EL GOIG DE LA DESCOBERTA-Escoles Bressol Municipals.


Durant el transcurs del segon trimestre al jardí de l’Escola Bressol del Morrot s’hi van dur a terme tasques de manteniment, fet que va comportar la no utilització de gran part de l’espai. Els Infants, durant 15 dies, no van poder accedir a la zona de l’herba, de l’hort, del gronxador, de la tan transitada “muntanyeta” ni de la gran “peixera de les pedres”. Fins i tot, les plantes aromàtiques de l’hort enyoraven els encuriosits infants que sovint les oloraven, el gronxador tampoc tenia cap impuls per gronxar-se i les pedres reposaven tranquil·lament al seu espai.

Però l’espera va valdre la pena. Per fi va arribar el moment de poder trepitjar de nou l’herba. Semblava que després de 15 dies, rebrotava la màgia del jardí. Una màgia protagonitzada per l’acció més pura i innocent que pugui existir. Quan vam retirar la tela,  els infants, emocionats, van córrer cap a l’espai més pur del jardí. Uns van anar directament a observar l’hort, d’altres a recollir les nombroses flors que decoraven l’espai i els més atrevits van anar a gronxar-se. La muntanyeta ja tornava a estar ben transitada per un bon piló de motos. I els infants més exploradors van anar a investigar enmig de les herbes més altes. Una exploració molt curiosa, que els permetia fer petits grans descobriments deixant-nos, als adults, a l’expectativa del que podia passar.

De cop i volta, la Laia, va començar a assenyalar el matoll d’herbes. Havia vist alguna cosa que li havia despertat la curiositat. Una curiositat que la va empènyer a fer un pas endavant, això si, acompanyada per uns bons exploradors. I és que hi havia alguna cosa interessant i s’havia de descobrir. Devia ser quelcom delicat, sensible, fràgil… S’ho miraven amb atenció i eufòria però no s’atrevien a agafar-ho. Primer calia observar-ho, mirar-ho amb cura i fer ressó de la gran troballa que havien fet. I no era per menys. Una estona després s’hi van afegir l’Aran i l’Aniol, que van ajudar a la Laia a acabar de descobrir el que hi havia. Tots tres, embogits,  van agafar delicadament una marieta que reposava entre les herbes. Era el descobriment del dia i l’havien d’aprofitar. L’animaló va acabar reposant a les mans dels més menuts, on era el centre d’atenció i de gaudi, això si, compartit amb molt de respecte. La marieta anava passant de mà en mà. Primer va ser la Laia que la va tocar tímidament amb el dit, llavors, l’Aran la va agafar i aquest li va oferir a l’Aniol, que il·lusionat, va permetre que la marieta anés al seu dit, des d’on inesperadament va caure a terra. En aquell moment, s’havia pausat la màgia del moment. La marieta estava enmig de l’herba del pati i ells la volien trobar. No era fàcil, ni molt menys, però entre tots la van buscar i buscar fins que la van trobar de nou. Una vegada més, van cridar als quatre vents la gran troballa per poder-ho acabar de gaudir una estona més.

D’aquesta manera, el jardí ens va oferir una nova descoberta que va despertar la curiositat de petits i grans. Aquest, és un entorn que aprofitem al màxim ja que és el contacte més pròxim que podem mantenir amb la natura. Un espai enriquidor que afavoreix el desenvolupament motriu, cognitiu  i social dels infants de l’escola.