A les Escoles Bressol els infants tenen l’oportunitat de jugar amb material inespecífic, com les dues propostes que us expliquem des de les Fonts i Sant Miquel: el joc amb caixes i el joc amb robes.
JOC AMB CAIXES:
A les Fonts tenim caixes de plàstic al pati i de cartró en un dels espais de grans de 2 a 3 anys.
El caràcter inespecífic de la caixa, un material no estructurat, fa sorgir la imaginació i la creativitat dels infants i augmenta la seva motivació.
El que poden donar de si unes caixes a les mans d’un infant també ens fa descobrir la importància de la mirada i l’escolta a l’Escola Bressol.
Les caixes ens ofereixen un munt de possibilitats:
- Ajuntar una caixa amb l’altra, apilar-les, col·locar-les en línia recta, passar pel damunt com si fos una carretera, un pont, fer equilibris, girar-les, seure a dins com si fos un tren amb els vagons o passar per dins caminant. “Un mateix material, una mateixa composició, però projectes de joc diversos”.
- Joc en equip, organització i col·laboració entre els infants, intercanvi de mirades i rialles, això fomenta el llenguatge i estimula el joc físic i també el joc social.
- Joc simbòlic, l’infant pren la iniciativa, decideix què vol fer i com ho farà, simula diferents situacions i conductes de la vida adulta representant les seves pròpies histories. Per exemple, aquí veiem unes imatges en les que han construït una botiga on compren i venen, mengen gelats i també fan veure que es maquillen. Les caixes passen a ser un tren, un cotxe, una moto, un armari, un taulell, una casa, un lloc que dona seguretat o un llit per dormir. Entre ells es distribueixen els rols. El seu món interior sorgeix de manera espontània i es creen moments màgics.
- Apilar i construir torres, el repte de col·locar una caixa sobre l’altra i després tenir la necessitat de tirar-la, fer-la caure i emocionar-se quan cau, sentir alegria, frustració o tristesa quan cau sense voler o quan un altre infant la tira a terra i a partir de la desconstrucció tornar a construir,
tornar a muntar i tombar-la una altra vegada.
- Escalar, enfilar-se fins a dalt la torre de caixes, contemplar-ho tot des de dalt tenint una altra visió del món.
- Seure, un punt de trobades per conversar amb els companys o amb les famílies.
Una caixa: una oportunitat d’aprenentatge, un bitllet cap a la diversió, la il·lusió, l’emoció i la sorpresa.
JOC AMB ROBES:
A Sant Miquel hem penjat unes robes al jardí, i també com a material no estructurat ha suposat un munt d’experiències i sensa–
cions noves.
Alguns comencen a tocar-les, observar-les, fiquen el cap per dins els forats que troben i s’alegren de veure el company o companya que també ho fa, es miren, interactuen i gaudeixen.
De cop bufa una ventada i totes les robes s’enlairen ben amunt i els infants emocionats criden, xisclen i riuen tot passant d’un costat a l’altre, un moment màgic on es creen moments de complicitat i alegria.
La relació entre els infants i la seva interacció juga un paper fonamental en el desenvolupament de competències cognitives, socials i afectives. Tenen la possibilitat d’observar, imitar, reproduir l’activitat dels altres, de col·laborar, compartir situacions i construir coneixement junts.
El joc lliure i espontani estimula la imaginació, dona llibertat, afavoreix el contacte amb la natura com a font de beneficis i permet als infants tenir moments per ser ells en estat pur, moments d’autenticitat.
Els adults hem de facilitar l’ambient segur i deixar que l’infant faci lliurement el que el seu cos i ment li demanen.