A la Llar d’infants de les Fonts, juntament amb les altres E
scoles Bressol Municipals, creiem en la importància del material que oferim als infants i apostem cada vegada més per tots aquells que s’anomenen materials no estructurats o el que també es coneix per peces soltes.
“Entenem per peces soltes aquells objectes que destaquen per les seves qualitats i possibilitats, objectes que els infants poden traslladar, classificar, manipular, combinar, dissenyar, alinear, apilonar, i transformar de múltiples maneres a partir del joc.” Àngela Bosch.
Són peces soltes tot el què fa referència a:
- objectes de la natura: pinyes, sorra, aigua, pedres, llavors, troncs, petxines…
- objectes processats (artificials o modificats): teles, cons de plàstic o cartró (de fil, de llana) retalls de roba, xapes d’ampolla, taps de suro, botons, pinces d’estendre la roba, boletes i peces de fusta…
Per combinar aquests materials ens són de gran utilitat tots aquells objectes que ens serveixen de contenidors: caixes de cartró o plàstic, pots 
metàl·lics, llaunes, ampolles, galledes, capses, oueres, motlles de magdalenes, cistelles,…
També objectes que ens serveixen per manipular aquests materials com pinces, coladors, brotxes, pinzells…
Partint de la importància d’aquests materials i després de realitzar diferents formacions amb l’Alidé Tremoleda i Àngela Bosch, les educadores de l’Escola Bressol de les Fonts ens plantejàvem el fet d’eliminar o no la “cuineta” de l’espai de joc dels infants.
Ens vam adonar que el tipus de joc que es realitzava en aquest espai a banda de reproduir-s’hi el joc simbòlic, es caracteritzava per: omplir- buidar, recol·lectar, traspassar, col·leccionar…i vam veure que aquest tipus d’acció podia esdevenir sense la necessitat d’una cuineta.
Així doncs, a mitjans de curs vam prendre la decisió d’eliminar l’espai físic de la cuineta i en substitució vam ampliar l’oferta de materials no estructurats/peces soltes.
A partir d’aquest canvi hem pogut veure com els infants interaccionen amb aquest material i alhora reprodueixen el joc simbòlic relacionat amb el menjar, parar taula, cuinar… Utilitzen diferents objectes per simular el què necessiten: els tubs passen a ser culleres, els troncs o bols els plats, o les bases per les pizzes. Les pinyes, pedres o taps de suro passen a ser patates, verdures… Un munt de possibilitats depenent de la imaginació de cada infant.
Aquest tipus de material tan obert permet que sigui l’infant qui decideix què, com i quan, manipular aquest material i amb quina finalitat. Depenent també de quina fase d’aprenentatge estigui o quin interès tingui en el moment del joc.
Potser decidirà investigar les propietats dels objectes, o combinar-los, recol·lectar objectes semblants, fer una seriació, joc simbòlic… Potser l’activitat inicial tindrà un sentit i la final un altre: un material pot ser inicialment utilitzat per l’infant per apilar i finalment pot acabar essent una pizza.
“El joc és un procés lliurement escollit, personalment dirigit i intrínsicament motivat. Això es tradueix en què, els infants i persones de curta edat determinen i controlen el contingut del seu joc, seguint els seus propis instints, idees i interessos, a la seva manera i per les seves pròpies raons.” Playwork principles scrutiny group.