No podem parlar de moviment lliure sense parlar d’Emmi Pikler (1902-1985), ella va ser una important pediatra hongaresa que va dirigir l’Institut Lóczy (avui anomenat Institut Pikler) a Budapest. Aquest era un centre que acollia infants que necessitaven atencions prolongades lluny de les seves famílies; després de molts estudis va crear un sistema educatiu basat en el respecte cap a l’infant en que l’adult adopta una actitud d’acompanyament i no d’intervenció.
Segons E. Pikler el moviment lliure consisteix en deixar que l’infant es mogui lliurement i sense la intervenció de l’adult; per a ella l’infant és capaç de desenvolupar-se de forma autònoma i les diferents fases del desenvolupament motor es donen quan l’infant està preparat, sense ajuda de l’adult. Per tant, no hem de col·locar l’infant en cap posició a la que no hagi arribat per si sol (només a la posició inicial, panxa amunt) i en cap cas se li ha d’exigir, animar o incentivar a que realitzi cap moviment ni a aconseguir cap posició concreta.
A l’escola intentem propiciar aquest moviment lliure que permet a l’infant tenir un millor control sobre el propi cos i una major autonomia sense sobrecàrregues en el seu cos. Per això preparem els espais i materials adequats al seu moment evolutiu. De la mateixa manera no utilitzem trones ni gandules que puguin limitar el moviment de l’infant; donem el dinar a la falda fins que estan preparats per menjar tot sols. Això permet contacte visual continu, individualitat i la participació d’aquell infant durant tota l’estona de l’àpat, és ell qui decideix la quantitat que vol menjar i el ritme mentre l’adult acompanya, facilita i guia aquest moment.
Durant el canvi de bolquers l’infant que es posa dret i s’aguanta amb un punt de suport se’l canvia dret, fent-lo partícip del moment, verbalitzant allò que estem fent, demanant-li permís i ajuda si la necessitem; l’infant que encara no s’aguanta dret el canviem estirat permetent que canviï de postura en la mesura del possible o demanant-li que es col·loqui panxa en l’aire si ho necessitem, acompanyant el gest amb la paraula.
A l’espai de nadons el dormitori està integrat dins l’espai i hi ha llits a terra on ells poden entrar i sortir del llit sempre que ho necessitin, aquesta llibertat els permet baixar del llit a aquells infants que ja es desplacen i no s’hi volen estar més, compartir estones de relaxació, de coneixença amb els companys o la persona adulta que els acompanya, estirar-s’hi si necessiten descansar.
Podem enllaçar tots aquests conceptes amb l’activitat autònoma que això permet. El moviment lliure basat en l’activitat autònoma afavoreix en l’infant el descobriment de les seves pròpies capacitats, la utilització de les seves pròpies adquisicions i l’aprenentatge a partir del seus propis èxits i fracassos.
L’infant coneix el seu ritme i les seves capacitats i limitacions i les que no conegui està bé que les vagi descobrint per si mateix sempre amb l’acompanyament de l’adult.
