En un entorn on els infants han de conviure amb altres infants de la mateixa edat, els conflictes hi són molt presents. Des de l’Escola Bressol entenem aquestes situacions com a oportunitats d’aprenentatge on els infants, amb l’acompanyament d’un adult, adquireixen les eines necessàries per viure en societat.
Si ens centrem en el grup d’1 a 2 anys, hem de parlar d’infants amb poc llenguatge i per tant amb dificultats per poder transmetre un desig o una emoció. D’altra banda, són infants que encara es mouen sense massa destresa i això sovint provoca ensopegades involuntàries, caigudes sobre els companys, etc. que poden desencadenar una situació conflictiva.
En aquest context, aprendre a resoldre un conflicte es converteix en tot un repte per als infants i en aquest sentit, l’acompanyament per part de les educadores, en aquest cas, és totalment imprescindible.
Posem el cas de dos infants que es barallen per una joguina. L’educadora que veu el conflicte no intervé de seguida, sinó que deixa un temps perquè els infants ho puguin resoldre per ells mateixos. Des d’una distància prudencial ella observa com es va desenvolupant la situació sense perdre detall. De vegades, un dels infants cedeix i per tant el conflicte s’acaba; el més habitual, però, és que hi hagi una lluita per veure qui es queda amb la joguina.
Com ja hem explicat abans, en aquestes edats la manca de llenguatge dificulta molt que els infants puguin discutir i negociar, i per això, sovint és necessària la intervenció de l’educadora per posar paraules allà on ells encara no poden; per exemple, oferint una alternativa a aquella joguina, proposant-ne una altra de semblant.
Hi ha casos en que l’actuació de l’educadora ha de ser immediata, com per exemple si un infant pica o mossega a un altre o si un dels infants té dificultats per sortir-se’n. En aquestes circumstàncies cal separar els infants per evitar que es facin mal, acollint el malestar de l’infant que s’ha vist perjudicat i explicant a l’altre infant què és el que esperem d’ell.
En qualsevol tipus de conflicte, l’actuació de l’educadora ha de servir de model per als infants. Així, si volem que un infant integri la norma “no es pot prendre el que té l’altre” no li podem dir mentre li agafem a ell l’objecte de la mà. Els infants estan sempre molt pendents de tots els detalls que envolten el nostre llenguatge verbal i per això hem de ser coherents amb el que diem i amb el que fem.
En resum, l’adquisició de normes de comportament social és un procés lent que requereix molt de temps i que es produeix de manera diferent en cada infant. Un acompanyament respectuós i la constància per part de les persones adultes és del tot necessari si volem que els infants integrin les regles que regeixen la vida en societat.