Alimentar-se és una necessitat fisiològica. Amb l’acte de menjar l’infant estableix les seves primeres relacions voluntàries amb l’entorn i estructura les bases per a la comunicació afectiva i social.
El mome
nt de dinar ha de ser un moment de plaer per a l’infant i de relació amb l’educadora de referència. L’infant s’alimenta per créixer i per viure.
L’infant a l’Escola Bressol s’alimenta de diferent manera segons el seu moment evolutiu, i l’acompanyament de l’educadora va d’acord amb aquest moment. Per això es passa per diferents fases, que es van esdevenint una darrera l’altra:
Donar el biberó a la falda
L’educadora asseguda busca una postura còmoda, sense tensions, s’apropa a l’infant i de forma acurada li anticipa la situació amb les seves paraules. L’espai i l’aliment són preparats prèviament. L’educadora ha d’observar els indicis que mostren si el nadó ja està satisfet. Es prioritza l’atenció individual.
El dinar a la falda
Quan les famílies ens indiquen que ja han començat a introduir les primeres verdures en l’alimentació dels seus fills i filles, iniciem aquest procés també a l’escola.
En aquest moment l’infant no està capacitat evolutivament per seure i per aquest motiu menja a la falda de l’educadora.
El fet de donar el dinar a la falda afavoreix el vincle emocional entre l’educadora i l’infant. L’educadora està atenta al cos de l’infant, que parla de les seves emocions. L’infant sap que pot repercutir en les accions de l’educadora i participar de forma activa en aquest moment.
S’estableix un veritable diàleg entre tots dos, que afavoreix que el dinar es converteixi en un moment de plaer, de relació i d’aprenentatge. La postura de l’educadora ha de ser còmode perquè tots dos, infant i educadora, es trobin relaxats i pugui haver-hi una comunicació més fluida.
El dinar a la taula
Quan un infant mostra interès per participar de forma més activa en el dinar i ja és capaç de seure per sí mateix en una cadira, pot ser un bon moment per oferir-li el menjar a la taula.
És necessari la creació d’un clima tranquil i relaxat per gaudir de l’àpat, evitant les esperes innecessàries.
Quan els infants mengen sols s’imiten, i la presència de l’altre és una nova motivació per menjar.
A mesura que l’infant creix el moment del menjar comença a esdevenir un acte col·lectiu i social, on s’inicien relacions entre iguals i es comparteixen converses interessants.