Poc temps abans del confinament les escoles bressol d’Olot, en la Comissió Interescoles, vam fer una campanya anomenada “zero pantalles de 0 a 3 anys”. Aquesta campanya va sorgir del treball conjunt dels equips de les diferents escoles bressol de la ciutat, preocupats per l’observació de determinades conductes en infants exposats llargues estones davant les pantalles i per conscienciar a les famílies de la repercussió de l’ús d’aquest recurs en els infants. La campanya anava acompanyada d’una joguina educativa, elaborada per les pròpies educadores de les escoles, i contenia un fulletó amb orientacions per a les famílies, explicant que no calia acompanyar el desenvolupament dels seus fills i filles més petits amb pantalles.
Poc temps després ens hem trobat en una situació sobrevinguda que ens ha abocat, encara més, a les pantalles a grans i a petits. Els adults per fer teletreball i vida social, i els alumnes per seguir el tercer trimestre.
Com tots els centres educatius, les escoles bressol també vam haver de tancar d’un dia per l’altre i, de cop, ens vam trobar tots els equips d’educadores tancades a casa.
La capacitat humana d’adaptar-se a les noves situacions i buscar solucions a les noves dificultats i oportunitats que ens presenta la vida és la que en aquesta ocasió ha provocat noves formes de comunicació, de seguiment i d’acompanyament dels alumnes per “acabar el curs amb garanties”.
En el cas de les Escoles Bressol Municipals d’Olot ens vam plantejar quin era el nostre paper en aquesta nova situació: quin seguiment havíem de fer dels 0-3 anys? Es podia fer un acompanyament a través de les pantalles?
Així doncs, des de l’inici de l’estat d’alarma hem volgut estar al costat de les famílies; sí, sí, al costat, en el sentit de ser-hi si ens necessiten i d’oferir el nostre acompanyament educatiu des de la distància.
Des d’aquest punt de partida algunes de les iniciatives dutes a terme han estat enviar una carta a totes les famílies explicant les necessitats evolutives de cada grup d’edat, també vam enviar una foto de totes les educadores, per poder recordar i posar-hi cara si els infants en feien referència, i també hem enviat documents i articles d’interès com el tema de treure bolquers i el procés de dol durant el confinament, etc. I de forma més directa, regularment, s’ha mantingut el contacte telefònic amb totes elles per conèixer el seu estat, si havia canviat la situació, resoldre dubtes i/o per parlar una estona.
El que hem tingut clar des d’un principi és no estar ni al davant ni a dins les cases de les famílies a través de les pantalles perquè els infants ens hagin de veure, ni nosaltres els hàgim de distreure. Els infants aprenen sobretot de les relacions amb les persones, amb les que mantenen contacte, amb les que hi ha un vincle. Un vincle que ara mateix amb les educadores s’ha trencat, s’ha desdibuixat fins que ens tornem a retrobar, i que no es pot suplir amb videotrucades, ni videoconferències.
Els infants de 0 a 3 anys necessiten una relació propera, de contacte, estan aprenent a parlar, a relacionar-se, a compartir el joc,… i això només es pot fer presencialment.
Esperem retrobar-nos ben aviat i compartir amb vosaltres els moments de joc i de creixement mutu.