JUGA SOL, NO ES SOCIALITZA?


 

Una de les qüestions que sovint pregunten les famílies quan venen a buscar els seus fills a l’Escola Bressol és si ha jugat amb els seus companys/es, si es relaciona amb els/les altres, si és sociable, etc.
Amb aquest article el que es pretén és donar resposta a aquestes demandes.
Sovint es relaciona que un nen/a jugui de manera individual amb que no s’està socialitzant amb la resta de companys/es. Això no és cert, ja que la socialització és tot un procés d’aprenentatge que s’inicia des del naixement i que s’adapta a l’evolució de cada persona. La socialització primària és la més important i la que té lloc a la infància, a partir d’aquí els infants aniran aprenent habilitats, llenguatges, valors, normes, costums socials i això farà que de mica en mica s’identifiquin en un grup i se sentin integrats en la societat, per tant, és en el seu dia a dia que el nen/a es va socialitzant.

l’infant passa per diferents etapes i juga de manera diferent en cada una d’elles a mesura que va evolucionant.
Si ens fixem en els nens/es d’entre 1 i 2 anys, veurem que els objectes que li criden l’atenció i que es posa a la boca els primers mesos de la seva vida, més tard ja no li desperten tant d’interès. Comença a descobrir-se i el que li agrada és moure’s, posar-se a prova i comprovar quines són les seves possibilitats i capacitats- Quan comença a parlar interactua més amb l’adult i reforça els llaços afectius per la qual cosa no podem esperar que tingui un joc social amb els companys, fet que es començarà a produir cap als 4-6 anys.
Fixem-nos ara amb els infants de 2- 4 anys, moltes vegades els veurem construint i destruint torres, fent un joc simbòlic que comença a treure el nas, com ara fer veure que parlen per telèfon o passejar una nina. Encara que li agradi estar envoltat d’altres nens/es continuarà jugant de manera individual, és el que s’anomena joc paral•lel, Aquest comença cap als 18 mesos i s’allarga fins als tres anys. Per tant, ja tenim la resposta a les qüestions de l’inici que tant ens preocupaven: el nostre fill/a juga de manera individual perquè li toca, i no és “antisocial”, podem estar tranquils/es.