QUÈ ÉS UNA CIUTAT EDUCADORA?
Avui més que mai, la ciutat, gran o petita, disposa d’incomptables possibilitats educadores, però també poden incidir-hi forces i inèrcies deseducadores. D’una manera o d’una altra, la ciutat presenta elements importants per una formació integral, és un sistema complex i, alhora, un agent educatiu permanent, plural i polièdric, capaç de contrarestar els factors deseducatius.
La ciutat educadora té personalitat pròpia, integrada en el país on s’ubica. Per tant, la seva identitat és interdependent amb la del territori del qual forma part. És també una ciutat que es relaciona amb el seu entorn, amb d’altres nuclis urbans del seu territori i amb ciutats d’altres països. El seu objectiu constant serà aprendre, intercanviar, compartir i, per tant, enriquir la vida dels seus habitants.
La ciutat educadora ha d’exercitar i desenvolupar aquesta funció de manera paral·lela a les tradicionals (econòmica, social, política i de prestació de serveis), amb una atenció especial a la formació, la promoció i el desenvolupament de tots els seus habitants. Atendrà sobretot els infants i els joves, però amb voluntat decidida d’incorporació de persones de totes les edats a la formació al llarg de la vida.
Les raons que justifiquen aquesta funció són d’ordre social, econòmic i polític, orientades sobretot a un projecte d’ordre cultural i formatiu eficient i convivencial. Aquests són els grans reptes del segle XXI: en primer lloc “invertir” en l’educació, en cada persona, de manera que aquesta persona sigui cada cop més capaç d’expressar, afirmar i desenvolupar el seu propi potencial humà amb la seva singularitat, creativitat i responsabilitat. En segon lloc, promoure condicions de plena igualtat perquè tots puguin sentir-se respectats i ser respectuosos, capaços de dialogar. I en tercer lloc, conjugar tots els factors possibles perquè es pugui construir, ciutat a ciutat, una veritable societat del coneixement sense exclusions, per la qual cosa cal preveure, entre d’altres necessitats, un accés fàcil de tota la població a les tecnologies de la informació i de les comunicacions que permeten el seu desenvolupament.
Les ciutats educadores, amb les seves institucions educatives formals i intervencions no formals (amb intencionalitat educativa fora de l’educació reglada) i informals (no intencionades ni planificades) col·laboraran, de forma bilateral o multilateral per fer realitat l’intercanvi d’experiències. Amb esperit de cooperació, donaran suport mutu als projectes d’estudi i d’inversió, sigui en forma de cooperació directa o col·laborant amb organismes internacionals.
La humanitat no està vivint només una etapa de canvis, sinó un veritable canvi d’etapa. Les persones han de formar-se per la seva adaptació crítica i la seva participació activa en els reptes i possibilitats que s’obren amb la globalització dels processos econòmics i socials; per la seva intervenció des del món local en la complexitat mundial i per mantenir la pròpia autonomia enfront una informació desbordant i controlada des de centres de poder econòmic i polític.
D’altra banda, l’infant i el jove han deixat de ser protagonistes passius de la vida social i, per tant, de la ciutat. La Convenció de les Nacions Unides del 20 de novembre de 1989, que desenvolupa i considera vinculants els principis de la Declaració Universal de 1959, els ha convertit en ciutadans i ciutadanes de ple dret en atorgar-los drets civils i polítics. Poden, per tant, associar-se i participar d’acord al seu grau de maduresa.
La protecció de l’infant i del jove a la ciutat no consisteix únicament a privilegiar la seva condició. És important trobar el lloc que en realitat els correspon al costat d’uns adults que posseeixin com a virtut ciutadana la satisfacció que ha de presidir la convivència entre generacions. Infants i adults apareixen, a primers del segle XXI, igualment necessitats d’una educació al llarg de la vida, d’una formació sempre renovada.
La ciutadania global es va configurant sense que existeixi encara un espai global democràtic, sense que molts països hagin assolit una democràcia efectiva i al mateix temps respectuosa amb els seus genuïns patrons socials i culturals i sense que les democràcies amb més tradició puguin sentir-se satisfetes amb la qualitat dels seus sistemes. En aquest context, les ciutats de tots els països han d’actuar, des de la seva dimensió local, com a plataformes d’experimentació i consolidació d’una ciutadania democràtica plena, promotores d’una convivència pacífica mitjançant la formació en valors ètics i cívics, el respecte a la pluralitat de les diverses formes possibles de govern i l’estímul d’uns mecanismes representatius i participatius de qualitat.
La diversitat és inherent a les ciutats actuals i se’n preveu un major increment en el futur. Per això, un dels reptes de la ciutat educadora és promoure l’equilibri i l’harmonia entre identitat i diversitat, tenint present les aportacions de les comunitats que la integren i el dret de totes les persones que hi conviuen a sentir-se reconegudes des de la seva pròpia identitat cultural.
Vivim en un món d’incertesa que dóna la màxima importància a la recerca de seguretat, la qual sovint s’expressa com a negació de l’altre i amb malfiança mútua. La ciutat educadora n’és conscient, no busca solucions unilaterals simples; accepta la contradicció i proposa processos de coneixement, diàleg i participació com a camí idoni per conviure en i amb la incertesa.
S’afirma doncs el dret a la ciutat educadora, que s’ha d’entendre com una extensió efectiva del dret fonamental a l’educació. S’ha de produir una veritable fusió, en l’etapa educativa formal i en la vida adulta, dels recursos i la potència formativa de la ciutat amb el desenvolupament ordinari del sistema educatiu, laboral i social.
El dret a la ciutat educadora ha de ser una garantia rellevant dels principis d’igualtat entre totes les persones, de justícia social i d’equilibri territorial.
Tot això accentua la responsabilitat dels governs locals en el sentit de desenvolupar totes les potencialitats educatives que acull la ciutat, tot incorporant al seu projecte polític els principis de la ciutat educadora.