ESPAI EXTERIOR
L’exterior és un espai ple d’oportunitats on els infants poden experimentar, manipular, córrer, saltar, moure’s amb llibertat i gaudir d’un entorn ric en propostes diverses. Enriquir l’espai amb flors, plantes aromàtiques (veure-les, observar-les, ensumar-les), una muntanyeta, arbres, un sorral, una caseta, … és generar un entorn privilegiat per als infants i adults on el contacte directe amb l’aire lliure dona mil oportunitats. Se’l diferencia de l’interior perquè és un espai més ampli que permet més moviment, és l ‘ambient ideal per al joc lliure i una espai de trobada amb la natura.
A l’espai exterior, com a l’interior, els infants són actius i autònoms, posen a prova les seves habilitats motrius i cada dia se’ls planteja com una oportunitat per superar nous reptes i adquirir nous aprenentatges.
La presència d’un adult a prop els dona seguretat. El treball de l’educadora és observar sense interferir, estar disponible per si l’infant ho necessita i deixar temps, és a dir, els adults hi intervenen de manera poc vistosa però determinant.
Als infants els agrada molt pujar i baixar, tot desnivell és una invitació a moure’s. Pels més menuts, que han adquirit de fa poc la mobilitat, calen mínims desnivells, i a mesura que creixen, cerquen desnivells cada cop més grans.
Els infants enfeinats a l’espai exterior juguen espontàniament, és un continu fer, desfer, i refer, un escenari de canvi permanent. Hem de crear un espai que respongui i desenvolupi les capacitats motrius, emocionals, intel·lectuals, socials i de relació, com a l’interior.
Els infants aprenen a concentrar-se, a fer servir les mans, a treballar tot el cos : ajupint-se, aixecant-se, portant, empenyent, arrossegant, pujant, baixant… Aprenen a superar les frustracions: si un castell de sorra es destrueix es pot reconstruir.
Aquest article és una breu pinzellada sobre el valor de la vida a l’espai exterior amb recursos i idees extrets del llibre El jardí dels secrets de Penny Ritscher.
A Alemanya hi ha un proverbi que diu “El mal temps no existeix, només hi ha persones mal abrigades”. No s’ha d’ esperar que faci bon temps, sinó reaccionar i equipar-se. Els infants aprenen a posar-se la jaqueta, a cordar-se els botons o a pujar-se la cremallera.