LAURA FANALS

Els gironins nascuts l'any 2008 viuran una mitjana de quatre anys més que els nascuts el 1991. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'esperança de vida de la demarcació s'ha incrementat en quatre anys en aquest període de temps, seguint una línia clarament ascedent. Així, mentre que l'any 1991 l'esperança de vida mitjana era de 77,56 anys, en l'actualitat se situa en 81,62. Es tracta d'una mitjana molt semblant a la de la resta de demarcacions catalanes, ja que a Lleida la mitjana és de 81,6 anys, a Barcelona de 81,7 i a Tarragona de 81,03.

Aquest increment en el nombre d'anys viscuts, que es deu bàsicament a la millora dels avenços mèdics, ha estat pràcticament constant des del 1991 fins al 2008. Així, ara fa 17 anys la mitjana se situava en 77,56 anys, però l'any 1993 es va fer el salt fins a superar els 78. Va ser a partir del 1997 quan es va aconseguir superar per primer cop els 79 anys de mitjana, mentre que el 2004 ja se superaven els 80. Només dos anys després, el 2006, l'esperança de vida es va elevar per sobre els 81 anys, i en aquests moments se situa en 81,6.

L'esperança de vida gironina gairebé dobla de la Sierra Leone (41 anys), mentre que a l'Afganistan és de 42 anys. Les xifres també són baixes a Lesotho i Zimbawe (45 anys), el Chad i Zamia (46 anys), i la República Centreafricana, Guinea-Bissau, Mozambic, Tanzània i Uganda (48 anys).

En canvi, només hi ha 14 països de tot el món superaven, l'any 2007, els 80 anys d'esperança de vida: Japó (83 anys), Austràlia, Islàndia, Itàlia, San Marino (82 anys), Alemanya, Andorra, França, Isarel, Mònaco, Nova Zelada, Noruega, Singapur, Espanya i Suècia (81 anys).

Comparada amb la resta de demarcacions de l'Estat, Girona se situa en una posició mitjana. Les províncies amb menor esperança de vida són Màlaga, Las Palmas, Cadis i Almeria, mentre que Guadalajara, amb 83 anys, és la que compta amb una mitjana d'edat més alta.

Menys taxa de mortalitat

Paral·lelament a l'augment de l'esperança de vida, també s'ha reduït la taxa de mortalitat entre els nou nascuts a la demarcació. Així, mentre que l'any 1991 se situava en 6,5 casos per cada mil habitants, la xifra ha anat disminuint de forma gradual fins a situar-se en 2,4 casos per cada mil.

______________________________________________
20/04/10-Igualtat alerta d’un brot masclista que dificulta la lluita contra el mal tracte

• Adverteix de l’auge de col·lectius que manipulen dades per presentar els homes com a damnificats

• El Govern diu que la polèmica de les denúncies falses dissuadeix les víctimes de recórrer a la justícia

EL PERIODICO-PATRICIA MARTÍN -MADRID
L’alarmant augment de dones assassinades per les seves parelles aquest any ha disparat la preocupació del Ministeri d’Igualtat per l’auge de certs col·lectius amb idees masclistes que, segons el delegat del Govern contra la violència sexista, Miguel Lorente, tergiversen les estadístiques sobre el maltractament o els conflictes en les separacions amb l’objectiu que «tot segueixi igual i els homes segueixin tenint privilegis».
El dirigent ministerial denomina postmasclistes aquests grups perquè el seu origen entronca amb la postmodernitat i presumeixen del seu rebuig al masclisme. «Els postmasclistes s’han adonat que amb la crítica als avanços de les dones no n’hi ha prou i per això diuen que busquen la igualtat», explica.
El col·lectiu aglutina homes «amb elevades càrregues de frustració» associades normalment a males experiències amb la justícia en els processos de divorcis , afegeix el psicòleg de l’Institut Andalús de la Dona Juan Ignacio Paz. Aquests homes formen petits grups, aparentment no organitzats, amb una presència molt activa a internet.

ELS ARGUMENTS / Agrupacions com Pares Maltractats i l’Associació contra la Discriminació per Raó de Sexe difonen arguments amb una gran acceptació, com el de les virtuts de la custòdia compartida. No obstant, segons Lorente, el problema és que «manipulen» les dades amb l’objectiu de qualificar els estudis governamentals de «complot de gènere». «A més –afegeix el delegat–, ho barregen tot per confondre, com s’aprecia en el fet que posin al mateix calaix les qüestions relacionades amb violència de gènere, la custòdia compartida, les ajudes laborals per corregir la desigualtat, etcètera».
A finals de l’any passat van intensificar la seva activitat, segons Lorente, perquè per primera vegada la llei contra la violència sexista va oferir un resultat palpable: el descens d’un 27% de les víctimes mortals. Llavors va renéixer la polèmica que moltes dones fingeixen maltractament i presenten denúncies falses per treure rèdit en els processos de divorcis. És una controvèrsia recurrent. El 2004 la jutge degana de Barcelona, Maria Sanahuja, i el fiscal en cap del Tribunal Superior de Catalunya, José María Mena, ho van denunciar.

LA BEL·LIGERÀNCIA / No obstant, segons el representant d’Igualtat, «mai fins a finals del 2009 el debat s’havia plantejat amb una bel·ligerància tan manifesta ni amb una estratègia tan continuada». La polèmica va reaparèixer perquè el jutge de família de Sevilla Francisco Serrano va assegurar que les denúncies falses «han provocat un genocidi d’homes».
«El mite va ressorgir perquè ­l’argument dels postmasclistes que el maltractament és cosa de quatre borratxos i quatre immigrants i no es basa en la desigualtat de sexes no s’aguanta quan veuen que la
llei sí que serveix», manifesta Lorente.
Desgraciadament la lluita contra la violència sexista és molt complexa i aquest any s’ha tornat a les dramàtiques xifres d’abans: 21 assassinades en tan sols quatre mesos, de les quals només quatre havien presentat denúncia.

LA CREDIBILITAT / Aquesta dada, juntament amb el descens de les denúncies el 2009, posa de manifest, segons el delegat del Govern, que la polèmica té transcendència perquè les afectades «creuen que seran molt qüestionades i no s’atreveixen a denunciar». A més, les que sí que fan el pas han de fer un esforç més gran per ser cregudes. «Hi ha relació entre l’am­bient generat per posar en dubte la paraula de les dones i la resposta que el sistema els dóna», afegeix Lorente, que posa com a exemple que a penes s’han utilitzat les 3.000 polseres amb GPS a disposició dels jutges per al seguiment de maltractadors.
Davant d’aquesta opinió, la fiscal delegada per a la violència masclista, Soledad Cazorla, no és partidària d’unir el repunt de les assassinades que no havien denunciat amb una polèmica «que té anys». Cazorla recorda que durant els primers mesos del 2008 hi va haver un nombre similar de víctimes que no havien demanat ajuda a l’Administració.
Un postmasclista, Juan Luis Rubio, replica que «el ministeri predica la desigualtat» i ha generat nous problemes amb la llei integral, ja que «es deté homes innocents per una denúncia falsa». Rubio està d’acord que, quan hi hagi una sentència condemnatòria, s’enviï el culpable a la presó i se li tregui la custòdia, però no abans. A més a més, exigeix que el Govern publiqui la xifra d’homes morts.

________________________________________________
20/04/10-La nova Facultat de Turisme de la UdG ja té el projecte acabat i a la tardor començaran les obres

Avui se'n farà una presentació i està previst que s'estreni el curs 2012-2013

EL PUNT - Girona - MÒNICA CABRUJA

El projecte ja està preparat i, si res no falla, el setembre d'aquest any es col·locarà la primera pedra de la nova seu de la Facultat de Turisme de la UdG, que es construirà al campus de Montilivi. Segons va explicar ahir el degà d'aquesta facultat, Lluís Mundet, està previst que es pugui estrenar el nou edifici l'octubre del 2012, per poder iniciar ja el curs. Avui, l'arquitecte Josep Fuses farà la presentació del projecte en un acte que es portarà a terme en el marc de la festa de la Facultat de Turisme.

La inversió que es destinarà a la construcció de la nova facultat serà d'uns nou milions d'euros. Les obres s'iniciaran durant la tardor d'aquest any i està previst que tinguin una durada d'uns divuit mesos. El degà de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona, Lluís Mundet, calcula que l'edifici es podrà estrenar l'octubre de l'any 2012, per iniciar el nou curs. «Esperem que al setembre ja s'hi pugui posar la primera pedra», va indicar.

L'equip d'arquitectes que va guanyar el concurs del projecte –Fuses i Viader– ja ho té tot a punt per tirar-lo endavant. Aquest concurs es va portar a terme a final del 2008 i es van presentar 25 projectes per a la construcció de la nova facultat.

Acte de presentació

Avui, l'arquitecte Josep Fuses farà la presentació de la nova Facultat de Turisme, en un acte que es portarà a terme a partir de les sis de la tarda a la sala de graus de la Facultat de Lletres, al campus del Barri Vell de la Universitat de Girona.

Aquesta presentació està programada en el marc de la festa de la Facultat de Turisme. Quan s'acabi la presentació, hi haurà un concert al claustre.

Un edifici «racional i compacte»
Segons consta en el projecte, el nou edifici serà «racional i compacte». Tindrà una estructura de formigó i poca superfície amb vidre per «optimitzar el cost de la construcció i el manteniment», a més de «l'eficiència energètica». L'espai exterior tindrà una escalinata, que podrà ser usada com a grada si es volen fer activitats a l'aire lliure. Els estudiants podran disposar d'unes instal·lacions que doblaran el nombre de les actuals, situades al Barri Vell.

Tot i que la voluntat inicial era que els estudis de turisme es fessin al campus del Barri Vell es va haver de canviar d'emplaçament, ja que l'espai que es necessitava havia de ser més gran, perquè el nombre d'alumnes ha anat creixent en els últims anys. Des de fa uns quants anys, també s'han incorporat a la facultat els estudis de publicitat i relacions públiques. Amb el nou edifici, aquests estudiants podran disposar d'unes instal·lacions modernes, amb espais dissenyats pensant en les necessitats dels estudis actuals. Tant els estudis de turisme, com els de publicitat i de relacions públiques tenen una llarga història, i finalment podran disposar d'un edifici propi i funcional.

________________________________________________
20/04/10 El Suprem ordena el TSJ valencià que estudie la petició d'objecció a Educació per a la Ciutadania d'una menor

València - El PUNT email protegit
El Tribunal Suprem ha instat el Tribunal Superior de Justícia valencià a què rectifique i accepte a tràmit el recurs del pare d'una menor que es va declarar objector a l'assignatura Educació per a la Ciutadania.

El TSJ no va acceptar la demanda del progenitor contra la Conselleria d'Educació, que havia respost amb el silenci administratiu a la petició d'objecció.

Aquest podria ser el primer d'una cascada de recursos acceptats pel Suprem i presentats per famílies valencianes contra l'assignatura creada pel govern socialista.

El pare està vinculat a l'associació conservadora Valencia Educa en Libertad.
_______________________________________________
19/04/10-37.702 persones s'han inscrit a les proves d'accés a FP, arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius

Font: Web del Departament d'Educació.

L’objectiu és que aquelles persones sense titulació puguin accedir als estudis demostrant els seus coneixements en les proves.
L’any passat va haver-hi 32.015 inscrits, el 75% dels quals van aprovar els exàmens.
Les proves tindran lloc durant el mes de maig.
Enguany s’han inscrit 5.687 persones més que l’any passat, un increment del 16%

37.702 persones s’han inscrit a les proves d’accés a FP, arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius que convoca el Departament d’Educació. L’objectiu de la convocatòria és que aquelles persones que no tenen la titulació necessària per matricular-se en aquests estudis hi puguin accedir demostrant les capacitats, els coneixements i les habilitats que requereixen.

La xifra d’inscrits d’aquesta convocatòria és superior a la de l’any passat (5.687 persones), quan hi va haver un total de 32.015 inscripcions. La gran majoria d’aspirants (22.912 persones) es presenten a les proves d’accés a cicles formatius de grau superior. Als cicles de grau mitjà s’hi ha inscrit 14.790 persones.

Les proves es duran a terme entre el 5 i el 12 de maig, en funció de l’ensenyament que es tracti. Del total de persones que es van presentar a les proves d’accés de 2009, un 75% van aprovar els exàmens.

Els i les aspirants poden presentar-se a les proves per accedir a cursar estudis de grau mitjà o de grau superior (tant pel que fa a la FP, com a les arts plàstiques i disseny o als esports). Els de grau mitjà hauran de passar unes proves corresponents als coneixements de l’ESO; per als de grau superior, els continguts de les proves equivaldrien als de batxillerat.

Respecte del nivell d’estudis, una gran part de les persones inscrites a les proves de grau mitjà van abandonar l’ESO abans de completar-la. Per això, el Departament d’Educació posa al seu abast les proves d’accés per tal que pugui tornar-se a incorporar al sistema educatiu i completar la seva formació. En el cas dels aspirants que es presenten a les proves de grau superior es tracta de persones que no disposen del títol de batxillerat o equivalent, o que han d’acreditar habilitats artístiques.

La xifra d’inscrits segons ensenyaments és la següent:

Inscripcions 2010 Grau mitjà Grau superior Total
Formació professional 14.224 21.369 35.593
Arts plàstiques i disseny 424 1.359 1.783
Ensenyaments esportius
(prova general) 142 184 326
Total 14.790 22.912 37.702
Inscripcions 2009 Grau mitjà Grau superior Total
Formació Professional 12.492 17.727 30.219
Arts plàstiques i disseny
309
1.206
1.515
Ensenyaments esportius
(prova general) 156 125 281
Total 12.957 19.058 32.015

Per serveis territorials, les dades d’inscripcions són:
Servei territorial Grau Mitjà Grau Superior Total 2009 * Total 2010
Consorci d’Educació Barcelona
2.519
4.168
6.082
6.687
Barcelona Comarques 1.639 2.744 3.823 4.383
Catalunya Central 822 1.437 1.911 2.259
Baix Llobregat 1.963 2.616 3.510 4.579
Vallès Occidental 1.389 2.930 3.430 4.319
Girona 1.333 2.045 2.824 3.378
Lleida 1.063 1.470 2.141 2.533
Tarragona 1.729 2.098 3.399 3.827
Terres de l’Ebre 618 794 1.336 1.412
Maresme-Vallès Oriental 1.715 2.610 3.477 4.325
Total 14.790 22.912 31.933* 37.702

* Cal afegir 82 inscrits a les proves específiques d’esports (atletisme, handbol, futbol sala i basquet) i per tant la xifra final és de 32.015 inscrits

Les dades d’inscripció també mostren que en el cas del grau mitjà, la majoria d’aspirants -el 83,5%- té entre 17 i 25 anys. Respecte els inscrits a grau superior, el 81% tenen entre 18 i 25 anys.

Convocatòria dels exàmens

Els exàmens constaran de dues parts diferenciades. D’una banda, una prova de matèria comuna per als cicles de grau mitjà (ja sigui FP, esports o arts plàstiques i disseny), la qual valorarà el grau d’assoliment de les capacitats bàsiques de l’ESO. Per això, s’inclouran exercicis de ciències de la naturalesa, llengua castellana, catalana i anglesa o matemàtiques, entre d’altres.

D’altra banda, per als ensenyaments esportius de grau mitjà hi haurà una prova específica que es farà en una altra data.

Pel que fa al cicle de grau superior, l’organització és la mateixa, però referent a les capacitats i coneixements del batxillerat. En aquest cas, l’FP i les arts plàstiques i disseny disposen d’una part específica. Per a l’FP, l’aspirant ha de triar dues d’entre les diferents matèries (biologia, psicologia, dibuix tècnic, física, economia i organització d’empreses….). Per a les arts plàstiques i disseny, la prova consta d’un exercici de les dues matèries a triar entre: dibuix artístic, dibuix tècnic, imatge i volum.

Les dates de les proves són les següents:

Formació professional Arts plàstiques i disseny Ensenyaments esportius
(prova general)
Grau mitjà 5 de maig 5 de maig, part comuna

6 de maig, part específica 5 de maig, prova general
Grau superior 7 de maig, part comuna

12 de maig, part específica 7 de maig, part comuna

6 de maig, part específica 7 de maig, prova

Les proves es duran a terme en instituts i escoles d’art. En total, seran més de 290 comissions avaluadores les encarregades de tot el procés.

Inscripció a les proves lliures del graduat d’ESO

Aquesta setmana també s’ha obert la inscripció per a les proves lliures d’obtenció del graduat d’educació secundària obligatòria. Una prova que permet a les persones majors de 18 anys -que van deixar els estudis o que no van poder cursar en el seu moment els nivells ara obligatoris- poder examinar-se’n i obtenir el títol corresponent. L’any passat, 1.928 persones es van inscriure a les proves, que aquest any es realitzaran els dies 26 i 27 de maig en 14 centres d’arreu del territori.

________________________________________________
19/04/10-Comencen les proves per accedir al cos de mestres
Un total d'11.928 persones aspiren a les 3.990 places convocades

Font. Web del Departament d'Educació.

Les proves d'accés a les 3.990 places del cos de mestres que ha convocat el Departament d'Educació ja han començat. Es desenvoluparan fins al proper 6 de juny en els tribunals que hi ha distribuïts en 103 centres educatius d'arreu del territori.

Amb aquesta convocatòria, el Departament d'Educació ha convocat un total de 22.581 places d'oposicions a cossos de funcionariat docent entre l'any 2006 i l'any 2010. D’aquesta manera se supera en 782 places l'oferta prevista pels acords a què van arribar el Govern i els sindicats.

En la convocatòria d'enguany, les especialitats amb més places ofertes són educació primària (1.500 places), educació infantil (1.000 places), anglès (400 places) i educació física (400 places). En total, s'hi ha presentat 11.928 aspirants. Les places que més han sol·licitat són les d'educació primària (4.323), educació infantil (4.116), educació física (1.202) i pedagogia terapèutica (831).

En la convocatòria hi participen 515 docents, que formen part dels tribunals encarregats de la correcció de les proves. El llistat de persones admeses es podrà consultar al DOGC durant la segona quinzena de juny.



_____________________________________________
19/04/10-Catalunya cataloga per primer cop les 259 espècies en perill

• L’inventari de fauna recopila 84 animals en perill crític i 13 ja extingits

• Medi Ambient inclou finalment el llop, però no se’n planteja cap reintroducció forçada

EL PERIODICO-ANTONIO MADRIDEJOS-BARCELONA
El primer catàleg exhaustiu, objectiu i rigorós de tota la fauna de Catalunya, des del més anònim invertebrat fins a l’emblemàtic ós bru, ha arribat a la conclusió que 259 espècies es mereixen un tracte preferencial: 84 són considerades en perill d’extinció i 175 més es qualifiquen de vulnerables. L’inventari, elaborat pel Departament de Medi Ambient i actualment pendent d’al·legacions, inclou espècies habituals en altres països, però també autèntiques joies que disposen d’una distribució mundial limitada a la península Ibèrica o a Catalunya en exclusiva, com el tritó del Montseny i la sargantana pallaresa. No n’hi ha a cap altre lloc.
Encara que la normativa catalana, espanyola i europea ja protegeix la majoria de les 259 espècies, la seva incorporació al catàleg suposa un estatus molt superior, assegura Jordi Ruiz Olmo, cap de servei de Fauna i Flora de Medi Ambient. Un animal pot estar protegit –cosa que implica que en queda prohibida la caça, entre altres aspectes–, però no figurar a l’inventari, i resumeix: «Això és un instrument legal per decidir on invertim els diners disponibles». En certa manera, és com si la Generalitat de Catalunya, a més de protegir-les, es comprometés a ajudar-les. El llop n’és una.

LIBÈL·LULES, LLAGOSTA... / El responsable de Fauna opina que l’elaboració del catàleg amb uns estàndards internacionals ha permès «posar les coses al seu lloc». D’aquesta manera, decreix el pes de grans mamífers i aus, sempre tan presents, i n’emergeixen alguns d’històrics oblidats, com libèl·lules, llagostes, ratpenats i crustacis.
En l’elaboració s’ha tingut en compte l’extens catàleg espanyol, l’última versió del qual data del 2006, però adoptant-lo a Catalunya. Per exemple, el sisó, que en el conjunt d’Espanya és una espècie «d’interès especial», es converteix aquí en una espècie «en perill d’extinció». També s’hi ha inclòs bibliografia molt recent, com el descobriment i la identificació del tritó del Montseny. I s’hi han eliminat espècies que s’han recuperat de forma espectacular en els últims anys, com la llúdriga, el ratoner i l’astor. «Ho anirem actualitzant», insisteix Ruiz
Olmo.
Segons ell, les espècies més amenaçades es poden agrupar en quatre apartats. Primer, les típiques d’alta muntanya, com la perdiu blanca i el gall fer, molt vulnerables a un previsible augment de les temperatures. En segon lloc, les que ocupen àrees restringides, com una llagosta que només s’ha detectat al Montsant. El tercer capítol el formen les aus d’hàbitats esteparis, actualment tan fragmentats i amenaçats, com la ganga, la xurra i el sisó. Finalment, hi figuren animals que s’enfronten a un competidor exòtic arribat en èpoques recents, com el cranc de riu (davant del cranc americà), el turó (visó americà) i la tortuga leprosa (tortuga de Florida).
El catàleg cita com a curiositat 13 espècies que s’han extingit en temps recents, com el linx boreal, el linx ibèric i la foca mediterrània, encara que Ruiz Olmo descarta reintroduir-les «per ara». «No volem repetir males experiències», assegura fent al·lusió a les dificultats socials que s’han trobat amb l’ós bru: «Hem de treballar amb les que tenim. Qualsevol reintroducció s’ha de planificar bé amb un procés participatiu». L’única excepció que es troba sobre la taula és el grèvol, una au galliforme –emparentada amb el gall fer– típica de l’alta muntanya. ¿I el llop, que s’observa cada vegada amb més freqüència? No ha estat reintroduït, sinó que ha arribat pels seus propis mitjans, al·lega Ruiz Olmo, però després conclou: «Sí, també tenim un programa de protecció i indemnitzacions».


_______________________________________________
19/04/10-Senyor Guardiola, conseller de l'educació
EL PUNT-OPINIÓ - ROSER BUSQUETS. MASIES DE VOLTREGÀ (OSONA)

Molt agraïda Sr. Guardiola, no per les copes, ni per les vibracions, ni tan sols pel Barça-Madrid, que també. Gràcies per ajudar-nos als mestres en la nostra tasca educativa. Jo, que no seguia el futbol, m'assec partit rere partit a esperar les seves declaracions, que gravo als fills i recomano als meus alumnes. Fa uns dies pensava que l'educació havia de ser representada per un mestre, professor o pedagog. Però, Sr. Guardiola, m'ha demostrat que estava equivocada i que l'ha de representar algú amb la seva bona educació. Si va ser escollit català de l'any no crec que fos només per les copes, sinó perquè molts voldríem prendre'l com a model a imitar pel seu saber estar. Penso que vostè exerceix de conseller de l'educació mostrant-se diplomàtic, capaç d'acceptar derrotes i crítiques, modest amb guanys i encerts, i sobretot, respectuós amb rivals, alhora que políticament correcte amb tothom. I si a vostè se li acabaven els adjectius per al gran Messi, a mi se'm mengen les raons per les quals donar-li les gràcies. Si m'ho permet, l'agafo d'exemple i em pregunto si els nostres sindicats i el nostre conseller d'Educació coneixen el nom de suficients centres o mestres i alumnes d'arreu, i prou pares i mares caixeres, mecànics o sense feina afectats per les bones i no tan bones decisions educatives. El 18 de maig hi ha un nou Barça-Madrid (vaga), però no hi podrem veure l'elegància del nostre entrenador blaugrana. Aquest partit sols el disputen els entrenadors i ens deixen fora de joc als jugadors. Els sindicats van a l'atac i el ministeri juga a les individualitats. Si us plau, anem a un estudi a fons abans del partit, juguem amb totes les possibilitats ben estudiades i finalment regaleu-nos una roda de premsa d'aquelles a què ens té acostumat el Sr. Guardiola.
_______________________________________________
15/04/10-Olot ha organitzat una nova edició de les activitats del Rodajoc

OLOT | DDG.
L'Àrea d'Esports de l'Ajuntament d'Olot, amb la col·laboració d'escoles i instituts de la Garrotxa, ha organitzat aquests dies una nova edició del Rodajoc. Aquesta activitat consisteix a oferir als joves estudiants de primària i secundària, la possibilitat de conèixer noves pràctiques esportives mitjançant el joc. Els darrers en participar del Rodajoc 2010 han estat els alumnes dels instituts d'ensenyament secundari. Les activitats dels estudiants van tenir lloc ahir al matí. Els joves es van mostrar satisfets de l'activitat.


_________________________________________________
15/04/10-Els sindicats busquen més suport social en les noves accions contra Educació

Els representants docents convoquen de manera oficial les vagues per al 18 de maig i el 28 de setembre

DIARI DE GIRONA-BARCELONA | EFE/P.T.V.
Els sindicats Ustec·STEs, CCOO, Aspepc-SPS i FETE-UGT han convocat dues jornades més de vaga en l'ensenyament públic, els dies 18 de maig i 28 de setembre, en el marc del pols que mantenen amb el Departament d'Educació per l'aplicació de la Llei d'Educació.
Els dirigents de les centrals sindicals van anunciar oficialment en roda de premsa el seu calendari de mobilitzacions que justifiquen pel suposat "menyspreu" amb el qual el conseller Ernest Maragall tracta el professorat.
"Aquesta política educativa i aquest menyspreu només pot tenir una resposta des de la comunitat educativa: una mobilització sostinguda i constant que permeti evitar mesures encara més perjudicials", assegura el comunicat conjunt subscrit pels sindicats, que busquen que Educació retiri les últimes mesures que es desprenen de l'aplicació de la Llei d'Educació.
Els sindicats reclamen un increment de les plantilles, la disminució del nombre d'alumnes per aula i la cobertura de totes les baixes de docents des del primer dia, a l'hora que rebutgen el nou calendari escolar, el sistema telemàtic de nomenament de mestres i professors i el tancament de grups de batxillerats en alguns instituts.
A més de les dues noves jornades de vaga, el calendari inclou concentracions, un referèndum en els centres amb participació de pares, mares i alumnes, tancades i dues manifestacions. Entre aquestes, destaca també la iniciativa de no començar abans de les 11 les activitats lectives el primer dia de classe del pròxim curs, el dia 7 de setembre, quan es començarà a aplicar el nou calendari escolar.
La dirigent de FETE-UGT Roser Font va explicar que aquesta vegada incrementen les mobilitzacions "buscant un major suport social"; per això, per exemple, el referèndum també s'obre als pares.

Sis aturades des del 2008
Amb les dues noves vagues del 8 de maig i el 28 de setembre, els sindicats hauran convocat un total de 6 aturades des del 2008 en contra de la política educativa de la Generalitat.
El rebuig a la LEC ja va portar els sindicats a convocar una primera vaga de mestres el 14 de febrer de 2008, que va tenir una important repercussió a l'escola i que va treure al carrer uns 50.000 docents i estudiants. La mobilització va aconseguir que el Departament d'Educació modifiqués alguns dels seus plantejaments inicials del projecte de llei que, malgrat això, es va aprovar i portar al Parlament sense comptar amb el consens dels sindicats.
Ustec·STEs, juntament amb Aspepc-SPS i CGT, van convocar una segona aturada el 14 de novembre que va tenir un seguiment molt menor, entre d'altres raons per la divisió sindical, ja que CCOO i FETE-UGT van optar per no cridar a la vaga.
La darrera vaga de tot un dia es va convocar el 19 de març del 2009 i va tenir un seguiment bastant majoritari; mentre que el juny de 2009, quatre sindicats van convocar una aturada parcial de tres hores que va tenir poca repercussió. L'última jornada d'aturada, la del passat 17 de març, només dos de cada deu docents de centres públics la van secundar, és la que menys repercussió ha tingut fins ara.



________________________________________________
15/04/10-Tres de cada deu alumnes que inicien el Batxillerat no aproven la selectivitat

El 78,6% dels estudiants superen l'ESO i augmenta l'alumnat de cicles formatius de grau mitjà

DIARI DE GIRONA | ACN/P.T.V.
Tres de cada deu estudiants que comencen el Batxillerat no aproven la selectivitat, segons l'indicador de resultats del sistema educatiu que el Departament d'Educació realitza cada any. La informació es correspon a les dades del curs anterior facilitades pels mateixos centres educatius en els quals es cursa quart d'ESO, Batxillerat i Cicles Formatius. "Són dades reals", va remarcar el conseller d'Educació, Ernest Maragall, "les del nostre sistema educatiu".
En aquesta ocasió, la lluita contra el fracàs escolar ha registrat una lleugera victòria perquè 78 de cada 100 alumnes que cursen l'Educació Secundària Obligatòria acaben superant aquesta etapa. La Formació Professional presenta la taxa d'abandonament més elevada, ja que només es gradua el 55% dels estudiants matriculats en cicles formatius de grau mitjà.
Les dades corresponents al curs 2008-2009 indiquen una millora percentual d'1 punt de l'alumnat que es gradua d'ESO i un menor percentatge d'alumnat que o bé no s'avalua o bé certifica sense titulació.
En consideració del Departament, un altre aspecte destacable és l'increment d'estudiants en cicles formatius de grau mitjà, en molts casos procedents d'estudis diferents a l'ESO o de joves que van optar per entrar al mercat laboral.
De cada 100 alumnes que es matriculen a Batxillerat, 80 s'acaben graduant. D'aquests, un 80% afronta la selectivitat i un 93% la supera amb èxit. Les dades demostren que del total d'alumnes que van començar els seus estudis de Batxillerat, només un 70% aconsegueixen aprovar les Proves d'Accés a la Universitat.
Les xifres també demostren que es manté el descens de repetidors de Batxillerat. En el curs 2002-2003, un 14,3% va repetir curs; mentre que l'any passat ho va fer un 10,8%.
Els indicadors han detectat enguany un lleuger increment de la xifra total d'alumnes que aproven l'ESO respecte a l'any anterior. El conseller Maragall va restar importància a la dada, considerant que "la vida escolar dels alumnes és llarga i per això no té massa importància el fet que aquest any hagi pujat un punt la xifra d'aprovats".
Dels alumnes que durant el curs 2008-2009 van acabar l'ESO, el 78,6% va aprovar, un 7,8% va suspendre i va deixar els estudis, un 9,6 va suspendre i està repetint, i un 4% va abandonar l'escola.

Creix la postobligatòria
L'any passat van obtenir el graduat escolar -van aprovar l'ESO- 49.585 alumnes. Però els matriculats en cursos postobligatoris són 77.148. El fenomen s'explica perquè aquest segon total inclou també els alumnes que estan repetint, per exemple, primer de Batxillerat, els que han canviat de cicle o els que es matriculen gràcies a les proves d'accés o dels Programes de Qualificació.
Ernest Maragall va subratllar, en referència a aquest tercer grup, la "gran capacitat de recuperació d'alumnes que té el sistema educatiu català". Una "nova mostra" d'això la donen les proves d'accés que enguany, amb 2.000 inscrits, han batut un nou rècord.

__________________________________________________
15/04/10-El 21% d'alumnes de l'ESO no es treuen el títol de graduat

AVUI
El 78,6% d'alumnes de secundària van graduar-se. Ernest Maragall valora positivament la xifra de graduats, que puja, i destaca que en els estudis postobligatoris molts alumnes es reincorporen al sistema
Mireia Rourera
Barcelona Ult. Act. 15/04/2010 07:25 gran | petit 1 opinió
El 78,6 per cent dels alumnes matriculats a quart d'ESO el curs 2008/09 van graduar-se. La resta, un 21,4%, no van aconseguir aquesta titulació, o bé perquè no van aprovar o bé perquè directament no es van avaluar. D'entre els que van suspendre un 10% van optar per repetir curs i quasi un 8% van demanar un certificat d'estudis.

La xifra del 21,4% de joves que no van obtenir el títol de graduat en l'ESO és una xifra un punt millor que la dada de fa un any. "Se n'ha de fer una lectura positiva", va dir el conseller Ernest Maragall, que va recordar la situació especialment difícil que ha viscut el sistema educatiu en aquest país els últims anys, amb un increment progressiu d'alumnat estranger (més de 150.000 des del 2002). "No només hem estat capaços d'absorbir els nous alumnes sinó que cada any la xifra de graduats ha augmentat i, dels que no s'han graduat, molts s'han tornat a incorporar al sistema educatiu a través d'altres camins (a través dels programes de qualificació professional inicial)", va dir.

El titular d'Educació va presentar ahir les dades administratives (tretes directament de les escoles i instituts) que radiografien el curs passat i va certificar que quasi 50.000 alumnes es van graduar en secundària. Aquest any (curs 2009/10) s'han matriculat a primer de cursos postobligatoris (siguin cicles de formació de grau mitjà o batxillerat) 77.148 alumnes, cosa que vol dir que hi ha un 55,6% d'alumnes en aquests cursos postobligatoris que venien d'altres camins (d'algun altre cicle inicial, de les proves d'accés específiques, eren repetidors o venien d'altres titulacions). "Demostra -va dir Ernest Maragall- la capacitat de recuperació del sistema educatiu".

Desorientats
El conseller, però, també va fer autocrítica i va reconèixer que el vaivé de joves que canvien de cicles després de l'ESO "potser vol dir que no els informem ni orientem prou bé de les possibilitats que tenen".

D'altra banda, el 70% d'alumnes que el curs 2007/08 van matricular-se a batxillerat l'any passat van graduar-se a segon. Quasi un 30% van repetir, abandonar o bé van passar a cicles formatius de grau mitjà. Dels que van aprovar segon de batxillerat, la immensa majoria ( més del 82%) van aprovar la selectivitat. En canvi, dels alumnes que fa dos anys van començar un cicle formatiu (de grau mitjà), només el 54% el van aprovar.

El conseller d'Educació va dir que el seu objectiu és que d'aquí deu anys el 90% de joves de fins a 18 anys estiguin fent algun tipus d'estudi.

______________________________________________
15/04/10-Retirat al Regne Unit un biquini amb farciment per a nenes de 7 anys

EL PERIÓDICO-BARCELONA

La cadena britànica de roba Primark va retirar ahir de la venda un model de biquini per a nenes de 7 anys que incorporava farciment al sostenidor. La decisió va ser adoptada arran de les crítiques rebudes per part de nombroses associacions de protecció de la infància i polítics, entre ells el conservador David Cameron, cap de l’oposició. En una entrevista a la BBC, Cameron va qualificar de «vergonyosa» la comercialització del biquini perquè, segons el seu parer, suposava la «sexualització» de les menors.
«L’empresa ha interromput la venda d’aquesta gamma de productes de manera immediata», va declarar un portaveu de Primark que va demanar disculpes i va subratllar que es tracta d’un producte venut en quantitats «relativament petites». Per pal·liar la polèmica causada al Regne Unit, «tots els beneficis» obtinguts per la venda dels biquinis aniran destinats a una organització de protecció de la infància.


_____________________________________________
15/04/10-Els ministres de la UE volen que els nois sense estudis no superin el 10%

EL PERIODICO.
Els ministres d’Educació de la Unió Europea aspiren que l’any 2020 el percentatge de joves que deixen prematurament els estudis no superi el 10% i que els titulats universitaris o de FP de grau superior s’elevin al 40%, segons van posar de manifest en el consell celebrat a Madrid.

Espanya compleix l’última taxa, però ronda el 30% en abandonament escolar, el doble que la mitjana europea. El ministre Ángel Gabilondo va dir que es fixaran objectius anuals nacionals i que es vigilarà si els països compleixen les metes per identificar les dificultats i mirar de resoldre-les.


_______________________________________________
15/04/10-El Govern decideix no recórrer la llei d’educació de Catalunya

• L’autonomia dels centres i la creació del cos docent propi no s’alteraran

• El fracàs escolar baixa, però encara afecta dos de cada 10 estudiants catalans

EL PERIODICO-RAMÓN TOMÁS-BARCELONA
La llei d’educació de Cata-lunya (LEC) continuarà tal com va ser aprovada pel Parlament el juliol del 2009. Demà finalitza el procés de conciliació de sis mesos obert pel Govern després que el PP presentés un recurs davant el Tribunal Constitucional. No obstant, ahir, en l’última reunió del calendari, el Govern va reafirmar la seva postura després d’una trobada amb una delegació del Departament d’Educació encapçalada per Francesc Colomé, secretari de Polítiques Educatives, i va decidir que no posarà traves al desplegament de la LEC.
Dos aspectes de la llei que havien provocat algun dubte a les files socialistes van rebre el vistiplau. En primer lloc, el concepte d’autonomia que permet als centres, amb uns objectius comuns, dibuixar la seva ruta decidint la quantitat d’hores dedicades a les diferents assignatures. El segon aspecte, el més conflictiu, era la creació d’un cos docent català, que va irritar les files populars. Veus del PP van afirmar que impediria a professors d’altres comunitats ensenyar a Catalunya.
El manteniment de l’statu quo legislatiu va tenir regust de victòria a Educació, tot i que Ángel Gabilondo, ministre d’Educació, ja havia llançat missatges d’avinença. El ministre va assegurar l’octubre de l’any passat que no tenien cap intenció de presentar un recurs contra la llei.

MILLORA A L’ESO / El conseller d’Educació, Ernest Maragall, es va prendre ahir un respir del setge dels sindicats per presumir d’alguns èxits. El nombre d’estudiants catalans que es graduen de l’ESO segueix a l’alça. El curs passat es va situar en el 78,6%, més d’un punt per sobre de l’anterior (77,4%). El 2002-2003 el percentatge va ser del 69,6%, si bé l’entrada en vigor de la llei orgànica de qualitat de l’educació (LOCE) i l’obligatorietat de repetir curs amb un determinat nombre de suspensos van ajudar a lluitar contra el fracàs. Pel conseller, és «un procés de millora indiscutible».
El 21,4% dels alumnes –dos de cada 10– matriculats l’any passat a quart d’ESO no van obtenir el títol: un 9,6% van haver de repetir curs, un 7,8% van sol·licitar un certificat i un 4% no s’hi van presentar. La Conselleria d’Educació va destacar la capacitat de recuperació del sistema educatiu: molts alumnes que repeteixen curs acaben obtenint la titulació i els que abandonen es poden reintegrar a través del Programa de Qualificació Professional Inicial
(PQPI). «No queden fora del sistema», va afirmar. Maragall va emmarcar els seus èxits en un context social «complex», amb un percentatge d’alumnes immigrants que va créixer del 6,9% el 2002 al 17,9% en el curs anterior.
El conseller va destacar «la creixent importància en quantitat i qualitat de l’educació postobligatòria». El curs passat, la xifra d’alumnes matriculats a primer curs de la formació no obligatòria va tenir un increment del 55,6%, com a conseqüència dels alumnes que van tornar a les aules mitjançant proves d’accés i aquells que van decidir estudiar un segon cicle.

MÉS BATALLES / Els sindicats preparen nous assalts contra la política d’Educació. A la convocatòria de dues vagues (18 de maig i 28 de setembre), el calendari de mobilitzacions publicat ahir afegeix concentracions davant els ajuntaments, tancades i referèndums als col·legis amb la participació de pares i alumnes de secundària.


________________________________________________
15/04/10-Una escola de Vic amb nens de 22 països aspira al premi Ensenyament

• La Sínia, amb quasi el 100% d’alumnes d’origen estranger, obté resultats destacats

• El centre és finalista del guardó que avui concedeix la Fundació Cercle d’Economia

EL PERIODICO-RAMÓN VENDRELL -BARCELONA

«Pobres nens». L’hi va dir al Sergi una persona pròxima quan li va comunicar que els seus fills anirien al CEIP La Sínia. El Sergi és un dels pocs pares nascuts a Catalunya amb fills a La Sínia. Un, a P-5 i una, a P-3. El comentari en qüestió revela la idea estereotipada que el Vic tradicional té del centre. Però el Sergi va prescindir de la idea estereotipada i va voler conèixer la realitat. Va conèixer «un projecte que ensenya el nen a pensar i l’invita a ser creatiu i un professorat amb una implicació tremenda» i va prendre la seva decisió. Set mesos després, la celebra. El jurat del premi Ensenyament del Cercle d’Economia també va voler conèixer La Sínia i aquesta tarda l’escola aspira, ja finalista, a guanyar el guardó.
El 69% dels 340 alumnes que té La Sínia han nascut a l’estranger. Encara que els cognoms de la majoria del 31% restant són estrangers, Carme Carbonell, la directora del centre, pot afirmar: «Són catalans de tota la vida».
On uns veuen un problema, altres veuen una realitat per gestionar. Carbonell pertany a la segona categoria. «Tenim alumnes de 22 orígens. Molt bé. Hem de donar a aquesta diversitat els millors resultats acadèmics possibles», diu.
En l’avaluació de sisè de primària del curs passat, la primera que es va fer, els alumnes de La Sínia van superar la mitjana de les escoles catalanes en català i en castellà. No va passar el mateix en matemàtiques.
Té una explicació. El català és l’element central de l’ensenyament a La Sínia. «La llengua posarà els nostres alumnes en igualtat d’oportunitats davant la vida amb altres alumnes –diu Carbonell–. Incorporar-los una llengua nova que no senten a casa és la nostra aposta perquè triomfin en els estudis».

LÈXIC RIC / En educació infantil les classes són eminentment orals, es busca una aplicació funcional dels conceptes ensenyats i s’utilitza un lèxic inusualment ric. A primària la llengua, sobretot escrita, és l’eix del currículum.
Els altres dos fets diferencials de La Sínia són la relació que estableix amb el barri i amb la família. Respecte a la primera relació, Carbonell diu: «No entenc l’escola sense donar resposta al seu entorn. L’escola ha d’estar oberta al barri i ser un dels seus pilars». I respecte a la segona: «Som tan pesats com afectuosos». El resultat de trucar als pares davant de qualsevol disfunció i a la vegada ajudar-los quan per exemple van a l’escola perquè se’ls ha espatllat la calefacció de casa és que a piscina, esport, les sortides i les colònies hi van el 100% dels escolars. Preguntin en altres escoles amb uns alumnes semblants.
«Ballem el ball dels alumnes», afirma Elisabet Franquesa, la cap d’estudis. És un ball «trepidant» que requereix un claustre «dinàmic, atrevit, flexible, amb capacitat d’improvisació i compromès», segons indica Franquesa.


____________________________________________
15/04/10-Una vintena de nous guals a les voreres d'Olot
EL PUNT- Olot - JORDI CASAS

L'Ajuntament d'Olot consolida aquest any amb la inversió de 29.000 euros més la construcció de 21 guals a les voreres per facilitar la mobilitat de les persones amb disminucions físiques. D'acord amb Mifas, ara ha iniciat al sector de Correus la millora de l'eix que va fins a Sant Roc passant pel parc Nou –on també es fan lavabos adaptats– i l'avinguda de Santa Coloma. El regidor de Mobilitat, Antoni Bach, va destacar ahir la bona col·laboració amb Mifas per anar resolent aspectes que ajuden a la mobilitat del col·lectiu i va recordar que ja han actuat al centre i als eixos entre aquest i les Tries i el parc Nou per la plaça Clarà. El president garrotxí de Mifas, Josep Ligero, va recordar que les millores beneficien també tots els olotins.
_________________________________________________
14/04/10-Pares i sindicats majoritaris denuncien que les dades de preinscripció són enganyoses

La Fapac denuncia que la manca d'oferta pública en ciutats grans
i mitjanes decanta famílies per centres privats concertats

DIARI DE GIRONA | PILI TURON
La Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya (Fapac) i els sindicats Ustec·STEs i CCOO coincideixen a considerar que el Departament d'Educació ha difós dades triomfalistes de la preinscripció escolar per al curs 2010-2011, sense haver resolt el problema de fons: la distribució equitativa de l'alumnat en tots els centres educatius finançats amb diners públics.
La Conselleria va informar divendres que el 92,6% de nous alumnes de P3 i el 90,45% de primer d'ESO de les comarques de Girona -el 91,6 i el 92,17%, respectivament, al conjunt de Catalunya- es podran matricular al centre escollit com a primera opció. En opinió de la Fapac, "aquestes xifres són enganyoses" i ho argumenten referint-se tant al mapa escolar com al Decret d'admissió d'alumnes. Respecte a aquest últim, la federació ha recorregut el decret dos anys consecutius perquè creu que no garanteix la igualtat de drets de tot l'alumnat a l'hora d'escollir centre. Si es canviés, estan convençuts que es reduiria "la distribució ?de?sequilibrada de l'alumnat amb necessitats educatives específiques". Pel que fa al mapa escolar, la Fapac alerta que "condiciona la demanda de les famílies". Per exemplificar-ho, l'entitat diu que la manca d'oferta de places públiques en ciutats grans i mitjanes porta moltes famílies a decantar-se per centres privats concertats. Com a conclusió, la Fapac acusa el Departament d'Educació de perpetuar la dualitat del sistema educatiu entre el sector públic i el concertat, a més de "la segregació escolar de molts centres educatius".
Els dos sindicats educatius majoritaris, Ustec·STEs i CCOO, coincideixen amb la visió de la Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes de Catalunya. En nom del primer, Xavier Díez va manifestar que "l'oferta pública és insuficient perquè no permet als pares el dret a triar" i va retreure al Departament que utilitzi "criteris economicistes i no socials". Díez va denunciar "manca de planificació per fer escoles i grups amb massa alumnes", afegint que la Direcció territorial d'Educació a Girona "només pensa a construir escoles quan està molt atrapat".

Un 10% no pot triar centre
El secretari general de la Federació d'Ensenyament de CCOO a Girona, Víctor Sánchez, va opinar que Educació dóna "xifres molt triomfalistes" del resultat de la preinscripció, "però el problema de fons és que totes les escoles finançades amb fons públics haurien de tenir les mateixes condicions, en deures i obligacions". Per al representant de CCOO, és significatiu que aproximadament un 10% d'estudiants no hagi pogut triar centre. Sánchez va recordar que, des de fa anys, reclamen una "inversió especial" a les comarques de Girona i un tancament de grups d'alumnes més reduïts al juny, guardant places per als que s'incorporin al setembre. També va remarcar que CCOO volia que el Pacte Nacional per a l'Educació "deixés clar el repartiment equilibrat d'alumnes, però això no s'ha prioritzat en el desplegament de la LEC"; sí, en canvi, els decrets que regulen l'autonomia dels centres i les direccions -va apuntar.
El procés de preinscripció per a l'etapa obligatòria es va tancar divendres, publicant l'alumnat admès, i la matrícula s'haurà de formalitzar del 7 a l'11 de juny.

_________________________________________________
14/04/10-Vint estudiants d'Eslovàquia i Finlàndia, a la UdG
EL PUNT- Girona - M.C

Vint estudiants de les universitat Eastern Finland University i de la de Presov (Eslovàquia), i quatre professors, participen fins al 23 d'abril en un programa del departament de geografia de la UdG, sobre anàlisi i valoració de l'evolució del paisatge.

_________________________________________________
14/04/10-Educació sense rumb

EL PUNT-OPINIÓ.- MONTSE NAVARRO. COMISIÓN DE ACCIÓN POLÍTICA. CIUTADANS-PARTIDO DE LA CIUDADANÍA. TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL)

Se segueix passant per alt el dret dels pares a triar centre escolar a primària i secundària no ajustant l'oferta educativa a la demanda real. Caldrà recordar-li al senyor Maragall, al senyor Domeyó i al senyor Pàmies les múltiples sentències judicials favorables a la lliure elecció dels pares, perquè el Departament d'Educació es deu als interessos dels ciutadans i no al revés. Passant per alt la negligència planificadora ocorre que perquè es pugui explicar a la ciutadania que s'ha pogut col·locar en primera opció més del noranta per cent de les sol·licituds no queda més remei que sembrar bolets perquè els comptes surtin. L'ocorregut amb el CEIP Ramón y Cajal, calçant amb una aula nova de P3 un centre col·lapsat, és un exemple més d'una planificació en matèria de recursos educatius totalment incompetent; no feien falta noves lleis per procurar que les instal·lacions, sobretot a primària, estiguessin al dia i amb una oferta prou adaptada a l'entorn perquè els pares poguessin triar lliurement l'escola en funció de les seves necessitats.

On ha tingut el cap el departament tots aquests anys per no poder donar resposta ni a les necessitats a preescolar, ni a la construcció i millora dels centres a primària amb antelació suficient? On han gastat els diners durant la bonança econòmica, perquè els pares segueixin sense ser capaços de conciliar la vida laboral amb la familiar i havent de col·locar els seus fills en barracons a l'altra punta de les ciutats? Tenim un govern que no ha aprofitat les plenes competències i la proximitat administrativa per millorar la qualitat de l'ensenyament en unes instal·lacions que no es corresponen amb els impostos que paguem. Tal com van fer les mares i pares del Ramón y Cajal, i com segur que faran en altres centres, toca evidenciar les conseqüències d'una gestió més que deplorable.

______________________________________________
14/04/10-Inscripcions al màster d'ensenyament de català
EL PUNT- Perpinyà

Les pre-inscripcions als nous màsters d'Ensenyament i de preparació dels concursos (CAPES de català i Professorat de les escoles bilingües català-francès) ja estan obertes. Enguany, la Universitat de Perpinyà proposa tres nous màsters pel català : l'ensenyament primari de les escoles bilingües català-francès, secundari de català /en català i bilingüe català formació de formadors. Cada any una quinzena de places són obertes al concurs ja que es necessiten ensenyants per l'obertura de les noves classes bilingües de català que són en ple desenvolupament. L'IUFM havent estat absorbit per Montpeller, a partir d'aquest any és la Universitat de Perpinyà que és la més capacitada i competent per la formació d'ensenyants bilingües, gràcies en particular a la seua facultat de català, l'Institut Franco-Català Transfronterer.

Els candidats s'han de pre-inscriure a la pàgina web de la Universitat de Perpinyà perquè la inscripció sigui definitiva al juliol de 2010 i validada per la rentrada universitària l'1 de setembre de 2010. Inscripcions: www.univ-perp.fr/

Contacte APLEC: http://www.aplec.cat/ - 04 68 66 22 11.


____________________________________________________
14/04/10-Moja, seu diumenge de la 12a trobada de gegants d'escola de Catalunya
EL PUNT

Els Geganters de Moja i l'Escola Circell organitzen diumenge la 12a trobada de gegants d'escola, que preveu la participació de 21 colles de gegants i una assistència estimada de 800 persones. El programa de la trobada s'iniciarà a les 9 del matí amb la plantada dels gegants davant de l'escola i, tot seguit, hi haurà un esmorzar popular al pati de l'escola per als membres de les colles participants. A les 12 del migdia començarà la cercavila, amb l'inici a l'escola i finalització a la plaça de l'Església. Allà es farà la presentació dels gegants participants i s'ha previst que cada colla faci un ball de lluïment. L'organització ha destacat el volum de participants que hi haurà. Fins ara la trobada s'ha fet a Barcelona, Tarragona o Mataró.
_______________________________________________
13/04/10-Més de 4.000 alumnes de 102 centres de secundària participen en la XVI edició de la Trobada de corals de secundària

Font: Web del Departament d'Educació.

· L'acte promou el cant coral entre l'alumnat i alhora reconeix la tasca del professorat especialista en música

Lleida serà l’escenari de la XVI edició de la Trobada de corals de secundària. Un acte que aplega centres d’ESO d’arreu de Catalunya i que serveix per a promoure entre els estudiants catalans el gust per la música, tant en la vessant instrumental com en la coral.

La trobada, a més, vol donar a conèixer la tasca dels especialistes de música que treballen des de la docència per a motivar l’alumnat en el gust i la pràctica musical.

El setzè aniversari de la trobada de corals demostra la consolidació d’aquesta activitat any rere any. Des de 2006 la participació dels centres de secundària ha anat incrementant de forma progressiva, tant pel que fa a nombre d’alumnes com de centres participants. Aquest 2010, hi participen 102 centres i 4.200 alumnes de tots els cursos d’educació secundària, des de primer d’ESO a segon de batxillerat.

L’acte es desenvoluparà en diferents escenaris. El cant individual de les diferents corals es distribuirà per diversos espais de Lleida mentre que el cant comú tindrà lloc al pavelló Barris Nord del municipi. El programa del cant comú inclou peces d’autors clàssics i contemporanis, música popular i Els Segadors, himne nacional de Catalunya.

______________________________________________
13/04/10-Els sindicats de professors convoquen la segona vaga a l'escola pública el 18 de maig

AVUI
Els representants dels docents catalans presenten el calendari de mobilitzacions i planegen, a més, una altra vaga per l'inici del curs que ve, el 28 de setembre
Agències

Els sindicats de l'ensenyament, USTEC·STEs, CC.OO., FETE-UGT i ASPEPC-SPS, anunciaran aquest dimecres el nou calendari de mobilitzacions en protesta contra la política educativa del conseller d'Educació, Ernest Maragall.

El plat fort serà una nova vaga de l'escola pública convocada per al 18 de maig. Els representants dels docents catalans planegen, a més, una altra vaga per l'inici del curs vinent, concretament el 28 de setembre.

El calendari començarà el 27 d'abril, amb concentracions de professors davant els ajuntaments catalans per a demanar que augmentin les plantilles de docents i descendeixin les ràtios d'alumnes per aula. Entre el 29 d'abril i el 22 de maig, els sindicats celebraran un referèndum contra les polítiques de la conselleria d'Educació que lidera el socialista Ernest Maragall i per sol·licitar una gestió "democràtica i participativa" dels centres. El 6 de maig –dia que té lloc la prova d'avaluació de sisè de Primària– els delegats sindicals preveuen tancar-se en els col·legis. Amb la mateixa fi, l'11 de maig es concentraran en la plaça Sant Jaume de Barcelona a les 18 hores. També a Barcelona, el 29 de maig es convoca una manifestació "social" de tota la comunitat educativa.

El primer dia del curs 2010-2011, que s'avança per primera vegada al 7 de setembre, els sindicats preveuen no començar les classes fins a les 11 hores en senyal de protesta. De fet, una de les raons que motiva aquestes protestes és el rebuig cap al nou calendari escolar i els nomenaments telemàtics de professors substituts. A més, els docents demanen la cobertura de totes les baixes amb substitucions des del primer dia.

Així ho ha anunciat el Sindicat d'Estudiants i ho ha confirmat la portaveu d'USTEC·STEs, Rosa Cañadell, que ha explicat que el nou calendari de protesta, que "inclou aquestes dues vagues", es farà públic d'aquí dos dies.

Les vagues afectaran a tot el sistema públic d'ensenyament i implicaran també la celebració de manifestacions en les principals ciutats catalanes. Aquestes seran la cinquena i sisena vagues consecutives en l'ensenyament públic en dos anys, després de l'última el 17 de març, que va arribar a un 20% de participació.
_______________________________________________
13/04/10-Tres anys per enredar menors per internet per veure-les nues
EL PERIODICO-J. G. ALBALAT-BARCELONA

Havia fet 60 anys quan va decidir crear tres comptes de correu electrònic amb nom fals i fent-se passar per un jove de 19 anys. Així va contactar a internet mitjançant missatgeria instantània (Messenger) amb noies menors d’edat. Després d’establir-hi relació, els demanava que, en el cas de tenir webcam, posessin davant la càmera sense roba i ensenyant els pits o els genitals, o bé que li enviessin fotos en què apareguessin despullades. El Tribunal Suprem ha condemnat Carmelo Martín Abad a tres anys de presó per aquesta activitat, i ha rebaixat en un any la pena imposada per l’Audiència de Barcelona.
La sentència detalla que l’acusat, després de la negativa d’una de les menors a seguir enviant-li fotos despullada, la va amenaçar de fer públiques les que tenia. I així ho va fer, usant el correu d’una altra noia. Les imatges van ser exposades a internet amb títols denigrants. A l’ordinador de Martín es van trobar les converses amb les seves víctimes i fotos de menors amb contingut sexual.


_______________________________________________
13/04/10-Impulsen estades a Catalunya d'investigadors agroalimentaris
EL PUNT- Girona - MÒNICA CABRUJA

L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Universitat de Girona (UdG) i la Fundació Jaume Casademont han signat un conveni de col·laboració per impulsar la creació d'una beca per a investigadors d'arreu del món de l'àmbit agroalimentari.

L'anomenat projecte IN2, que va sorgir per iniciativa de la Fundació Jaume Casademont, té com a objectiu «captar coneixements i talent dins el camp de la tecnologia alimentària i que els principals beneficiaris siguin els investigadors del territori i les empreses», segons es va destacar ahir, durant l'acte de presentació.

La beca consistirà en una estada de sis mesos en institucions de recerca, desenvolupament i innovació, universitats o empreses. La tasca principal dels investigadors seleccionats serà participar en la direcció i el creixement de projectes de recerca que actualment es portin a terme a Catalunya». També es vol mostrar el potencial de la recerca catalana, i especialment de les comarques gironines.

Està previst que aquest any s'obri la convocatòria, segons van anunciar els responsables del projecte.

_______________________________________________
13/04/10- Anuncien més vagues en escoles i instituts públics
EL PUNT - Girona - M.C

USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC han anunciat un seguit de mobilitzacions en protesta per la política educativa del govern, entre les quals s'inclouen dues vagues, pel 18 de maig i el 28 de setembre, segons un comunicat difós ahir pel Sindicat d'Estudiants. Les protestes està previst que s'iniciïn el 27 d'abril amb concentracions.

_________________________________________________
13/04/10-Reclamen més places de formació professional als centres gironins i que encaixi amb la demanda laboral
Representants sindicals, empresarials i de l'ensenyament signen un manifest
EL PUNT - Girona - MÒNICA CABRUJA

Més places per a la formació professional –«davant l'anunci que l'increment de l'oferta a les comarques gironines per al curs vinent serà pràcticament zero»–, una adequació d'aquests estudis a la demanda laboral i un «autèntic» pla d'orientació professional per als estudiants. Aquestes són tres de les demandes que inclou un manifest conjunt que han signat representants sindicals, la Cambra de Comerç de Girona, dos instituts i diverses associacions vinculades a l'ensenyament.

El manifest conjunt per reclamar a l'administració que es potenciïn els estudis de formació professional a les comarques gironines l'han signat, fins ara, la Cambra de Comerç de Girona, els sindicats USTEC.STEs, CCOO i la UGT, els instituts Narcís Xifra i Montilivi, la Fundació SER.GI de pedagogia social, la FAPAC, el Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya, la fundació Oscobe i Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).

El manifest, que es va presentar ahir en un acte a l'Escola d'Hostaleria de Girona, es farà arribar a la Generalitat, segons es va anunciar. Es considera del tot necessari potenciar la formació professional i que es porti a terme una remodelació d'aquests estudis. També que es desplegui un pla d'orientació professional, amb una especial incidència en l'ESO. «La finalitat principal d'aquest pla és que els joves coneguin els oficis i els diversos àmbits professionals, el món de l'empresa i l'emprenedoria», segons es destaca.

Places insuficients

Els agents socials gironins que han elaborat el manifest remarquen que les places que actualment s'ofereixen en la formació professional, en els cicles de grau mitjà i superior, són del tot insuficients per a determinats estudis. El director de l'Institut Narcís Xifra, Joaquim Bosch, va posar com a exemple el cicle d'auxiliar d'infermeria, en què «hi pot haver més de 200 peticions per 30 places», segons va explicar.

Els assistents a l'acte van afegir que hi ha determinats cicles en què falta demanda i, en canvi, hi ha moltes sortides laborals, i ho van atribuir al fet que falta orientació i informació per als joves.

Sortides contra la crisi
«Tothom reconeix que la sortida a la crisi passa per més i millor formació, però no sembla que se sigui conseqüent amb aquesta afirmació», es manté en el manifest, en relació amb l'oferta actual de places. «Ens preocupa que no es comencin a posar les bases per a una formació professional més àgil, versàtil i competitiva en consonància amb les necessitats del moment actual», s'indica.

Es considera del tot necessari que els estudis de formació professional «s'adeqüin a les necessitats socials, educatives, econòmiques i professionals de les comarques gironines», segons mantenen els impulsors de la iniciativa. La presidenta de la Fapac, Imma Fuyà, considera que l'orientació ha de començar ja amb els nens de sisè de primària, «perquè puguin conèixer els oficis».


________________________________________________
13/04/10-En defensa de la filosofia a secundària

EL PUNT- Joan Ordi-Enllaç per a l'Anoia de la Plataforma en Defensa de la Filosofia a Secundària

Igualada Girona La Plataforma en Defensa de la Filosofia a Secundària, l'associació de professors de filosofia Ad-Hoc i el Grup de Filosofia del Bages va organitzar dissabte una concentració de professors i professores de filosofia a la ciutat d'Igualada. El programa incloïa, primer, una sessió acadèmica a la sala de conferències de la Biblioteca Central, on es va debatre la situació de la filosofia en l'actual sistema educatiu, i, després, una lectura i penjada de frases filosòfiques a la plaça de Cal Font i, tot seguit, la proclamació del Manifest d'Igualada, en què es demana que s'aturi immediatament la negació calculada d'hores que l'alumnat hauria de dedicar al pensament filosòfic; que es recuperi la denominació «ètica» (4t d'ESO) i «filosofia» (1r de batxillerat) per a les matèries que la LOE anomena «educació eticocívica» i «filosofia i ciutadania», respectivament, i que s'assignin exclusivament a docents de l'especialitat de filosofia; que, per poder desenvolupar adequadament la filosofia i ciutadania de 1r de batxillerat, es doti aquesta matèria amb tres hores setmanals; i que la història de la filosofia de 2n de batxillerat tingui quatre hores setmanals, com les altres matèries d'aquest curs terminal, i sigui considerada una àrea imprescindible i obligatòria en les proves d'accés a la universitat. L'any passat, una concentració similar va tenir lloc a la ciutat de Girona i també enguany s'han fet presents molts docents d'instituts i escoles i centres de secundària a la capital de la comarca de l'Anoia per reivindicar un tractament digne de les assignatures filosòfiques en l'ensenyament secundari, que hauria d'abastar l'ESO, el batxillerat i la formació professional. Els organitzadors subratllen que la filosofia és reflexió crítica sobre les grans preguntes que l'ésser humà es fa en relació amb el sentit de la vida, l'univers, la història, la societat, el llenguatge, la mort i altres temes, raó per la qual resulta indispensable que la filosofia tingui una presència clara i digna en el sistema educatiu, ja que els adolescents necessiten una formació específica de caire reflexiu, crític i humanista segons el mètode del raonament filosòfic. Els docents de filosofia subratllen que cada cop es va veient més clar que amb una formació tecnocientífica i professional no n'hi ha prou per afrontar els grans desafiaments humans que la vida mateixa planteja a cada persona i a la societat. Creuen, doncs, que les persones han d'estar preparades en l'àmbit de la reflexió filosòfica i han de tenir una competència bona en qüestions de què depenen la felicitat personal i la cohesió social. Desitgen, per tant, i confien que el Departament d'Educació pararà esment en les seves reivindicacions.

Amb motiu d'aquesta concentració, TV3 va visitar l'IES Montbui el dijous dia 8 d'abril, va filmar una classe d'història de la filosofia i va entrevistar dos alumnes de 2n de batxillerat, Manel Guzmán i Olga Perianes. Part d'aquesta filmació i entrevista va ser emesa per TV3 en el Telenotícies del migdia del dissabte 10 d'abril. L'interès dels mitjans de comunicació per l'ensenyament de la filosofia esperona la tasca dels docents, encaminada a una formació humanista integral.

_________________________________________________
13/04/10-Èxit de la matinal de jocs de tot el món
EL PUNT - Olot - J.C

Més de 340 alumnes han participat en la matinal de jocs tradicionals de tot el món, el Rodajoc, organitzada per l'Ajuntament d'Olot. Per grups, han fet un circuit de catorze zones amb un joc diferent cadascuna. Els grups estaven formats per alumnes de diverses escoles.
________________________________________________
12/04/10-Més del 90% de l'alumnat de P3 i primer d'ESO accedeix al centre escollit en primer lloc

Font: Web del Departament d'Educació.

El percentatge d'assignació és lleugerament superior al de l'any passat

El 91,6% de l'alumnat de P3 i el 92,7% de primer curs d'ESO ha estat admès al centre que va escollir com a primera opció durant el procés de preinscripció. El percentatge és lleugerament superior al de l'any passat, que va situar-se en el 90,93% per a P3 i el 91,65% per a primer d'ESO.

Durant el procés de preinscripció s'han presentat 142.492 sol·licituds per al conjunt de les etapes d'educació infantil de segon cicle, educació primària i educació secundària obligatòria.

El volum més important de preinscripcions correspon a P3, el primer curs de l'educació infantil de segon cicle, al qual s'han inscrit 77.629 nens i nenes. D'aquests, el 91,60% han estat admesos en el centre que havien escollit com a primera opció. D'aquesta manera, el percentatge d'infants que assistiran al centre preferit per les seves famílies augmenta respecte al curs passat: passa del 90,93% al 91,6%.

El 92,17% del total d'estudiants que s'ha preinscrit al primer curs d'ESO podrà estudiar a partir del setembre en el centre escollit en primera opció; l'any passat ho va aconseguir el 91,65%.

_______________________________________________
12/04/10-Allan Goodman: "Si volen pujar en els rànquings, gastin més diners"

President Institute of International Education (IIE), Goodman no es cansa de destacar les avantatges de formar-se en l'estranger

Text traduït automàticament de la Vanguardia. ALICIA RODRÍGUEZ DE PAU

Des de la seva mirada humanista, té clar que entre les obligacions dels que es dediquen a l'ensenyament hi ha la d'explicar què passa al món. A Allan Goodman, president de la institució nord-americana encarregada de fomentar el flux d'estudiants internacionals, l'uneix un vincle especial amb Espanya: és un dels països on han estudiat els seus fills i al qual es va acostar encara més quan va ser professor del príncep Felip a Georgetown. Goodman, que va visitar fa uns dies Madrid per presentar la institució anàloga al Institute of International Education (IIE) a Espanya, la fundació Universidad.es, no es cansa de destacar les avantatges de formar-se en l'estranger.
Ha canviat el perfil dels estudiants estrangers als Estats Units en els darrers anys?
Uns 700.000 estudiants estrangers es formen a les universitats nord-americanes. Fa deu anys sobretot procedien d'Europa, però últimament vénen de la Xina i l'Índia. Al costat d'altres països asiàtics com Corea, Singapur i Vietnam suposen ja prop del 60%.

Els alumnes asiàtics són diferents dels europeus?
Seguint la tradició dels seus països, estan més interessats en estudiar ciències o enginyeries, mentre els europeus s'han centrat més en l'administració d'empreses i les humanitats.

¿Quants espanyols estudien actualment als Estats Units?
Al voltant de 4.000-en concret, el curs 2008-09 es van matricular 3.849 universitaris-. Pel que fa als programes d'intercanvi com les beques Fullbright, al 2007-08 es van beneficiar d'elles 25.212 espanyols. En total, 164.000 alumnes en una dècada. I dels més de 262.000 nord-americans que es formen fora, 25.200 van escollir Espanya, cosa que el converteix en el tercer destí preferit, només superat pel Regne Unit (33.300) i Itàlia (30.600).

Què atrau els nord-americans d'Espanya?
Vénen empesos pel seu interès per la història i la cultura. Però Espanya també té una economia molt dinàmica que ha crescut molt en l'última dècada. A més, volen aprendre espanyol.

I de la resta d'Europa?
És el principal destí per als nord-americans que s'inclinen per la història, la ciència i, des de fa algun temps, també pel model de mercat únic de la Unió Europea. Tot i que segueixen sent majoria, augmenten els nord-americans que han descobert les oportunitats de països com la Xina o Egipte, sobretot per aprendre les seves llengües.

Què es pot fer perquè més europeus vulguin anar a estudiar als EUA?
Estudiants de tot el món completen la seva formació universitària als Estats Units i probablement part dels que ara fan l'Erasmus aniria a Estats Units. Des de fa temps, per als europeus és més fàcil quedar-se al continent a estudiar i després anar a Amèrica del Nord, però de visita. Realment no competim amb el programa Erasmus, l'important és formar-se també fora del país, i una part significativa d'europeus continua optant per creuar l'Atlàntic. En tot cas, les beques Fullbright asseguren que hi hagi una interconnexió, un intercanvi entre Espanya i els Estats Units.

Què li sembla el procés de Bolonya que viuen les universitats europees?
Si vols entendre el món o en concret els negocis, la ciència, cal estudiar i abordar des de llocs diferents. Per això, qualsevol programa que incentivi o faciliti que els estudiants puguin viatjar i portar els seus crèdits d'un centre universitari a un altre, em sembla molt positiu.

A Espanya hi ha una llarga polèmica sobre els rànquings internacionals d'universitats. Què es pot fer per millorar en aquestes classificacions?
Moltes bones universitats del món no estan presents ni entre els cent ni dos-cents primers. Partint de que com a educador l'objectiu principal és que el major nombre possible de persones abast l'educació superior, no crec que hi hagi de preocupar si als EUA oa Espanya hi ha més o menys universitats en els rànquings mundials. En tot cas, la solució perquè el màxim de persones vagin a la universitat i estar en un lloc relativament alt d'aquesta llistes és la mateixa: gastar més diners.

Això no els agradarà a les autoritats.
Per pujar llocs, cal gastar en investigació, en beques, a captar els més intel ligents. Hi ha una correlació entre el que es gasta i el lloc que ocupes.

Quin paper té l'educació en la superació de la crisi econòmica?
La universitat té la responsabilitat de formar per trobar feina, però també d'ajudar a entendre el món en què vivim. Sobretot, en les àrees d'economia i negocis cal mostrar què va fallar i on ens ha portat la cobdícia. Espero que la propera generació d'estudiants no només pensi en els diners i se'ls expliqui les conseqüències ètiques del que ha passat, perquè aquesta recessió té molt a veure amb que la gent feia el que feien els altres


__________________________________________________
12/04/10-Metges i mestres encapçalen la llista d'agressions a la feina

"La nova llei és una doctora de Lleida bona perquè serveix per dignificar la professió", segons una mestra de Balaguer | "Cal anar als jutjats, encara que a vegades aquest camí no compensa", admet

Text traduït automàticament de la Vanguardia- JAVIER Ricou

Dues vinyetes. En una es veu a un mestre ensenyant les notes a un dels seus alumnes i als pares de l'escolar. El docent no amaga en la seva cara l'enuig pels mals resultats. A la segona vinyeta els papers s'intercanvien i són els pares i el nen els que ensenyen aquestes mateixes notes al mestre. Li culpen a ell dels mals resultats acadèmics.
Casos aïllats i extrems, encara que hi ha un altre tipus de violència
Les agressions físiques a mestres i professors són aïllades en el sistema educatiu, tot i que creen gran alarma. No existeix un registre oficial d'elles ni un protocol de l'administració que indiqui com actuar en el cas que es produeixin, tot i que existeixen mitjans per afrontar-les. El problema és que el docent agredit se sent sovint només en aquest procés. El Departament d'Educació va rebre el curs passat tres notificacions d'agressions a professors a través de les unitats de suport a la convivència escolar. Aquest curs encara no ha rebut cap.

El servei del defensor del professor del sindicat ANPE va rebre el curs passat 300 trucades de docents amb diferents problemes. Només un 3% d'aquestes es referien a agressions físiques. Aquest sindicat demana que hi hagi un servei oficial que atengui els problemes de convivència als quals s'enfronten els docents. La majoria de les agressions les cometen els pares d'alumnes de primària i dels primers cursos de secundària. El primer pas és denunciar-ho a la direcció del centre ia la inspecció.

Sembla d'acudit, però després aquestes dues il lustracions s'amaga una realitat que treu la son, per no dir la il.lusió, a més d'un mestre. Anna Fort, mestra del CEIP Noguera de Balaguer, recorre a aquest exemple per referir-se a la pèrdua d'autoritat dels docents. I ho fa només un dia després que un jutjat de Barcelona condemnés a dos anys de presó a una dona per agredir a la mestra de la seva filla . Són casos extrems, però cada vegada més freqüents en les aules.

Els docents no són els únics que pateixen un augment de conats de violència en el lloc de treball. Només caldria canviar l'escenari-passar de l'escola a l'hospital-per il lustrar una altra realitat molt semblant i que afecta tot el sistema sanitari.

Cristina Llena, de 49 anys, treballa a urgències de la clínica l'Aliança de Lleida des de 1989. I igual que els passa als mestres, aquesta doctora ha perdut amb el pas dels anys molts punts en el control de la situació. "Abans els pacients preguntaven per la seva malaltia i ara exigeixen saber per què la tenen", revela Cristina Llena.

Anna i Cristina no es coneixen i tenen treballs molt diferents, però el seu discurs sembla tret de la mateixa escola. En el seu dia a dia, a més de tractar directament amb els que podrien considerar-se els seus clients més directes-escolars i malalts-han de suportar també els insults, menyspreus o males cares de pares d'alumnes i familiars de pacients.

Les dues professionals confessen que els episodis de violència-ja sigui verbal o física-han augmentat en els seus respectius llocs de treball en l'última dècada, però precisen que encara queden molts escolars, pares, pacients i familiars de malalts que respecten la seva feina. El més greu d'aquesta situació és que aquests episodis, encara que siguin aïllats, minen els ànims professionals. Anna Fort afirma que el pitjor que li pot passar a un mestre "és perdre la fe en allò que està fent". Per Cristina Llena, el pitjor càstig d'un metge "és percebre que el pacient o els seus familiars no confien en el professional que els està atenent".

Metges i mestres s'han vist obligats a construir al seu voltant una mena de cuirassa per protegir-se d'aquests menyspreus. "Ara estem més a la defensiva que anys enrere i també ens mosseguem moltes més vegades la llengua", afirma la doctora de l'Aliança. Una contenció que evita que molts d'aquests conats de violència-situacions que, segons aquestes dues professionals, es donen cada dia en escoles i hospitals-arribin als jutjats. Però hi ha vegades que no queda més remei que buscar l'empara dels tribunals. Anna Fort no ha passat mai per aquest tràngol, però Cristina Llena sí que sap el que és anar al jutjat.

Va ser per un espisodi violent viscut en una de les guàrdies a urgències. El familiar d'un pacient, descontent amb el seu treball, va amenaçar amb estrangular. "Jo estava escrivint i en sentir la frase vaig tanta por que no em vaig atrevir a aixecar la vista del paper. Vaig pensar que em pegava", recorda la doctora. Va haver de sortir a ajudar un auxiliar. Cristina va denunciar i fa uns mesos es va celebrar el judici. L'autor de les amenaces va ser condemnat a una multa. Cristina opina que en els casos més greus cal anar al jutjat, encara que admet que de vegades tot aquest esforç i el que suposa passar per aquesta experiència "no compensa". No li sembla malament que la llei els protegeixi i consideri, en cas d'agressió, com una autoritat. És la norma aplicada en la sentència dictada aquesta mateixa setmana pel jutjat penal número 27 de Barcelona.

Anna Fort opina que aquesta llei que els considera com a autoritat pública "és bona, perquè almenys ajuda a dignificar la nostra professió". El Col · legi de Metges té ja una assegurança que garanteix ajuda i suport jurídic als seus col.legiats en cas d'agressió, mentre que en el sector de l'ensenyament el primer pas en aquest sentit el va donar el sindicat independent ANPE, amb la creació de la figura del defensor del docent. I és que tant la doctora com la mestra coincideixen que fa ja una dècada que els professionals de la docència i la sanitat són menys respectats.
Un problema de confiança en la tasca mèdica
No hi ha dades a nivell estatal, però l'Organització Mèdica Col.legial (OMC) assegura que, pels estudis parcials realitzats, s'aprecia un notable increment de les agressions tant físiques com verbals contra els facultatius, bé per part de pacients o de familiars. Segons l'OMC, la causa que porta aa amenaçar, intimidar o fins i tot enganxar a un metge té a veure, d'una banda, amb la situació d'angoixa que pacients i familiars viuen en certs moments i, d'altra, perquè molts pacients tenen la sensació que es vulneren els seus drets, en no entendre per què un metge es nega, per exemple, a receptar un fàrmac determinat o signar una baixa laboral.

Altres raons són el que el pacient considera "falta d'informació" de l'equip que l'atén o demores en l'atenció. D'aquí que els metges més agredits siguin els d'atenció primària i els d'urgències dels hospitals. La solució? Que es considerin atemptats a l'autoritat les agressions a metges, diu l'OMC.

_______________________________________________
12/04/10-La vida després de la tutela

• Els joves acollits per la Generalitat sospiren per trobar una feina per encarrilar el seu futur H Els educadors insisteixen en la necessitat que es formin

EL PERIODICO-BARCELONA

«Em dic Souhaila, visc en un centre de menors amb 10 noies i vull ser educadora social. No fa falta carrera ni res». «¡No, Souhaila! ¡Sí que et fa falta una cosa, hauràs de fer un cicle formatiu de grau superior!». La Souhaila és una jove de 17 anys nascuda a Asilah (Marroc) i qui li contesta és la seva educadora, Arantza Escrit. Aquest diàleg reflecteix una de les vivències diàries de la majoria dels menors acollits per la Generalitat i els treballadors socials que els atenen. Per un costat, la necessitat imperiosa de buscar feina; per l’altre, la tasca insistent dels tècnics per transmetre als joves que sense formació els serà encara molt més difícil trobar un lloc de treball.
Mentre l’oportunitat laboral no arriba, l’Imad, de 19 anys, ha fet nombrosos cursos, l’últim de peixateria. El seu amic Youssef s’ha format en «muntatge de pladur» i, com el 60% dels joves tutelats o extutelats, es troba a l’atur. Kaoutar, que va estar vuit anys internat en un centre de menors, té ben clar el seu objectiu: estudiar un cicle de grau mitjà, ser estilista i muntar un negoci al Marroc per tornar amb els seus. «La meva família és la meva família», argumenta.
La universitat és excepció
L’actitud de Kaoutar és exemplar i fins i tot excepcional, perquè segons relata l’educadora Geni Flos, una de les tècniques responsables de les 40 beques de formació que dóna la Fundació La Caixa, «en el món dels extutelats qui segueix fins a la universitat és una excepció». Com explica Ángel Rodríguez, també educador, en el cas dels joves procedents d’altres països «el seu projecte migratori està molt encaminat a treballar».
Les carències formatives que arrosseguen tenen molt a veure amb una vida que no ha estat gens semblant a un camí de roses. Al conflicte familiar s’hi ha unit la vivència als centres d’internament. «Els nostres educadors estaven obligadíssims per les normes, però es podria ser més comprensible; si estaves dos dies sense entregar el mòbil a l’entrada et registraven per tot arreu, això treu totalment la intimitat. ¿De què servia no tenir llibertat? Em vaig fugar diverses vegades però em vaig portar bé quatre mesos perquè me’n volia anar d’allà», explica la Souhaila sobre el centre en què va estar un any. «Havies d’aguantar, però hi havia noies que explotaven, es posaven boges, a cridar o a trencar coses», recorda. Ara viu en un altre centre amb normes menys estrictes.
Suport integral
La Conselleria d’Acció Social promou des de fa anys els processos d’acollida familiar com a alternativa a la dels centres d’internament, i defensa que el seu suport a aquests joves és integral perquè inclou suport econòmic, apartaments com els vuit acabats d’inaugurar a l’Espai Cabestany de Barcelona, i assessorament jurídic, educatiu i laboral. Tot per intentar superar la lògica urgència de l’ara i aquí que presideix l’existència d’aquests joves i que, com diu Kaoutar, puguin «fer la seva vida».


__________________________________________________
12/04/10-Dos de cada deu mossos són dones, però només hi ha un 1% de bomberes

Interior redacta un pla d'igualtat per superar els prejudicis per motius de sexe en els dos cossos
EL PUNT- Barcelona - Mariona Forcat

En el cos dels Mossos d'Esquadra ja hi ha un 20% de dones policies, un percentatge equiparable al que tenen en d'altres cossos europeus, però, en canvi, en el cos de Bombers de la Generalitat només hi ha un 1% de dones i fa falta un esforç pedagògic extra per posar fi a aquest desequilibri. Aquest és el principal objectiu del pla d'igualtat 2010-2014, del programa per a l'equitat de gènere del Departament d'Interior, que, en línies generals, segons Mercè Claramunt, vicepresidenta del comitè directiu del programa, tractarà de modificar l'imaginari col·lectiu en relació a prejudicis com ara que les dones no poden ser policies o bomberes.

En els Mossos «ja hi ha molta feina feta», segons Mercè Claramunt, vicepresidenta del programa d'equitat de gènere del Departament d'Interior, perquè les dones representen un 20% del total d'agents del cos. A Dinamarca, un dels països amb més polítiques de gènere, les dones policies representen un 28% del total, «una quantitat equiparable al cas català», afirma Claramunt, que sosté que, tot i això, s'ha d'augmentar el percentatge de dones al cos, perquè, «si ens fixem en la distribució per sexe i especialitat dins el cos, les dones mosses estan poc representades». Claramunt diu que en les unitats d'intervenció subaquàtica i de muntanya, per exemple, la representació és molt inferior al 20%.

On «hi ha molta feina a fer encara», és en el cos dels Bombers de la Generalitat, ja que, en general, «la gent no creu que les dones puguin fer de bomberes», segons la vicepresidenta del programa. Actualment, les dones amb plaça fixa dins el cos tan sols representen un 1% del total. Claramunt explica que el prejudici que una dona no pot ser bombera «encara és més fort» en relació a aquest cos, i un tret que ho exemplifica és que, de dones bomberes voluntàries, ja n'hi ha un 6%. Claramunt afirma que les «ganes de ser bombera hi són, però preparar-se per a les proves d'accés crea els recels que no estan capacitades». En aquest sentit, assenyala que «s'ha de transformar l'imaginari col·lectiu». Per canviar la mentalitat, la responsable del programa aposta per fer «moltes campanyes de comunicació externa» en què la dona vegi que la feina de mossa i bombera és una possibilitat més. De moment, ja s'ha presentat un vídeo en el qual tres dones bomberes relaten la seva experiència en el cos.

Punts polèmics en la redacció del pla d'igualtat
Un dels punts del pla d'igualtat en què hi va haver més divergències entre Interior i els sindicats és l'objectiu que especifica que «en cas d'empat tècnic entre les persones aspirants en els processos de promoció, la plaça s'assignarà al sexe menys representat en la categoria a què correspongui la convocatòria». En aquest sentit, alguns sindicats van manifestar que es tractava d'un cas evident de discriminació a favor de la dona. Claramunt explica que el text en cap moment especifica que la plaça es doni a la dona. Claramunt afirma, però, que, «sentint-ho molt», la dona és la menys representada actualment en molts càrrecs. Un altre punt en el qual no es va arribar a un acord és el que fa referència als termes de conciliació laboral i familiar. Alguns sindicats defensaven que un dels punts que dissuadeixen les dones de presentar-se al cos és que una mossa que sigui d'una demarcació hagi de desplaçar-se a una altra zona, si li toca allí la plaça. Els sindicats demanaven promocions per territoris. Claramunt explica que aquesta proposta hagués «trencat les normes de promoció dels Mossos».

Proves d'accés
Un dels objectius del programa del Departament d'Interior per l'equitat és la realització d'un informe d'impacte de gènere dels criteris de valoració de les proves d'accés. Segons Claramunt, el departament ha previst valorar algunes de les característiques físiques que tenen les dones. Claramunt destaca que capacitats físiques com ara la flexibilitat, un tret que les dones en general tenen més desenvolupat, no estan prou valorades. Si es ressalten aquestes característiques, s'ajudarà que les notes de les dones siguin més altes i que, per tant, tinguin més possibilitats d'accedir a les promocions de Mossos d'Esquadra i Bombers de la Generalitat. Claramunt, però, insisteix que les proves requeriran un esforç físic igual d'important que per als homes, però adaptat.

_________________________________________________
12/04/10-Pares de l'àrea metropolitana demanen més recursos per a l'escola pública
EL PUNT- Barcelona - g.ariño

En contra de la setmana de vacances al mes de febrer i també indignats amb la retallada de recursos que els darrers mesos s'ha fet a l'escola pública. Així es van mostrar ahir desenes de pares que es van concentrar ahir al migdia a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.

La manifestació la van convocar les federacions d'associacions de pares de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Boi de Llobregat. Precisament, un grup de percussió provinent d'aquesta localitat va posar el ritme a la protesta i va fer que molts dels turistes que ahir deambulaven pel centre de la ciutat s'acostessin per interessar-se per la reivindicació.

«Hi ha escoles que tenen el pati fet una fàstic, en altres les taules s'han de canviar i no es fa, hi ha casos de mestres que agafen la baixa laboral i no envien cap docent per suplir», va comentar la portaveu dels manifestants, Jenni Merino, que va llegir ahir un manifest i va convidar els assistents a fer un minut de soroll en favor de la qualitat de l'ensenyament.

Merino forma part de l'AMPA de l'IES Pedraforca, que l'any vinent tanca com a conseqüència de la política d'Educació de retallar línies educatives. «És una manera de sobrecarregar les ràtios d'altres centres», va lamentar la portaveu, que va carregar també contra la setmana de vacances al febrer.

Més actes

El d'ahir va ser el primer d'un seguit de concentracions que, tal com van apuntar els mateixos manifestants, es podrien ampliar amb membres d'altres localitats. A més, van estendre la mà a la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac), que ahir no va la van convidar en aquesta protesta.
__________________________________________________
09/04/10-Les escoles taller d´Olot i Ripoll tanquen per manca de diners

El Departament de Treball ha decidit tallar el programa dels centres a final de curs

DIARI DE GIRONA-ACN-OLOT

Les escoles taller d'Olot i de Ripoll deixaran de funcionar com a tals a partir del mes de juny. La causa és que el Departament de Treball ha decidit suprimir el programa de les escoles taller. El Departament considera que les escoles taller tenen un elevat cost per una poca efectivitat d'inserció laboral. En aquest sentit, la crisi de la construcció ha estat decisiva. perquè les escoles taller tenen algunes especialitats relacionades amb aquest sector.
La tercera tinent d'alcalde d'Olot, Fina Soler (PSC), ha explicat que l'Ajuntament entén que el programa de les escoles taller és difícil de mantenir per causa que consta d'una part de formació i una altra de treball pràctic pagat. Soler va indicat que l'Ajuntament buscarà un altre ús a l'Escola Taller d'Olot.
L'Escola Taller d'Olot està situada al Mas les Mates. Fins al juny ha ofert plans de formació de paleteria, instal·lació de sanejament, aigua, gas i electricitat. L'escola ha impartit cursos de 2 anys repartits en un període teòric i un de pràctic. Les pràctiques han servit per millorar equipaments municipals i per a programes de millora urbana dirigits des de l'Ajuntament. Entre les actuacions dels alumnes de l'Escola Taller hi ha l'adequació del propi entorn del Mas les Mates, fins al juny seu de l'Escola. L'Escola Taller d'Olot també ha estat punt de destinació d'una inversió de 196.710 euros del pla Zapatero de 2009. En concret els diners es van destinar a la refoma d'una cabana per convertir-la en aulari polivalent.
Pel que fa a Ripoll, l'alcaldessa, Teresa Jordà (ERC), ha anunciat que l'Ajuntament mobilitzarà la societat civil i presentarà mocions per tal d'evitar el tancament. Jordà ha assenyalat que l'Ajuntament no nega la necessitat d'una reformulació de les escoles. Això no obstant, l'alcaldessa ha considerat una equivocació tancar-les. Jordà ha advocat que abans de la crisi el nivell d'inserció laboral dels alumnes era del 90%.
L'Escola Taller de Ripoll es va crear fa 22 anys. Va ser una de les primeres de Catalunya. Encara ara ofereix 3 mòduls, amb 24 places. S'hi fan les especialitats d'instal·ladors de llum, calefacció, aigua, soldadura i els oficis de pintor i de paleta.
En el darrers temps els alumnes del centre han rehabilitat els rentadors de Can Polit, han il·luminat la ruta del Ferro i han millorat equipaments esportius.

______________________________________________
09/04/10-El conductor d´un autobús fa fora una nena de 9 anys

Un familiar denuncia els fets i l'empresa de serveis diu que no es tractava del servei escolar

DIARI DE GIRONA- G.T

El conductor d'un autobús de Figueres va fer baixar del vehicle una nena de 9 anys que s'estava barallant amb les seves companyes, i l'hauria deixat a un quilòmetre de distància de la parada on se suposava que havia de baixar. El seu avi, l'exregidor i membre del grup AMC Esteve Gratacós, ha entrat al consistori una instància per denunciar la situació, i l'empresa municipal de serveis, Fisersa, ha admès que el conductor del vehicle va fer baixar la menor, però concreta que no es tractava de cap línia de transport escolar. Entre la parada on s'hauria deixat la nena i la que tenia com a destí final hi ha un quilòmetre de distància i quinze minuts a peu.

Els fets van tenir lloc el divendres 12 de març, quan, segons la instància, la nena va agafar la L2 davant la parada del CEIP l'Amistat -a la zona de l'Olivar Gran, als límits amb Vilafant- a tres quarts de cinc de la tarda per dirigir-se a la Rambla. "Un cop dins del vehicle, dues nenes van increpar la meva néta i es va iniciar una discussió, indica. Llavors, Gratacós diu que va ser una monitora qui va decidir expulsar la nena del vehicle, "obligant-la a baixar de l'autobús a la rambla Nova, al començament del carrer Nou".

El responsable de Fisersa, Albert Testart, ha reconegut que es va fer baixar la nena, però assegura que no ho va fer una monitora, ja que no es tracta d'una línia de transport escolar i, per tant, no n'hi ha, sinó que va ser el conductor de la línia regular qui va prendre la decisió. Testart afirma que hi ha un autobús escolar que fa aquest trajecte però que, en aquest cas, la menor utilitzava l'altre. També afegeix que no es va deixar la nena en el punt que Gratacós denuncia, sinó en una zona més propera. Fisersa assegura que ja han informat els familiars de la situació i que estan preparant un informe dels fets.

Sigui com sigui, Gratacós assegura en la queixa que es tracta d'un fet "d'extrema gravetat", ja que es tracta d'una menor i que el fet de deixar-la "sola en un lloc que no coneixia" va propiciar que la nena, desorientada, comencés a plorar i "va vagar pel carrer fins que, per sort, un conegut de la família la va veure i la va acompanyar a la feina de la seva mare". Gratacós afegeix que la nena es resistia a explicar els fets i que només responia que "no volia tornar a agafar el bus perquè la farien baixar i la deixarien sola un altre cop". Per això, a la queixa reclama un expedient informatiu sobre els fets, tot i que des de Fisersa asseguren que ja estan elaborant un informe per informa-los de l'actuació i insisteixen que, en cap cas, es tracta d'un servei de transport escolar.

________________________________________________
09/04/10-Pares a les avaluacions i tutories dels alumnes

La federació vol deixar de ser simple gestora i tenir més presència al Consell Escolar de Catalunya

DIARI DE GIRONA | PILI TURON

La Federació d'associacions de Pares d'alumnes de Catalunya (FaPaC) ha reclamat al conseller d'Educació, Ernest Maragall, que el Departament els permeti tenir un paper actiu real a la comunitat educativa, participant en les avaluacions, les tutories, els consells escolars i en qualsevol altra via de participació possible. Entre les prioritats de la nova presidenta de la FaPaC a Catalunya, la gironina Imma Fuyà, hi ha aconseguir aquest objectiu, així com també que les associacions de mares i pares d'alumnes deixin d'assumir tasques purament gestores.
En aquesta mateixa línia, la màxima responsable de la FaPaC es vol entrevistar amb el president del Consell Escolar de Catalunya, Pere Darder, per demanar-li una major representació per a la seva federació. En l'actualitat, la FaPaC hi té un sol representant, el mateix nombre que altres organitzacions de pares i mares com Fapaes i Fapel, amb menys AMPA associades a Catalunya. Imma Fuyà va reivindicar que el volum d'associacions englobades a la FaPaC -més de 2.000- justifica augmentar la seva presència al Consell Escolar de Catalunya. Si fos així, la presidenta de la Federació va argumentar que tindrien la possibilitat de seguir de manera adequada totes les comissions de treball, perquè ara els resulta molt complicat estar al dia de tot.

Pel que fa a la petició d'estar presents en totes les vies de participació possibles, Imma Fuyà va afirmar que "com a membres de la comunitat educativa, volem poder participar en les avaluacions en general, com a mínim tenim dret a ser informats i ser part activa".

La presidenta d'aquesta organització es va referir d'aquesta manera als diferents tipus d'avaluacions que sol·licita el Departament d'Educació per conèixer el funcionament de diferents àmbits educatius, ja sigui per valorar si l'alumnat assoleix o no les competencies bàsiques, per avaluar els equips directius o la comunitat educativa; i va afegir que "la FaPaC hauria d'avaluar i ser avaluada". Sobre aquest últim aspecte, Imma Fuyà va remarcar que "som els primers que volem ser avaluats com a Federació, volem que hi hagi una tasca avaluativa que reconegui les tasques que s'estan fent als centres".

La representant de la Federació d'associacions de pares d'alumnes a Catalunya va defensar el dret dels pares a accedir a tota la? ?informació relacionada amb els seus fills, cosa que a vegades no ?aconsegueixen quan demanen reunir-se amb els seus tutors. Per exemplificar en quins termes volen participar a les tutories, Imma Fuyà va recórrer a un cas concret: els informes d'avaluació que reben no inclouen cap nota del tutor explicant-los els motius pels quals el seu fill ha suspès alguna assignatura, una informació que voldrien tenir.

La darrera assemblea general de la FaPaC, celebrada el 27 de març a Barcelona amb l'assistència de més de 400 persones de 100 AMPA, va escollir Imma Fuyà com a nova presidenta; responsabilitat a la qual arriba després de presidir la federació a Girona durant més de quatre anys. Fuyà també representa l'entitat al Consell d'Educació Municipal de Girona, al Consell Escolar Territorial i a la Fundació Escola Empresa del Gironès.

_____________________________________________
09/04/10-Els pares espanyols, entre els més violents davant dels seus fills

• Les frustracions produïdes per la crisi són una de les causes principals d'aquesta actuació

EL PERIODICO-EFE-MADRID

Espanya ocupa el setè lloc entre els països els ciutadans dels quals han afirmat haver presenciat actituds violentes durant esdeveniments esportius de pares, cap a entrenadors i jugadors, davant dels seus fills, segons un estudi de l'empresa d'investigació de mercats IPSOS.

Les conclusions del sondeig, realitzat entre 23.000 persones de 22 països, ha situat Espanya, amb el 42% de la població que ha assegurat haver viscut una situació d'aquest estil, cinc punts per sobre de la mitjana.

Els Estats Units, on el 60% de la població ha presenciat aquestes actituds, lidera aquesta estadística, seguits de l'Índia (59%), Itàlia (55%), l'Argentina (54%), el Canadà (53%) i Austràlia (50%). Al pol oposat, Hongria, la República Txeca, Mèxic i el Japó són els països en què el percentatge és més baix.

Reflex cultural

El director d'IPSOS a Espanya, Jorge Díaz-Cardiel, ha assegurat que aquests percentatges són un reflex de qüestions culturals profundes, frustracions a causa de la crisi, a las quals es dóna curs fent servir l'esport com a excusa, i un desig per part de molts de resoldre les seves preocupacions de manera agressiva.

"L'enquesta posa de manifest que durant els espectacles esportius hi ha persones són propenses a aquest tipus d'actituds amb les quals òbviament no donem bon exemple als més petits", ha assenyalat el director.

________________________________________
09/04/10-Quan els adolescents es troben amb la filosofia

La nostra civilització fa servir conceptes i arguments i mira que els joves els aprenguin
EL PUNT- OPINIÓ-Xavier Serra i Besalú

Les autoritat educatives del país s'han fet un garbuix amb tot plegat i estan ofegant i menystenint la filosofia, fent-la fora progressivament del sistema educatiu Segons un conegut meu, l'adolescència és una malaltia. En concret, la que pateixen els pares que tenen un fill o filla en aquesta fase turbulenta del creixement. Però no pretenc escriure sobre això. M'ha vingut al cap llegint un text de Michel Tozzi, expert de la Unesco, en referència a la feina dels psicòlegs que han d'escoltar críticament els adolescents, demanant-los que descriguin els seus sentiments sobre ells mateixos i les seves vides. Volen ajudar-los a transformar el seu desconcert i sofrença en paraules. Aquests experts no són més que la punta de llança d'una comunitat d'investigació, formada per tots els individus racionals.

De fet, el que plantegem en la conversa amb adolescents és una recerca del significat de la vida en aquella etapa natural del desenvolupament humà. La psicologia afavoreix una aproximació catàrtica a l'expressió verbal de les emocions. Això mateix ho fem en tants d'altres moments de la vida. I vet aquí que... tot això, en bona part, prové de la filosofia. Fixem-nos en algunes de les qüestions típiques que el psicòleg tractarà amb l'adolescent: «Quan podrem dir que et sents lliure?» (concepte de llibertat); «En la teva opinió, per què els adolescents qüestionen tan sovint la legitimitat de les normes? És correcte fer-ho?» (conceptes de llei i respecte); «Com a adolescent, què en penses de les opinions dels altres?» (concepte d'altres, d'opinions i d'ètica).

La filosofia és una ciència..., o ho era!, que cerca de racionalitzar el saber i d'establir els mètodes correctes per a un coneixement pròpiament humà (no només emotiu, instintiu...) No és el mateix que la religió o qualsevol mena de creença, vàlides en la seva especificitat, sinó que pretén entendre «el perquè de les coses», el perquè de tot plegat, fent servir la raó, el logos. Duem més de vint-i-cinc segles de filosofia a les nostres espatlles i, fins fa cinc-cents anys, era l'únic nucli del saber racional. Des d'aleshores, les ciències fàctiques (ja siguin naturals o socials) se n'han separat amb èxit, però mai no deixen de fer-hi referència: qüestions de metodologia i lògica, aspectes gnoseològics o metafísics, els fonaments i límits de l'ètica, l'antropologia o la política... fins i tot les qüestions estètiques. La nostra civilització fa servir conceptes i arguments i mira que els joves els aprenguin. Un document de la Unesco, de 2007, que val la pena llegir, du el suggestiu títol La filosofia: una escola de la llibertat.
www.unesco.org/shs/fr/philosophy

Als instituts trobem joves que semblen capaços de conceptualitzar, argumentar, comparar, analitzar... i realitzar un munt més d'activitats que acabem anomenant competències. Molt sovint tenen relació directa amb la filosofia: en depenen o hi condueixen. La filosofia permet integrar el que s'aprèn en diferents assignatures específiques (naturals, socials, tecnologia, expressió visual, música...), i també allò que van entenent a matemàtiques, llengua i literatura, etcètera, en les anomenades matèries instrumentals. Com integrar tot això en la turbulenta vitalitat d'un adolescent, que –a més– viu atordit per les pantalles del segle XXI? La filosofia li és fonamental.

Vet aquí, però, que les autoritat educatives del país s'han fet un garbuix amb tot plegat i estan ofegant i menystenint la filosofia, fent-la fora progressivament del sistema educatiu. No els vull atabalar amb detalls que poden trobar a les webs de les diferents plataformes (blocs.xtec.cat/sphn) que criden l'atenció sobre aquest despropòsit. La situació ha estat repetidament denunciada. El President de la Generalitat ha escrit donant suport a aquest clam però –malauradament– a la conselleria i altres nivells executius es guien per criteris pragmàtics: fer els mínims del que està escrit a les lleis i decrets madrilenys (a Catalunya s'aplica a la filosofia el mínim, just per sobre de la il·legalitat) i uns criteris empobridors, que podríem resumir amb les paraules: Excel i pressió tecnofílica esbojarrada. Poden demanar-nos dades comparatives amb altres comunitats. Aquí semblen decisius: a) Una graella de 30 hores setmanals, que no té gaire en compte què passa a les aules sinó només que els quadri; i b) La pressió injusta d'algunes facultats universitàries (no corresposta per les de filosofia, distretes en un no se sap què). Només així s'entenen decisions absurdes com la d'assignatures d'una miserable hora setmanal (l'ètica i la ciutadania a l'ESO) o haver atorgat 2 hores a la filosofia de primer de batxillerat (insuficients, òbviament) mentre que qualsevol de les matèries de modalitat en té 4 a primer i, quasi sempre, 4 més a segon. Això no passa arreu de l'Estat: només qui no viu la realitat de l'educació hi pot admetre alguna lògica. A més, els de filosofia solem tenir 30 o més alumnes per classe i altres matèries les poden fer sovint quasi en família, com si fossin classes particulars. Total: qui hi perd és l'educació. Per això demanem –i no és gens difícil, sinó viable– un tracte igual, digne, raonable.

El dia 10 d'abril hi ha una altra concentració de la Plataforma en Defensa de la Filosofia, aquest cop a Igualada (http://blocs.xtec.cat/sphn/). S'hi pot participar, adherir-se on line al manifest. La filosofia torna a sortir al carrer i hi llegirem textos perquè, tot i que els docents de filosofia treballem de valent, ens cal el suport de tothom. No només els adolescents es troben amb la filosofia: tothom s'hi troba. Cada vegada que ens plantegem el perquè d'alguna cosa, que ens admirem del que hi ha i del que se sap, cada cop que actuem com humans.

_______________________________________________
09/04/10-El Rodajoc aplega avui més de 340 alumnes
EL PUNT- Olot - J.c

Més de 340 alumnes de tercer de primària de tots els centre educatius de la ciutat i d'una escola convidada de la comarca de la Garrotxa celebren avui la matinal de jocs tradicionals de tot el món Rodajoc. Té per objectiu passar-ho bé posant en pràctica el que ja han treballat prèviament en el seu centre i compartir una estona de divertiment amb amics i companys d'altres escoles que en grups d'alumnes barrejats realitzaren un circuit de 14 zones amb jocs diferents.

Hi estan implicats tots els mestres d'Educació Física i els alumnes del Cicle formatiu de Grau Mitjà de l'Escola Pia Conducció d'activitats Físico-Esportives en el Medi Natural. Aquesta activitat està organitzada pel Patronat Municipal d'Esports i per l'Institut Municipal d'Educació.

______________________________________________
09/04/10-Álvarez denuncia irregularitats en els contractes de les escoles taller
EL PUNT- Olot - JORDI CASAS

El secretari general de la UGT a Catalunya, Josep Maria Álvarez, va denunciar ahir a Olot irregularitats per part de les administracions en la majoria de contractes dels més de 1.200 professionals que treballen en escoles taller o cases d'oficis del país. «Se'ls han anat fent contractes d'any per any amb intervals de dos o tres mesos. Es tracta de llocs de treball fixos i l'administració ha utilitzat fórmules fraudulentes», va sentenciar. I hi va afegir: «L'administració té responsabilitat social amb aquesta gent, que ha fet molt per aquest país.» Per això va proposar un procés de transició «per mantenir el que tenim i experimentar noves fórmules». Josep Maria Álvarez va visitar el centre integral de formació professional d'Olot i va afirmar que aquesta formació és un dels principals actius per al canvi de model productiu que el sindicat defensa i que per això són a la taula de negociació que n'estudia la reforma. També va reclamar sensibilitat a les administracions per mantenir el teixit productiu a la Garrotxa. Álvarez, que va presidir l'assemblea de delegats, estava acompanyat per la secretària gironina, Dolors Bassa.

______________________________________________
08/04/10- 'Violència i canvi social a les aules'
EDITORIAL EL PERIODICO.


La comunitat educativa, en particular, i la societat, en general, reflexionen des de fa anys sobre els canvis de comportament que s’han donat a les aules, conscients que s’ha produït una variació significativa de les formes, de la «manera d’estar», del concepte mateix d’educació. Els canvis s’han desenvolupat a tot el món occidental, producte de la irrupció de nous paràmetres i de l’evolució social cap a esquemes menys autoritaris i de més llibertat en l’entorn acadèmic. Espanya no és, per descomptat, una excepció, però presenta la singularitat que el canvi de costums s’ha produït, en l’últim terç del segle XX, a una velocitat superior, més sincopada.
El difícil pas de l’adolescència a l’edat adulta ha registrat en l’últim decenni –no només a les escoles o els instituts, sinó també al carrer, al si familiar– una tendència cada vegada més perceptible, socialment preocupant, cap a un antiautoritarisme que ha desembocat en conductes delictives. No es tracta de perdre el nord o la serietat analítica a partir de casos recents com el de la mare de Barcelona condemnada per lesionar la mestra de la seva filla, o com el de l’assassinat de Seseña, però cal convenir que és veritat que l’atmosfera que es respira en alguns centres educatius i àmbits juvenils s’acosta a la violència. I no només física, sinó també argumental, verbal, impositiva i de grup.
L’autoritat del professorat ha resultat laminada tant per l’afany legítim i democràtic de superar les xacres del passat reaccionari com per l’actitud familiar, que ha derivat en un abandó dels deures educatius i, al mateix temps, en una sobreprotecció dels fills en detriment de determinades normes de comportament. Trobar un punt intermedi no és gens fàcil, però és innegable que la societat necessita esquemes en els quals s’ha d’harmonitzar la llibertat de l’individu amb el compliment d’unes obligacions que no es poden obviar. És la base de tot aprenentatge.
Tal com asseguren els experts, la violència no és un comportament natural, sinó una actitud aprehesa en la socialització de l’individu. Som, doncs, davant d’un problema complex que demana solucions que no poden escudar-se solament en una hipotètica reforma punitiva, sinó en una labor educativa incessant perquè no s’imposi la llei de la selva sobre els preceptes d’una societat democràtica avançada.



_____________________________________________
08/04/10- Una mare accepta dos anys de presó per agredir la mestra de la seva filla

És la segona sentència que es dicta a Catalunya contra un pare per atacar un professor
Barcelona - EL PUNT

Una dona de 46 anys acusada d'agredir la professora de la seva filla de 13 a l'institut Roger de Flor de Barcelona, va acceptar ahir una condemna de dos anys de presó per un delicte d'atemptat a l'autoritat i un altre de lesions. Tant la fiscalia com l'acusació particular demanaven tres anys de presó per a la dona, però ahir totes les parts van acceptar una reducció de la condemna que evita que la mare, sense antecedents penals, ingressi a la presó. La dona haurà de pagar una indemnització de 8.840 euros a la mestra i no podrà acostar-se a menys de 1.000 metres de la víctima ni del lloc de treball durant els propers dos anys.

L'agressió per la qual ha estat condemnada la dona es va produir el 6 de novembre del 2008. Segons els fets reconeguts, va esperar la professora de Ciències Socials de la seva filla a la sortida de classe i la va colpejar mentre l'arraconava contra la paret, l'esgarrapava i li arrencava flocs de cabell. L'agressió física va estar acompanyada d'insults amb paraules grolleres i amenaces de mort i només va acabar quan alguns professors van acudir a auxiliar-la i la van ajudar a refugiar-se al mateix centre educatiu. L'acusada va justificar el seu comportament assegurant que la mestre insultava i vexava la seva filla i mai l'havia volgut atendre. El centre educatiu, però, va assegurar que havia investigat aquest suposat maltractament psicològic i va descartar que hagués existit. La mestra té seqüeles d'estrès posttraumàtic i està jubilada des de l'agressió.

Ahir, després que les dues parts arribessin a un acord i sense necessitat que se celebrés el judici, la magistrada del jutjat penal 23 de Barcelona va dictar la sentència. A banda de la pena de presó i la indemnització a la víctima, la dona haurà de pagar també una multa de 120 euros, la meitat del que demanava la fiscalia, per una falta d'amenaces.

Aquesta és la segona sentència que es dicta a Catalunya contra un pare per atacar un professor. La innovació jurídica per protegir els professors i els metges de centres públics la va impulsar el novembre del 2006 el llavors fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Mena va dictar un auto perquè els seus fiscals poguessin tipificar com a delicte d'atemptat a l'autoritat, castigat amb penes de fins a quatre anys de presó, les agressions a professionals de l'educació i la sanitat. La primera sentència la va dictar el jutjat penal número 17 de Barcelona el març del 2008, quan va condemnar un home i la seva parella a un any de presó i una multa de 480 euros per agredir i amenaçar la directora, la cap d'estudis i la conserge de l'escola pública Eduard Marquina de Barcelona, per no deixar entrar el seu fill de cinc anys al servei de guarderia, ja que no havien pagat la quota corresponent per poder-lo deixar.


______________________________________________
08/04/10-Protegir els mestres
EL PUNT

Una mare ha acceptat una pena de dos anys de presó per haver agredit la mestra de la seva filla a la sortida d'un institut de Barcelona. La sentència, coneguda ahir després que les dues parts enfrontades en la causa l'acordessin, és la segona d'aquestes característiques que es dicta des de l'any 2006, quan l'aleshores fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, José María Mena, va dictar una interlocutòria en què instava els seus fiscals a tipificar com a delicte d'atemptat a l'autoritat, castigat amb penes de fins a quatre anys de presó, les agressions a professionals de l'educació i de la sanitat. Malauradament, agressions com la protagonitzada per aquesta mare són més habituals del que seria desitjable. Només a la demarcació de Barcelona, es presenten cada any una desena de denúncies per casos semblants. Una estadística lamentable, que no fa res més que refermar la necessitat de buscar fórmules per protegir aquests professionals i garantir que puguin exercir lliurement una tasca tan determinant com és l'educació dels joves. Sobretot la d'aquells a qui els pares no han sabut o no han volgut inculcar el respecte cap a la figura del docent o el metge.

_______________________________________________
08/04/10-Els nous estudis de treball social de la UdG cobriran un buit formatiu amb una oferta de 80 places

El curs vinent la Facultat d'Educació oferirà aquest grau i un de pedagogia
EL PUNT - Girona - MÒNICA CABRUJA

Els estudiants de les comarques gironines que fins ara volien diplomar-se en treball social, una professió amb moltes sortides, havien de desplaçar-se a altres llocs de Catalunya. Aquesta titulació es converteix en grau i la Universitat de Girona (UdG) la incorpora en la seva oferta a partir del curs vinent, amb les primeres 80 places. Aquest grau s'impartirà al nou edifici de la Facultat d'Educació i Psicologia, on ahir es va fer la presentació d'aquests estudis i d'un grau en pedagogia.

A Catalunya hi ha uns sis mil treballadors socials, uns tres-cents dels quals són a les comarques gironines, segons va explicar el coordinador dels nous estudis, Manel Barbero. Fins ara a la demarcació hi havia la titulació en educació social, però no en treball social, i els estudiants que optaven per triar aquesta especialitat s'havien de desplaçar a altres llocs de Catalunya. El treball social s'exerceix en un conjunt molt ampli de serveis públics, en iniciatives socials i en entitats privades. «És una professió amb molta demanda i on no hi ha gairebé atur», va destacar Barbero.

Ahir es va presentar aquest grau a la UdG i un de pedagogia, que s'afegiran el curs vinent a l'oferta de la Facultat d'Educació i Psicologia. Els estudis de pedagogia eren fins ara de segon cicle, però el curs vinent es transformen en grau i se sumen als graus d'educació social, mestre en educació infantil, mestre en educació primària i psicologia.

L'acte de presentació es va fer al nou edifici de la facultat, on es va estrenar públicament la sala d'actes. La presentació va anar a càrrec de la rectora, Anna Maria Geli; el comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat, Joan Majó; el president del consell social de la UdG, Albert Bou, i el degà de la Facultat d'Educació i Psicologia, Paco Jiménez. La consellera de Benestar Social, Carme Capdevila, no va poder assistir a l'acte tal com estava previst, i hi va ser present el secretari general d'Acció Social, Jordi Rustullet.


__________________________________________________
08/04/10-L'Institut d'Estudis Socials de la Garrotxa reflexiona sobre els canvis de l'últim decenni
EL PUNT- Olot - J.C

L'Institut d'Estudis Socials de la Garrotxa (Idesga) ha editat el llibre Olot. Una mirada retrospectiva. 1999-2009, que commemora el desè aniversari d'aquesta entitat que va néixer d'un grup de joves sociòlegs i politòlegs que van voler contribuir a dinamitzar la vida cultural de la ciutat i a difondre el coneixement especialitzat en la societat garrotxina. Amb aquest llibre, l'Idesga vol deixar constància dels canvis i les transformacions d'Olot i de la Garrotxa, i remarcar com el fenomen de la globalització ha provocat canvis als diversos àmbits. Els textos han estat encarregats per àmbits a la geògrafa Carla Castanyer, a l'economista Modest Fluvià, a l'assessora de LIC al Pla de l'Estany Anna Farjas, a l'arquitecte Xavier Moliner, al biòleg Joan Barnadas, al zoòleg Emili Bassols, al catedràtic d'anglès José Luis Bartolomé, al professor de llengua a secundària Xavier Ruscalleda, al psiquiatre i historiador Jordi Pujiula i al periodista Ramon Estéban.
________________________________________________
07/04/10-Educació reestructurarà l'oferta dels instituts per reduir costos

La conselleria preveu posar en marxa el pla de reordenació per setembre i aplicar progressivament

Text Traduït automàticament de la Vanguardia. Maite Gutiérrez.-

El Departament d'Educació es proposa dur a terme una reestructuració dels estudis impartits en els instituts. A través d'ella l'oferta d'aquests centres canviaria en funció del nombre d'alumnes, del context social en què s'ubiquen i de l'etapa educativa que es vulgui o es necessiti potenciar, sostenen des del departament. Hi haurà diferents models. Així, alguns instituts es convertiran en instituts-escola, amb alumnes dels 3 als 16 anys. Altres es transformaran en centres exclusivament de FP, com ja hi ha alguns, o es combinarà la formació professional amb l'ESO-sense batxillerat-, mentre que altres quedaran tal com estan. També hi ha la possibilitat de centres en què només hi hagi programació d'educació postobligatòria-batxillerat i FP de grau superior.
_______
Barcelona amplia l'oferta de FP amb 810 places
La ciutat de Barcelona ha ampliat l'oferta de places de formació professional (FP) per al curs 2010-2011. En total, oferirà 24.420 places de FP de grau mitjà i superior, 810 més que el curs actual. Instal.lacions de telecomunicacions, Agències de viatges, Disseny en fabricació mecànica, Gestió administrativa o Guia, informació i assistència turística són alguns dels nous títols que s'impartiran. Aquest curs s'ha detectat un augment considerable de les persones interessades a estudiar FP com a conseqüència de la crisi econòmica. Les branques que més interessen són la sociosanitària i la de imatge i so.
______

Segons el director de Polítiques Educatives del departament, Francesc Colomé, l'eliminació del batxillerat a tretze instituts d'una sola línia-una classe per curs-que tant malestar ha causat és només la "punta de l'iceberg" d'una remodelació més profunda. "No hi ha consignes per eliminar tots els batxillerats d'una única línia, sinó la intenció de reordenar la secundària", afirma. Un cop s'aprovi el decret del mapa escolar, Educació elaborarà aquest pla de reordenació de l'oferta. La intenció és que estigui llest per a setembre ia partir de llavors aplicar progressivament.

A Barcelona ciutat el Consorci de l'Educació-ens gestionat per l'Ajuntament i la Generalitat - té molt avançada aquesta nova programació de l'oferta educativa. Barcelona compta actualment amb 4.500 places de quart d'ESO, 4.590 de primer de batxillerat i 4.830 de FP de grau mitjà. "Tenim el doble de places necessàries en les etapes postobligatòries i això no és sostenible", indica Colomé, si bé és cert que a aquestes 4.500 places públiques de quart d'ESO cal afegir les de l'escola concertada. "El nostre objectiu és racionalitzar la despesa i garantir la qualitat educativa", afegeix.

El Consorci planeja, per exemple, que l'institut Miquel Tarradell-només té una línia de batxillerat-es transformi en institut-escola. Estaria connectat a l'institut Milà i Fontanals, tots dos al barri del Raval, que es centraria en la secundària. L'institut Flos i Calcat-un altre dels afectats-s'incorporarà a un altre centre, així com el Roger de Flor. L'institut Rambla Prim es vol dedicar bàsicament a la FP i el Gal · la Placídia tancaria. Aquests són alguns dels plans a Barcelona, informa Colomé. A la resta de Catalunya es podrien dur a terme remodelacions similars, com ja passa a Montcada i Reixac, Badalona o l'Hospitalet de Llobregat.

La supressió dels batxillerats d'una línia en tretze instituts de tot Catalunya de cara al curs vinent ha creat un gran desconcert. Directors i professors dels centres afectats expliquen que l'eliminació d'aquests estudis podria convertir els centres en guetos-molts d'ells estan situats en barris desfavorits-i es desincentiva als alumnes perquè continuïn estudiant. També als professors, ja que és en el batxillerat on comencen a transmetre coneixements avançats sobre la matèria en què són especialistes, insisteixen en aquests centres.

Per la seva banda, Colomé sosté que no té sentit mantenir aquests estudis, ja que "no garanteixen la qualitat ni l'optativitat que sí que tindran els alumnes en instituts amb batxillerats forts en altres centres propers". El nombre d'assignatures optatives és menor quan només hi ha una classe per curs. "Ningú es quedarà sense plaça de batxillerat, només es tracta de racionalitzar els recursos", afegeix. Els instituts de Barcelona on desapareixerà el batxillerat han demanat al Consorci que ajorni la decisió un any per debatre el pla de reordenació.

A Catalunya hi ha 94 instituts amb una sola línia de batxillerat, 54 dels quals estan ubicats en poblacions amb oferta alternativa. No es suprimiran batxillerats d'una línia quan no hi hagi altres instituts prop.

________________________________________________
07/04/10-CCOO desautoritza Maragall

També vol discutir amb Montilla els problemes de l'educació i afirmen que fa tres anys que les negociacions estan bloquejades

DIARI DE GIRONA | PILI TURON
La Federació d'Ensenyament de CCOO vol el president de la Generalitat, José Montilla, com a interlocutor en comptes del conseller d'Educació, Ernest Maragall. Per això, el sindicat ha demanat entrevistar-se amb el president.
El secretari general de CCOO a Catalunya i la Secretària general de la seva Federació d'Ensenyament, Carles Gallego i Montserrat Ros, respectivament signen una carta en la qual denuncien que "fa tres anys que tenim bloquejada tota negociació amb el Departament d'Educació". Per aquest motiu volen tractar amb Montilla "les qüestions que considerem bàsiques per començar el curs al setembre en condicions adequades".
En el seu escrit, Comissions Obreres afirma que l'escola catalana va enrere des del 2000, i "per primera vegada en molts anys" abans recorden el creixement i la millora del sistema educatiu al llarg de 30 anys. El sindicat concreta aquest retrocés tant amb les despeses per alumne i per centre públic -que s'han reduït, segons denuncien- com amb el nombre d'alumnes per aula i per professional de la docència. CCOO alerta que "en un context especialment difícil, també de crisi educativa i de valors socials, els recursos baixen i la qualitat i l'equitat del sistema se'n ressenten"; i diu al president de la Generalitat que "el vostre Govern no ha complert amb l'educació", advertint que "les futures generacions (...) se'n ressentiran". L'argumentació del sindicat inclou un reconeixement dels efectes negatius de la crisi econòmica a Catalunya, però remarca que "l'educació és prioritària per al país" i que, precisament, en el context actual "és més necessari que mai" dotar de recursos el sistema educatiu.
CCOO s'ha adreçat a José Montilla en tornar de les vacances de Setmana Santa i un mes després de la darrera vaga del professorat.

_________________________________________________
07/04/10-Condemnen uns pares per la bretolada mortal dels fills

Hauran d'indemnitzar la mare d'un nen que va patir un accident de bicicleta provocat per uns companys. L'edat dels homicides, 11 i 12 anys, va impedir actuar penalment contra ells

AVUI-Jordi Panyella-Barcelona
Els pares són responsables de les bretolades que fan els fills i, en conseqüència, han d'indemnitzar les víctimes del dany. Aquesta és la filosofia de la sentència del jutjat de primera instància número 11 de Barcelona, que condemna els pares de dos menors a pagar per la bretolada amb resultat de mort que van protagonitzar l'any 2005. Van desfrenar la bicicleta d'un company de classe sense que ell ho sabés i el van convidar a baixar a tota velocitat per un carrer de fort pendent. El ciclista va col·lisionar mortalment contra un cotxe al carrer de Sant Antoni Maria Claret.

Els tres protagonistes de la història, els dos homicides i la víctima, tenien entre 11 i 12 anys, fet pel qual la justícia penal no va poder actuar contra els responsables de l'accident mortal. La Fiscalia de Menors només pot intervenir a l'edat de 14 anys, de manera que Maira Rivera, la mare de la víctima, va presentar una demanda contra els pares dels dos nois per l'acció dels seus fills.

"Jo hauria preferit que se'ls tanqués en un centre, però sé que això és impossible per llei i almenys tinc la tranquil·litat de saber que el jutge els ha imposat una pena", assegura Maira, que des de fa cinc anys malda perquè la justícia repari la pèrdua irreparable del seu fill Galo.

La sentència, de divuit pàgines, imposa una indemnització de 97.000 euros, que hauran d'assumir a parts iguals els pares dels menors I. i M. Una de les parts s'ha de subdividir en dues més, ja que els pares de M. van acudir al judici per separat i amb una representació lletrada diferent. La mare demanava una indemnització propera als 200.000 euros, mentre que una de les defenses va plantejar com a alternativa una indemnització de 85.000 euros.

Guerra de recursos
Tot i que el jutge va donar la raó a Maira Rivera, ja que reconeix la participació decisiva dels dos menors en la mort del seu fill, la mare no ha quedat del tot satisfeta i, a través de la seva advocada, Carme Fargas, ha anunciat que presentarà un recurs contra la sentència. Els advocats dels pares dels menors també la recorreran.

Al judici, celebrat el 19 de febrer, hi va comparèixer només el menor M., perquè I. és a l'Argentina i no l'han pogut localitzar. En una declaració a porta tancada, M. va negar haver participat en els fets. En un judici anterior, instat per l'asseguradora del cotxe contra el qual va topar Galo, el menor M. va ser absolt de responsabilitat.

En aquest cas, però, el jutge ha tingut clar que els dos nens són responsables per igual de l'acció de treure els frens de la bicicleta de Galo i de l'engany al qual van sotmetre'l, ja que no el van advertir en cap moment del risc que corria.
___________________________________________
07/04/10-«Els fills dels immigrants acabaran amb l’ablació»

EL PERIODICO-Entrevista a Imma Sau:
És una referència per als pediatres de Girona que lluiten contra l’ablació de clítoris i atenen nenes de famílies que van emigrar des de l’Àfrica.

Si ets pediatra i un 30% de les nenes que atens són filles de persones nascudes en països on mutilen els genitals de les dones, no et pots limitar a vigilar si aquestes nenes tenen càries dental. Aquest és el raonament que es va fer Imma Sau (Barcelona, 1959) quan va decidir impedir que a la seva zona d’actuació es tolerés l’ablació de clítoris. Ha informat centenars de pediatres sobre aquesta pràctica, que el Codi Penal espanyol castiga amb 12 anys de presó.

–¿La mutilació genital de les nenes africanes és un tema molest per als pediatres d’aquí?
–Molest, no. És un tema que es desconeix i hi ha por de faltar al respecte a algú. Però si tens clar que és una vulneració dels drets d’aquestes nenes, has d’actuar.

–¿I actuen?
–Les primeres vegades costa. Quan els pediatres aborden el problema comproven que tot és més senzill del que s’imaginen. Les famílies africanes són molt més permeables del que en general es pensa.

–Vostè coneix aquestes famílies.
–Fa més de 15 anys que treballo amb africans, en z