BUIDANT LA PANERA DELS TRESORS
La panera dels tresors és una proposta de joc educatiu per a infants de 6 a 12 mesos. Elinor Goldschmied, educadora i pedagoga britànica, fou la creadora d’aquest recurs.
En aquest període evolutiu l’infant es pot començar a mantenir assegut, però encara no es desplaça. Elinor va creure que era una de les primeres activitats d’exploració que l’infant podia fer en aquesta etapa, tenint en compte el seu desenvolupament motriu.
S’ofereix la panera, que sol ser de vímet dur d’uns 35 centímetres de diàmetre i 8 d’alçària, sense nanses, sòlida, plana i estable, evitant que es tombi en el cas que l’infant s’hi repengi. S’omple amb una seixantena d’objectes diversos, diferents en forma, textura, material, etc, que seran escollits tenint en compte que han de poder despertar els cinc sentits.
Per tant, es tracta d’una experiència sensorial, que obre una finestra al món dels objectes de l’entorn més immediat, treballant la coordinació ull, mà i boca, iniciant-se en la descoberta de conceptes matemàtics com el pes, la superfície, la temperatura, la forma, l’olor, el so, la consistència, etc. El fet de tractar-se d’objectes de la vida quotidiana amb una varietat 
de materials ricament sensorials com la fusta, el vímet, el metall, els objectes naturals, la roba, el vidre, paper, cartró… potencia el desenvolupament de la capacitat de concentració i atenció focalitzada, participant en l’estructuració del pensament i proporcionant llibertat, autonomia en l’acció i actuació.
Cal presentar la panera d’una manera atractiva, on els materials estiguin ben distribuïts i tenir en compte de substituir els que vagin quedant malmesos per l’ús. També caldrà netejar diàriament els objectes, ja que la seva primera via de coneixement sol ser la boca. Incloure materials segurs, que no siguin perillosos i resistents. Anirem renovant els objectes, introduint-ne de nous, però deixant-ne de coneguts, sobretot aquells pel qual l’infant en té més preferència.
A la panera hi poden arribar a jugar tres infants junts, asseguts al voltant i a prop. D’aquesta manera facilitarem que puguin establir els primers contactes amb els seus iguals.
El paper de l’adult serà d’observador, veient quines són les preferències, accions i actituds dels infants amb cada objecte, sense interferir en l’activitat, deixant-lo que manipuli i explori, aportant seguretat amb la seva mirada i presència atenta, interessada, receptiva i disponible.
L’evolució q
ue han anat fent les diferents metodologies i recursos educatius, han fet sorgir detractors d’aquesta proposta. Consideren que limita la mobilitat de l’infant, tenint en compte que promocionem la llibertat de moviment pel seu correcte desenvolupament motriu. Quan es portava a terme aquesta activitat, als seus inicis, s’asseien els infants anticipadament, sense esperar que ho fessin per si mateixos i creant una dependència cap a l’adult. S’ha descobert que l’alçada de la panera va ser pensada perquè l’infant que no s’aguantava suficientment ben assegut, es pogués repenjar amb ella, limitant-li però, una part important de la seva mobilitat.
L’autonomia de l’infant de la que parlava Elinor semblaria que queda reduïda pel fet d’haver d’estar assegut mentre fa l’activitat. Aquest és l’origen de la creació de la panera per part de la fundadora, apropar tot tipus de material a l’infant a dins de la panera perquè hi pogués accedir, ja que no podia desplaçar-se. El que no va tenir en compte és que molts infants que se’ls asseia abans d’hora, perdien el gateig i resultava difícil que volguessin tornar a estar en posició horitzontal al terra.
El que sí que valoren positivament és la introducció de tot el material no estructurat, material obert que dona infinitat de possibilitats de joc als infants. Proposen com a alternativa a la panera dels tresors, buidar-la, escampant els diferents objectes per l’espai, de manera accessible i posant algun objecte repetit en petits recipients al seu abast, tenint en compte la quantitat de material, la seva disposició i la forma d’agrupar-los. D’aquesta manera es promociona la psicomotricitat lliure de l’infant, aconseguint un desenvolupament motriu òptim per al seu creixement integral i alhora la seva pròpia autonomia que va evolucionant al seu propi ritme.
A les Escoles Bressol Municipals treballem amb la panera dels tresors des d’aquesta nova perspectiva, tenint molt en compte l’evolució motriu de l’infant i respectant en tot moment el moviment lliure. D’aquesta manera aconseguim desenvolupar les seves capacitats motrius i cognitives deixant que cada infant generi el seu propi joc i descoberta, segons les seves possibilitats i interessos.