Us heu preguntat mai per què juguen els infants?
Si bé existeixen múltiples definicions del concepte JOC, la majoria d’elles coincideixen en el fet que jugar és universal i té un caràcter lúdic.
L’Educa
dora Adriana García autora del llibre “Acerca del jugar” ens explica que el caràcter lúdic sembla ser el vessant més generalitzat del joc. Creu que, efectivament, els infants juguen per plaer i diversió, per explorar i conèixer el món, però també realitzen jocs en els quals expressen estats emocionals.
Paral·lelament, segons Jean Piaget (psicòleg, epistemòleg i biòleg), l’infant s’ha d’adaptar constantment a un món físic i social que no comprèn gaire, per tant, busca la manera d’assimilar aquest món a través del joc.
Existeixen jocs estretament relacionats amb la cultura i l’entorn social en el qual es troba l’infant, però n’hi ha d’altres que apareixen de manera espontània arreu del món. Aquest segon, podria ser el cas del joc d’amagar-se: cú-cú, tat …
Segur que alguna vegada tots nosaltres hem vist a un infant amagant-se darrere les seves mans, tapant-se els ulls i, un instant després, destapant-los mentre busca la mirada d’una altra persona, esperant veure en la seva reacció l’alegria del retrobament. Alguns (amb bona memòria) recordaran que quan eren petits hi jugaven.
Fins i tot, potser, recordaran també l’emoció de ser descoberts?
Aquest joc es repeteix amb diverses versions: amagant-se darrere d’una porta, d’un llençol o d’un coixí… i creix amb l’infant. Quan són més grans demanen a algú que els busqui després de comptar fins a 10 o juguen en grup, podent evolucionar fins on la creativitat de cada infant permeti.
Així doncs, ens podríem preguntar: Per què juguen a amagar-se els infants?
Jenny Silvente, formadora i assessora pedagògica ens explica que els infants ho fan pel plaer de ser trobats. La seva desaparició està relacionada amb la pèrdua d’un mateix, d’aquesta manera, quan un infant desapareix, deixa d’existir, es perd al seu cos i en les seves accions. Quan és descobert, es retroba amb ell mateix i amb el món.
Aquesta percepció del joc contribueix a la construcció de la seva pròpia existència i l’ajuda a entendre que quan les mares i els pares marxen, no desapareixen per sempre sinó que passat un temps, hi haurà un retrobament.
Allò que, a priori, semblava un simple joc amaga una gran complexitat. Es tracta d’un recurs molt ric a través del qual els infants donen resposta al món en què viuen, a les seves emocions i als seus desitjos més íntims.
Si veus a un infant que s’amaga mentre et somriu, no dubtis a dir-li: Taaat!