“Repensar i crear uns espais educatius amables i habitables passa per la indiscutible tasca de reflexió i construcció d’imatges coherents de la infància, l’escola i l’espai desitjat. L’espai educatiu té una identitat i una personalitat pròpies que esdevenen un llenguatge potent per acollir les necessitats, els interessos i els moments evolutius dels infants. Així doncs, cal fer un exercici continu de discussió sobre quins espais, quins materials i, sobretot, quins infants l’habitaran.” (Jenny Silvente)
Una de les responsabilitats prioritàries de les educadores és crear espais que tinguin en compte la sensibilitat de les persones que l’habiten i que possibilitin relacions d’aprenentatge compartit.
Per aquest motiu durant les reunions d’equip d’inici de curs, realitzem un treball individual i col·lectiu sobre com han de 
ser els espais i quin sentit han de tenir. Aquest treball d’observació conscient i de reflexió va ser el nostre punt de partida per definir els espais de joc que habiten els infants i els materials .
Com equip educatiu partim d’unes qüestions prèvies a l’hora de proposar els espais; què permet viure? Què volem oferir? Quina distribució? Quins materials presentem? Quines oportunitats d’aprenentatge permet? Com delimitem els espais? Quin tipus de joc conviden? Responen a les necessitats evolutives dels infants de l’aula? Son coherents amb el Projecte Educatiu d’escola? Què comuniquen? Així mateix també vam reflexionar sobre els materials i el rol dels adults a partir d’unes qüestions plantejades.
És de vital importància conèixer els infants, el seu moment evolutiu i els seus interessos, ja que això ens permet ser coneixedores de quines propostes necessiten i poder donar resposta a: Es viu el que s’havia planificat? Quina resposta troben en relació al material? Quins jocs apareixen? Quines relacions? Podem enriquir aquests jocs i interessos?
Per donar resposta a totes aquestes preguntes observem cada grup (moment evolutiu, interessos i les seves inquietuds), fem una proposta d’espais i materials d’acord a la detecció i planifiquem l’observació. Seguidament fem una recollida de dades i finalment fem una avaluació del procés i propostes de millora i transformació.
Tots
aquests elements recollits ens parlen i ens donen molta informació sobre quina imatge tenim de l’infant com a escola, quin valor es dona a l’autonomia dels infants, quin respecte es mostra cap a les seves necessitats, quins llenguatges es treballen, quin grau de confiança es diposita en els infants i quins valors es volen desenvolupar. De la mateixa forma, parlem de quin paper té l’educadora en aquell espai, quin lloc ocupa, quina és la seva capacitat d’escoltar i de quina manera intervindrà.
El fet de planificar, organitzar i reflexionar en equip sobre aquestes qüestions ens ha permès donar resposta a les diferents necessitats evolutives dels infants (no tots viuen en el mateix moment maduratiu i aquesta circumstància s’ha de respectar). També ha de respondre als interessos innats dels infants i ha de poder atendre la seva necessitat d’intimitat, d’afectivitat, de seguretat i de relació.