L’infant aprèn i es desenvolupa des que neix a través del moviment i del joc.
El joc lliure és un espai de descoberta i d’elaboració de coneixement i d’aprenentatge, i és una conducta espontània i voluntària.
L’escola bressol és un lloc d’interacció social, que ajuda a adquirir aspectes culturals del grup social al qual ens relacionem. L’educació entre iguals és molt efectiva, per tant, és especialment positiu que el joc ll 
iure sigui compartit i en grup. L’objectiu és que cada infant esculli el moment, els elements i el temps que necessita per jugar.
Les educadores podem acompanyar el joc si els infants ens ho demanen, però no hem de dirigir el seu joc, perquè si ho fem afeblim la seva iniciativa. El joc lliure li permet aprendre a partir de la pròpia activitat que genera l’infant amb la seva imaginació i creativitat. Quant menys estructurat és el material amb que juga l’infant, més llibertat dona a l’infant.
Les educadores hem de facilitar l’ambient segur i deixar que l’infant faci lliurement el que el seu cos i ment li demanin, amb una mirada atenta i una escolta activa, vetllant perquè el joc sigui voluntari i espontani, com diu en el Currículum d’ Educació Infantil: no es pot ensenyar a jugar, ja que el joc és innat en l’infant i a través d’ell està aprenent qui és i a relacionar-se amb el 
món, a un món, a on s’haurà d’integrar amb unes normes de convivència.”
El paper de l’adult passa a un segon lloc en el moment del joc, és qui prèviament ha pensat els espais i materials per ajudar els infants a ser protagonistes dels seus processos d’aprenentatge, tenint en compte les necessitats reals, individuals i de grup.
El joc lliure és essencial en l’aprenentatge cognitiu, motriu i emocional dels infants.
El joc lliure estimula la imaginació, perquè els infants poden crear espais i situacions totalment obertes i imaginatives; dona als infants la capacitat de crear, de descobrir, d’encuriosir-se i de gaudir; es caracteritza per la llibertat; per als infants jugar és una feina, per tant, jugant poden sentir-se realitzats, aconseguint els objectius i reptes que ells mateixos es proposen.
Per acabar una frase d’Anna Tardos que diu: “L’infant no juga, viu intensament implicant-se tot ell, implicant totes les seves funcions i emocions des de que neix”.