AL JARDÍ AMB BOTES D’AIGUA: Trepitjar bassals i tolls
Ja fa tres dies seguits que ha plogut al jardí de l’Escola, així que és el moment d’aprofitar per sortir a l’exterior a trepitjar bassals.
Des de l’Escola vam demanar a les famílies que portessin unes botes d’aigua per deixar a l’aula i d’aquesta manera aprofitar per poder jugar amb l’aigua que queda estancada formant bassals al terra del jardí.
Durant el curs, l’exterior de l’escola és un espai més per realitzar diferents propostes espontànies: com petits descobriments, conèixer bestioles que hi trobem, observar ocells, descobrir nous materials de joc i també experimentar amb els bassals d’aigua que deixen els dies de pluja.
El moment de sortir a trepitjar els bassals ja havia arribat i gairebé tots els infants van sortir directes a buscar on hi havia aigua per poder trepitjar, saltar, esquitxar, cridar, mullar-se, …
Cadascú viu aquest moment a la seva manera; n’hi ha que de seguida es llencen a l’acció, d’altres van més a poc a poc i també n’hi ha que prefereixen observar des de la distància.
(…) Per als infants hi ha pluges i pluges. La que diverteix i sorprèn i la que angoixa i cansa. Però si la pluja deixa el bassiol, gràcies a un petit sot a la terra i una mica de sol, els infants estan de festa. I la festa es fa més gran si els adults no es posen a prohibir i col·laboren.
Text de l’exposició realitzada a BCN “L’occhio se salta il muro” Reggio Emilia. Italia
Creiem que és una proposta única i plena de rialles i aprenentatges que els apropa a una altra realitat ja que poden viure l’espai exterior d’una altra ma
nera, aprofitant noves experiències i propostes per fer i sentir.
Sortim a l’exterior en grups reduïts i els convidem a passejar pel jardí amb el convenciment que les seves passes els portaran cap als tolls, cap a l’aigua. Els infants s’acosten tímidament, trepitjant com si l’aigua fos quelcom que es pot trencar, però amb la confiança i les emocions comencen les carreres, els salts i les esquitxades.
Un cop acabat el joc, els infants tornen a l’aula on amb l’ajuda de les educadores es canvien de roba. Han pogut actuar sense por a mullar-se o tacar-se perquè saben que els canviem quan estan incòmodes o massa molls. És llavors quan els companys, que s’esperaven i s’ho miraven per la finestra, tenen l’oportunitat de poder sortir a fora per gaudir de l’experiència.