Donada la importància del joc en el desenvolupament social, cognitiu i del llenguatge en els 3 primers anys de vida, el CDIAP-INTEGRA GARROTXA ha iniciat una campanya d’informació dels efectes dels dispositius electrònics en aquesta edat.
Tal com diu la seva directora i psicòloga, Ester Pla, “considerem rellevant fer la reflexió del PERQUÈ DEIXEM QUE INFANTS JA DE MESOS FINS ALS 3 ANYS juguin amb aquests dispositius: L’autocomplaença porta a pensar que com que li agrada li deixo, com que hi té molta habilitat li va bé, que els ensenya, que aprenen anglès, que es distreuen i jo puc fer la feina a casa; no molesta quan estem al restaurant, calla quan estem a, etc etc. Realment no hi ha una altra manera per a ensenyar el nen a jugar, distreure’s, esperar i observar? Realment els pares tenen pocs recursos naturals per a gestionar les situacions de conflicte? Nosaltres considerem que no és així, tots els pares tenen les habilitats personals i naturals basades en explicar el que fem, donar temps per a jugar amb ells, saber dir i mantenir el NO malgrat puguin aparèixer rebequeries (normals a aquesta edat). Com actuem, els ajudarà a tenir en compte a l’altre, a controlar les seves emocions quan no són adequades al moment, a utilitzar la comunicació i a crear un fil emocional especial amb els pares.
El cervell de l’infant menor de 3 anys s’està desenvolupant i necessita que l’ajudem a imaginar, a observar, a estar atents i això es fa en base a la relació directa amb les persones, al joc interactiu. Perquè quan compartim una situació en la que ens ho passem bé, aprenem més, volem imitar el que fa el pare-mare o familiar, i realment això ajuda a crear un record positiu i estimular les àrees de relació, comunicació i aprenentatge.”
Cliqueu aquí per visionar el díptic.
